El
pont de la Mar és
un dels més vells de València, data d'abans del segle XV, encara que en la seua
forma actual es va acabar el 1596, segons projecte de Francesc Figuerola,
pedrapiquer de Xàtiva. Ha sofert refaccions parcials, la major part de les
quals deguda a les periòdiques avingudes del riu, però també a adornaments, guerres
i altres accidents.
En
passades èpoques conegué un gran trànsit, perquè era la via de comunicació
entre la ciutat i el mar. L’accés al pont era per uns terraplens, pels quals
podien pujar i baixar els tramvies de cavalls que duien al Grau.
El pont té deu ulls o arcs apuntats escarsers, de 15,50 m. de llum cadascú, 160 m. de llarg i 8,35 m. d’ample. Les baranes rematen amb una motllura de molt bon efecte i en elles existeixen alguns bancs que ofereixen descans al caminant.
Les majestuoses escales actuals de setze graons, els seus adornaments i l’enllosat en pedra de rodé, que era l’habitual de la ciutat, van ser afegits de
1934 a 1935 per l’arquitecte Javier Goerlich Lleó.
A cada
banda del pont, més pròxims a la ciutat que no a la mar, té dos casalicis de
base triangular, coberts de teula blava, que aixopluguen imatges en pedra de la Mare de Déu dels Desemparats
i de Sant Pasqual Bailón fetes el 1940. Tots dos casalicis mostren a la seua
base inscripcions sobre pedra que van ser refetes no fa molts anys degut al seu
mal estat de conservació. Segons la traducció d’un vell llibre, les
inscripcions del casalici de l’esquerra diuen:
la de
baix:
EL SENAT I EL POBLE VALENCIÀ, COM PER INUNDAR-SE EL TÚRIA EL PONT VELL ERA
ROMPUT FREQÜENTMENT, AQUEST, COMENÇAT JA D'ABANS PER A MÉS COMODITAT DEL
TRÀNSIT DE LA CIUTAT A LA MAR, EL VAN CONCLOURE JAUME SAPENA, JURAT; FRA
BERTOMEU SERRANO, ABAT DE LA VALLDIGNA, VOCAL PEL BRAÇ ECLESIÀSTIC; CRISTÒFOL
PÉREZ ALMAZAN, JURAT; AMBRÓS ROCA DE LA SERNA, CAVALLER VOCAL PEL BRAÇ MILITAR;
GERONI ZARZOLA; LLUIS HONORAT FORÉS; TOMÀS TURRUBIO; MIQUEL JOAN CHAMOS,
JURATS; PERE GREGORI CALAHORRA, VOCAL PEL BRAÇ REIAL; MARC RUIZ DE LA BARCENA,
RACIONAL; PERE DASSIO, CAVALLER SÍNDIC, ANY 1.596.
i la
de dalt:
AL SAGRAT DÉU MOLT BO I GRANDÍSSIM. A SANT PASQUAL BAILON, DE LA GRAN
FAMÍLIA DE FRANCISCANS DESCALÇOS, AUGMENT EN LA SAGRADA CONGREGACIÓ DEL
BRILLANT SERAFÍ, EL QUAL, EN VIDA, VA DOTAR EL REGNE DE VALÈNCIA AMB EL BENEFICI
DE LA SEUA PRESÈNCIA, I A LA SEUA MORT, AMB UN TRESOR DE RELÍQUIES; DEDIQUEN
UNÀNIMES AQUEST MONUMENT ROMUALD TANSO, JURAT PRIMER DE CAVALLERS; JOAN ANTONI
DELMOR, CANONGE, OBRER DE LA FÀBRICA DE MURS, PEL BRAÇ ECLESIÀSTIC: PERE JOSEP
PERIS, JURAT PRIMER DE CIUTADANS: JOSEP VICENT DEL OLMO, PER L'ESTAMENT
MILITAR, ONOFRE CRUÏLLES I SANÇ, JURAT SEGON DE CAVALLERS: JOSEP GIL DE TORRES,
JURAT I OBRER PEL BRAÇ REIAL; EL DOCTOR JOSEP JUST, CANONGE, OBRER DE LA
FÀBRICA NOVA: IGNASI CABRIEL I AGUSTÍ BARRERA, CIUTADANS, JURATS; PERE ANTONI
TORRES, RACIONAL, OBRER.
Sembla
que aquesta inscripció pot datar del 1.673.
A
la base del casalici de la dreta, una altra inscripció diu en llatí:
EL 24 D'OCTUBRE DE L'ANY 1776, REGNANT CARLES III PIUS, FELIÇ, AUGUST, PARE
DE LA PÀTRIA, TINGUÉ EL TÚRIA UNA IMMENSA AVINGUDA, I AGOMBOLANT-SE CAP AL PONT
DE LA SAIDIA LES GRANS FUSTES QUE ARRASTRAVA EL RIU, OBSTRUÏREN EL PAS DE LES
AIGÜES, LES QUALS ES VAN VESSAR PER LA VORA ESQUERRA, INUNDANT EL PRÒXIM RAVAL
ANOMENAT DE SAGUNT, L'AIGUA VA PUJAR FINS A MÉS DE SIS PEUS, AMB GRAN PÈRDUA DE
COLLITES, CASES I RAMATS: NO VA SER MENOR L'AVINGUDA QUE S'ESDEVINGUÉ DESPRÉS,
EL 4 DE NOVEMBRE, QUAN ARRASTRÀ L'AIGUA LES MATEIXES FUSTES QUE VA DEIXAR POC
ABANS EN ELS CARRERS, CRUÏLLES I CAMINS, ELS QUALS TRONCS, FORTAMENT TRAVATS
ELS UNS AMB ELS ALTRES, I AMUNTEGATS SOBRE AQUEST PONT DE LA MAR VAN IMPEDIR EL
PAS LLIURE DE LES AIGÜES...
Hom
atribueix aquesta redacció en llatí clàssic a Pérez Bayer.
La casa dels Bous és un edifici utilitari, de dues plantes, amb una entrada d’arc rebaixat, una balconada amb
ampit de forja, dues finestres per planta i un pati tancant davant. Es va fer sense cap intenció
artística o decorativa, i l’únic detall especial que tenia era els suports del balcó sobre la porta, una parella de caps de bou.
