tag:blogger.com,1999:blog-34820615637848384662024-03-20T19:26:35.912+01:00VALÈNCIA EN LA MÀSOBRE LA CIUTAT DE VALÈNCIAVicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.comBlogger74125tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-41419315712014643732023-10-04T19:44:00.000+02:002023-10-04T19:44:48.474+02:00EL CLAUSTRE MAJOR DEL CONVENT DE SANT DOMÉNEC<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>El “via crucis” del Convent de Predicadors</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Ja a l'any 1705, durant la Guerra de Successió, el convent
va fer de magatzem de provisions i subministraments; també va acollir els
soldats de pas.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Amb excusa de la invasió napoleònica, i per diversos
interessos i motius, l’any 1810 va ser enderrocat el Palau Reial, que havia
esdevingut la residència dels Capitans Generals. La seua desaparició va ser
inútil, perquè el 1812 el francesos ocuparen la ciutat. Durant l’ocupació, el
monestir va ser saquejat i convertit en caserna; van instal·lar el parc
d'artilleria i el magatzem de queviures en la nau de l'església. Les bombes van
derrocar part de l'església i el campanar va perdre el remat superior.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Després de l’exclaustració del 1835, el Consell de la ciutat
gestionà, el 1839, la cessió de l'antic convent per a residència dels Capitans
Generals, en substitució del Palau Reial enderrocat. (el convent encara
continua a mans dels militars, -ara és el Cuartel General Terrestre de Alta
Disponibilidad-, i semblen poc dispostos a cedir-lo a la ciutat. Si intenteu
visitar-lo, aneu amb el carnet a la boca).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La Reial Acadèmia de Sant Carles, que veia perillar
l'existència del convent, va aconseguir del govern de Madrid la Reial orde del
23-I-1844 per la qual li va concedir el patronatge de les capelles dels Reis i
de Sant Vicent, encara subsistents.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Uns anys més tard, el 1865, els militars enderrocaren l'església;
també desmuntaren de l'aula capitular el doble sepulcre dels Boïl i repartiren
les peces entre el Museu Arqueològic de Madrid i el de Belles Arts de València,
per açò, alguns l’anomenaren amb ironia un “sepulcre salomònic”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>La restauració</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Gustavo Urrutia González, (militar franquista, però amb una
certa sensibilitat artística) va ser Capità General de València entre 1950 i
1953 i aprofità el temps per a fer restauracions: ordenà enderrocar els envans
que fragmentaven el claustre per a diversos usos, com l’economat i la companyia
de destins. A tal objecte aprofità la mà d'obra dels soldats enquadrats en la
3a Regió que eren pedrapiquers de professió, els traslladà a Capitania, els
rebaixà de serveis i els feu treballar, amb uns altres especialistes, en la
rehabilitació del claustre.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El 1952 aconseguí la recuperació de les dues meitats del
doble sepulcre dels Boïl per a remuntar-lo al seu lloc d’origen, on va ser
composat i restaurat per Carmelo Pastor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La restauració del claustre, de l’aula capitular i d’altres
parts subsistents del convent, va continuar al llarg de tres dècades. El 1976
l’extinta Caixa d’Estalvis de València va deslliurar dels additaments impropis
que l’ocultaven la façana exterior de l’aula capitular, que enfronta amb el
riu, deixant a la vista les seues tres grans finestres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>El claustre</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz8u7lpcjbRMr0O4QE3lGQ4dFxk-fM3wChiIQ-kthHDHv4M_M1ARSBz79zWibxG5kHQmuGYIba-dn61PAUuKO2n0xBns6hjUEZBH9MaON3Hm2gMILuHuajMPCWSQvPbBi9vv6klEMQM-_tQxGD5q67IXsWjGk8dSPMXu2pAvly8a3O7ueEnJ7ubJfxAcax/s750/Panda%20amb%20capelles.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="750" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz8u7lpcjbRMr0O4QE3lGQ4dFxk-fM3wChiIQ-kthHDHv4M_M1ARSBz79zWibxG5kHQmuGYIba-dn61PAUuKO2n0xBns6hjUEZBH9MaON3Hm2gMILuHuajMPCWSQvPbBi9vv6klEMQM-_tQxGD5q67IXsWjGk8dSPMXu2pAvly8a3O7ueEnJ7ubJfxAcax/s320/Panda%20amb%20capelles.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br />El claustre major del Convent de Sant Domènech és gòtic,
iniciat a principis del segle XIV per un arquitecte desconegut, amb galeries
cobertes per voltes de creueria nervada de pedra, suportada per mènsules, totes
de rica decoració, i amb la plementeria de rajola. És rectangular, d’uns 34
metres per costat. Té sis arcs apuntats en cada galeria, llevat de la del nord,
que només en té cinc; a la galeria est els arcs són d’amplàries diferents, amb
un de mig punt, i tots ornats amb belles traceries suportades per fines
columnetes, de les quals, les dues dels arcs centrals, són d’un disseny pròxim a l`època de la
construcció i la resta més modernes, de cap al segle XV; al centre de les
traceries hi ha escuts de patrons que aportaren diners, com Castellví,
Esplugues, Codinats, i fins i tot del Regne. <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFxVJbZwl0DZlFLyCKRH8dMCfGC2nWl8PQjB6RJ3NtwUeLdMAn_74HJjuJ0qpI8Fsj5oJxawOAdFNp-wmEVQeaPZpqh0sjmuc0HWcoWNNppJ5ccnFqSH7OZ787BUtaZoyg_4HxnYj5gzTXFkrRrMe2t49IdLJVB2Wm9ccFgZo1unUvwNDzfoPQSru3_cf7/s906/Finestra%20amb%20escut.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="680" data-original-width="906" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFxVJbZwl0DZlFLyCKRH8dMCfGC2nWl8PQjB6RJ3NtwUeLdMAn_74HJjuJ0qpI8Fsj5oJxawOAdFNp-wmEVQeaPZpqh0sjmuc0HWcoWNNppJ5ccnFqSH7OZ787BUtaZoyg_4HxnYj5gzTXFkrRrMe2t49IdLJVB2Wm9ccFgZo1unUvwNDzfoPQSru3_cf7/s320/Finestra%20amb%20escut.jpg" width="320" /></a></div><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: large;">Més escuts figuren en algunes mènsules i claus
de volta. Tots els escuts eren una mostra de patronatge, que normalment comportava drets de sepultura sobre
alguna capella.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><b>Les capelles del claustre</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En general, totes les capelles del claustre són
rectangulars, de dos trams de creueria iguals, llevat de les dues que es
mencionen al seu lloc. Ara es veuen completament diàfanes. El Museu de Belles
Arts conserva exposats els antics retaules de les capelles de la Mare de Déu de
la Llet i de la Santa Creu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La galeria nord era la part del mur de la desapareguda església
i mai no tingué capelles.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">De les capelles de la galeria oest no queda res, però se’n
conserva alguna memòria documental.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmK06EFldCaIFhz3WHQUuRxIfi8K02H4huLhhnbNp_hsvc4QvxTaT_W0IZdQVtwgbKnGs6PzDHMgV1ePtZC3xeNF6H4Rn-Y-G9ThXryA_UEnpaN9c_6cNV7KTY6VYM6d-eTzf5MsQBl6fK-zV4YYyl0L4iENr7laERmozVO9NV8InPFG5fdGmgXVCLqVmJ/s320/Capella%20Pujades.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="320" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmK06EFldCaIFhz3WHQUuRxIfi8K02H4huLhhnbNp_hsvc4QvxTaT_W0IZdQVtwgbKnGs6PzDHMgV1ePtZC3xeNF6H4Rn-Y-G9ThXryA_UEnpaN9c_6cNV7KTY6VYM6d-eTzf5MsQBl6fK-zV4YYyl0L4iENr7laERmozVO9NV8InPFG5fdGmgXVCLqVmJ/s1600/Capella%20Pujades.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br />A la galeria sud hi ha la capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia,
vinculada als Català de Valeriola i actualment tapiada; la de Sant Miquel, el
Judici Final i les Ànimes del Purgatori; la de Sant Cristòfol, de Galceran de
Borja; la de la Mare de Déu de la Llet, de Joan Civera; la de la Santa Creu,
també de planta rectangular, però aquesta rematada amb un bonic absis fet mitjançant
dues trompes que li donen un aspecte superior pentagonal, té l’escut dels
Pujades a les claus de volta; la de Sant Jeroni, i la del Naixement. A
continuació hi ha l’anomenada sala “de Profundis” que donava pas al refectori.<o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">A la galeria est hi ha la capella de Sant Jaume Apòstol; </span><span style="font-family: verdana; font-size: large;">la de la Mare de Déu de l’Escala, dels Zapata i dels Escrivà
de Romaní, i finalment la de Sant Pere i Sant Pau, que també té un absis
poligonal que arrenca des de terra, amb un finestral al centre decorat amb
traceria senzilla. Hi ha una altra capella més gran, la de Sant Vicent Ferrer,
de tres trams i doble amplària, que ocupa perpendicularment l’espai posterior
d’aquestes tres capelles. </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjIErQUuUur4f-CU6Kv5_S2I5llmSXZFuQQLHYW1Qr2eNdikt7Szna48Dk5zgh7mNvKP-3BCU8WtrlwRs7NJH6UYvHkbEeWgdXUY5lzri8K7o9fhdCQx2PVucA9b0E5yISrGSQYTnqRU7IG-CzSTtRwRSvJKkMPVcOXncHiwfCK1Zwb-Cupfctw9cYuXce/s263/Capella%20S%20Pere%20i%20S%20Pau.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="263" data-original-width="191" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjIErQUuUur4f-CU6Kv5_S2I5llmSXZFuQQLHYW1Qr2eNdikt7Szna48Dk5zgh7mNvKP-3BCU8WtrlwRs7NJH6UYvHkbEeWgdXUY5lzri8K7o9fhdCQx2PVucA9b0E5yISrGSQYTnqRU7IG-CzSTtRwRSvJKkMPVcOXncHiwfCK1Zwb-Cupfctw9cYuXce/s1600/Capella%20S%20Pere%20i%20S%20Pau.jpg" width="191" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Sobre la planta del claustre es va fer un altre superior amb
arquets de mig punt, és una obra en rajola de Francisco Padilla, actiu a València
entre 1673 i 1703.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Actualment, al centre del claustre hi ha un jardí amb un pou
que no és l’original.<o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"><br /></div>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-69623748283951979712023-09-22T20:38:00.000+02:002023-09-22T20:38:38.587+02:00L'AMBAIXADOR VIC, SEBASTIANO DEL PIOMBO, I L'ART VALENCIÀ<p> <span style="font-family: verdana; text-align: justify;">Jeroni Vic i Valterra (1459-1535), va ser ambaixador a Roma de Ferran el Catòlic del 1506 al 1516, i de Carles V fins el 1521. Després de la mort del rei Ferran el 1516, i pensant que tornaria a València, va encarregar els marbres per a fer un pati a la moda renaixentista en el seu palau de la ciutat (actualment el podem veure muntat en el Museu de Belles Arts) també aprofità l'amistat amb el cardenal Juli de Mèdici, futur papa Climent VII, per a entrar en contacte amb Sebastiano Luciani (1485-1547) més conegut com a Sebastiano del Piombo</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Sebastiano, un pintor venecià que arribà a Roma el 1511 amb 26 anys, havia fet una gran amistat amb Miquel Àngel, que en aquell temps estava pintant els frescos de la Capella Sixtina; aquesta bona amistat va fer que Miquel Ângel i Sebastiano, enfrontats al prestigiós Rafael, col·laboraren en algunes obres i també que Sebastiano rebés de Miquel Àngel consells, dibuixos i dissenys. La llarga amistat acabà quan Miquel Àngel tornà a Roma per a pintar el Judici Final en la Capella Sixtina, arran d'una forta discussió sobre tècniques pictòriques. </span><span style="font-family: verdana;">Sebastiano obtingué l'any 1531 el càrrec de guardià dels segells papals, cosa que l'obligava a seguir el papa allà on anés. D'aquest càrrec li ve el sobrenom del Piombo (plom, en italià) </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">L'ambaixador Vic va encarregar a Sebastiano un tríptic per al seu palau valencià. Representava una Lamentació sobre Crist mort, en la part central, i El prendiment, i la Baixada als Llimbs de Crist, en les laterals. També li va encomanar un Crist carregat amb la creu.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ6T-qdhxgTfIGLGgFIRrO7o7pB9Xvgm_KBoV0ivm0A7P4VuqDk2uK4WOMxPsc8vWEmBbYG814vsGzkFRxokVhIyhTNFqcI2BCdmHemArZais1iHbJ_pXPHhNYHNt5veFLuGQQFOqvkDQ7GBd5joNc3UNjiAhMSobX5OLX-aH13TM6nitdqEJ_LDwWjdw/s3252/Tr%C3%ADptic%20complet,%202.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1872" data-original-width="3252" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ6T-qdhxgTfIGLGgFIRrO7o7pB9Xvgm_KBoV0ivm0A7P4VuqDk2uK4WOMxPsc8vWEmBbYG814vsGzkFRxokVhIyhTNFqcI2BCdmHemArZais1iHbJ_pXPHhNYHNt5veFLuGQQFOqvkDQ7GBd5joNc3UNjiAhMSobX5OLX-aH13TM6nitdqEJ_LDwWjdw/w400-h230/Tr%C3%ADptic%20complet,%202.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="font-family: verdana;"><div style="text-align: justify;">Aquest tríptic va romandre en poder de la família fins que el besnet de l'ambaixador, Diego Vic i Mascó, l'any 1645 va pagar amb ell un deute pendent amb el rei Felip IV i passà a propietat de la corona.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El resultat final, abans o després, va ser el desmembrament del tríptic. Actualment, la part central, amb la Lamentació sobre Crist mort, es troba en el Museu de l’Hermitage de Sant Petersburg; el lateral esquerre, amb el Descens de Crist als Llimbs, es conserva en el Museu del Prado de Madrid, i el lateral dret, amb El prendiment, també conegut com l'Aparició de Crist als Apòstols, es considera desaparegut. El Crist amb la creu a coll també es conserva en el Museu del Prado.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjafPIjrN3CZ5hA3hGwDy-iBV22u_WTAJCkztma8RvH2RiglSxlsB03OCJYxE3m-tWGpCSTi0l5htjKAbeHV_8v7MFYvK2m7usC06VSA6zy6JIO31N39dkzNqCwilV63Q1oYmjdyayAuBoQvxqigcwpklu_nPfJOxGScXxFsejtoXQ_aJyiiVEX3cshcsc/s1920/Cristo%20con%20la%20cruz%20a%20cuestas,%202.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="1576" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjafPIjrN3CZ5hA3hGwDy-iBV22u_WTAJCkztma8RvH2RiglSxlsB03OCJYxE3m-tWGpCSTi0l5htjKAbeHV_8v7MFYvK2m7usC06VSA6zy6JIO31N39dkzNqCwilV63Q1oYmjdyayAuBoQvxqigcwpklu_nPfJOxGScXxFsejtoXQ_aJyiiVEX3cshcsc/w164-h200/Cristo%20con%20la%20cruz%20a%20cuestas,%202.jpg" width="164" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">Aquestes obres del Piombo van ser de gran transcendència en l'art valencià de finals del segle XVI, van influenciar artistes com Vicent Macip i el seu fill Joan de Joanes, ho podem veure en la predel·la del retaule de Sant Vicent Ferrer i en una de les escenes del retaule major de Sogorb, totes dues en aquell Museu. Ja en la primera meitat del segle XVII, Francesc Ribalta va copiar tot el tríptic, i potser que ho fes més d'una vegada.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhW9pJqrANXbXyglmiEEXs_42kZ2Aq2krjp82IJuna9zwukU-avsRx-3zm_nKs9Id3qujfiyM2rNKwjEhGu9eT5W9HfbmiK1MjKfqDxvc7jd1onQ0MrPhhRw_uUMb3B6nTwFrZeCKZrRgiBYHhIZ18KZPcPMksQ37yLYuL6AeIgvnOsHJIQzuwZ0vOIxE/s13091/Enterrament%201%20i%202%20red.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="5894" data-original-width="13091" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhW9pJqrANXbXyglmiEEXs_42kZ2Aq2krjp82IJuna9zwukU-avsRx-3zm_nKs9Id3qujfiyM2rNKwjEhGu9eT5W9HfbmiK1MjKfqDxvc7jd1onQ0MrPhhRw_uUMb3B6nTwFrZeCKZrRgiBYHhIZ18KZPcPMksQ37yLYuL6AeIgvnOsHJIQzuwZ0vOIxE/w400-h180/Enterrament%201%20i%202%20red.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En temps d’Orellana, els carmelites descalços de València tenien una còpia del tríptic, però només els llenços laterals van passar al Museu de Belles Arts de València a conseqüència de la desamortització, i allí es conserven. Existeix una altra còpia del Prendiment, també atribuïda a Ribalta, en el Palau Arquebisbal de Olomouc, a la República Txeca.</div></span><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">També hi ha una còpia de la part central de l'obra del Piombo, </span><span style="font-family: verdana;">amb la coloració terrosa característica de Ribalta, </span><span style="font-family: verdana;">que es conserva </span><span style="font-family: verdana;">en el Col·legi del Patriarca</span><span style="font-family: verdana;"> des de data desconeguda.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">L'any 2017, el Museu de Belles Arts de València cedí la seua còpia de Ribalta del Prendiment, va ser per a recompondre amb ella l'aspecte original complet del tríptic del Piombo, en l'exposició 'Michelangelo & Sebastiano', de la National Gallery de Londres.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; text-align: left;"><span style="font-size: xx-small;">Nota: Totes les imatges són de distinta procedència i qualitat.</span> </span></p>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-2766684839627439002022-08-15T12:41:00.001+02:002022-08-23T19:28:55.904+02:00TESTIMONI D’UN FET MIRACULÓS<p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">El diari <i>Levante El Mercantil Valenciano</i>, del 22 de
juny del 2014, publicà en la seua secció <i>Tribuna</i>, un article de <i>J. Antonio Doménec
Corral</i> sota el títol <i>SENTIMIENTO POR EL CORPUS EN LA VALENCIA DEL S. XVII</i>.<span style="background: whitesmoke;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Tractava d’un fet ocorregut a València el 16 de desembre del
1698: El robatori sacríleg d'un copó d' “Hòsties consagrades” de l'Església del
convent dels PP. Predicadors, que va tenir enorme repercussió a la ciutat; fins i tot també fora del regne valencià.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Al convent de Predicadors acudiren, consternats, el
President de l'Audiència, Alonso Pérez de Guzmán; el capítol catedralici; la
Inquisició; els Jurats de la Ciutat; els Gremis, i la noblesa. I allí mateix
van adoptar les primeres decisions. El President de l'Audiència va manar
pregonar l'oferiment de 1000 ducats a qui donés alguna notícia sobre el
robatori, i la condonació de la pena de mort a quatre reus, si era trobat el copó.
Els Gremis també van oferir altres 1000 ducats. El Consell municipal, per la seua part,
decretà un dol general de la ciutat, consistent en tancar durant mitja hora
tots els comerços de la ciutat, així com el <a name="_Hlk111455234">tancament de
mitja fulla del portal de les cases </a>en senyal de dol, el cessament de tota
activitat dels tribunals i la prohibició d’ostentar el rang o condecoracions
en els uniformes militars. L'arquebisbe disposà el toc a morts en els campanars
de les esglésies, el cobriment dels retaules dels altars amb draps morats com
es feia en la Setmana de Passió i una processó rogativa fins a la Capella de
la Mare de Déu dels Desemparats, demanant-li que fes el miracle de dirigir el
lliri que duia a la mà en la direcció que fes descobrir el lloc on es trobava
el copó, tal com solia succeir en la localització dels cadàvers amagats pels
seus assassins. Però no va caldre aquest miracle, perquè segons com la processó
arribava a la Capella cantant <i>Sancta Maria ora pro nobis</i>, anava corrent la veu
que el copó amb les hòsties consagrades ja s’havia trobat, en circumstàncies que
suggerien un missatge sobrenatural. Havia aparegut en el buit del tronc d'una
olivera, a l'hort del convent caputxí de la Sang de Crist, que fundà extramurs, al
carrer Alboraia, l'arquebisbe de València i Patriarca de Antioquia Joan de Ribera, mort l'any 1611. Aquella olivera havia estat plantada
per les pròpies mans del fundador. A més, la troballa i recuperació del
copó va ser en dijous, el dia de la setmana en què Crist instituí l’Eucaristia,
i en el precís instant que a l'església del Patriarca començaven els oficis
religiosos celebrats cada dijous per aquest motiu, segons havia prescrit el seu fundador.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Aquestes coincidències es van atribuir a una mostra
celestial del reconeixement de la santedat d’un dels més extraordinaris
adoradors del “Corpus Christi”. València estava llavors bolcada en la causa per
a aconseguir la beatificació del Patriarca Ribera.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Com a conseqüència de la feliç resolució del robatori
sacríleg, la ciutat va esclatar d'alegria. Els campanars de les esglésies
voltejaven a glòria mentre el poble anà en una solemne processó a restituir </span><span style="font-family: verdana;">al convent de predicadors </span><span style="font-family: verdana;">el
copó trobat. Presidien la processó totes les
autoritats locals i anava precedida dels cirialots del Corpus “que cremaven
menys que els cors”, segons escriviren els cronistes d'aleshores.</span></p>
<p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Finalment, ací tenim un suposat testimoni de tal fet miraculós, que caldrà desxifrar:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijz2FGo3-URxClgLO1GnyZ4eETaX5_v5PDD3d-FKHyn036T2l8BOQxb_6u7b4jV7vw-6M7gcY9HRUPjBonSUfz2xk0EcPh338WrcAYDaYNK9o1J5iLj1EFIb_MUwfKtBfcFruJHW4r5lI1WSd3NbxOZuzVjXGu40aV-gmn5n01-PsSBhoQOatEy3_Sqw/s5712/Taulells%20Canyada,%202.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="5482" data-original-width="5712" height="307" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijz2FGo3-URxClgLO1GnyZ4eETaX5_v5PDD3d-FKHyn036T2l8BOQxb_6u7b4jV7vw-6M7gcY9HRUPjBonSUfz2xk0EcPh338WrcAYDaYNK9o1J5iLj1EFIb_MUwfKtBfcFruJHW4r5lI1WSd3NbxOZuzVjXGu40aV-gmn5n01-PsSBhoQOatEy3_Sqw/s320/Taulells%20Canyada,%202.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">És una composició poètica, una OCTAVA, originalment
escrita en quatre taulells, datables del segle XVIII, dels quals només podem
oferir-ne dos.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Aquests fragments del text ens fan pensar en el fet
descrit: mencionen la troballa (<i>encontran/</i>do) de les hòsties (el/ <i>Hijo</i>)
en el tronc de l'olivera (tro/<i>nco de ese Olivo</i>), el dijous següent (<i>El
Jueves immed</i>/iato), en el lloc sagrat de l’hort (te/<i>rritorio Santo</i>)
del convent de la Sang de Crist dels Caputxins, una branca dels Franciscans (<i>En
esta de Francis</i>/co) que va acabar amb la consternació de la ciutat (<i>Valencia
el llanto</i>).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: verdana;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: x-small;">NOTA: Aquells costums de mostrar el dol mitjançant el
tancament de mitja fulla del portal de les cases on havia mort algun veí i de
cobrir els retaules dels altars amb draps morats en la Setmana Santa, es van
practicar fins a més de la meitat del segle passat.</span><o:p></o:p></p>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-76734411350044078282021-08-10T19:04:00.032+02:002021-11-11T19:44:41.326+01:00JAUME ROIG I “L’ESPILL”<p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Jaume Roig (València, c. 1400
- Benimàmet, 1478) va ser un metge de prestigi a la València del seu
temps; fill del metge Jaume Roig i nét del notari Pere Roig, la seua família
provenia de Mataró; el seu besavi, Salvador Roig, fou el primer dels Roig que
es va instal·lar a València, on arribà a ser jurat de la ciutat, és a dir,
regidor del municipi.</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Probablement Jaume estudià a
la Universitat de Lleida i potser també a París. Va ser metge de la
monarquia, del municipi, de comunitats religioses, examinador de metges,
administrador i visitador dels hospitals dels Innocents, d’En Clapers i d’En Bou;
conseller de la ciutat, benefactor del convent de la Trinitat, en les obres del
qual intervingué en nom de la reina Maria, i també va dur el llibre de comptes
de fàbrica de l’església de la seua parròquia, Sant Nicolau.</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Casà amb Isabel Pellicer,
(morta el 1459), amb la qual va tindre sis fills i filles, la meitat dels quals
vestir hàbits. Va ser titular d’un bon patrimoni: quatre cases a València,
comptant la seua vivienda al carrer de Cordellats, una bona biblioteca, amb 59
volums, la majoria dels quals de medicina, i diversos terrenys. Morí com a
conseqüència d'haver caigut d'una mula.</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Jaume Roig és l’autor d’una de les obres més
emblemàtiques de la literatura catalana medieval, anomenada “L’Espill”, escrita
pel 1460 a la vila de Callosa, on s'havia retirat fugint d'una epidèmia, segons
declarava:</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" lang="CA"><span style="font-size: x-small;">(tots els textos, lleugerament
adaptats, són en vers, però ací els presentem seguits com si fos prosa, encara que</span></span></span><span style="font-family: verdana; font-size: small;"> marcant-los)</span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">
"Trobant-me en aquesta vall, / Callosa, per los morts fugit, /
ociós, trist, sens fer fruit / emprés he, no sens treball, / de dones escriure
llur tall"</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Va començar-la el mateix any
que Joanot Martorell iniciava la redacció del Tirant lo Blanc. En ella
seguí la ja aleshores antiquada tradició romànica de la narrativa: va
escriure-la en noves rimades comediades, és a dir, partides. Està composta amb
16.359 versos molt curts, de quatre síl·labes, que rimen de dos en dos. La
limitadíssima longitud dels versos determina inexorablement l'estil del llibre;
Roig es veié obligat a utilitzar amplis incisos, a mutilar versos i, en
definitiva, a practicar equilibris que moltes vegades distorsionen la sintaxi
de la frase. Segons Joan Fuster "L'Espill, en contrast amb el Tirant, té
en contra el fet de ser més «medieval». L'Espill, en bona part, és una novel·la
d'aventures a l'estil de la posterior «picaresca» castellana, però enfilada en
quatrisíl·labs apariats. Roig, quan es posà a escriure l'Espill, no s'imaginava
que podia haver-lo escrit en prosa. En prosa, l'Espill —una part de l'Espill—
hauria estat la contrapartida narrativa del Tirant. Hauria estat una novel·la
tan moderna o més —o tan precursora— com el Tirant. En vers, en més de setze
mil versos, curts, envitricollats, el·líptics, de consonàncies obligades a cada
pas, l'Espill ens queda distant”.</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span color="windowtext" lang="CA" style="font-family: verdana; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIfoJeZCr9ItmwpnFiuc1cGchjR2s5tguH08Qsw8RwdOZlZ3Tj2prRpRBylG_D4EY1Q79B240KUab8d5obmgbjsUU4zU5SL-b2gdisOiO-348GRpPfin8azwM0Swjjp3rxbYEgTSkq5Z9n/s636/Espill+original.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: verdana;"><img border="0" data-original-height="636" data-original-width="436" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIfoJeZCr9ItmwpnFiuc1cGchjR2s5tguH08Qsw8RwdOZlZ3Tj2prRpRBylG_D4EY1Q79B240KUab8d5obmgbjsUU4zU5SL-b2gdisOiO-348GRpPfin8azwM0Swjjp3rxbYEgTSkq5Z9n/s320/Espill+original.jpg" width="219" /></span></a></div><span style="font-family: verdana;"><br /></span><div style="text-align: justify;"><span color="windowtext" style="font-family: verdana;">El text es
conserva en un manuscrit de la Biblioteca Vaticana sense nom d'autor; consta
d’un poema introductori, la Consulta, un Prefaci amb quatre parts i quatre
Llibres dividits, també, en quatre parts.</span></div><p></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La primera edició, impresa a
València el 1531, porta el títol de “Llibre de consells per lo magnífich mestre
Jaume Roig”, atribució mantinguda en totes les posteriors; si bé els diversos
títols que tingué al llarg del temps van ser cosa dels impressors.</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">És una obra important, a la
seua època i a les posteriors, impresa tres vegades durant el segle XVI, i
també editada als segles XVIII i XIX. Va ser traduïda al llatí per Gaspar
Guerau de Montmajor, i al castellà per Llorenç Matheu durant el segle XVII.
Segons Martí de Riquer, des que fou escrita aquesta obra, ara coneguda com
l’Espill, sempre ha comptat amb llegidors.</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Jaume Roig afirma explícitament al prefaci que no
ha fet sinó manllevar el llenguatge dels habitants de</span><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> l’horta
de València</span><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">, cosa que fa de l’obra un mosaic amplíssim del vocabulari col·loquial
de la ciutat en aquella època:</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://www.blogger.com/"><span color="windowtext" style="text-decoration-line: none;">(</span></a><span style="font-size: x-small;">com abans, el text es presenta seguit com la prosa, però unint dos versos de quatre síl·labes com si fos només un, de huit i amb cesura, o tall al mig)</span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">
"Hauré d’ordir, / puis me n’empatx, aquest meu scaig /
de parlament, curt, flac, fallent"</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> "Serà
en romanç: / noves rimades, comediades, /
aforismals, facecials / no ben escandides, al
pla teixides, / de l’algemia e parleria / dels de
Paterna, Torrent, Soterna”</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">L’autor s'adreça al seu nebot
Baltasar Bou, senyor de Callosa, que l’havia acollit a casa seua, per a
explicar-li els seus viatges i aventures i com l'han maltractat les dones al
llarg de la seua dissortada vida; així com per a convèncer-lo que n'ha de viure
al marge per obtenir la salvació:</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> "Si
vols aprendre / nebot valent, llig-lo sovent / mes amb
repòs. En procés clos / ma negra vida, de mals fornida,
/ vull recitar per exemplar / e document; car molta
gent / veient penar, altre passar / mal e turment no
pren escarment / e se’n castiga"</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Fa una llarga diatriba contra
les dones, que per a ell són totes vils, tret de la Mare de Déu, la seua, i
d'Isabel Pellicer, la seua esposa real. Mireu quin llistat en fa de les altres:</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqKVORE3VYChPJlZ6nXhhRmYqug7byFnskWnagNnUSZD6LQw6n7CusR4sRHTTqkF89Dgv5iipNQLjP28JPCb-fwYdgeFaNN2AC6JS63SM2NxlBksmFTgZkjNgF0-roEc2uGYh9SaLekHe5/s1792/M%25C3%25A9s+Espill.jpg" style="clear: left; display: inline; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><img border="0" data-original-height="1792" data-original-width="1080" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqKVORE3VYChPJlZ6nXhhRmYqug7byFnskWnagNnUSZD6LQw6n7CusR4sRHTTqkF89Dgv5iipNQLjP28JPCb-fwYdgeFaNN2AC6JS63SM2NxlBksmFTgZkjNgF0-roEc2uGYh9SaLekHe5/s320/M%25C3%25A9s+Espill.jpg" width="193" /></span></a><span color="windowtext" lang="CA" style="font-family: verdana; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">
"Doncs, dic que totes, / de qualque estat, color, edat,
/ llei, nació, condició, / grans e majors, xiques,
menors, / jovens e velles, lletges e belles, / malaltes,
sanes, les cristianes, / juïes, mores, negres e llores,
/ roges e blanques, dretes i manques, / les geperudes,
parleres, mudes, / franques, captives, quantes són vives, /
qualssevol siguen"</span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Per a la nostra correcta
comprensió de l'obra cal situar-la en l’antiga tradició de la misogínia, amb
precedents clàssics, com Juvenal, Sant Jeroni, o Bocaccio, però la misogínia de
l' Espill és tan exagerada que en ocasions havia de provocar per força la
rialla en el públic contemporani. I aquesta és la gràcia de l'obra, que està
escrita de manera que en alguns moments els seus despropòsits fan riure o
somriure, com podeu veure:</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Un cas estrany quan estigué a
París:</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> "Allí
teníem / de tots potatges, de carns salvatges, / volateria,
pastisseria / molt preciosa la més famosa / de tot
París. En un pastís, / tallat, partit un tros de dit / hi fon
trobat. Fon molt torbat / qui el conegué; reconegué /
què hi trobaria; més, hi havia / un tros d’orella. Carn de
vedella / crèiem menjassem, ans que trobàssem / l’ungla i el
dit tot mig partit; / tots lo miram e constatam / que humana era.
La pastissera, / i les ajudants, filles ja grans, / era
fornera e tavernera / dels que hi venien i allí bevien, / alguns mataven;
i trituraven, / feien pastells, e dels budells, / feien
salsitxes o llonganisses, / de les més fines. Mare i
fadrines / quants ne tenien tant ne venien, / e no hi
bastaven; elles mataven / alguns vedells, amb la carn
d’ells / tot ho cobrien, i assaborien / amb fines salses.
Les dones falses / en un clot tou, fondo com pou, /
descarnats ossos / cames e trossos / allí els metien; e ja
l’omplien / les fembres braves"</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">De quan fou casat:</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">
"Volguí provar son eixovar / si me’l darien
o em pagarien / sens demanar. Cert l’esperar / fon joc de
falles. Trenta mil malles / fon la moneda; cert
l’arboreda / e l’alqueria fon malqueria, / béns
confiscats, hipotecats, / en plets pendents,
encartaments / de cantitats, censals quitats"</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> "Mai
per jamés rebí el promès"</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> "Los
jorns feiners / entre setmana mai era sana; / al llit
s’estava; ella es llevava / tocades deu, quan a la Seu
/ Déu s’hi /alçava. Nunca filava, / ni dels guants
treia les mans; / jamés cosia;/ sols clau tenia / del seu mig cofre
ple de girofre / i drogueries”</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> "Amb
ses companyes / e manllevades, e replegades / per la
carrera, no sens faldera / passant per Llonja, amb una
monja / al seu costat, per lo mercat / feia la volta, a
regna solta / mirant les tendes, e per les sendes
feien-li lloc"</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> "Per
Menoretes / e Bosseria feia sa via / quan se’n tornava.
Sovint anava / de nit al nou bany d’en Sanou / o d’en
Suau, en lo Palau.”</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">De monges:</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">
"Clar és de dia / quan se desperten l’espill
concerten / per oratori; l’invitatori / que saben dir
és maleir / primerament en lo convent / qui les meté,
qui les rebé / e que bo hi fou"</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">
"Canta la una / cant molt plaent diu altament: / “Puis
som restades encarcerades, / per força meses, nostres
empreses / devem seguir que ens cal tenir, / vots fets per
força, cascuna torça / a l’orde el nas. Semblants
cantars / totes los oen; amb “amén” cloen / llur bon acord;
se’n van a l’hort, / deixen el cor”</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Malgrat tanta aparent
misogínia, no cal oblidar que Jaume Roig tingué bones relacions, almenys com a
metge, amb moltes dones, la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, les monges
de la Trinitat (on professaren dues filles seues) i l’abadessa, Sor Isabel de
Villena, parenta de la reina, que va escriure per a les seues mongetes el “Vita
Christi”. Aquest, segons escrigué Joan Fuster, és: “Un altre llibrot imponent,
(que) en seria la rèplica «feminista». En algun altre lloc, he insinuat la
relació polèmica d'aquestes obres: la Villena, tanmateix, no deixava de ser una
monja, i els seus arguments eren sobretot moralistes i bíblics. Roig, en
l'Espill, conta historietes de la vida diària: com un novel·lista.”</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span color="windowtext" face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">A la fi sembla haver-hi una
certa reconciliació dels géneres, com podeu deduir de les darreres paraules de
l’obra:</span><span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span color="windowtext" style="font-family: verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">
“Tots, finalment / hòmens e fembres pròmens,
profembres, / vixcam deçà salvats dellà, / direm: Amén”</span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; text-align: justify;"><span color="windowtext" style="font-family: verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTXm-g2LIqNz3NumJ2aePxyrUn_pKsW9PpJ0YIZ1cKVd-GqtmDpRuCovdayouLuXbGPxa_9mHe8Rsk0otJsVIIvJY3W29pN1TgvlPwPMDI645NTaltV5ClQ17QBS2DYtjlK5-G84MKojb9/s1638/L%2527espill.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: verdana;"><img border="0" data-original-height="1638" data-original-width="998" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTXm-g2LIqNz3NumJ2aePxyrUn_pKsW9PpJ0YIZ1cKVd-GqtmDpRuCovdayouLuXbGPxa_9mHe8Rsk0otJsVIIvJY3W29pN1TgvlPwPMDI645NTaltV5ClQ17QBS2DYtjlK5-G84MKojb9/s320/L%2527espill.jpg" width="195" /></span></a></div><span style="font-family: verdana;"><br /> <span color="windowtext" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span><p></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>
Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-31986495432331663182021-07-07T19:09:00.000+02:002021-07-07T19:09:30.834+02:00ELS DOS RETRATS DE JOAN BAPTISTA ANYÉS PINTATS PER JOAN DE JOANES<span style="font-family: verdana;"><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Joan Baptista Jeroni Anyés (València, 30-3-1480 / 6-8-1553) també és conegut com el Venerable Anyés, o Agnesi. La forma valenciana Anyés del seu cognom venia d’Agnese -la seua família era de procedència genovesa-; també el va escriure com a Agnes, i llatinitzat, com a Agnesius. Era molt devot de Santa Agnès, verge i màrtir, de la qual estava convençut que era parent pel seu cognom tan semblant.</div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Estudià Humanitats, Teologia i Filosofia a la nostra ciutat. Fou sacerdot, beneficiat de la Seu des del 1539, i teòleg i escriptor humanista. Mantingué contactes amb Lluis Vives i admirava Erasme, però amb reserves, perquè tractava de conciliar l'escolasticisme tradicional, que es basava en els escrits dels Pares de l'Església, amb els corrents erasmistes que es decantaven per determinades interpretacions més flexibles, que ell no acceptava pel seu conservadorisme.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Vinculat a les classes dirigents civils i eclesiàstiques de València, i especialment a la casa dels Centelles -fou preceptor de Francesc Gilabert de Centelles, nebot i hereu de Serafí de Centelles, comte d’Oliva- va gaudir de l’amistat dels ducs de Gandia, del virrei Ferrando d’Aragó, duc de Calàbria, de la seua segona muller, la culta Mencia de Mendoza, i també del pintor Joan de Joanes, que va fer-lo mentor dels seus fills Vicent i Joan i el retratà dues vegades. També es va relacionar amb els caps dels agermanats, però compongué diverses obres en prosa i vers en lloança dels nobles valencians que lluitaren contra les Germanies. Constitueixen primerenques relacions històriques dels fets, escrites cap a l’any 1521, però publicades més tard, el 1543.</span></div><span style="font-family: verdana;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Va fer campanyes de predicació per a evangelitzar els moriscos de la vall d'Aiora, que eren súbdits del comte d'Oliva, en açò era partidari d’aplicar mètodes pacífics d'adoctrinament sense recórrer a la força, conscient que es podia arribar a obtindre un bon resultat. La seua experiència com a predicador li valgué per a escriure una obra dramàtica en llatí, Pro Sarracenis neophytis, amb l'objectiu d’il·lustrar els clergues sobre com calia predicar als moriscos, com havien d'aproximar-los a la religió catòlica amb una evangelització a mida, individual, sense tractar cadascun d’ells com a col·lectiu. Anyés estava convençut que no havien de ser batejats a colp de pistola, com quan ho havien fet a la força durant les Germanies, sinó després d'un procés catequètic. Cal saber que molts rectors locals tenien poca formació, encara que estigueren empenyats en acabar amb el criptoislamisme dels moriscos.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Entre les vides de sants que Anyés va escriure hi ha La vida de Sant Julià Abat i Màrtir i de Santa Basilissa Verge, d'aquell esposa, abadessa de mil santes donzelles: als quals és dedicat lo monestir de les monges del camí de Morvedre: novament vulgada y sumada en cobles. A la seua mort, l’agost del 1553, va ser soterrat en aquell desaparegut monestir, situat prop de la vivenda que li havia cedit el Comte d’Oliva. L’any 1699 es va obrir la seua tomba i el seu cadàver es va trobar sencer. Potser arran d’aquest fet miraculós hom li aplicà el qualificatiu de Venerable, que indica un cert grau de santedat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">ELS DOS RETRATS</div><div style="text-align: justify;">Els dos retrats, plenament renaixentistes, són obra de Joan de Joanes, que aprengué de pintar en l’obrador que Vicent Macip, son pare, tenia al Barri del Carme i després col·laborà amb ell, fins que va fer-se càrrec de l’obrador. Ben probablement, ni el pare ni el fill no viatjaren més enllà del regne de València i van assimilar les novetats pictòriques italianes que arribaven a la ciutat. Vicent Macip començà pintant a l’estil del gòtic final, però evolucionà veient obres d’altres pintors, com Paolo de Santo Leocadio, Roderic d'Osona, el Mestre d'Artés, Hernando de LLanos i Hernando Yáñez de l'Almedina, dos manxecs formats a Itàlia, a l'entorn de Leonardo da Vinci, i les obres de Sebastiano del Piombo que dugué de Roma l’Embaixador Vic. Tot açò va exercir una profunda influència sobre l’art de Macip que marcà les seues obres posteriors i les del seu fill. L'excepcional capacitat d'adaptació de Joanes va rebre noves influències en contemplar la important i excepcional col·lecció de Mencia de Mendoza, Marquesa de Zenete, i Virreina de València, que tenia moltes obres flamenques, de les quals ara només conservem, al museu de Belles Arts, el Tríptic dels Improperis del Bosco, procedent de la seua capella funerària.</div><div style="text-align: justify;"><br />EL BAPTISME DE CRIST AL RIU JORDÀ</div><div style="text-align: justify;">Segons Sanchis Sivera, un apunt del Llibre d’Obres de la Catedral diu que l’any 1535 el “retaule de mestre Batiste” va ser col·locat sobre la pica baptismal, al mateix lloc on encara hi és, als peus de la nau central, al costat de la porta dels Ferros. Aquesta anotació fa pensar que fou un encàrrec de Joan Baptista Anyés, beneficiat de la seu, al seu amic Joan de Joanes, que el va retratat com a donant. És una taula de 308 x 205 cm pintada a l’oli, de la Catedral de València, que cap a finals del segle XVIII, quan Antonio Gilabert va fer la remodelació neoclàssica li retallaren la part superior per a ajustar-la al disseny de la motllura que ara l’emmarca. Abans era considerada de Vicent Macip, però ara és atribuïda al seu fill Joan de Joanes. En aquesta obra es fan patents la influència italiana en la formació del renaixement valencià i la importància de l’art per a difondre idees o missatges.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-O7l8sCcDeFqYix6jjTMOR0PPp4Dbb6kBb04v-egl_9wu0GTmOni1bgLdwTagYANUbLQPKWrTU7OIXqdRBclz-MYoA9fwduVTR6wpHiUpDnXFGXV7CDu-lti3zZvg7A5IS74hhq05x4Nu/s1015/Bateig.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1015" data-original-width="704" height="444" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-O7l8sCcDeFqYix6jjTMOR0PPp4Dbb6kBb04v-egl_9wu0GTmOni1bgLdwTagYANUbLQPKWrTU7OIXqdRBclz-MYoA9fwduVTR6wpHiUpDnXFGXV7CDu-lti3zZvg7A5IS74hhq05x4Nu/w308-h444/Bateig.jpg" width="308" /></a></div><br />Potser Joanes va inspirar-se, per a les figures centrals de Crist i el Baptista, en un baix relleu de marbre d'origen italià, de cap al 1500, que va pertànyer a la família Vic, i que ara es pot veure al Museu de Belles Arts. Però la composició és més ampla, agrupa les figures principals en la meitat inferior del quadre, amb quatre pares de l’Església ordenats en dos grups als costats, en el centre Crist i el Baptista, que protagonitzen l'escena; i a l’esquerra, en un primer terme, el donant. La part superior és ocupada per l’àmbit celestial, amb el Pare Etern envoltat de querubins, que envia l'Esperit Sant sobre el Fill i proclama: "Aquest és el meu Fill estimat en qui m'he complagut". Veiem el Jordà com un riu ample i cabalós, vorejat de vegetació i amb alguns meandres que reflecteixen sobre les aigües les llums rosades del començament del dia. En el primer terme, als peus del quadre, el riu corre amb aigües transparents entre pedres, flors i ocells. En aquest punt veiem Crist mig nu, agenollat sobre una pedra, amb els braços creuats i el cap acotat. Sant Joan, sobre una pedra fronterera, mig vestit amb una pell, amb les cames flexionades, du amb la mà esquerra el símbol de la Creu i alça el braç dret amb un gest d’acolliment que a l’ensems li val per a vessar amb una petxina les aigües baptismals sobre el cap de Crist. Hi ha una bella i harmoniosa correspondència entre els jocs de les línees sinuoses que descriuen els perfils dels dos cossos i els meandres del riu que es perden en la llunyania. Darrere de Crist i el Baptista, els quatre Pares de l’Església, dempeus i en dos parelles, Sant Gregori Magne papa, els bisbes Sant Ambrosi de Milà i Sant Agustí d’Hipona i el cardenal Sant Jeroni, traductor de la Bíblia, hi són testimonis, gesticulen, observen i assenyalen l'acte del baptisme, el sagrament necessari per a entrar a formar part de l’Església de Crist. Per darrere d’ells, uns arbres vigorosos s’eleven cap al cel. En un racó a la nostra esquerra, un poc més petit, segons les convencions de representació dels donants, veiem el Venerable Anyés agenollat, al costat d’un llibre sobre una pedra; ell també assisteix al baptisme, però mira cap a l’espectador mostrant i assenyalant un altre llibre, obert, en el qual hi ha dues inscripcions, en hebreu i grec. Les inscripcions han estat desxifrades, segons Juan Ángel Oñate. En síntesi podem considerar aquesta la seua lectura: el text hebreu és un passatge de l'Èxode (25, 40), quan Déu li parlà a Moisés sobre el seu temple: “I mira i faràs segons el model d'ells que se't va mostrar”; el text grec diu“Allò que s'ha de fer ho faràs tu de la mateixa manera. I les coses dels altres les faràs bé”.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La interpretació que fa d’aquests textos el professor Borja Franco és un missatge d’Anyés als eclesiàstics de la seua època: «els altres» d’aquell moment a Valencià, fins a la seua expulsió el 1609, eren els moriscos, diferents, no sols físicament, que també vivien amb uns costums radicalment oposats als cristians. La mirada fixa del Venerable cap a l'espectador, assenyalant els textos referits a que cal fer les coses bé i justament, i el Baptisme de Crist amb el testimoni dels pares de l’Església, és un missatge a favor de l'assimilació dels musulmans mitjançant un baptisme pacífic i voluntari, sense obligar-los ni forçar-los, tal com féu Crist, que es va inclinar davant el seu cosí Joan mentre rebia la vinguda de l'Esperit Sant. Per a Anyés no calia coaccionar sinó adoctrinar, i no sols es referia als moriscos novament convertits, sinó també a qualsevol cristià, que corria el risc de patir la poca preparació eclesiàstica del clergat local, de vegades agreujada per una certa relaxació de costums. Ell propugnava una vertadera implicació de l'estament religiós en el seu treball amb els fidels.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’any 1916 Don Elías Tormo qualificà aquesta magnífica pintura com “la més bella obra de l'art valencià del segle XVI”.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">LA MARE DE DÉU DEL VENERABLE ANYÉS</div><div style="text-align: justify;">Francesc Gilabert de Centelles, comte d'Oliva, del qual va ser preceptor Joan Baptista Anyés, esdevingué amb el temps el seu amic, protector i mecenes. Cal suposar que després de la mort del venerable el 1553, el comte encarregà a Joanes aquesta pintura en memòria del seu preceptor i amic difunt, per a situar-la en la capella de Sant Jordi de la Catedral, propietat dels Centelles, que després passà per herència als Ducs de Gandia. Amb motiu de la beatificació del IV duc, Francesc de Borja, la capella va canviar la seua dedicació per la del nou beat, però la pintura va continuar al seu lloc. Cap a finals del segle XVIII la capella passà als Osuna, hereus dels Borja, que encarregaren a Goya el 1788 el dos llenços sobre Sant Francesc de Borja que encara es conserven, però la pintura de Joanes ja havia estat retirada abans, quan Antoni Gilabert va fer la remodelació neoclàssica de la Catedral, iniciada el 1774. Havia passat a la casa del procurador dels ducs de Gandia fins que, amb el temps, arribà a la Acadèmia i al Museu. És una taula de 77 x 174 cm, pintada a l’oli per Joan de Joanes (c. 1555-60). Forma part de la Col·lecció de la Real Academia de San Carlos, exposada al Museu de Belles Arts de València. També és coneguda com les Bodes Místiques del Venerable Anyés.</div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi10FocRbe7X3IEmKE7Ek2QmhVmdPsAbmkRTSf0tOZIV-1Vm9s6srjd_rXfru75h2N66aEGVSgYFSOz77LJPM3HRZrcuRJWt6O8m55ON6ac0x6rfKHV_ZGNjOSAFLMdrXiuiZ9Whth8QmKR/s979/Bodes+Any%25C3%25A9s.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="464" data-original-width="979" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi10FocRbe7X3IEmKE7Ek2QmhVmdPsAbmkRTSf0tOZIV-1Vm9s6srjd_rXfru75h2N66aEGVSgYFSOz77LJPM3HRZrcuRJWt6O8m55ON6ac0x6rfKHV_ZGNjOSAFLMdrXiuiZ9Whth8QmKR/w538-h256/Bodes+Any%25C3%25A9s.jpg" width="538" /></a></div><br />Segons José Albi i Fernando Benito, els paisatges joanescos no produeixen sensació de naturalesa viva o de atmosfera, en realitat són fons, construïts quasi amb visió de miniaturista, i en general formen part d’una herència italiana de Paolo de Sant Leocadi, amb les vaporositats de Leonardo, assimilades a través dels Hernandos. En aquest cas, el fons figura un paisatge idíl·lic, travessat per un ample riu que es veu darrere de la Mare de Déu, amb muntanyes llunyanes de tonalitat blava, ciutats i ruïnes clàssiques; entre les més pròximes, una piràmide inspirada en la romana de Caius Cesi, encara avui existent, i un edifici de planta circular, es pot veure la diminuta figura de Sant Jordi llancejant el drac, aquest sant era el patró de la família Centelles i de la seua capella, per a la qual es va pintar la taula.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A la manera italiana d’una “sacra conversazione”, les figures estan disposades frontalment amb tres blocs triangulars, el de la Mare de Déu amb tots els infants és molt evident, però també adopten aquesta disposició les dues parelles dels costats; a més, altres triangulacions menors són la formada pel rostre de la mare i el fill amb la corona que aquesta du, el Sant Joanet, els innocents i el corder, o el Sant Joan Evangelista amb l’àguila, de manera que l’equilibri del conjunt també està present en els detalls. El centre l’ocupa la Mare de Déu vestida amb túnica roja i mantell blau. Segons Fernando Benito és del tipus iconogràfic grec Odigítria, “la que mostra el camí”, que és Crist. Amb la mà dreta subjecta el fill sobre la falda; du a l’esquerra, amb els dits cor i anul·lar junts, símbol de la seua unió mística amb Crist, una corona de campanetes i gesmils. Té als peus els Sants Joans, Baptista i Evangelista, també infants, i dos Sants Innocents. Aquesta presència dels innocents als peus de Maria converteix la imatge en una singular versió de la Mare de Déu dels Desemparats. El Jesuset du un drap de puresa pintat amb transparències. En un gest molt expressiu, gira el cap per a contemplar la corona que du Maria, mentre el seu cos es projecta en direcció contraria i, assumint el seu futur sacrifici, rodeja amb els braços la part superior de la creu, de prolongat extrem inferior, al qual s'abracen Sant Joan Baptista i els Innocents. Sant Joan Baptista, més gran que el Jesuset -cal recordar que aquest va nàixer sis mesos després del Baptista- ja vesteix les pells d’anacoreta. Té al costat el seu emblema iconogràfic, l’anyell del sacrifici, l’Agnus Dei; dirigeix la mirada als Innocents, els anima amb un somrís a pujar per la creu per aconseguir la corona de flors, i amb el braç dret envolta amb dolçor el cap d'un d’ells per a acariciar-li l’orella amb els dits. Els Sants Innocents van completament nus i mostren les seues ferides en cuixes, braços i gola. Estan agenollats davant la Mare de Déu, un agafa amb les dues mans l'extrem de la creu i l'altre l’abraça amb la dreta al temps que alça l'esquerra cap a Jesús en un gest de súplica. A l'altre costat dels peus de la Mare de Déu veiem Sant Joan Evangelista amb una àguila, el seu emblema iconogràfic, les ales esteses d’aquesta li fan de faristol, suporten un llibre obert on escriu el seu futur evangeli, per això du la ploma a la mà dreta i el tinter a l’esquerra. A la dreta de la Mare de Déu, sota uns arbres, hi ha la parella formada per Joan Baptista Anyés i Santa Agnès o Inés. El Venerable es veu més envellit que en el retrat del Bateig de Crist -aquest va ser pintat quan ell ja havia mort- apareix agenollat i també va vestit com a beneficiat de la Catedral. Santa Agnès, asseguda, té un anyell sobre la falda, perquè com el seu nom deriva del grec “agné”, que significa pura i casta, i del llatí “agnus”, anyell, es considera com el seu símbol iconogràfic, que també pot ser el de Crist, l’Agnus Dei. Joan Baptista Anyés era molt devot de Santa Agnès, fins i tot la considerava avantpassada seua per la semblança de noms. A més, segons algunes tradicions, Anyés va somiar una aparició de la santa en la qual li va fer lliurament d'un anell en senyal de cast desposori. Aquest és el moment representat en la pintura, Santa Agnès li ofereix tendrament la mà i el Venerable li col·loca l’anell. A l‘altra banda del quadre, Santa Dorotea i Sant Teòfil adopten les mateixes postures que els anteriors, però invertides per tal d’equilibrar la composició. Al seu costat hi ha unes bases de columna clàssiques. A terra, al costat de Sant Teòfil hi ha un llibre, que recorda la seua professió de notari. Cal suposar que el sant va ser pintat amb proporcions més reduïdes per a destacar la figura de Anyés, situat a l’altra banda. Quan Santa Dorotea anava cap al seu martiri per ser cristiana, el pagà Teòfil es va burlar d'ella dient-li “quan estigues en el teu paradís, envia-me’n flors i fruits”. Aquella respongué: “sí que ho faré”. Més tard, a Teòfil se li acostà un xic (era un àngel) el qual, malgrat ser el mes de febrer, li va donar tres roses i tres pomes amb aquest missatge “Açò te l’envia Dorotea”. Teòfil es va convertir i també va ser martiritzat. Ací veiem Santa Dorotea lliurant a Sant Teòfil unes magranes i un ram de roses i assutzenes. Dorotea també era el nom d’una filla de Joan de Joanes. A la part superior de la pintura, per damunt del cap de María, hi ha aquesta inscripció: CRUX EST INNOCUIS AD STEMMATTA FLORIDA TRAMES. Que significa: “La creu és per als innocents el camí cap a les corones florides”. En el marc de la pintura, ara desaparegut, hi havia dues inscripcions més que coneixem perquè van ser copiades. Al costat ocupat per Santa Agnès la inscripció posava en la seua boca les següents paraules: PROCUL HINC MASTIX FUGE SARDANAPALE SUB-ARROR / AGNO AGNA CASTO CASTA, PIOQUE PIA SPONSA. És a dir: “Lluny d'ací, fastigós, fuig Sardanàpal, estic obligada com la cordera al corder, com la casta al cast, sóc per al pietós una esposa pietosa”. Sardanàpal va ser un llegendari rei d'Assíria, paradigma de lascívia i dissolució. A l’altre costat, les paraules de Santa Dorotea eren aquestes: TEOPHILE SUM CHRISTI DOROTHEA A CARPE HORTICE / SUPERIS LILIA, MALA, ROSAS. És a dir: Teòfil, sóc Dorotea de Crist, agafa aquests lliris, fruita i roses de l’hort celestial. Tots els detalls d’aquesta obra de Joanes són encantadors i estan pintats amb extraordinari preciosisme, l'expressió dolça i amable dels personatges es combina amb el rigor compositiu i una lluminositat que accentua la corporeïtat de les figures, especialment en els xiquets que envolten la Mare de Déu. El color està aplicat amb xicotetes pinzellades quasi de miniaturista, produint contorns nets que permeten apreciar la precisió del dibuix i la qualitat de les diferents textures. En el fons fa ús de la perspectiva lineal i difumina les figures en allunyar-se, amb tendència als tons blavosos en l'horitzó. Joanes va aconseguir, amb aquest segon retrat d’Anyés, una obra mestra d'harmonia i d'equilibri clàssic, en la qual es fonen admirablement el preciosisme formal amb l’habilitat tècnica i la complexitat iconogràfica.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Podem sintetitzar el significat global de l’obra com un cant a la vida de puresa virginal, segons diu el lema ja mencionat, escrit en la seua part superior: La creu és per als innocents un camí cap a les corones florides, interpretades ací l’acceptació de la creu com un exemple de vida i les corones florides com la salvació eterna.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Si Elías Tormo va dir que el Bateig de Crist, on hi ha el primer retrat d’Anyés, era “la més bella obra de l'art valencià del segle XVI”, altres experts han qualificat aquesta Mare de Déu amb el segon retrat d’Anyés, com “un dels més exquisits exemples de la pintura valenciana de tots els temps”.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzgOJ4rcuIrcP5aC6aWChGshHNdSuQPKqRsHGK7qTjX25ccwyD9vKD96dLsaiHpijJQZWnvs55VLCY5szBKCHhpC92DoE9lvbHHCF2paDecXBYVyCTEeVsQgqs1Opp4x8S9bSh1PMEvgaA/s222/Any%25C3%25A9s+bateig.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="222" data-original-width="154" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzgOJ4rcuIrcP5aC6aWChGshHNdSuQPKqRsHGK7qTjX25ccwyD9vKD96dLsaiHpijJQZWnvs55VLCY5szBKCHhpC92DoE9lvbHHCF2paDecXBYVyCTEeVsQgqs1Opp4x8S9bSh1PMEvgaA/s0/Any%25C3%25A9s+bateig.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfJTXIAvalOA-L2Z9lWNYt21yzKyuiN1HT9QNLLQOhtOU3rGONAASxUhELHP_rsAw4W5GnS-leW3Da3TN_nKat5ioVvuLj5g31AQr8nvrlS6nLmM0Jg3q8bwjq01xLwibAFatJk43WC1CH/s215/Amy%25C3%25A9s+Bodes+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="215" data-original-width="144" height="232" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfJTXIAvalOA-L2Z9lWNYt21yzKyuiN1HT9QNLLQOhtOU3rGONAASxUhELHP_rsAw4W5GnS-leW3Da3TN_nKat5ioVvuLj5g31AQr8nvrlS6nLmM0Jg3q8bwjq01xLwibAFatJk43WC1CH/w156-h232/Amy%25C3%25A9s+Bodes+2.jpg" width="156" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-47562326925537869282021-05-20T17:53:00.002+02:002021-05-20T17:53:36.845+02:00LA FINCA ROJA<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNDU-2qE6GjODrlzcluZmfm-XB9GJpa7pj-k4Bbl9Z60KnN4ESKoW4hevydHFKN1MDJXJhMTwTaacE_eTp3tItYauXsp3c1ZSEiTC5Jwq26_bRGox_kxnGwurWHGXzULZ01oL0XLbXV3Q5/s276/Finca+Roja+1.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNDU-2qE6GjODrlzcluZmfm-XB9GJpa7pj-k4Bbl9Z60KnN4ESKoW4hevydHFKN1MDJXJhMTwTaacE_eTp3tItYauXsp3c1ZSEiTC5Jwq26_bRGox_kxnGwurWHGXzULZ01oL0XLbXV3Q5/s0/Finca+Roja+1.jpg" /></a></div>La Finca Roja, situada cap al sud de la ciutat, en la prolongació del cèntric carrer de Sant Vicent, districte de Jesús, és un edifici molt conegut, i dels més interessants de la ciutat. El nom li ve de la rajola cara vista de les seues façanes, encara que alguns també la coneixen com la Casa.Rusc.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Un dels objectius de l’antiga Caixa de Previsió Social del Regne de València, era la “construcció de cases barates i higièniques, que passaren a ser de l'exclusiva propietat dels seus beneficiaris”. Aquesta emtitat, acollint-se a la llei de Cases Barates del 1925, va convocat un concurs l’any 1929, per a la construcció “de comfortables habitatges per a famílies de la mal anomenada classe mitjana, nodrida en la seua majoria per obrers intel•lectuals”.</span></div></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"> </span></div></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">
</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">
El projecte guanyador va ser el presentat per l’arquitecte Enrique Viedma Vidal, un membre del grup dels "Heterodoxos Racionalistes", que es van unir al moviment modern i practicaren els nous llenguatges, racionalistes i expressionistes.</span></div></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjKL8joL8OdBYZBBEdJbd8asrDawZxA_BECm9HOLXlp_NnWA_9tDiHr7XuOjqE22X2BW0Ul-7LumRE4M1henLs19wlEw5MgmeqkWZ46_LnEhDHNPP499h_YBa6Az7dP-x_vr0UBvYgT-2L/s286/Finca+Roja+4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="176" data-original-width="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjKL8joL8OdBYZBBEdJbd8asrDawZxA_BECm9HOLXlp_NnWA_9tDiHr7XuOjqE22X2BW0Ul-7LumRE4M1henLs19wlEw5MgmeqkWZ46_LnEhDHNPP499h_YBa6Az7dP-x_vr0UBvYgT-2L/s0/Finca+Roja+4.jpg" /></a></div>La Finca Roja va ser construida entre 1929 i 1932, en una illa de 15.251 m2, situada en aquell temps als afores de la ciutat. Segons el plànol de l'eixample de Francisco Mora, el solar era un descampat de planta trapezoïdal que en els feliços anys vint servia per al muntatge del Circ Krone. Els contractistes d'aquest projecte van ser D. José Valera i D. Federico Ferrando. No es va començar a habitar fins al 1934. Els seus pisos més cars es van vendre per 19.000 pessetes, a pagar en mensualitats de 83,30 durant trenta anys.</span><span style="text-align: left;"> </span></div></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"> </span></div></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdIEsptixntnGUdYg3qzLkTn3lTBACyuO0F1NzID7vyEDpFYhMn5FVMC9Jrih68miSr3aDK_Toly7DnEanYL94C24_nRHwz4lhnOUsT-IWZW-62J2z9hrwzshA_QDKZTDfJGM8W0Hig62m/s650/Finca+Roja+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="469" data-original-width="650" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdIEsptixntnGUdYg3qzLkTn3lTBACyuO0F1NzID7vyEDpFYhMn5FVMC9Jrih68miSr3aDK_Toly7DnEanYL94C24_nRHwz4lhnOUsT-IWZW-62J2z9hrwzshA_QDKZTDfJGM8W0Hig62m/s320/Finca+Roja+2.jpg" width="320" /></a></div>Enrique Viedma, influenciat pel concepte d’illa de cases del Pla Cerdà de Barcelona, dissenyà un conjunt unitari, amb pati interior accessible des de l'exterior i l’interior, combinant el grup d'habitatges socials i les característiques de l’illa urbana com a cèl•lula elemental de la nova ciutat, amb el pati interior destinat a espai comú dels veïns per a estimular la convivència social. Aquest pati és una de les característiques més distintives de l’edifici. Des dels amples vestíbuls, on se situen escales i ascensors, hom accedeix directament al pati central, els baixos del qual albergaven comerços i serveis per als veïns; també hi havia bancs per als adults i gronxadors per als xiquets, que avui ja no es conserven. De la font ornamental que hi havia en el seu centre, només es manté el perímetre. Ara està enjardinat i és utilitzat per la comunitat com a espai de relació.</span><span style="text-align: left;"> </span></div></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"> </span></div></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">L’edifici, construït en formigó armat, consta de planta baixa i cinc plantes altes, amb catorze amples patis d’accés, deu d'ells iguals i altres quatre que corresponen als xamfrans.</span><span style="text-align: left;"> </span></div></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"> </span></div></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">
Té 378 habitatges fets seguint la idea d'higiene, modernitat i confort del moment: habitacions perfectament ventilades, bany complet amb vàter independent, cuina econòmica, menjador amb xemeneia, sala i vestíbul; persianes americanes, reixes plegables, etc. L'última planta és de mansardes, amb trasters que completen l'equipament de la finca.</span><span style="text-align: left;"> </span></div></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"> </span></div></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">
La distribució és clarament racional i simètrica: la meitat dels habitatges dóna al carrer, i l'altra meitat al pati interior. Cada planta, inclosa la baixa, té dos, quatre, cinc i sis habitatgs, amb 55 diferents distribucions sobre un programa base de 90-100 m2. Les respectives dependències estan articulades mitjançant llargs i angulosos passadissos en els habitatges dels xamfrans, els quals són més grans, rectes, i curts, en els que n’hi ha entre mitgeres; tenen petits celoberts que afavoreixen la ventilació.</span></div></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"> </span></div></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGILkN94_AqeV_Are8PAv6YhktZiGyp9zk11l7Y0-rClO8ijKaEZQN4AoWqfvROPn65Unew4T0emjzBa_UYCyI3PXnwCPxVYOgU2H1nrojN8BTRZlbcDHkFGa3aGM1L6M7-QGswiHpftiP/s300/Finca+Roja+f.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGILkN94_AqeV_Are8PAv6YhktZiGyp9zk11l7Y0-rClO8ijKaEZQN4AoWqfvROPn65Unew4T0emjzBa_UYCyI3PXnwCPxVYOgU2H1nrojN8BTRZlbcDHkFGa3aGM1L6M7-QGswiHpftiP/s0/Finca+Roja+f.jpg" /></a></div>En les façanes hi ha influències dels barris projectats a la fi de la dècada del 1910 pels membres de l'escola expressionista d’Âmsterdam, influïda pel racionalisme, i també dels grans blocs d’habitatges fets pels socialistes austríacs entre 1923 i 1933, un període conegut com la Viena Roja. </span><span style="font-family: verdana;">Tant a les façanes interiors com a les exteriors, hi ha seqüències de miradors que sobreïxen, alternades amb porcions de rajola contínua. En els xamfrans la distància entre miradors és major. L’arquitecte va fer un ús expressiu amb materials autòctons, rajola roja vista, fabricada per l'empresa Bonet Trenco, d’Alfara del Patriarca, col•locada sobre un sòcol de pedra de Godella, juntament amb elements constructius i decoratius prefabricats, cintes de pedra artificial, peces de formigó modelat, panells de terra cuita, teules, ceràmiques vidriades verdes, etc.</span><span style="text-align: left;"> </span></div></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"> </span></div></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">
En la part superior, la façana exterior s'eleva per sobre de la cornisa, seguint el mateix ritme que els miradors, correspon a una planta de mansardes destinada a trasters i a l'habitatge dels porters. En cada xamfrà s'alça una parella de torrasses, ideades com a dipòsits d'aigua, encara que mai van arribar a complir aqueixa funció. Les finestres són de forma rectangular, a excepció de les de l'última planta, que adquireixen forma d'arc de mig punt, aparença que també adopten els buits dels portals.</span><span style="text-align: left;"> </span></div></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"> </span></div></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">
El 1969, basant-se en la solidesa de l'edifici, es va projectar elevar en tot el perímetre dos pisos més i la creació d'un aparcament subterrani. Afortunadament, el pla no va prosperar i la finca va poder conservar la seua estructura original.</span><span style="text-align: left;"> </span></div></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"> </span></div></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHL3m1-P4U9wPQxlhZGcbMh63DlrqKdqyKeNG8n878gFztMqHEuPpbz0opxh-CaosYk4hOuR_gN3V9tTrD5DehKpL6KpAYTwFzrlJF6dT3MMfhTOeUA5Sh75-HZV4LNHWECLG0kebCalzH/s299/Finca+Roja+3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHL3m1-P4U9wPQxlhZGcbMh63DlrqKdqyKeNG8n878gFztMqHEuPpbz0opxh-CaosYk4hOuR_gN3V9tTrD5DehKpL6KpAYTwFzrlJF6dT3MMfhTOeUA5Sh75-HZV4LNHWECLG0kebCalzH/s0/Finca+Roja+3.jpg" /></a></div>L'immoble va patir diverses intervencions, moltes d'elles particulars, que modificaren l'interior dels habitatges per a adaptar-los a la vida moderna; altres foren de manteniment i caràcter comunitari, amb poc rigor i falta d'uniformitat en les substitucions. Els veïns van sol•licitar una subvenció per a dur a terme una reforma integral, de caràcter unificador, i conservar l'edifici, catalogat com un bé d'interès local. Els treballs de restauració, fets entre 2009 i 2011, es van centrar en la rehabilitació dels elements comuns de l'edifici, cobertes; façanes interiors i exteriors; celoberts; elements decoratius; fusteria de vestíbuls i torrasses; instal•lacions de coberta; eliminació d'elements impropis; golfes; desmuntatge i eliminació dels antics dipòsits d'aigua en les torrasses i reparació de patologies puntuals en elements estructurals.</span><span style="text-align: left;"> </span></div></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"> </span></div></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><b>
UN PARELL D'ANÈCDOTES</b></span></div></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">
Rafael Contreras, Doctor en Belles Arts, amb la mateixa edat que la Finca Roja, va arribar allí el 1934. Des del finestral de la seua casa veié el bombardeig de l'estació, fins el moment que la seua mare el va dur a les plantes baixes, que servien de refugi. El 2008, quan una i altre (la finca i ell) van complir 75 anys, va dir que si els bombers li portaven una escala de trenta metres, s’hi pujaria i besaria una de les torres. Arribaren els bombers, l'escala es va hissar, i Contreras, al costat del seu amic Miguel Sanchis 'Miguelo', van ser elevats al cel cap a la façana, i van besar la torreta. Els néts de 'Miguelo' tenien por, perquè pensaven que el seu avi podia caure.</span><span style="text-align: left;"> </span></div></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"> </span></div></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqq72JeFsRRJwRvAgoq3HiPyWcXVhVyVAnMvhc8EHklCx3SmdyE-YKWLohnlqCUke651UlzD9nlFCpL9oY61JqJFzvoYBooS2kF0fx3skgTkJWXnS9Hmv58gOmdOoDJED-68EdceO8To1E/s1056/Sara+Montiel.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1056" data-original-width="796" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqq72JeFsRRJwRvAgoq3HiPyWcXVhVyVAnMvhc8EHklCx3SmdyE-YKWLohnlqCUke651UlzD9nlFCpL9oY61JqJFzvoYBooS2kF0fx3skgTkJWXnS9Hmv58gOmdOoDJED-68EdceO8To1E/w151-h200/Sara+Montiel.jpg" width="151" /></a></div>Entre els inquilins de la finca hi hagué alguns empleats de l’antiga productora cinematogràfica valenciana CIFESA. Els seus cercadors de talents havien localitzat en Campo de Criptana una adolescent i la van contractar per a fer-la artista. Arribada a València amb catorze anys, la van col•locar a viure amb la família d'un dels àtics; va causar estralls entre el cens juvenil de la Finca Roja. La xica es deia Antonia Abad, però adoptà el nom artístic de Sarita Montiel.</span></div></blockquote><p> </p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><span style="font-size: x-small;">
Tret de: Wiquipedia, Guia d'Arquitectura COAV, Memòries de la finca Roja, de PGarcia, 1997, Pozuelo de Alarcón, i articles de premsa.</span></span></div></blockquote><div style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"><strike><blockquote><blockquote><strike><blockquote></blockquote></strike></blockquote></blockquote></strike></span></div>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-26256677358317868572020-08-18T21:02:00.000+02:002020-08-18T21:02:41.217+02:00LA CAPELLA DE SANT VICENT FERRER I ALTRES PARTS DEL CONVENT DE SANT DOMÉNEC<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El Convent de Sant Domènec és un dels monuments gòtics</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> més importants de la ciutat. L’abril del 1239, el rei Jaume I hi va col·locar la primera pedra al lloc, fora muralla, que havia concedit als predicadors o dominics. El fundador fou fra Miquel de Fabra, confessor del rei. L’any 1276, el bisbe fra Andreu d'Albalat, que també era dominic, va pagar una ampliació de la muralla per a incloure el convent dins del seu perímetre.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En aquest convent van viure Sant Vicent Ferrer (1357-1419) i Sant Lluis Bertran (1526-1581), en la seua aula capitular es van fer Corts del Regne; va ser lloc de soterrament de molts cavallers i personatges cèlebres de la ciutat, com els Boïl, Constança i Pere Ferrer, germans de sant Vicent, i el fundador del Convent fra Miguel de Fabra, posteriorment traslladat a la Basílica de Sant Vicent Ferrer, que és a l’actual Convent de Predicadors al carrer de Ciril Amorós. A la Capella dels Reis estan soterrats els marquesos de Cenete, la seua filla Mencia de Mendoza, virreina de València, i el pintor Joan de Joanes, traslladat ací des de l’antiga parròquia de la Santa Creu (veure la nostra entrada del 30-11-2017 dedicada a aquesta capella).</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Després de la invasió de Napoleó Bonaparte, ja derrocat el Palau Reial de València, que ocupava el Capità General, hom va aprofitar l’exclaustració del 1835 perquè ocupara l'edifici el ram militar. Al segle XX Gustavo Urrutia, <i>Capitán General de la III Región Militar</i>, va iniciar obres de restauració i rehabilitació del seu interior, que alguns successors van continuar.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
<div style="text-align: justify;">
Avui és el <i>Cuartel General Terrestre de Alta Disponibilidad (CGTAD)</i>, només accessible al seu interior amb visites controlades i complint una sèrie de requisits militars. Les autoritats valencianes desitgen recuperar per als ciutadans aquest edifici que és un dels més importants béns patrimonials de València.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Vista ja abans la Capella dels Reis, i encara pendents altres parts del convent, només descriurem la façana de la plaça de Tetuan, el claustre menor o atri i la capella de Sant Vicent Ferrer.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
LA PORTADA</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU64woYoAZ6rGorBMzCDlAxOLQ-diTjgf5rRG09_BHb49g1zkFJVxyfI5Je2tYE7-lU2KwufjoNrSks52ZsRwNin2N_2VsFdoOo2iwlxX8MMaEKey5nT3Letkpmgy-WF1U7TXjjM5MSl1n/s1600/Portada.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1065" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU64woYoAZ6rGorBMzCDlAxOLQ-diTjgf5rRG09_BHb49g1zkFJVxyfI5Je2tYE7-lU2KwufjoNrSks52ZsRwNin2N_2VsFdoOo2iwlxX8MMaEKey5nT3Letkpmgy-WF1U7TXjjM5MSl1n/s320/Portada.jpg" width="212" /></a></div>
Se suposa que la portada es va construir a iniciativa i pagada pel rei <i>Felipe II</i>, en estil renaixentista. L'autor és Francisco de Mora, arquitecte major del duc de Lerma i marquès de Dénia, que va ser Virrei de València. És de les anomenades "façana retaule", dividida en dos cossos. En el primer hi ha la porta en llinda i sobre ella un gran timpà semicircular amb un gran escut de l'ordre dels dominics, una creu flordelisada blanca i negra, colors del seu hàbit,<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Orden_de_Predicadores#cite_note-2"></a> suportat per dos gossos, animals emblemàtics de Sant Domènec i de l'ordre, per allò de Dominus (Senyor) i canis (gossos), és a dir, Dominicans, cans (o gossos) del Senyor; també hi ha les lletres "D" i "F", (frares dominicans)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
A banda i banda de la porta, quatre grans columnes sobre un alt sòcol suporten un entaulament d’ordre toscà amb boles als extrems; entre cada parell de columnes hi ha dues fornícules de petxina superposades, amb les imatges de Sant Tomàs d’Aquino i Sant Albert Magne (també potser Sant Pere de Verona) en un costat, i Sant Raimon de Penyafort i Sant Antoni de Florència en l'altre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Sobre l’entaulament hi ha el segon cos, amb quatre pilastres que suporten la seua cornisa i ocupen el mateix espai que la porta, amb tres fornícules més entre elles, i les imatges de Sant Doménec de Guzmán amb un gos, al centre, Sant Vicent Ferrer amb el dit assenyalant el cel i Sant Lluis Bertran amb la copa de verí que no li va fer efecte, a cada costat; els tres duen un llibre a la mà esquerra; per damunt hi ha una cornisa amb dues boles a cada costat, que a la part central sobre les fornícules fa un angle a manera de frontó triangular i aixopluga un gran colom a l'interior, símbol de l’Esperit Sant. Als espais buits dels costats hi ha dos escuts de <i>Felipe II</i>. Totes les escultures, no molt estilitzades, són obra de Miguel Andrés.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Al remat de la façana hi ha una bola a plom sobre la línea de la portada i una altra central que suporta una creu amb els braços també rematats per menudes boles.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
LA FAÇANA</div>
<div style="text-align: justify;">
Mirant a la dreta d’aquesta portada, hi ha el mur llis de pedra blava de Morvedre corresponent a la façana exterior de la Capella Reial, amb tres escuts esculpits, dels regnes d'Aragó, Sicília i Nàpols; Sobre aquests hi ha un balcó obert cap al segle XVIII a la sala sobre la sagristia de la citada capella.</div>
<div style="text-align: justify;">
D’aquest mur sobresurten el remat de la bella doble escala de caragol de la capella i el campanar, construït sobre part de la sagristia; és de planta quadrada i estructura barroca, iniciat el 1648 i continuat més tard per fra Vicente Morales; consta d'un primer cos llis que finalitza en una balustrada, el cos de campanes, amb dobles columnes emparellades d'ordre toscà a les finestres, que es remata per una terrassa amb balustrada, setze pinacles i un edicle, enderrocat el 1810 i refet per A. Ferrant el 1955, amb motiu del cinqué centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer.</div>
</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<br />
Modernament va ser recoberta també amb pedra de Sagunt l'altra banda de la portada per a unificar la façana, però no té la mateixa pàtina. En aquest mur hi ha un panell de rajoles modernes, amb un dels miracles de Sant Vicent Ferrer, que diu: "Les quaranta-huit misses de Sant Vicent / Agrupació Vicentina", i un parell d'escenes, a la primera, una tal Francesca se li apareix a St. Vicent i li prega: "-Salva'm del Purgatori, / Vicent, dient-me les misses", a la segona, Francesca puja al Cel. "Dient la última missa / ancesca puja a la Glòria". Va firmat: "Ceràmica valenciana S. Gimeno - Manises"</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
LA PORTERIA</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1rLmRp0qVFJV9FSKUvvieEVFo5naNdmV3QfSs7wT10qaNwXuwEgUPLJj5GKiTH5vZSMdvmdW05Fog-tXblIOPSFvXqxnpKmg34NapvEfcmKKT5uDH7f2ta2Wj9l_ONaRz96lGpkw4VNez/s1600/Porteria+bona.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="179" data-original-width="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1rLmRp0qVFJV9FSKUvvieEVFo5naNdmV3QfSs7wT10qaNwXuwEgUPLJj5GKiTH5vZSMdvmdW05Fog-tXblIOPSFvXqxnpKmg34NapvEfcmKKT5uDH7f2ta2Wj9l_ONaRz96lGpkw4VNez/s1600/Porteria+bona.jpg" /></a></div>
A continuació de la paret de la Capella Reial hi ha la façana neoclàssica de la Porteria del Convent, projectada entre el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1789">1</a>789 i el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1800">1</a>800 per Bartomeu Ribelles que no va agradar als religiosos més ancians pel seu estil acadèmic i aspecte profà, i baixaven la vista per a no veure-la.</div>
</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<br />
És obra de maó, ordenada en dos cossos, el primer disposat en faixes i el segon amb pilastres aparellades que emmarquen els balcons; està coronada per un frontó triangular i parelles de gerros a plom sobre les pilastres. Posteriorment, els militars li van afegir alguns elements i l'ampliaren per la part del carrer lateral per tal de tancar el pati de la palmera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
EL CLAUSTRE MENOR</div>
<div style="text-align: justify;">
La portada de l’església dóna accés al claustre menor, que va ser construït pel dominic fra Pedro Gómez entre 1639 i 1640; es compon de vuit columnes d'ordre toscà que suporten tres arcs de mig punt en els costats nord i sud més un en els altres dos. A una certa altura, hi una Mare de Déu d’estuc, resta d’una anunciació que potser és l’únic element conservat de la capella del Roser. També es pot veure el brocal d'un pou, un sarcòfag i un monument a Sant Joan de Ribera, que va ser Virrei i Capità General de València.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
A la dreta hi ha la porta de la Capella Reial, amb escuts policromats iguals als de la façana.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
La portada del fons és gòtica de finals del segle XV, atribuïda a Pere Compte. Està formada per una porta de llinda sota un arc apuntat, que deixa lloc a un timpà, ara ocupat per escultures del segle XVII de la Mare de Déu del Roser, Sant Domènec i Santa Caterina de Siena; l'arc recolza en dos mènsules amb àngels, un du un paper i l’altre un instrument musical. Una restauració ha deixat a la vista restes picades i fragments dels pinacles que van ser destruïts en alguna reforma.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta porta dóna pas a l’actual capella de Sant Vicent Ferrer, que fa de Parròquia Castrense. Ocupa part del que va ser segon creuer, situat als peus de la gran església conventual construïda el 1382 amb nau única, capelles entre els contraforts i capçalera poligonal, destruïda pels militars el 1865.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
LA CAPELLA DE SANT VICENT<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTVMCqVZ9uXlwApRhobVyf4UnEMNP6IOLefeTgLSBUK4auNyLjjS59GL6sUWHFeVutt2SIf6isXTznTU2GyugHaYGTGpLVKGss-uz7QanrI59L6eZVIrf9jRYWS_pF_bYFmbG-IHUWY97a/s1600/Capella+S+Vic.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="657" data-original-width="985" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTVMCqVZ9uXlwApRhobVyf4UnEMNP6IOLefeTgLSBUK4auNyLjjS59GL6sUWHFeVutt2SIf6isXTznTU2GyugHaYGTGpLVKGss-uz7QanrI59L6eZVIrf9jRYWS_pF_bYFmbG-IHUWY97a/s320/Capella+S+Vic.jpg" width="320" /></a></div>
Va ser feta per Francesc Baldomar i Nicolau Bonet el 1460 per a commemorar la canonització de Sant Vicent Ferrer el 1455, i per a unir l'església amb la capella dels Reis, que estava quasi acabada.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
A l’entrada s’ha conservat a la vista una part de les voltes de creueria gòtica originals i un orgue barroc construït l'últim terç del segle XVIII i restaurat recentment, així com un llenç, obra d’Evaristo Muñoz ,del 1730, que representa l'Aparició de Sant Pere i Sant Pau a Sant Domènec </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Entre 1772 i 1781 la capella fou ampliada i reformada segons projecte de l’acadèmic José Puchol, assessorat per l’arquitecte franciscà fra Francisco Cabezas, que va executat Antonio Gilabert, amb escultures de José Puchol i pintures de José Vergara Gimeno. Aquesta renovació és un exemple molt significatiu de la transició de l’academicisme barroc a l’il·lustrat neoclàssic.</div>
<div style="text-align: justify;">
Van ser utilitzats materials molt costosos i de diferents procedències: la pedra del paviment, blanca i negra, prové de Portaceli; la groguenca i la de la balustrada del presbiteri, de Buixcarró; la dels pedestals, de Nàquera; la de color groc clar ve de Llíria; setze columnes són de Portaceli; les quatre del retaule i les de l'interior del nínxol provenen de Callosa d'En Sarrià; i la de les bases del retaule, groga, és de Torrent.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
La capella és d’una sola nau amb columnes corínties, pilastres i sòcols de marbre, estructurada en tres trams.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
El primer tram és rectangular, amb la volta gòtica recoberta amb una altra de canó amb llunetes, decorada per José Vergara amb un fresc del miracle de la resurrecció d'un mort fet per Sant Vicent.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
El segon és un espai quadrat cobert amb cúpula sobre tambor amb llanterna, i les petxines també pintades per José Vergara amb escenes de la vida del sant, tot seguint un programa molt complex que inclou els cassetons de la cúpula. Amb representacions de les Benaurances, els Dons de l’Esperit Sant i les dotze tribus d’Israel, algunes esculpides i d’altres pintades. Sota la cúpula hi ha dos grans quadres pintats el 1665 per Vicente Salvador Gómez (1637-1680): El Miracle de l'anunci de les naus carregades de blat que arribarien a Barcelona, en el qual hi ha un autorretrat del pintor prenent notes, i El Compromís de Casp.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
El tercer tram és la capçalera, de planta oval. La volta del presbiteri, pintada per José Vergara i també amb molt de contingut simbòlic, representa l’Apoteosi del sant, amb aquest i Sant Domènec davant la Trinitat, als seus voltants hi ha representats l’Església, papes, virtuts, reis, la ciutat de València, i els quatre continents coneguts aleshores, a més d’àngels i altres personatges.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
El retaule, amb quatre grans columnes de marbre amb capitells corintis daurats, conté una talla daurada de Sant Vicent en el centre; sobre el frontó superior corbat i a cada costat, dues estàtues representen la Fe i l’Esperança; per sota del frontó hi ha un relleu del naixement de Sant Vicent, i fora del retaule, a cada costat, dues escultures que representen la Religió i la Castedat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Sobre les portes al costat de l’altar hi ha els bustos dels pares de Sant Vicent, el notari Guillem Ferrer i la seua esposa Constança Miquel.</div>
</span>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-8326868253928664132020-07-04T18:47:00.000+02:002020-07-04T18:47:53.843+02:00LA MURALLA ISLÀMICA DE VALÈNCIA<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La València islàmica, <i>Madinat al Turab</i>, la Ciutat del Fang, o de la Pols (el nom de <i>balad Balansiya</i> sembla que feia referència a tot el país), tingué una muralla que començà a construir-se coincidint amb la creació de la primera taifa, a principis del segle XI, per ordre del rei <i>Abd Al Aziz</i>, però cap la possibilitat que fos iniciada amb anterioritat, pels governants <i>Mubarak</i> i <i>Muzāffar</i>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4sO_8VDfdfV0ou87Rrgcg2XPOULDkFDvBW88EEtjyarwphbgVEKCojLJW_GpsJT5OtiZk2UrrkplIVOk3S8dktL1rCgD9GWkZUdDM81HHkRdSNRgdq9ROc3L3mhpFuYA0yAd8Ahu_oC_c/s1600/Muralla+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="246" data-original-width="400" height="196" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4sO_8VDfdfV0ou87Rrgcg2XPOULDkFDvBW88EEtjyarwphbgVEKCojLJW_GpsJT5OtiZk2UrrkplIVOk3S8dktL1rCgD9GWkZUdDM81HHkRdSNRgdq9ROc3L3mhpFuYA0yAd8Ahu_oC_c/s320/Muralla+2.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El mur era alt uns set metres, i ample més de dos, fet de tàpia de morter, amb torrasses construïdes també de tàpia amb l'exterior de pedra sense treballar i distribuïdes espaiadament </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">en els murs </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">cada 33 metres</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">; a la part més antiga, per l’actual Barri del Carme, són de planta semicircular; la part oriental és d’època almohade, dels segles XII i XIII, amb les torrasses quadrades, fetes només de tàpia, amb una barbacana paral·lela al mur, a distància d’uns 6 o 7 m i d’1,5 m alta, i </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">un vall al davant, pel qual podia circular l’aigua</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">. Aquesta disposició va ser descrita per Nicolau Primitiu Gómez quan va observar-la en algunes excavacions fetes a principis del segle XX a la plaça de la Congregació i al carrer d’Aparisi i Guijarro, i ha estat comprovada en d’altres posteriors, com la feta a l’edifici vell de la Universitat, al carrer de la Nau.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Quan al segle XIV Pere el Cerimoniós, que estava en guerra amb Castella, ordenà protegir les seues ciutats dels atacs dels castellans, a València es va fer una nova muralla i l’antiga musulmana quedà obsoleta, però continuà en peu, formant part durant segles de la vida dels veïns del centre històric, que van recolzar els seus habitatges en aquest colossal mur de càrrega, excavaren portes per travessar-la, com al Portal de Valldigna, o la trencaren, com ens recorda el nom del carrer del Trenc. L’any 1704 encara romanien molts fragments visibles als carrers, com es pot veure en el plànol del pare Tosca.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>El perímetre</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Segons l’historiador del segle XIX Vicente Boix, el perímetre total de la muralla era d'uns 2.600 m. cal considerar que aquest era el del mur que existia al moment de la conquista cristiana del segle XIII, quan ja s’havia fet l’ampliació d’època almohade.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnvcWiFCHbg40rN8HF-AkaFspDBUis1E461jIq7Frc_UMd_4FPkcj7-tbxSe9EIHtio11haviBxo8rsCERxZFyN8QNP8l3up6J49CC8ped170CHvQvDOOJF8W-7jPfY7wImkbdUv76AEtK/s1600/M%25C3%25A9s+muralla+isl%25C3%25A0mica.png" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="580" data-original-width="624" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnvcWiFCHbg40rN8HF-AkaFspDBUis1E461jIq7Frc_UMd_4FPkcj7-tbxSe9EIHtio11haviBxo8rsCERxZFyN8QNP8l3up6J49CC8ped170CHvQvDOOJF8W-7jPfY7wImkbdUv76AEtK/s320/M%25C3%25A9s+muralla+isl%25C3%25A0mica.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les tres muralles de València. La islàmica és la roja</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Començant el recorregut de la muralla musulmana en la porta d'<i>al-Qantara</i>, o el pont, prop de l’actual de Serrans, el mur girava cap al SO per l’interior de les cases entre el carrer de les Roques i la plaça dels Furs; creuava el carrer de Roters i penetrava en les cases del carrer de Palomino; travessava el de la Creu, l’actual solar de la plaça de l'Angel, les cases de la plaça de Navarros, el carrer d’En Borràs pel cantó amb la plaça de Beneito i Coll, feia de mitgera en les cases del carrer de la Mare Vella i seguia per l’interior de les vivendes fins al Portal de Valldigna, on girava cap al SE; seguia pels carrer de Salines i Cavallers; creuava la plaça de Sant Jaume; entrava per les cases del carrer de la Bosseria, travessava els d’En Colom, Caixers, Cordellats, el solar de La Llotja, els d'Ercilla, Mantes i del Trenc; seguia per les cases dels carrers de Sant Ferran i de Manyans i creuava el de Sant Vicent; passava per l'interior dels edificis de la plaça de Mariano Benlliure, carrers de Moratín, Barcelonina, Transits i Minyana, fins a la Universitat, on girava cap al N; seguia pel carrer de les Comèdies, on aprofitava un mur del circ romà, fins a la plaça de la Congregació; passava pel solar de l'església de Sant Tomàs, creuava el carrer d’Aparisi i Guijarro, i continuava fins arribar al dels Maestres; d'ací anava a l'església del Temple, en arribar a aquest lloc girava cap a l‘O i seguia en paral·lel al riu, fins al punt on hem començat el recorregut.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Les portes</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La muralla tenia set portes, de les quals el geògraf <i>Al-Udri</i> cita només sis: <i>Bab al-Qantara</i>, o del pont; aproximadament darrere de la porta de Serrans, que donava pas a l'únic pont de pedra de la ciutat. <i>Bab al-Hanax</i>, o de la Colobra; Rodrigo Pertegás la situa en el núm. 5 del carrer Salines, flanquejada per una torre, que fa de mitgera amb el de Cavallers. <i>Bab al-Qaysariya</i> o de l'Alcasseria, entre els carrers de les Mantes i del Trench; segons Huici Miranda era una porta menor, per a facilitar el pas del trànsit comercial que eixia cap a Alzira, Xàtiva i Dénia per la porta de <i>Bab Baytala</i>, o de la Boatella, entre el carrer de Manyans i la plaça de Mariano Benlliure; Rodrigo Pertegás la descriu com a doble, amb corredor central. <i>Bab al-Xaria</i>, o de la Xerea, on ara hi la façana de l’església de Sant Tomàs, en la plaça de Sant Vicent Ferrer; aquesta no la cita <i>Al-Udri</i>, perquè, segons Huici Miranda, només connectava la ciutat amb el camp de la Xaria. <i>Bab ibn-Sajar</i>, o </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Bab </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">As-Sahar (porta de l'Orient) prop de l'església del Temple, en la plaça del Poeta Llorente, defesa per la torre Gran o d’</span><i style="font-family: Verdana, sans-serif;">Alí Bufat</i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">; Huici Miranda la descriu com a estreta i poc rellevant, la qual cosa no es correspon amb la seua importància defensiva. </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif;">Bab al-Warraq</i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">, o de la Fulla (... de llibre?), en el carrer del Salvador, que estava flanquejada per dues torres, i comunicava, a través d'un pont de fusta, la ciutat amb el raval del carrer d’Alboraia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Restes conservades</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* Al carrer Blanqueries, 2, al local de la Fundació Florida State University (FSU) hi ha una torrassa defensiva semicircular molt ben conservada i una línia de merlets. A més de diverses basses per al tintat de cuir, d'època medieval.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* Al carrer Roters s'han localitzat fragments, ara conservats en habitatges i locals comercials, com una perruqueria o un forn, on n’hi ha un de vuit metres que dóna a l’exterior.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUDjq1yX2ighxQkU2hiCN9Rn-xAybQPEh6j3dl23tzI1JwmUIATMQf0hDsfl0B-tdadCqwxYHjiOpG3XlY0Z70tbB6nAbxzLObQrRRkAjfq7P0IRRHqsd63uRQdsXJxD1DCQnixp-CPZBw/s1600/Pl+Navarros.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="596" data-original-width="768" height="248" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUDjq1yX2ighxQkU2hiCN9Rn-xAybQPEh6j3dl23tzI1JwmUIATMQf0hDsfl0B-tdadCqwxYHjiOpG3XlY0Z70tbB6nAbxzLObQrRRkAjfq7P0IRRHqsd63uRQdsXJxD1DCQnixp-CPZBw/s320/Pl+Navarros.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* En un solar darrere de</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> la plaça de l'Angel </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">hi ha un fragment de mur i una torrassa semicircular integrada en les habitacions d’una casa de la plaça de Navarros.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* A un solar que fa d’aparcament als carrers En Borràs i Adoberies es poden veure les restes molt malmeses d’una torrassa semicircular d'un habitatge del carrer de la Mare Vella. No han estat posades en valor per una integració matussera, considerada pels arqueòlegs com un pastitx insuportable.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* El Portal de Valldigna és un arc </span><span style="font-family: verdana, sans-serif;">obert al mur per a facilitar el pas en època cristiana. Està integrat en un edifici que conserva en el pati interior una altra torrassa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0R_-Oqs6wXQ6YfTlnyQLBJRjHF0A5lz7ykqQHAwqiIbaCvuv5qfyVquBDZ59hHIyiN-XB6x6fPrRIQK8HzA9ScRJPmPGO0nIa3LyvodO_oSd4AnUFOsVOUoisvfDK-vWbNRLFSPgJFU4u/s1600/C+Salines.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="384" data-original-width="512" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0R_-Oqs6wXQ6YfTlnyQLBJRjHF0A5lz7ykqQHAwqiIbaCvuv5qfyVquBDZ59hHIyiN-XB6x6fPrRIQK8HzA9ScRJPmPGO0nIa3LyvodO_oSd4AnUFOsVOUoisvfDK-vWbNRLFSPgJFU4u/s320/C+Salines.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* Al carrer Salines ha quedat exempt un curt fragment de la muralla on es poden apreciar els seus dos metres de grossària. També des d’ací, ara es poden veure al fons d’un solar recent, més fragments del mur i una altra torrassa corresponents al carrer de Cavallers, on n’hi ha restes en diversos locals públics que tenen portes a aquest carrer i a la plaça de Sant Jaume.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* A la plaça del Tossal hi ha la Galeria del Tossal, on es poden contemplar les restes musealitzades d'una torre i llenç de la muralla islàmica del segle XII. Hi ha una descripció d</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">'aquesta part</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">al final del nostre text.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* A la propera plaça del Forn de Sant Nicolau, al soterrani del Col·legi Major Rector Peset, es conserva un altre fragment incorporat a l’anomenada sala de la Muralla.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* Al carrer de Sant Ferran, també al soterrani del Centre Cultural Octubre, es van trobar les restes d’un tram on hi havia complet el sistema defensiu: muralla, barbacana i vall, que han quedat assenyalades, o sota vidre, al paviment.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* A la plaça de Mariano Benlliure també es va trobar la muralla, en el solar de l'antic Cercle de Belles Arts, avui ocupat per un nou edifici; ara és visible al soterrani d’un bar del carrer de Sant Vicent.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* Al carrer dels Transits, 5, a l’interior de la papereria Sena Alós, un altre fragment és visible sota vidre.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* Al carrer de la Nau, a l’interior de l’edifici de la Universitat, hi ha un llarg fragment de l’ampliació del segle XII, visible sota el vidre de l’entrada i de la sala contigua.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* Al carrer de l’Almirall, a l'hotel Palau de Caro, construït en el Palau del Marquès de Caro, a pocs metres de la plaça del Temple, les restes de la muralla van ser integrades en les habitacions de la planta superior i en el restaurant.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* Al palau del Temple, durant obres de remodelació van aparèixer dos esquelets del període almohade, un fragment de la muralla, dues torres i la barbacana, a més de part d'uns habitatges islàmics decorats amb pintura mural.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* No directament relacionats amb la muralla, al palau de Calatayud, edifici de la Generalitat al carrer del Micalet, es va trobar </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">durant obres de rehabilitació</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">un mur islàmic amb una altura de dues plantes, cosa ben poc freqüent, així com una font envoltada de canonades de ceràmica, una possible canalització d’aigua de la sèquia de Rovella, i diverses estances que fan pensar en uns banys públics, perquè consta que n’hi hagué a l’entorn del palau de Calatayud.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxW2YpJzyYcTlwyqvMJZOX_fnHK6G5J4hHFxihdkBa7LJcdKSLqOlYuUYe8iK9ybFBguvp69A1awyIjSw6yIliu71MPyfDaoTYNUnXyeLl3NftBtN2KQnG8YeyuxarWJ__TKJaZ_rlE-dk/s1600/Carreus.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="363" data-original-width="690" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxW2YpJzyYcTlwyqvMJZOX_fnHK6G5J4hHFxihdkBa7LJcdKSLqOlYuUYe8iK9ybFBguvp69A1awyIjSw6yIliu71MPyfDaoTYNUnXyeLl3NftBtN2KQnG8YeyuxarWJ__TKJaZ_rlE-dk/s320/Carreus.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* Els anys 2017/18 durant unes obres de reparació de canonades d’aigua potable, aparegueren moltes restes que van ser documentades i tornades a cobrir protegides, cal mencionar-ne aquestes: Davant del pont de la Trinitat: a la zona de la porta de <i>Bab Al-Warraq</i> restes de dues torrasses i un mur de petits carreus d’origen romà que potser es van reutilitzar en la muralla islàmica. Davant de la plaça del Poeta Llorente i el carrer Pintor López 1: 18 metres de la muralla islàmica i restes d’un vall, encara per determinar si eren del Vall Vell, islàmic, o del Vall Nou, cristià, que potser estaven a prop de la famosa torre d’<i>Alí Bufat</i>, però es van deixar sense excavar perquè quedaven fora de la rasa feta per a les obres.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* I per acabar, de moment: a la plaça del Dr. Collado, en dos edificis de propietat municipal han aparegut, un tram del mur principal de la muralla del segle XI, el paviment que el separava de la barbacana i el vall, reblit d’escombreries.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>La Galeria del Tossal</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicK6m2gAhO6CwLoyOj8HGejiRGqwwtxf5GO77sffT6GYhYXRSSFhfiFxITgcVik1eZNGPiRerwzVqOKG56sHayqTOqK-ghT6bhPQk3um6cricnzDGrl7ifJV_JdQWw4E5n3SNZSV_UUIJP/s1600/Tossal.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1200" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicK6m2gAhO6CwLoyOj8HGejiRGqwwtxf5GO77sffT6GYhYXRSSFhfiFxITgcVik1eZNGPiRerwzVqOKG56sHayqTOqK-ghT6bhPQk3um6cricnzDGrl7ifJV_JdQWw4E5n3SNZSV_UUIJP/s320/Tossal.JPG" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Conserva un dels millors testimonis de la muralla islàmica. Són 20 metres de mur i una torrassa de planta quadrada, una possible remodelació, feta al segle XII, d’un tram de la muralla construïda al segle XI (les torrasses del segle XI eren de planta semicircular).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Aquest tram del mur protegia la porta, de planta en angle, de Bab al Hanax, o de la Colobra, que s’obria cap a ponent i comunicava amb l’extensa necròpoli que hi havia vora el camí del carrer de Quart, una antiga via romana.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La construcció es va fer amb tàpia de morter, una mena d’encofrat, que va deixar en el front els forats fets pels suports de les caixes de fusta emprades pels alarifs musulmans en la seua construcció.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Davant de la muralla discorria el vall, que servia de fossat defensiu. Al segle XIV, el vall va ser cobert amb una volta, de la qual resten alguns dels arcs gòtics de maó que la suportaven. Aquest vall, alimentat per l’aigua de la sèquia de Rovella, serví -gairebé fins als nostres dies!- com a col·lector dels pocs albellons i de les aigües negres de la ciutat.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd4_6te8G2mWJfM-sn3hSZYXDlLmCqhnNVEtHYd5_PxlymkC1asqcdKVDHICmPqlLNMw0_4gHMEb0Y-c6lNq2iwRhYEF_3aHfBJ4r3UqXazZgJoYJOMMfDV7vJvvLQnFkXlWoM23IuZ2Xw/s1600/P-+Valldigna.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="825" data-original-width="1024" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd4_6te8G2mWJfM-sn3hSZYXDlLmCqhnNVEtHYd5_PxlymkC1asqcdKVDHICmPqlLNMw0_4gHMEb0Y-c6lNq2iwRhYEF_3aHfBJ4r3UqXazZgJoYJOMMfDV7vJvvLQnFkXlWoM23IuZ2Xw/s320/P-+Valldigna.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-66757971810467149262020-06-08T19:36:00.000+02:002020-08-18T20:14:21.166+02:00ELS SKANDERBEG I EL MONESTIR DE LA TRINITAT<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>GJERGJ KASTRIOTI, SKANDERBEG</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeowK5AqIvT5Z-0L_q3WpEu3Rz5nR_SPDl_3neZUoBqMfuaRZW5eMnLJdO-0kB0KtFkwcdIS1-lLoCrBxlhbewS2aPK8uP9Poa1guM1u3EW03BXRy7dvOtP5vPTHhzHTUKah9CS37mdPvH/s1600/Skanderbeg.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="356" data-original-width="298" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeowK5AqIvT5Z-0L_q3WpEu3Rz5nR_SPDl_3neZUoBqMfuaRZW5eMnLJdO-0kB0KtFkwcdIS1-lLoCrBxlhbewS2aPK8uP9Poa1guM1u3EW03BXRy7dvOtP5vPTHhzHTUKah9CS37mdPvH/s320/Skanderbeg.jpg" width="267" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">(Gjergj Kastrioti,
senyor de Krujë (Krujë, Albània, 6-5-1405 / Lezhë, Albània 17-1-1468)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Des de mitjans del segle XIV, el territori d’Albània es
trobava dividit entre diferents senyors feudals locals, i era cobejat pels
turcs otomans.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Gjon Kastrioti, un il·lustre senyor regional, casat amb la
princesa sèrbia Voisava, havia fundat el Principat de Kastrioti, situat en la
part central d’Albània, la seua capital era Krujë, on nasqué Gjergj (Jordi) el
1405. Quan aquest tenia 10 anys, son pare, obligat per les circumstàncies,
hagué d’enviar-lo a la cort otomana com a hostatge en garantia de la seua
submissió als turcs. El seu fill es va convertir a l’islam i passà a l’exèrcit.
A causa de les seues victòries militars els otomans l’anomenaren İskender Bey (príncep
Alexandre).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Després d’haver lluitat contra un altre gran militar, el
famós hongarés Janos Hunyadi, els turcs li atorgaren el 1440 la titularitat del
districte de Dibra, des del qual es controlaven Albània i Macedònia. Durant aquest
mandat mantingué bones relacions amb Venècia i Ragusa, també establí amistats amb diverses
famílies nobles locals; tot açò va propiciar-li un canvi radical. Malgrat els
seus vint anys al servei del Sultà, en plena batalla abandonà els otomans amb
el seu nebot i 300 albanesos lleials, recuperà Krujë, el seu patrimoni patern, es reconvertí
al cristianisme i convocà la Lliga de Lehzë entre els senyors albanesos; entre aquests
hi havia Gjergj Arianit Komneni, amb la filla del qual, Andronika, va casar-se
el 1451.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Des del 1443 els albanesos van infligir, sota el lideratge
d’Skanderbeg i durant uns 25 anys, severes i constants derrotes a les tropes
otomanes. Aleshores els turcs li canviaren el seu antic nom per Hain İskender (Traïdor
Alexandre). Esdevingué comandant en cap de l’exèrcit de la creuada del papa
Pius II, i el papa valencià Calixte III en algun moment el va fer el seu
representant, a més de concedir-li el títol honorífic d’Athleta Christi (Campió
de Crist).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Per tal de mantenir la seua resistència contra els turcs, Skanderbeg
i la resta de senyors feudals albanesos van signar el Tractat de Gaeta el 26 de
març del 1451, en el qual reconeixien la sobirania de Alfons V el Magnànim
sobre el seu país a canvi d’ajuda militar i el respecte dels seus privilegis.
L’abril del 1452, Ramon d’Ortafà arribà com a virrei a Croia, l’actual Krujë,
centre de la resistència contra els turcs. Albània es mantindria sota
influència catalana fins a l’any 1467. El nostre personatge figura als
documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó com Jordi Castriota o Escanderbeg.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El 17 de gener del 1468 Skanderbeg va morir de malària. Finalment,
el 1478, després d’altres deu anys de resistència, els turcs van assetjar Krugë
per quarta vegada, van rendir-la per fam i sense acomplir el seu tracte,
mataren els homes i esclavitzaren les dones i els xiquets. La resistència albanesa
va continuar de forma esporàdica fins cap al 1500, quan els turcs van
aconseguir annexionar-la a l’Imperi Otomà, on va romandre fins a l’any 1912.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Skanderbeg va ser un mite i un model per a tota l’Europa
cristiana, serví de base i inspiració per a moltes obres, per exemple, al
Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, quan el comte ermità Guillem de Varoic –que
era son pare- ensinistra el jove bretó sobre els principis doctrinals i morals de
la cavalleria, li parla dels millors cavallers del món, els artúrics Lancelot
del Llac, Perceval o Galaàs, i els contemporanis, com el cavaller Muntanyanegra,
el qual no és altre que Skanderbeg. Al teatre castellà del segle XVII es va
cultivar el “género escanderbesco”, amb obres com El Jenízaro de Albania; El príncipe
esclavo; El príncipe Escanderbey o El gran Jorge Escanderbega; algunes atribuïdes
a Vélez de Guevara. També escriviren sobre ell Ronsard, Marlowe, Voltaire,
George Lillo, Byron, i altres autors europeus; Músics com Antonio Vivaldi o
François Francoeur li dedicaren óperes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Albània considera Skanderbeg el seu heroi nacional per haver
frenat les escomeses del totpoderós Imperi Otomà, fins i tot ha fet seua la
simbologia d’aquest, en el nom actual del país, Shqipëria<span style="background: white;"> </span>(Terra de les àguiles en albanés) derivat d<span style="background: white;">el gentilici del seu moment <i>shqipëtar</i>, </span>adoptat
a partir de la rebel·lió contra els turcs que substituí l’antic d’Arbër o
Arbën, i també <span style="background: white;">en la bandera, amb </span>l'àguila
imperial bicèfala dels romans d'Orient, usada per Skanderbeg.<span style="background: white;"> (</span>Albània és un derivat del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>, que fa
referència a les seues altes muntanyes, blanqueja</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">des per la neu).</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>DONIKA KASTRIOTI, SKANDERBEGA</b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4Ttf4PhhO37R8mWVXNCd7u3W1T8AiXcfefAPuixc6qsfBUzGnaclUIFj4ug5Mtsw1acVVPSpx9frj454NFyZFyUW8J0TomYa6af5fyfXNCA0yiZC_MU3dhDmPRfeh4PkB591TKwy7CAhO/s1600/Andronika+Skanderberga.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="356" data-original-width="291" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4Ttf4PhhO37R8mWVXNCd7u3W1T8AiXcfefAPuixc6qsfBUzGnaclUIFj4ug5Mtsw1acVVPSpx9frj454NFyZFyUW8J0TomYa6af5fyfXNCA0yiZC_MU3dhDmPRfeh4PkB591TKwy7CAhO/s320/Andronika+Skanderberga.jpg" width="261" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Després del Tractat de Gaeta amb Alfons V el Magnànim del
1451, Skanderbeg va casar-se amb Andronika Donika (1428 / 1505/6), descendent
de les famílies albaneses Arianiti i Muzaka. L’únic fill del matrimoni, Gjon
Kastrioti II, es casà amb Irene Branković Palaiologina, filla de Lazar
Branković, Dèspota de Sèrbia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Morts Skanderbeg i Alfons V, amb Albània en poder dels
turcs, Ferrante I de Nàpols, fill del Magnànim, agraït
per l’ajuda prestada per Skanderbeg contra l’invasor de Nàpols Joan d’Anjou i en
compliment del Tractat de Gaeta, concedí terres i títols al seu únic fill Gjon (Joan)
i la seua família, que abandonaren Albània, i van ser coneguts a Nàpols com els
Castriota. També va acollir uns 20.000 albanesos fugits dels otomans, els
descendents dels quals, actualment uns 100.000, són coneguts com a arberesh
(nom amb què es coneixíen aleshores els albanesos), perquè encara conserven el
seu idioma, tradicions i costums del segle XV, època dels primers documents
escrits en llengua albanesa i alfabet ciríl·lic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El rei Ferrante I de Nàpols s’havia casat, per segona
vegada, el 14 de setembre del 1477 amb Joana d’Aragó, germana de Ferran el Catòlic,
en una fastuosa cerimònia amb participació, com a legat papal, del cardenal de
València Roderic de Borja, el futur papa Alexandre VI. Quan els Kastrioti van
haver de fugir d’Albània a Nàpols, Donika Kastrioti, la viuda d’Skanderbeg va
ser dama de la cort de la reina Joana, ben aviat esdevingué la seua amiga més íntima
i confident, fins al punt que va residir juntament amb ella al Castel Nuovo, on
la reina vivia envoltada d’una cort galant i fastuosa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El 1494
morí Ferrante I, i el succeí el seu fill Alfons II, que abdicà el 1495 a favor
del seu fill, conegut com Ferrantino, el qual casà amb la seu tia Joana, filla
de Joana d’Aragó i Ferrante, però a les acaballes de l’any següent també morí
Ferrantino. En poc de temps enviudaren mare i filla. Des que van enviudar, les
dues signaven com “la trista reina”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Joana intentà casar la seua filla amb Frederic, el nou rei de
Nàpols però aquest s’inclinava cap als francesos, i amb l’excusa de veure el seu
germà, Joana abandonà Nàpols el 7 de setembre del 1499, acompanyada de la seua
filla i de membres de la seua cort, entre ells Donika Kastrioti, aleshores coneguda
com a Joanota Castriota o Escanderbega, que vingué acompanyada del seu net
Alonso Castriota. En arribar a València les dues reines vídues, la filla s’aposentà
ací i la mare continuà fins a Granada, on hi havia la cort castellana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Ferran el Catòlic, coneixedor del talent polític de la seua
germana, la va nomenar, el 27 de maig de 1501, per a la lloctinença general
dels regnes de la Corona d'Aragó i aquesta s’establí a València, juntament amb
la filla. Va exercir el càrrec fins a la seua tornada a Nàpols, el l4 de
setembre del 1506, quan mare i filla embarcaren a Barcelona acompanyant Ferran
el Catòlic i Germana de Foix, esdevinguts, per conquista, els nous reis de
Nàpols. Aquest viatge de tornada ja no el van fer ni Joanota Castriota ni el
seu net, perquè havien mort a València i estaven soterrats al Monestir de la
Trinitat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Les reines vídues van viure a l’antic palau de Castel
Capuano, com a germana i neboda del rei de Nàpols, envoltades, com sempre,
d’una magnífica Cort i administrant les seues moltes propietats en el regne de
Nàpols, on la reina vídua continuà prestant serveis al seu germà. Joana d’Aragó
morí a Nàpols el 1517.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
<div style="text-align: justify;">
<b>RECORDS DELS CASTRIOTES AL MONESTIR DE LA TRINITAT</b></div>
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Entre 1695 i 1700, sota l'estructura original gòtica que va
quedar intacta, l'església del monestir va ser revestida amb decoració d'estil
barroc a base de medallons adornats amb fullatges i angelets de guix, sobre
noves voltes de maó, de mig canó en la nau i molt rebaixades en les capelles laterals,
per a donar cabuda a unes tribunes que tenen accés des del cor alt. Aquestes
obres i altres posteriors, alteraren la situació original dels records que
comentarem.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>La tomba d’Alonso Castriota</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbHbQ661V9p_VWU2-13STJ9kBTaXpRcHp36AHba0vCmJs6bfUyQI_vewjwBLPV17yW7hqq3u1yKqDnBGw_jZYCDkHMz3eTCyYDN6VkriMp81JIfRaNHSXKYEz_vGOFVeCVI0egejFv1iWN/s1600/Inscripci%25C3%25B3+sola.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1036" data-original-width="1600" height="207" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbHbQ661V9p_VWU2-13STJ9kBTaXpRcHp36AHba0vCmJs6bfUyQI_vewjwBLPV17yW7hqq3u1yKqDnBGw_jZYCDkHMz3eTCyYDN6VkriMp81JIfRaNHSXKYEz_vGOFVeCVI0egejFv1iWN/s320/Inscripci%25C3%25B3+sola.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Alonso Castriota, el net de Skanderbeg i Joanota Castriota o
Escanderbega, no arribava als quinze anys quan vingué a València. Un dia que
passejava per la nostra ciutat muntat sobre una mula, va passar, potser
inadvertidament, entremig d'uns homes que s’acoltellaven i per dissort va rebre
una estocada, de la qual va morir en poques hores. Era l’any 1503, i es diu que
amb aquest jove cavaller es va acabar el llinatge masculí directe del Gran
Castriota Skanderbeg.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Va ser soterrat en un túmul de marbre adossat a la paret del
cor baix, al costat de l'evangeli, sobre unes columnetes de marbre, segons
Escolano. L’any 1900 es va desmuntar el seu sepulcre, però es va conservar una
làpida amb aquesta inscripció: <span lang="ES-TRAD">AQUI YACE ALFONSO, HIJO DEL FAMOSO GEORGIO ESCANDERBEGA REY DE
ALBANIA, AZOTE DE LOS TURCOS, Y MURO INEXPUGNABLE DE LA CHRISTIANDAD, A QUIEN
LLAMARON LOS TURCOS SCARDARBERCH Y A QUIEN POR SU DESCENDENCIA, VALOR Y MAGNITUD
DE ANIMO LE COMPARARON AL REY ALEXANDRO DE MACEDONIA. MURIO DE EDAD DE XV AÑOS,
EN ESTA CIUDAD DE VALENCIA, AÑO 1503.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Per l’idioma, el tipus de lletra i la confusió de parentiu,
sembla que va ser feta en època posterior. Actualment es pot veure en un racó,
a nivell de terra, de l’actual capella del Sant Crist, que és l’última del
costat de l’epístola, després de la porta d’entrada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Segons Madoz, també adossada al cor i al costat de
l’anterior inscripció, n’hi havia una altra, actualment desapareguda, amb
aquest contingut: <span lang="ES-TRAD">AQUÍ
YACE LA SEÑORA DOÑA MARIA DE ARAGÓN, HIJA DEL SR. REY DON FERNANDO EL CATÓLICO,
QUE TOMÓ EL HÁBITO EN ESTE REAL CONV. DE LA STMA. TRINIDAD, DE EDAD DE 5 AÑOS,
EN EL DE 1484, EN EL QUE PROFESÓ Y PERSEVERÓ HASTA SU MUERTE, QUE FUE A LOS 6
DE SETIEMBRE DE 1540, Y AUNQUE GRANDE POR SU NACIMIENTO, PUES FUE MUY GRANDE,
FUE MUCHO MÁS POR LA ESCELENTE VIRTUD QUE PROFESÓ.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>La tomba de Joanota Castriota</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Es diu que l’Escanderbega va morir a València entre el 8 de
març del 1505 i principis de setembre del 1506, quan Joana d'Aragó va tornar a
Nàpols amb la seua filla.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Agustin Sales, en la seua “Historia del Real Monasterio de
la Ssma. Trinidad”, publicada l’any 1761, escrigué que al pati d'aquest monestir
hi havia soterrats alguns “Bohemis” (potser eren albanesos), que sens dubte van
ser els criats o patges que acompanyaren i servien l’Scanderbega, que sense deixar
constància del seu nom li donaven el tractament singular de Senyora, que no es
donava a cap de les altres que eren anomenades al Llibre original d'Entrades,
on hi havia una anotació, pel maig de l'any 1504, de la quantitat cobrada pel
soterrament “del cos de la Senyora na Joanota”. Sales deduïa, i n’estava
convençut, que l’Escanderbega era aquesta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Va ser soterrada a la capella de Sant Miquel, ara del Rosari,
la primera situada vora el presbiteri, de la banda de l’evangeli, sota la
imatge de la Mare de Déu Refugi de Pecadors, que ella va dur a València, segons
la tradició. Per al soterrament es va utilitzar la sepultura preparada per a la
família dels Santàngel, potser obtinguda per amistat amb aquesta família
valenciana, que havia servit al Palau de Nàpols, d'on potser es coneixerien. Els
Santàngel no pogueren usar-la perquè la reina Isabel la Catòlica, veient que
estava propera a la de la seua tia la reina Maria, esposa d’Alfons el Magnànim
i fundadora del monestir, no ho va permetre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Joana de Nàpols expressà en el seu testament el desig que
les restes de la seua amiga Joanota foren traslladades de l'Església de la
Santíssima Trinitat de València a Nàpols, per a soterrar-les en una capella de
la Basílica de Santa Chiara. No obstant això, no sembla que l'última voluntat
de la reina fos acomplida, per la qual cosa, la vídua d’Skanderbeg és ben
probable que encara siga soterrada al Monestir de la Trinitat de València, a l’antiga
capella de Sant Miquel, sense cap signe extern. També cap la possibilitat que les
seues restes foren remogudes durant una indocumentada i lamentable excavació, feta
entre 1993/94, per a localitzar-ne les de Lluís de Santàngel, del qual tothom
sabia –llevat dels excavadors- que va ser soterrat al convent de Sant Doménec.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>La Mare de Déu Refugi de Pecadors</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5PsJ9Dmc6IP9gau0Ozy3wyJtOtVEqIQAk3ejiRuD6MfanbElDUD-xb5uEOnZ6RsyNvAhERL09Wh55TUhixyq_Sq9JnKFdwo8y2Ht-qMrXr_md98W5Dqo_I4LPlLKNIxbLfuAcfpqN4IKM/s1600/Refugi+pecadors.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="341" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5PsJ9Dmc6IP9gau0Ozy3wyJtOtVEqIQAk3ejiRuD6MfanbElDUD-xb5uEOnZ6RsyNvAhERL09Wh55TUhixyq_Sq9JnKFdwo8y2Ht-qMrXr_md98W5Dqo_I4LPlLKNIxbLfuAcfpqN4IKM/s320/Refugi+pecadors.jpg" width="213" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L’actual capella de la Mare de Déu Refugi de Pecadors és a la
banda de l’epístola, al costat de la porta, que la separa de l’última capella,
la del Crist, on està la inscripció d’Alfons Castriota. El 1612 va ser traslladada
ací des de la capella de sant Miquel, on estava situada, com ha esta dit, sobre
la tomba de l’Skanderbega.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Aquesta imatge és una antiga icona, pintada sobre una
gruixuda taula de fusta, ara prou bombada, de 129x73cm, que hom suposa procedent
de Centreeuropa. Segons conta la tradició, Donika Kastrioti la va trobar profanada
amb una ganivetada en el rostre pels seguidors de Juan Hus. Cap pintor es va
atrevir a restaurar-la. Passat el temps, la marca desaparegué miraculosament el
mateix dia que Bohemia va ser recuperada pel catolicisme.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Quan Skanderbega la va dur a València el 1499 va suscitar
gran devoció, i el 1504 es va fundar la Confraria del Refugi, que encara existia
no fa molt i feia una festa amb solemne novenari els primers dies de setembre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En una carta d'Agustín Sales datada el 1761, s'indicaven les
inscripcions visibles en la icona, possiblement en caràcters grecs i
ciríl·lics, desxifrades per un escolapi orientalista, el qual creia fins i tot
poder afirmar la seua procedència de Vratislava (Breslav). Ara tot això no es
pot apreciar. Dissortadament, la taula va ser totalment repintada a principis
del segle XIX, segons es pot deduir del que diu el capítol 21 dels Estatuts de
la Confraria, redactats el 1829: “va ser posada en la decència que està en el
dia”.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdnLN9e_YkY_R7Kfw9Tzh2lTTKE3DopJ-DvPnshRllSp3YcSUfKmSiS_BVrNUAbiLE22b2REnfGv9D0rRPSBc-1_akngSpcoo9vBrxsTqSmsrt7r3mjx3StebRQA8SKJp8ITWElbkoBpYU/s1600/Gojos+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1258" data-original-width="869" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdnLN9e_YkY_R7Kfw9Tzh2lTTKE3DopJ-DvPnshRllSp3YcSUfKmSiS_BVrNUAbiLE22b2REnfGv9D0rRPSBc-1_akngSpcoo9vBrxsTqSmsrt7r3mjx3StebRQA8SKJp8ITWElbkoBpYU/s400/Gojos+2.jpg" width="276" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-45222957981673370892020-06-06T08:41:00.000+02:002020-06-06T08:41:38.507+02:00EL PALAU DEL MARQUÈS DE CAMPO, MUSEU DE LA CIUTAT<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Tres museus exhibeixen una bona part del patrimoni històric
de l'Ajuntament. Són: l’Històric, en el mateix edifici representatiu de
l’Ajuntament; el d’Història de València, al carrer València, 42 de Mislata, instal·lat
a un antic dipòsit d’aigua del 1850, en la construcció del qual participà
Ildefons Cerdà, l’artífex de l’Eixampla de Barcelona; el tercer és aquest, el
de la Ciutat, instal·lat en l’antic palau del Marqués de Campo, a la plaça de
l’Arquebisbe.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El Museu de la Ciutat mostra una selecció dels fons
pictòrics municipals antics i moderns, a més de diverses col·leccions, la de
pesos i mesures donada per Juan Antonio Gómez-Trénor, la molt diversa dels
hereus de Miguel Martí Esteve, la del periodista i crític d'art Adolfo de Azcárraga, ambdues
comprades per l’Ajuntament, la de Forja Artística...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Nosaltres només visitarem les sales de la planta noble, que
exhibeixen una part del miler d'obres de pintura antiga de la col·lecció
municipal, de molt heterogènia procedència.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>EL PALAU DEL MARQUÉS DE CAMPO</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">També conegut com de Berbedel, va ser anteriorment dels ducs
de Villahermosa i es remunta al segle XVII, del què encara conserva alguns
elements originals. L'any 1857 el mestre d'obres Manuel Ferrando va fer, per
encàrrec de José Campo i Pérez, pròcer valencià i futur marquès de Campo, una
important intervenció. A començaments del segle XX passà a propietat dels
comtes de Berbedel. Quan València fou capital de la II República hostatjà el
Ministeri de Sanitat i Assistència Social, a càrrec de l’anarquista catalana
Federica Montseny, una de les primeres dones ministres europees. Els
propietaris el recuperaren, però posteriorment el desmantellaren i abandonaren.
Va ser declarat Monument Històric Artístic el 1973 i l'Ajuntament l’adquirí el
1974. Des de finals dels anys vuitanta hi ha instal·lat el Museu de la Ciutat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnVR-KrhNWzOoV8PI2UJwvL1DveGbUpLhAO3JdGSmJTuuB99VW-g3e4JsvRhYUusNsF5M-HC79BAhJdAyIbDOAOFACuBc5Ou8Z-0MDOBma_80gaiBWLNryu2lJSPTMWKBmTtC-dOTXBbXd/s1600/Fa%25C3%25A7ana.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="192" data-original-width="262" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnVR-KrhNWzOoV8PI2UJwvL1DveGbUpLhAO3JdGSmJTuuB99VW-g3e4JsvRhYUusNsF5M-HC79BAhJdAyIbDOAOFACuBc5Ou8Z-0MDOBma_80gaiBWLNryu2lJSPTMWKBmTtC-dOTXBbXd/s1600/Fa%25C3%25A7ana.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>LA FAÇANA</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El 1857 Manuel Ferrando va tancar l'edifici anterior, de
planta en forma d’U, amb un cos central de traça classicista, rematat per un
frontó corbat i balustrada amb garlandes i putti, que inclou piràmides
gallonades i boles, semblants a les de les torrasses laterals, que formaven
part de l’edifici original, i estaven
decorades amb elements barrocs, com els grans balcons amb pilastres encaixades,
el frontó corbat partit, i les piràmides flamejants, tot molt semblant a la
decoració d’un altre palau al carrer de Cavallers, 28.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En aquest cos central que va unir les torrasses laterals s'obren
dues grans portes bessones enreixades, sobre les quals figuren escuts dels
darrers propietaris, els comtes de Berbedel. A causa d’aquesta intervenció, a la
façana del carrer del Pes de la Farina es van tapiar dos balcons, però es
mantingueren les baranes i en l’emparedat va ser reproduïda, amb pintura
il·lusionista, una porta de persiana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWU7ba7FPibbes3giQ1tv1XbPGpqQax-3RkYmmE-AHVFjh04aBWep_IrT_bwpH2BDrnJ87nOLbADsaaiFc-x33YanBnj4rs8i5Yazw7J-1KrC7A08FezYSdg3fOCJYaLzCOnjsg9gvfkUo/s1600/Pati.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWU7ba7FPibbes3giQ1tv1XbPGpqQax-3RkYmmE-AHVFjh04aBWep_IrT_bwpH2BDrnJ87nOLbADsaaiFc-x33YanBnj4rs8i5Yazw7J-1KrC7A08FezYSdg3fOCJYaLzCOnjsg9gvfkUo/s1600/Pati.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>EL PATI</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Ordena l’edifici al seu voltant. Consta de les tres sèries
d'arcades originals del segle XVII, sobre les quals hi ha els balcons de la
planta superior, de barana mixtilínia que ocupa tot el llarg de cada costat; la
part posterior del cos de la nova façana és un mirador. Els cossos laterals
tenen una segona planta, amb balcons de tornapuntes barroques, del segle XVII.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L’entrada al pati es fa sota dos arcs que coincideixen amb les
portes; entre aquestes, a la part interior, hi ha una gran làpida procedent de
la Casa Nadiua de Sant Vicent Ferrer, que en el seu començament diu:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">EN LO ANY 1676 EN 1677 ES RENOVÀ ESTA CAPELLA SENT JURATS
LEANDRO DE CABRERA GENEROS JURAT EN CAP DE NOBLES E CAVALLERS JOSEPH MAURO DE ABALSIS JURAT EN CAP DE CIUTADANS
JOSEPH GERONI AZNAR, GENERÓS JAUME NICOLAU DE ONA FRANCISCO VICENT LLORENS Y
TIBURCIO ROMEU CIUTADANS PERE LOP PERIZ RACIONAL VITORIANO FORES Y LLUCH BONO,
CIUTADANS SINDICS...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Al centre del pati es pot veure una pica romànica. Als
cantons hi ha quatre escultures <span style="background: white;">en marbre de
Carrara que representen Plutó, Apol·ló, Venus i Diana, són obra de l’artista
italià Giacomo Antonio Ponzanelli (Carrara 1654 / Gènova 1735), està firmada en el
cos del dofí que acompanya Venus; va fer-les, com altres de la ciutat, per al
jardí de la desapareguda Alqueria del canonge Pontons, a Patraix, construïda a
finals del segle XVII; aquestes escultures van
patir actes vandàlics, i després de ser restaurades l’any 2012 es
traslladaren ací. El paviment del pati és el tradicional de la ciutat, amb
llambordes de pedra sorrenca, o sauló rogenc.</span></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A la part dreta, junt a la porta d’accés al vestíbul del museu hi ha un gran relleu en pedra encarregat per Josep Renau (aleshores director general de Belles Arts) a Ricard Boix -ambdós valencians- per al Pavelló de la República Española en l’Exposició Internacional de París de l’any 1937; du aquesta llegenda: <i>Songez a la douleur d’Espagne</i>.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKfQyeYTfroQHUyBcpIjRPmArCo4R67i454k_5Osyz63vfMoBEKwRXgS-XR4fWmUE24pz1L-7qrUwaEp4z4A_6utFq7t4fOTskIvFqc9eH58c7gp2TvN8Qf8MxPv2YIBX7_CE1XFZ_lYcX/s1600/Escala.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKfQyeYTfroQHUyBcpIjRPmArCo4R67i454k_5Osyz63vfMoBEKwRXgS-XR4fWmUE24pz1L-7qrUwaEp4z4A_6utFq7t4fOTskIvFqc9eH58c7gp2TvN8Qf8MxPv2YIBX7_CE1XFZ_lYcX/s1600/Escala.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>L'ESCALA</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Passat el vestíbul, Al peu de l’escala hi ha un bust en
marbre de Sorolla, obra de Benlliure, que potser siga l’original del monument
al primer.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Aquesta gran escala, que dóna accés a la planta noble, on hi
ha els antics salons i la capella, està coberta amb la cúpula original del
segle XVII, que té a les petxines els escuts nobiliaris, envoltats de
recarregada decoració barroca, dels Prats Buccelli i Dasí Puigmoltó, comtes de
Berbedel, els darrers propietaris del palau; la resta de la cúpula, el tambor
amb finestres i la mitja taronja, està decorada amb fins esgrafiats.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>L'ADAPTACIÓ DEL PALAU PER A MUSEU</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Manuel Portaceli Roig, arquitecte autor de les obres
d’adaptació, va organitzar un recorregut museístic a través de les diferents
sales del palau, ordenades amb claredat al voltant del pati, que facilita la
lectura de les diverses parts de l'edifici i posa l'accent en la nova
tipologia, assumint plenament la reforma del segle XIX del mestre Ferrando.
Manté el caràcter principal de la planta noble dins del museu i, per a
recuperar i subratllar les peculiaritats dels salons vuitcentistes, fa ús del
color per a adjectivar el recorregut. Els sostres dels salons de Ball i Isabelí
es van decorar amb pintures de Jordi Teixidor. Les plantes superiors sota
coberta, abans molt fraccionades, van ser incorporades també al museu. Aquesta
intervenció, duta a terme entre 1986 i 1989, va obtindre el Premi COACV
1988-1989. L'any 2001 es van ampliar les sales museístiques amb la incorporació
de les edificacions del carrer Venerables.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El palau actual ocupa la totalitat d'una illa, és una vasta
construcció amb diversos cossos d'edificació independents, homogeneïtzats tots
ells després de les successives intervencions.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>EL MUSEU</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUnGA6Y34FQhgh2uy4eznFQSQ1N69EL3c-MANhB2km5uoCiotH5MosnJpCNgBtEJqWC_rbRvYuEStWS40NLxMGGsMuhj5Frzz8OVEBniNVV0iSjdY7MoY_y50k9HTGsNdfvTUMFB5uAS9k/s1600/Interior+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUnGA6Y34FQhgh2uy4eznFQSQ1N69EL3c-MANhB2km5uoCiotH5MosnJpCNgBtEJqWC_rbRvYuEStWS40NLxMGGsMuhj5Frzz8OVEBniNVV0iSjdY7MoY_y50k9HTGsNdfvTUMFB5uAS9k/s1600/Interior+1.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Per qüestions d’espai, només mencionarem algunes de les obres
exhibides a les sales nobles.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* Des de l’escala podem accedir directament a la primera
sala, dedicada a pintura dels segles XV i XVI. Ací destaquen: El retaule complet
del Gremi de Blanquers (<i>curtidores</i>), en
el qual es pot llegir, al peu de la pintura central, aquesta inscripció: <i>Este retablo se començó a pintar el 1 de
Henero del año 1601 y se acabó a 29 de abril del dicho año. Siendo Cesario
Bartholomeo Massip y compañero Jaime Inglada Mayoral Roque Augustín y quarto
mayoral Vicente Ferrer. </i>El sant Miquel Arcàngel del Mestre del Griu,
fragment d’un retaule de cap al 1520, d’estil renaixentista amb certa
influència leonardesca, en ell, el sant, amb expressió dolça i equilibrat <i>contraposto</i>, contrasta amb<i> </i>el grotesc dimoni. Hi ha una vitrina
amb figures d’alabastre, marbre, i menudes pintures, sobre vidre i fusta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig3f1k5nEERzNI2JWhgXQ9tGbRqJpOqak8iUNbQUhrQW2HTBPiy2ciN1s3f90FTpsIp5c65OPFk_igpVkzfdZwHRmh03kYY4JcnTe7ll_Iq02okZ8g4ofg_GfZxRZ1SrH-xlDXN7KbbHyA/s1600/Retaule+Almod%25C3%25AD.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="943" data-original-width="630" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig3f1k5nEERzNI2JWhgXQ9tGbRqJpOqak8iUNbQUhrQW2HTBPiy2ciN1s3f90FTpsIp5c65OPFk_igpVkzfdZwHRmh03kYY4JcnTe7ll_Iq02okZ8g4ofg_GfZxRZ1SrH-xlDXN7KbbHyA/s320/Retaule+Almod%25C3%25AD.jpg" width="213" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* A la sala següent hi ha dos fragments de la decoració
mural, a l’oli, de la Capella dels Jurats de l’antic Ajuntament del carrer de
Cavallers, són obra Miquel Esteve i Miquel del Prado, del 1519, el seu estil és
renaixentista amb influència leonardesca a través de Llanos i Yáñez, pintors de
les portes del retaule de la Catedral. Finalment, hi ha un gran plafó ceràmic
procedent de l’Almodí, al peu del qual hi ha una inscripció que diu: <i>Este ornato se hizo a expensas de los medidores
siendo guardián Vicente Domingo Ximeno, Año de 1765. </i>El buit al centre del
plafó està ocupat per un retaule de Sant Vicent Ferrer, d’imitació gòtica, obra
de Vicente Peñalver, del 1966.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* D’ací es pot pasar a l’esquerra, a <i>la Serre</i> o hivernacle, on hi ha set grans llenços a l’oli, de Josep
Vergara (1726-1799) procedents de la Capella de Santa Rosa de Lima de la <i>REAL CASA DE ENSEÑANZA DE NIÑAS Y COLEGIO DE
EDUCANDAS</i>, edifici que ara forma la part posterior de l’Ajuntament. (L’arquebisbe
Andrés Mayoral va edificar la casa, entre 1758 i 1763, per a donar treball als
jornalers procedents de l’art de la seda que no tenien subsistències. Era una <b><i>escuela</i></b>
per a xiquetes pobres -<b><i>niñas</i></b><i>- </i>i un <b style="font-style: italic;">colegio </b>per a xiquetes de <i>distinguido nacimiento </i>-<b><i>educandas</i></b><i>-</i>. Pel
que sembla, estarien juntes, però no barrejades... </span></div>
<div class="Default" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: windowtext;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: windowtext;">* Al
fons hi ha una sala dedicada a l’escultor </span>Ricard Boix (Valencia, 1904 –
1994), amb obres<span style="background: #F2F2F2;"> </span><span style="background: white;">influenciades pel cubisme i l<i>’art </i></span><i>decó</i><span style="background: white;">,</span><span style="color: windowtext;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* En tornar arrere passarem davant la Capella del segle XIX,
d’estil neoclàssic, profusament decorada amb relleus i or.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* Passarem, a través de la sala ja vista abans, a la d’Honor,
o de Ball, que conserva part de la decoració i un sòcol de fusta pintada. El
sostre va ser decorat pel pintor Jordi Teixidor en fer la rehabilitació. Ací
destaquen: Un sant Miquel Arcàngel d’Evaristo Muñoz (1684-1737), amb una
referència escrita comuna a la representació del sant: <i>Qui sicut Deus</i> (Qui és com Déu?). Un sant Vicent Ferrer de Jeroni
Jacint d’Espinosa (1600-1667) d’estil realista-tenebrista. Un filòsof, de cap
al 1660, atribuït a Esteban March, que
sembla inspirat en un model de Ribera. Un Calvari del cercle de Ribalta, de cap
a finals del segle XVI o principis del XVII. Un altre sant Miquel, d’aspecte
monumental, de Vicente Castelló, de cap al 1629. Un parell de curiosos retrats,
de Luis Crespí de Borja i el Venerable fray Domingo Sarrió, amb inscripcions
immaculistes, de José Orient, de cap al 1680. Una Mare de Déu oferint una pera
al seu fill, de Jeroni Jacint d’Espinosa (1600-1667).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* La sala següent, d’estil Imperi, conserva la decoració amb
figures i al·legories de les Belles arts i de les activitats del marqués de
Campo: Ferrocarrils, navegació, fàbriques de gas i de tabac. Podem veure un
Sacrifici d’Isaac de Jeroni Jacint d’Espinosa (16600-1667), obra de bona
qualitat que potser es va inspirar en la versió d’Orrente d’un original, ara
perdut, de Caravaggio. Un Crucificat, anònim, possible còpia italiana de Miquel
Àngel. Una Sagrada família amb Sant Joaquim i Santa Anna, de cap al segle XVII,
anònim valencià sobre taula d’estil postjoanesc amb influència realista ribaltesca,
on el Jesuset, amb la corona d’espines a la mà, dorm, i sant Joanet es dirigeix
a l’espectador amb el dit a la boca en senyal de silenci; Sant Joaquim du
ulleres, i al fons es veu un arc de ferradura en maons.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* Passem a la sala Neogòtica, o Armeria, precedida per un
pas decorat amb espills, procedent de la decoració neogòtica feta en temps
del marqués de Campo. Ací hi ha quatre vitrines amb petites imatges,
Immaculada, Sant Sebastià, Sant Vicent Màrtir, Sant Cristòfor, etc, i moltes altres
de sant Miquel, fetes de diverses mides i materials, datades dels segles XVI al
XVIII.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* La següent és la sala Menjador, amb obres dels segles
XVIII i XIX, entre elles diverses de José Vergara, Vicente López, Agustin
Gaçull, José Camarón, José Llàcer.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* La sala següent és l’antic Fumador, que té el sostre
decorat amb pintures que representen al·legories de les quatre estacions. En ella
hi ha més obres de Vergara. També algunes pintures sobre coure, com una
Santíssima Trinitat representada amb tres personatges, anònim valencià del
segle XVIII. Un parell de pintures de cap al 1650 sobre sant Vicent Ferrer,
procedents de la seua capella en S. Joan de l’Hospital. Un Avís angèlic a sant Josep per
a fugir a Egipte (o per a tornar a Natzaret), anònim valencià de cap al 1800,
on Jesús desperta Sant Josep per a que escolte l’avís de l’àngel, amb la Mare
de Déu al fons, fent oració. Podem veure, en una vitrina, làmines d'or
d’un aixovar principesc
i altres joies datades des dels segles III-II aC. i V-VI dC, que procedeixen de
les col leccions de Miquel Martí Esteve, comprades el 1951, i de la donació de
Gemma Llopis Torija-Gascó del 2008.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIXILeuXGpt69N2Jfqdo2O54uDcyBbJeA840tcdshd39wbhGT6J9SkDRU2g9BTaEAWD1Gpu54kouOK5g8lKuPGTdFviVd3lcNwFjNfjwdIIOfn0W9Om0dZnsIifO0Prp_8js2bbq6chDbD/s1600/S+Cec%25C3%25ADlia.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIXILeuXGpt69N2Jfqdo2O54uDcyBbJeA840tcdshd39wbhGT6J9SkDRU2g9BTaEAWD1Gpu54kouOK5g8lKuPGTdFviVd3lcNwFjNfjwdIIOfn0W9Om0dZnsIifO0Prp_8js2bbq6chDbD/s1600/S+Cec%25C3%25ADlia.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* A
la sala següent destaca un piano forte, fet a Londres el 1777 pel famós luthier
Johannes Zumpe. Trobem més obres de Vergara, com una santa Rosa de Lima entre
dues educandes, procedent, com altres anteriorment vistes, de la Real Casa de
Enseñanza. Hi ha una sèrie de pintures de santes màrtirs del segle XVII, que
van ser de la Casa Procura de la Cartoixa de Portaceli. Dues vitrines contenen
diverses peces antigues, anells, bronzes, coures, esmalts, voris i figures de bronze dels segles
XVIII al XIX.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* A la sala següent hi ha obres entre altres, de Vicente
López, Antonio Fillol. Un retrat anònim de Carlos IV. Un gran llenç que figura
un Regidor Municipal vestint l’uniforme concedit per Fernando VII, de José
Zapata. (Val. 1763/1857), que du aquesta inscripció: <i>El Rey No. Sr. Don Fernando VII En 17 de Junio de 1815, se sirvió
conceder al Ayto. De Vala. El Uniforme que aquí se figura</i>, en ell, la
pesada cortina deixa veure un relleu ovalat amb el rostre de Fernando VII sobre
les figures d’Eros i la Fidelitat, i el tapís que cobreix la taula du brodat
l’escut de la ciutat. Tres vitrines contenen ex-vots ibèrics en bronze
procedents de santuaris de Jaén, tanagres hel·lenístiques i ex-vots púnics
procedents d’Eivissa, més tres caps en
pedra: ibèric, gòtic i barroc.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* La sala Isabelina, que conserva antics adornaments de
talla, va ser pintada per Jordi Teixidor en la rehabilitació. En ella trobarem
algun moble, un parell de Jesusets en fusta, pintures dels segles XIX i XX, de
Genaro Palau, Modest Urgell, Antonio Fillol, Salvador Abril, Julio Peris
Brell, i altres.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">* A l’última sala hi ha una consola, amb un bust de Laura,
l’amada de Petrarca, i cadires del segle XIX. Veurem pintures de Bartolomé
Mongrell i Agustí Alvar. Una gran vitrina conté nou ventalls o palmitos, un és
del segle XVIII i la resta del XIX o del XX.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTLd4x_LpxcrDTckXu8PZrLM4hl6Sk8fL_gPg3nKywlXzz3wXZTM67rreWy4Pamy8uKY-HflogsSgX3sy0HoE23RYIM0SVDc7SqcM-Neo_-fuC6sHlhfi8X7eMHBaifNRzgiBvP514pe9N/s1600/Palmitos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="259" data-original-width="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTLd4x_LpxcrDTckXu8PZrLM4hl6Sk8fL_gPg3nKywlXzz3wXZTM67rreWy4Pamy8uKY-HflogsSgX3sy0HoE23RYIM0SVDc7SqcM-Neo_-fuC6sHlhfi8X7eMHBaifNRzgiBvP514pe9N/s1600/Palmitos.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-20829822775421661812020-05-07T17:55:00.002+02:002020-05-07T17:55:17.097+02:00LA CAPELLA DE LA RESURRECCIÓ, LA RELÍQUIA DE SANT VICENT I LA MARE DE DÉU DEL COR<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHpKtniTmQEFYqzOboOXT9mbNWH9EekAB3ZbqKRty9BkdxPUpOIB5fuc2ZuQw_wUz8TGBD6l3lcyBO9Tj1zNySziTjsW83NOPD1IuzCqO8sIze9fhBsNQTkjZzf5r3N4BI4DZFeO4zwSeT/s1600/Capella.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHpKtniTmQEFYqzOboOXT9mbNWH9EekAB3ZbqKRty9BkdxPUpOIB5fuc2ZuQw_wUz8TGBD6l3lcyBO9Tj1zNySziTjsW83NOPD1IuzCqO8sIze9fhBsNQTkjZzf5r3N4BI4DZFeO4zwSeT/s1600/Capella.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La Capella de la Resurrecció de
la Catedral de València, popularment coneguda com la Coveta, és una bella
mostra d’arquitectura renaixentista, o a la romana, com es deia al segle XVI,
situada al centre de la girola, en la part posterior de l'altar major, sota l'altar
del Corpus, o Sagrari.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Ocupa un reduït espai a nivell
inferior de la resta, i és tan menuda que va ser ampliada mitjançant un
magnífic pòrtic fet amb alabastre de les pedreres de Picassent, que sobresurt,
adaptat a la forma poligonal de la girola. Està articulat amb tres arcs, els
laterals de mig punt disposats obliquament a causa del traçat de la planta, i
el central rebaixat i més ample, amb clau de fulla d'acant. Els arcs descansen
en pilars amb columnes adossades, amb capitells compostos i basaments, que
sostenen un entaulament decorat, rematat per una balustrada, amb quatre pilars que
continuen els inferiors i suporten només dues de les quatre figures exemptes que
hi hagué, les de Sant Josep i la Mare de Déu.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Tot està decorat amb un exuberant
llenguatge clàssic, motius verticals <i>a
candelieri</i> en les pilastres, amb àguiles, pitxers, querubins, brots
vegetals, garlandes, florals i de fruits. Als arcs laterals, motlures perlades, rosasses en l’intradós i àguiles i
garlandes fruiteres als carcanyols, o buits entre els laterals. El central té al
mateix espai unes rosasses.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Les columnes s'adornen amb cintes
anulars en el terç inferior i elegants llaçades en el superior. Els capitells
laterals, d'ordre compost, s'enriqueixen amb alguns fruits, mentre que els
centrals presenten vasos o pitxers de línies clàssiques entre la vegetació.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A l'interior hi ha l'altar, amb
un arc rebaixat sobre pilastres que segueix la mateixa disposició del central
del pòrtic i acull un sepulcre inferior –amb làpida llisa de marbre– i sobre
aquest un relleu d’alabastre compost de diverses peces assemblades, treballat
amb totes les tècniques escultòriques, des de l'alt relleu, que quasi arriba a
la figura exempta, passant per una disminució progressiva fins arribar al
subtil baix relleu del fons paisatgístic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkT_u-YXtSUEHwf998TOXuPOWc8acHTuJLyO-KqhRu1z9NAYY1nvc11_Z55be9dvJEn9d86a5z7ZrVxuUfm-efmD81PKmH7e0YhFFzSXzNqDtFZSF2Z5_99KJ_lySYub4RO0vi6sO8-opR/s1600/Relleu.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="510" data-original-width="728" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkT_u-YXtSUEHwf998TOXuPOWc8acHTuJLyO-KqhRu1z9NAYY1nvc11_Z55be9dvJEn9d86a5z7ZrVxuUfm-efmD81PKmH7e0YhFFzSXzNqDtFZSF2Z5_99KJ_lySYub4RO0vi6sO8-opR/s320/Relleu.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Representa la resurrecció de
Crist i altres temes relacionats. La composició s'estructura a partir d'un
sarcòfag central rectangular del qual ix, en alt relleu quasi exempt, la figura
de Crist ressucitat parcialment cobert per la mortalla; l’acompanyen i envolten
àngels i querubins; sobre un d’aquests recolza la ma dreta, amb l’esquerra,
perduda, duia l’estendard de la resurrecció també perdut. A la part superior de
la seua esquerra, les tres Maries, més menudes i en baix relleu per a produir
la sensació de llunyania, davallen cap al sepulcre, que trobaran buit; per sota
d’elles, un cap de vell mirant en direcció contaria potser representa sant Pere
en el moment de descobrir també la tomba buida; a la part superior oposada
podem veure en baix relleu el llunyà Calvari, amb la creu de Crist més gran.
Fins a cinc soldats, figures de clara influència italiana, guardaven el sepulcre;
un d’ells, amb llança, assenyala el Crist, tot informant del fet un sacerdot de
l’antiga llei que té al davant; dels altres quatre, un és davant el sepulcre,
mig adormit, i la resta expressa, en actituds diferents, la seua reacció davant
el miracle.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>L’AUTOR DEL RELLEU DE LA RESURRECCIÓ</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Aquesta magnífica obra es
considerava anònima i va ser objecte d’especulacions, tant pel que fa a la seua
data com a l’autor. Va ser atribuïda a diversos artistes del renaixement, i
fins i tot es relacionava amb artistes italians i amb els papes Borja, fins que
l’any 1998, Josep Martínez Rondan donà a conéixer uns documents que havia
trobat a l’Arxiu del Fons Notarial del Reial Col·legi Seminari de Corpus
Christi (també conegut con el Patriarca), que fixaren la data i l’autor del relleu
de la Resurrecció.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj72jGUyZuiqTLu24K6IM4TK40sip1p1eQYZaqGFyupYcp9UzEeH0r2lniwyMlNSXt7I2gTcMvbo72qIanSyNfSelz44aLbNpoTT4vXiDPYFhN0vCjEaMuMaQnDHrWuF5KWFf4T47u3auu1/s1600/Fragment.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="275" data-original-width="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj72jGUyZuiqTLu24K6IM4TK40sip1p1eQYZaqGFyupYcp9UzEeH0r2lniwyMlNSXt7I2gTcMvbo72qIanSyNfSelz44aLbNpoTT4vXiDPYFhN0vCjEaMuMaQnDHrWuF5KWFf4T47u3auu1/s1600/Fragment.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Gaspar Eximeno, membre d’una
dinastia de notaris, que fou escrivà de la Sala, Jurats i Consell de la ciutat
de València, va fer el seu darrer testament el 18 de juny del 1530, en ell
establia: “<i>Elegesc sepultura aprés ma fi ésser feta al meu cos, en la insigne
Seu de València, en lo vas de la meua capella que jo ara, per concessió a mi
feta del molt reverent capítol e senyors canonges, he fet e construït davall lo
altar del Corpus Domini</i>”</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Més tard, el 15 de gener del 1535,
Baltasar Eximeno de Baiona i Abdó i Senén Eximeno de Baiona, hereus de Gaspar
Eximeno, contractaren amb l’escultor Gregorio de Biguerny: “<i>un retaule de pedra
d’alabastre amb la Història e Misteri de la Resurrecció de Nostre Senyor Déu
Jesucrist, d’amplària e altària del buit que està ja cavat en la paret de dita
capella sobre lo altar, lo qual buit està guarnit d’alabastre, en lo qual
retaule ha de fer de bulto lo sepulcre, lo Jesús, les guardes, àngels i altres
personatges juxt a lo designi per aquell donat a l’honorable en Bernat Joan
Setina, argenter</i>”</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Gregorio de Biguerny, o Gregorio
Pardo de Biguerny, l’autor del relleu de la Resurrecció, va nàixer a Burgos el
1513, era fill de l’escultor borgonyó Philip de Biguerny, casat i domiciliat a
Burgos. Gregorio aprengué l’art amb son pare, i també amb Damià Forment, amb el
qual es conserva un contracte. Cap la possibilitat que aquest l’enviés a
València per a fer el retaule de la Resurrecció.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>ELS AUTORS DE LA CAPELLA</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Una vegada establert l’autor del
relleu de la Resurrecció per Josep Martínez Rondan l’any 1998, Reyes Candela
Garrigós publicà l’any 2012 un altre document que acredita els autors de la
capella i el pòrtic; és un contracte datat el 4 de juny del 1529 entre l’encara
viu Gaspar Eximeno i els mestres Baptiste Corbera, Lluís Munyos i un enigmàtic
Yagnes: “<i>sobre la Capella fahedora en la Seu de valencia davall lo altar del
Corpus a les spatles de laltar major</i>” pel qual: “<i>los dits tres mestres se
obliguen aixi en les mans com en la pedra de obrar y a acabar ab tota perfectio
la dita capella segon lo designi fer per mestre bernat Cetina argenter de la
seu i lo dit mestre lois munyos</i>”</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Potser el Lluís Munyos del
contracte va ser fill d’un altre Lluís, un hàbil tallista en fusta que participà
en les primeres obres renaixentistes de València, com l'orgue de la catedral
(1510-1513) o els motlles per als algeps de la Capella de Tots els Sants en la
Cartoixa de Portaceli (1510), era nét d’Agustí Munyos, mestre d'obres municipal.
Aquest Lluís Munyos més jove signà, al setembre del 1524, un conveni de col·laboració per cinc anys en el taller
del prestigiós escultor valencià Damià Forment, actiu en aqueixos anys a
Saragossa i després a Tarragona, i pogué participar en l’obra de la capella al
seu retorn a València el 1529.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Joan Baptista Corbera va ser fill
de Joan Corbera, lapicida, un dels grans mestres de la segona meitat del segle
XV; col·laborador de Pere Compte, a qui va succeir després de la seua mort en
gran part de les obres en les quals aquell estava treballant, com la Llotja, la
Catedral, el palau de la Generalitat, o el palau dels Borja, seu actual de les
Corts Valencianes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Pel que fa al mestre Jagnes,
picapedrer, Reyes Candela Garrigós apunta la possibilitat –amb reserves– que
podria tractar-se del pintor Hernando Yáñez de la Almedina, format a l'entorn
de Leonardo da Vinci, que col·laborà amb el pare de Lluís en la construcció de
l'orgue de la Seu i en la capella de Tots els Sants de la Cartoixa de Portaceli.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Bernart Joan Cetina, mestre
argenter de la Seu, intervé en aquest document en dues ocasions, com a
testimoni presencial del primer abonament, a l'inici del contracte, i se'l
cita, al costat de Lluis Munyos, com els responsables de l'obra: “<i>segons lo
designi fer per mestre Bernat Cetina argenter de la seu i el dit mestre Lois
Munyos</i>” Açò confirma la col·laboració entre els diferents oficis en la direcció
i execució dels projectes, i suggereix que, possiblement, les traces i el
disseny de l'obra era una col·laboració entre l’argenter i Lluís Munyos. Cal considerar
que Bernat Cetina també estigué implicat en el posterior contracte per a fer el
relleu de la Resurrecció, potser actuà com a dipositari del
disseny o supervisor de l’execució per Gregorio de Biguerny: “<i>juxt a lo designi
per aquell donat a l’honorable en Bernat Joan Setina, argenter</i>”</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>LA RELÍQUIA DE SANT VICENT MÀRTIR</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Sant Vicent Màrtir, diaca del
bisbe de Saragossa Sant Valeri, va ser martiritzat i soterrat a València durant
la persecució de l'emperador Dioclecià l'any 304. El seu culte es va difondre
amb rapidesa per l'Església del moment i va ser tingut com un dels sants més importants.
És el sant patró de la nostra ciutat, i malgrat que actualment no hi ha certesa
d’on anaren a parar les seues restes, nosaltres encara conservem alguns llocs
considerats històrics del seu martiri.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT6KPcCyekoxE5QyVlA_gTc1WkHghMArpp7LBmz5JMGZeBAZyPcJZTy4VyBkqI81WUz9oRmivPflDZEhb3MJmhE7BJ9lxBUVXyquDgi-XkFqqaq6tztkU-1FgBPVYqoOXkflQr5lxcQ7Af/s1600/Rel%25C3%25ADquia.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1213" data-original-width="1600" height="242" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT6KPcCyekoxE5QyVlA_gTc1WkHghMArpp7LBmz5JMGZeBAZyPcJZTy4VyBkqI81WUz9oRmivPflDZEhb3MJmhE7BJ9lxBUVXyquDgi-XkFqqaq6tztkU-1FgBPVYqoOXkflQr5lxcQ7Af/s320/Rel%25C3%25ADquia.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Els lisboetes conten la seua història:
L’any 780, alguns valencians, fugint de la invasió musulmana, volgueren
traslladar per mar el cos del sant, però una tempesta els va fer aterrar a
l’ara conegut com a cap de Sant Vicent. Passats alguns segles, el 1148, el rei
de Portugal trobà les restes del sant, soterrades on hi havia un estol de corbs, i les traslladà per mar a Lisboa. Els corbs les acompanyaren en el viatge. Sant
Vicent també és el sant patró de Lisboa, i l’escut de la ciutat és un vaixell
amb dos corbs.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A València, igualment, un d’aquests animals
protegí el cadàver del sant de les feristeles. Nosaltres també contem la nostra
història: Cap a l'any 1104, un bisbe de València anà en pelegrinatge
a Terra Santa i es va endur com a protecció la relíquia del braç esquerre
momificat de Sant Vicent. Però el prelat va morir sobtadament a Bari (Itàlia), i
allí restà la relíquia, que va anar transmetent-se fins que arribà a ser
possessió del senyor Pietro Zampieri, de Vigonovo (Venècia), aquest va donar-la
a la Catedral l'any 1970, juntament amb el seu reliquiari de bronze, d'estil
venecià, que ara podem veure dipositat a aquesta capella.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>LA MARE DE DÉU DEL COR O DE LA CADIRA</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La imatge de la Mare de Déu del
Cor o de la Cadira, està situada a la Girola sobre un pedestal de marbre,
justament davant de la Capella de la Resurrecció, entre les del Crist del Perdó
o de la Bona Mort i la de Sant Jaume.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjylsZoGLoHOl89X0VQ1w1JiXWXA3B72CpFn2FUibyekv8t4rlHGxz8JG5tH6x7RmNkTMcQx_5STEbnRFjg_tZ6or1QMcKPYLRYmgH8zZwv02ENlP9nq-GP5V428atTEq0z6g0y0lfvFIBB/s1600/Maredeueta.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="700" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjylsZoGLoHOl89X0VQ1w1JiXWXA3B72CpFn2FUibyekv8t4rlHGxz8JG5tH6x7RmNkTMcQx_5STEbnRFjg_tZ6or1QMcKPYLRYmgH8zZwv02ENlP9nq-GP5V428atTEq0z6g0y0lfvFIBB/s320/Maredeueta.jpg" width="280" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">És de pedra d’alabastre policromat,
el mateix material de la capella de la Resurrecció i de la «pedra de llum» dels
finestrals gòtics. Està datada cap a la segona part del segle XV i atribuïda a
l'escultor i orfebre Joan de Castellnou, que va fer una corona per a la mare i
uns rajos de llum per al fill, de coure sobredaurat amb incrustacions d’argent,
perles i altres, però el 1631 van ser substituïts per uns altres, costejats per Francisca Atabuix,
que també es van perdre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El cor estava en el centre de la
nau mirant cap a l’altar major, i tenia una porta gòtica d’entrada per la part
posterior o reracor, que mirava cap a la
porta principal. Com va ser col·locada sobre aquesta porta, rebé el nom de Mare
de Déu del Cor.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A partir del 1777 va ser substituït
tot el cor per un altre d’estil
neoclàssic. El reracor gòtic es tornà a muntar a l’antiga aula capitular,
avui capella del Sant Calze, però la mare de Déu continuà sobre la nova porta,
encara que amb un tron, o cadira, feta per l'escultor Juan Navarro durant els
anys 1778 i 1779, que és la de fusta decorada amb or que encara conserva i també
li dóna nom.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Més tard. El 1940, el cor central
es va traslladar al presbiteri, i la Mare de Déu va ser situada on ara es troba.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Algunes dones embarassades
practiquen una tradició moderna, iniciada el passat segle XX que consisteix a fer
nou voltes a la Catedral, una per cada mes de gestació, i ara alguns també la coneixen com la Mare de Déu del Bon Part.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-74711842006037084242020-04-06T21:54:00.000+02:002020-04-06T21:54:54.579+02:00EL PATI DEL PALAU DE L’AMBAIXADOR VIC<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>L’AMBAIXADOR VICH</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU_7Al8kzzJXkD5J5CX6QP0PaLzy8fU1Ht3Kc9LUjd693FQbsVOoGfFjwe09LjTWSF0INGheE0i8Lg90uudk8y0Fmcvq42luqVslpZHktvAccVqPBcE27_FclcFq9fIEIxBotb_9RjoDDa/s1600/Retrat.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="378" data-original-width="224" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU_7Al8kzzJXkD5J5CX6QP0PaLzy8fU1Ht3Kc9LUjd693FQbsVOoGfFjwe09LjTWSF0INGheE0i8Lg90uudk8y0Fmcvq42luqVslpZHktvAccVqPBcE27_FclcFq9fIEIxBotb_9RjoDDa/s320/Retrat.jpg" width="188" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Suposat retrat de l'Ambaixador</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Jeroni Vich i Valterra, (València, cap a 1459 -1535), senyor de les
baronies de Llaurí, Beniomer, Beniboquer i Matada, va ser fill primogènit de
Lluis Vich i de Damiata de Valterra, filla del senyor de Torres-Torres. Els Vich eren una família lligada des d'antany a la monarquia; l’avi de Jeroni, Guillem
de Vich, va ser majordom i secretari privat del rei Alfons el Magnànim, igual
que el seu pare va ser conseller del rei Joan II.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Jeroni Vich va ser ambaixador a Roma del rei Ferran el
Catòlic des del 1506, i més tard de l'emperador Carles V, fins al seu retorn a
València el 1521. A la seua arribada va fer renovar el seu palau, que embellí
amb novetats dutes d'Itàlia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">No va ser l'únic membre de la família vinculat a Roma, el
seu germà Guillem Ramón (València, cap a 1460 - Roma, 1525), arribà a ser
cardenal de Sant Marcelo i com a tal va residir a Roma fins a la seua mort. La
presència dels dos germans entre Roma i València durant més de 20 anys, i
probablement els seus interessos artístics comuns, va propiciar l’adquisició i
arribada a la ciutat de peces d’art renaixentista, com quatre pintures de
Sebastiano del Piombo, que exerciren gran influència en l’estil d’alguns pintors
del moment, sobretot en Vicent Macip i en el seu fill Joan de Joanes, molt més
receptiu a les novetats del moment, o en Francesc Ribalta, que va copiar-ne
algunes uns cent anys més tard.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L'ambaixador arribà al Grau de València en plena Germania, el
21 de juny del 1521, allí va ser rebut per Rodrigo de Mendoza, primer Marqués
de Cenete, pel governador Jeroni Cavanilles, el qual també havia estat
ambaixador de Ferran el Catòlic a París, i pels jurats de la ciutat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Potser que en aquells moments les Germanies feren de
València una ciutat insegura i per açò no va residir a la seua casa del carrer
dels Solers (actualment de l'Ambaixador Vich).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>EL PATI DEL PALAU</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Probablement l'ambaixador esperà fins a l'acabament dels fets de
les Germanies per a</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> modernitzar la seua antiga casona gòtica, principalment amb
una nova portada i un pati fets a la moda italiana del renaixement; una
remodelació acabada cap a l’any 1527.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ_kFYO5dPyrfgdsdpMGABG796-b2gEjc68U_gFwIr2eN7zCy76XApcuHeGRnE3_bKSA_NNdhomsBjDENZklAmlnXiECXuZjmM3ZoO9QsfQ1NGSzPBETBEzzf-swvUsMBilhJ6vjini_hp/s1600/Imagen1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="657" data-original-width="985" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ_kFYO5dPyrfgdsdpMGABG796-b2gEjc68U_gFwIr2eN7zCy76XApcuHeGRnE3_bKSA_NNdhomsBjDENZklAmlnXiECXuZjmM3ZoO9QsfQ1NGSzPBETBEzzf-swvUsMBilhJ6vjini_hp/s200/Imagen1.jpg" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El pati va ser fet amb marbre blanc de Carrara i d'acord
amb el gust italià del moment. Estava compost per huit elegants columnes i
quatre més, dobles, situades en els angles, totes d'estil corinti amb capitells finament treballats i dissenys diferents; les columnes suportaven tres arcs als laterals
i un arc entre llindes en els dos frontals, amb uns medallons o motllures
circulars en els espais sobre les llindes i les columnes. La combinació d’un
arc entre dues llindes, coneguda com a serliana, per l'arquitecte Sebastiano
Serlio, no tenia cap precedent en l'arquitectura peninsular de l'època.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK_S-Qvmk4NURlkV9dH3Itw70rMrLHv7q9mFXzYka8-D2CVT1SliZQ0ckuMmqwhmisx5F85yENv5_PuIbilMnwSJ3KPYHW7bWIpUWs773rz55RPy2b0boMITTwz4jn1Ow-yU3Z7ErkPJPf/s1600/Imagen7.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="985" data-original-width="657" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK_S-Qvmk4NURlkV9dH3Itw70rMrLHv7q9mFXzYka8-D2CVT1SliZQ0ckuMmqwhmisx5F85yENv5_PuIbilMnwSJ3KPYHW7bWIpUWs773rz55RPy2b0boMITTwz4jn1Ow-yU3Z7ErkPJPf/s200/Imagen7.jpg" width="133" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Les finestres de la planta noble van mantindre la tradició
gòtica valenciana, amb arquets de llinda lobulats i fina columneta central,
però van ser rematades amb frontons renaixentistes. Aquest tipus de finestra,
que es pot anomenar finestra coronella a la romana, només es donà a l'àmbit
valencià; el seu origen és el palau comtal d'Oliva, renovat per Serafí de
Centelles a principis del segle XVI, i derrocat en el XX, quan ja havia
corregut la mateixa sort el palau de l'ambaixador, venut pel seu hereu i propietari,
el baró de Llaurí i després fet enderrocar l’any 1859 argumentant el seu estat
ruïnós.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>AVENTURES DELS SEUS MARBRES</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Els avatars de les peces de la portada i del pati evidencien
els daltabaixos de la societat valenciana en la conservació del seu patrimoni
històric i artístic. La portada renaixentista desaparegué sense deixar rastre, però
gràcies a una intervenció de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Carlos es
van salvar “in extremis” les peces de marbre de Gènova del pati, que van ser
desmuntades i traslladades en bona part a l'antic Convent del Carme, llavors
seu del Museu de Belles Arts. Una part d’aquests marbres va ser reutilitzada
per l'arquitecte Sebastián Monleón en la construcció de la Casa Oliag, a la
plaça de Tetuan, un immoble també desaparegut, del qual només es conserva la seua
façana.</span><br />
<span style="font-family: verdana, sans-serif;"><br /></span>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlhnDUn87KIXo1_0u9SjFdaKDcXfy6ayXdyIB4sGE3I4tnFRrWkfe6QYgJhetOrN_5dZs9ORs7-71IjmTJAkeEBjjuGzujVyQdWXdOkTm_PQ-1xj65pPsfFSMFbLanxSKKYFh8lIdjkNsk/s1600/Imagen2.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="633" data-original-width="969" height="130" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlhnDUn87KIXo1_0u9SjFdaKDcXfy6ayXdyIB4sGE3I4tnFRrWkfe6QYgJhetOrN_5dZs9ORs7-71IjmTJAkeEBjjuGzujVyQdWXdOkTm_PQ-1xj65pPsfFSMFbLanxSKKYFh8lIdjkNsk/s200/Imagen2.png" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El muntatge al Carme</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: verdana, sans-serif;">L'any 1860 l'arquitecte Salvador Escrig va situar sis de les columnes
en el vestíbul del Museu de Belles Arts, que continuava a l’antic Convent del
Carme. L'any 1908 els arquitectes Luis Ferreres i Salvador Almenar van dotar el
Museu de noves sales d'exhibició, i amb aquest motiu van acoblar columnes, arcs
i altres peces dels marbres del pati, trencant les parts necessàries per a
acomodar-les entre els contraforts i espais de l'antic refetor i una petita
capella del convent, que també van ser mutilats per a l'eclèctic muntatge dels
elements renaixentistes dins dels espais gòtics. Aquesta dura intervenció va
ser inaugurada pomposament per Alfonso XIII el 1910.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Quan l’any 1946 el Museu de Belles Arts va ser traslladat on
ara es troba, els marbres que no havien estat reutilitzats i encara es
conservaven van ser dipositats al jardí exterior del museu, al costat del jardí
dels Vivers, i allí restaren, oblidats.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>LA RECUPERACIÓ DEL PATI</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La decidida obstinació de Fernando Benito Doménech, que va
ser director del Museu de Belles Arts, impulsà la recuperació museogràfica del
pati, encara que hagué de superar més d'un obstacle per a dur-la a terme. Quan
va ser decidida la reconstrucció es recuperaren els marbres abandonats al jardí
del museu i els procedents de la intervenció de l’antic museu del Carme, que
van ser desmuntats per a poder recomposar-lo.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu55mgrscUscAc_C9ljA5ERKzJTKrgJmWZ9vOHQVsbkiKJjldLNHoU0NemchF23-nkhOEdjV8LvWppC2WN2SAXiXECZfPSCFkv96c2gbK6Amk8q-gHYCrbWrnKNZAyREncqM5DGUFNyPEl/s1600/Imagen3.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="778" data-original-width="871" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu55mgrscUscAc_C9ljA5ERKzJTKrgJmWZ9vOHQVsbkiKJjldLNHoU0NemchF23-nkhOEdjV8LvWppC2WN2SAXiXECZfPSCFkv96c2gbK6Amk8q-gHYCrbWrnKNZAyREncqM5DGUFNyPEl/s200/Imagen3.png" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">José Fornés, 1801</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Van servir de guia per al muntatge dels marbres algunes imatges
conservades del pati: uns dibuixos que va fer el 1801 José Fornés, estudiant de
l'Acadèmia de Belles Arts, que més tard aprofità l'arquitecte Pascual Sanz per
a dissenyar una proposta de reconstrucció l’any 1909, justament en l'època en
què Ferreres i Almenar feien el pastitx de la seua intervenció al Convent; un gravat,
fet el 1840 en una impremta que ocupava el palau; i un altre de la portada
desapareguda, fet per Cecilio Pizarro el 1860, un any després de la seua demolició,
en el qual es pot apreciar l'aspecte d’una part del seu interior.</span><br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbaS6k72AMCisiqF9pZtLOz0Ai3FopbRcCaMIhuLO8xf-ZgI8pSbnm2eMvAD7stjJm8idANiLOc6iD0wPvwtag1D_x3T_gcp7vvMG6-8WZs-7jvHQwfnK9EJArd76RkQAidt6uyGYtjJ6v/s1600/Imagen4.png" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="645" data-original-width="919" height="140" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbaS6k72AMCisiqF9pZtLOz0Ai3FopbRcCaMIhuLO8xf-ZgI8pSbnm2eMvAD7stjJm8idANiLOc6iD0wPvwtag1D_x3T_gcp7vvMG6-8WZs-7jvHQwfnK9EJArd76RkQAidt6uyGYtjJ6v/s200/Imagen4.png" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pascual Sanz, 1909</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">També, l’any
1999, en una excavació arqueològica a l’antic solar del palau es va obtindre informació
sobre les possibles traces de la seua planta, i es recuperà una de les bases
d'alabastre de la portada del palau, juntament amb fragments de marbre, tant de
pedreres locals, com d'importació procedents d'Itàlia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgnWCuXALDVmsFvGRi7VbrY8cg3LMT8W8qbjNqkP9n5AuTwI9g73mqd_d3lhNabRQY2id1Wo9EBjqbzEZkO51UkVD9R_BwzIAL0rvTnU3z57BKZUllxzjy28rqAuTcXoygGHCLmn0gFSLF/s1600/Imagen5.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="875" data-original-width="570" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgnWCuXALDVmsFvGRi7VbrY8cg3LMT8W8qbjNqkP9n5AuTwI9g73mqd_d3lhNabRQY2id1Wo9EBjqbzEZkO51UkVD9R_BwzIAL0rvTnU3z57BKZUllxzjy28rqAuTcXoygGHCLmn0gFSLF/s200/Imagen5.png" width="130" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cecilio Pizarro, 1860</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En la reconstrucció del pati, feta entre 2005 i 2006 amb el
patrocini d’Iberdrola i Bancaixa, es van emprar tots els marbres originals conservats,
els desmuntats del Convent del Carme i els emmagatzemats al Museu de Belles Arts,
més algunes còpies dels originals conservats, per a substituir les parts perdudes.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La instal·lació del pati de l'Ambaixador Vic al Museu de
Belles Arts va ser inaugurada l'any 2007 amb una exposició de pintures
relacionades amb la família dels Vic: “L’Ambaixador Vich, l’home i el seu
temps”.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHG4Y6QgyjRZUyJiHFxfN1cbGqWP2vrV20KfBER0qxz2yVBwQXWm11wzSOtFjQpdbDX_qreWeXXDuWNWyLXebTrTh1SQRX1maLb1LQxjsgZhz_a5dkKCf3Dfb-TzgfYgm5zhHoE9tjMTc7/s1600/Imagen6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="657" data-original-width="985" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHG4Y6QgyjRZUyJiHFxfN1cbGqWP2vrV20KfBER0qxz2yVBwQXWm11wzSOtFjQpdbDX_qreWeXXDuWNWyLXebTrTh1SQRX1maLb1LQxjsgZhz_a5dkKCf3Dfb-TzgfYgm5zhHoE9tjMTc7/s320/Imagen6.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-9460197090072225762019-09-28T13:02:00.000+02:002019-09-28T13:02:16.295+02:00LA CASA-MUSEU BENLLIURE <div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKdERl1yTchUybuNZZuSflFobiOdaMbUx7J74M04Hoc-GtJ7NDopvARXWy1AyI5DAsNtFrsoPhMtI-7buP1YsWT2wTXvcg15YlTeKKOrQd78-7MMpfpeA4BJqe4M6JkdsGksnH1Ww1wmC0/s1600/C+Benlliure.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="195" data-original-width="260" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKdERl1yTchUybuNZZuSflFobiOdaMbUx7J74M04Hoc-GtJ7NDopvARXWy1AyI5DAsNtFrsoPhMtI-7buP1YsWT2wTXvcg15YlTeKKOrQd78-7MMpfpeA4BJqe4M6JkdsGksnH1Ww1wmC0/s1600/C+Benlliure.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La Casa Benlliure és un interessant exemple d'habitatge de l'alta burgesia de l'època de la seua edificació el 1883, construïda pel mestre d'obres Vicent Miquel i Viñuelas, composta per planta baixa amb jardí posterior, entresòl, un pis alt per a arrendar i àtic, la façana és senzilla, amb balcons i senzills adornaments d’estil eclèctic, amb una rematada superior de pinacles. Ocupa part d’un antic hort del Convent del Carme </span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Quan el 1912 José Benlliure Gil, famós pintor nascut al Canyamelar el 1885, tornà de Roma, on havia viscut uns quants anys, adquirí la casa per a la seua residència familiar. Allí va morir el 1937. Maria Benlliure Ortiz, filla i hereva de l'artista, va donar l'immoble i les seues col·leccions a l’Ajuntament de València el 1957, amb la condició que la casa havia de servir com a museu de les obres del seu pare i del seu germà José, també conegut com Peppino, per haver nascut a Itàlia. Després d'un llarg i costós període de reformes per adaptar-la al seu nou ús, la casa-museu va ser inaugurada el 25 de juny del 1982.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L'accés a l'edifici conserva la gran portada que permetia el pas de carruatges al vestíbul, dividit en dos trams, el primer dóna accés a l’escala que condueix a les plantes superiors; el segon actua d'enllaç entre les diferents dependències de la vivenda recreada amb diversos mobles i objectes decoratius de l'època. La porta situada al fons dóna pas al deliciós jardí de traça mediterrània amb cert aspecte romàntic, i als estudis dels pintors. </span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
<div style="text-align: justify;">
A més de les obres de José i Peppino Benlliure, També n’hi ha de Joaquín Sorolla, Muñoz Degraín, els germans Blas i altres; mobles italians i austríacs adquirits a Itàlia; la biblioteca de la casa; molts objectes de col·leccionisme, ceràmiques, ventalls, i peces d'indumentària utilitzades per a models d’algunes pintures.<br />
<br /></div>
</span><div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkZ9SwYcfYK2hR2U9LQAtVcG6mJT9JKzPoEvYcR8j7gxt6R4ti_RVq1ZIuEt82380jA8twq8YCR0gYrpD0IE1SIY7IjdvCeVios6Pl4KfBb5OjwLjxoF0wVHUbcGj_vqTKpsixBybfnX6W/s1600/C+Benlliure+jard%25C3%25AD.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="908" data-original-width="1209" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkZ9SwYcfYK2hR2U9LQAtVcG6mJT9JKzPoEvYcR8j7gxt6R4ti_RVq1ZIuEt82380jA8twq8YCR0gYrpD0IE1SIY7IjdvCeVios6Pl4KfBb5OjwLjxoF0wVHUbcGj_vqTKpsixBybfnX6W/s320/C+Benlliure+jard%25C3%25AD.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>EL JARDÍ</b></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Dissenyat per Benlliure, està distribuïts en parterres i glorietes, que segueixen les pautes dels jardins privats valencians de finals del vuit-cents. És de planta rectangular, situat entre els edificis, construït sobre un solar de 760,11 m2. En la seua construcció es van utilitzar diversos elements arquitectònics i vestigis en pedra d'antics edificis recuperats d'enderrocs, especialment del convent de Sant Francesc, del segle XIII, així com taulells i panells ceràmics, que van ser instal·lats entre 1902 i 1937, encara que alguns han estat afegits per l'Ajuntament en èpoques més recents. El conjunt abasta des del segle XVII al XX, del qual destaquen diversos retaules hagiogràfics del segle XVIII, com un en blau de Sant Vicent Ferrer, la sèrie de set panels del convent de Servites del Peu de la Creu, datats cap al 1800 i probablement fets a les Reals Fàbriques de València, segons disseny del pintor Bru i Plancha; i els realitzats pel ceramista valencià José Mateu per a l'Exposició Iberoamericana de Sevilla del 1920, regalats a Benlliure pel seu autor.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Eixida al jardí</b></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En eixir de la casa hi ha un petit pati des del qual podem contemplar la façana posterior de l'habitatge, que va ser remodelada. En la seua part central veurem un balcó amb taulells del segle XIX i un bust en pedra de Peppino Benlliure realitzat per José Capuz, l'original del qual en bronze podem trobar a les “Alamedetes” dels Serrans. El sòl està format por còdols i argamassa, el del jardí és de rajoles amb petits taulells dels segles XVI al XX, situats espaiats.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Banc, parterre i pilars a l'entrada del jardí</b></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Una estructura arquitectònica formada per un mur enfront de la porta i altres dos, amb pilars als costats, que formen un semicercle dóna pas al jardí, amb dues entrades; al centre hi ha un banc adossat, amb una peça de la Mare de Déu dels Desemparats, del segle XIX, al centre del mur. La resta està decorada amb taulells i sanefes de diverses èpoques, manieristes de principis del s XVII, del barroc inicial valencià de finals del XVII a principis del XVIII, i del rococó del 1780 al 1790.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Dos panels religiosos</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Als murs laterals hi ha dos grans panells, probablement de principis del segle XIX, decorats amb sanefes amb espigues i raïms entorn de sengles parells de medallons o emblemes de significació eucarística i mariana, restaurats per José Gimeno, instal·lats el 1982.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
<b><div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrmrdQDKa3_rOL7gU4Gin3N-QEsPIyjetugUDfIAFtoOsvddbCJkn_jo_e0nvKV6e2xRMSGYoRoo_xr_0PBIskngifedtU_sEhl_uIPQ3F3oo9OO7ufd-vl0lXiyfAoOBD3tfK11ScS8r1/s1600/C+Benlliure%252C+entrada+jard%25C3%25AD.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="259" data-original-width="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrmrdQDKa3_rOL7gU4Gin3N-QEsPIyjetugUDfIAFtoOsvddbCJkn_jo_e0nvKV6e2xRMSGYoRoo_xr_0PBIskngifedtU_sEhl_uIPQ3F3oo9OO7ufd-vl0lXiyfAoOBD3tfK11ScS8r1/s1600/C+Benlliure%252C+entrada+jard%25C3%25AD.jpg" /></a></div>
<b>Bust de Juan Antonio Benlliure</b></div>
</b><div style="text-align: justify;">
En el centre de la part posterior del mur hi ha, sobre una columna gòtica, un bust en bronze de Juan Antonio Benlliure Tomás, obra del seu fill Mariano, del 1904. Els dos accessos des del pati estan emmarcats per bases de columnes amb tests.</div>
</span></div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Panels ceràmics a la part esquerra</b></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Al mur de l’esquerra veurem tots aquests panels: Un pintor pintant una gran flor, de José Mateu. - St. Felip Benisio, Confessor, dels Servites, amb un crucifix, asutzenes, i la tiara papal a la qual renuncià.- Peces seriades de cap a 1880-90.- Sis panels de José Mateu: Tres personatges de la Processó del Corpus, Moisés, Josué i els cavallets; una valenciana amb cistella de fruits; la Moma i un angelet del Corpus i tres panels referits a quinze poblacions valencianes.- Dos grans panels muntats en un, amb Sant Lluis i Santa Isabela, germana seua, de cap al 1780, recollits després de la guerra, i restaurats per Josep Gimeno, de Manises, estan inspirats en un dibuix anònim de l’Acadèmia de Belles Arts.- L’Arcàngel Gabriel, dels Servites, segons una estampa de Fco. Jordán sobre dibuix de Vicente López.- Un vaixell emmarcat per un marc oval decorat amb rocalla asimètrica, palmes i flors, del segle XVIII, amb sanefa menuda renaixentista del XVI.- Santa Juliana Falconeris, Verge, Fundadora de l’orde dels Servites, segons un gravat de Fco. Jordán, el dibuix semblant a borumballa de la part inferior sembla aludir a la seua advocació contra els vòmits. Invertit el nº 8 (vestit).- Indulgències, amb orla de rocalla simètrica, amb filets corbs, llambrequins, cintes i garlandes de flors, del 1787; el barret, l'ovella i el gaiato són símbols de Maria Divina Pastora.- Mare de Déu del Roser amb Sant Domènec i Santa Caterina de Siena, dels Servites, del 1868, segons gravat de Fco. Jordán sobre dibuix de Manuel Camarón.- Sant Vicent Ferrer profetitzant l'arribada de naus carregades de blat al port de Barcelona, en peces de 13,5 i format horitzontal en blau, amb orla de llorers verds i cintes grogues creuades amb rosetes cantoneres, de cap a 1720-30, És el més antic panell de Sant Vicent conegut. Canviades de lloc les peces nº 27, 28 i 29 (cintes).- Els set fundadors de l’orde dels Servites, amb l’hàbit negre i la Mare de Déu que confirma la seua regla.- Una parella de peregrins, que fa joc amb el vaixell amb marc oval mencionat abans.</span></div>
</div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Les sendes i la font</b></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El jardí està articulat amb tres sendes enrajolades que discorren longitudinalment i que s'entrecreuen amb altres menors per a formar petits parterres d'irregulars formes geomètriques. La senda central acaba en una font col·locada per l'Ajuntament.</span><br />
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Dos bancs i Memòria de Peppino Benlliure</b></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En la zona posterior hi ha dos bancs corbats fent semicercle, que estan decorats amb taulells d’aresta de roseta verda en joc de quatre i roseta central blanca, dels segles XVI i XVII i sanefa de cercles i punts. Al seu centre hi ha un element arquitectònic acabat en pinacle que emmarca una placa dedicada a José (Peppino) Benlliure Ortiz, amb un baix relleu on apareix molt jove i amb pinzells.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW2HtOYK7yvwPcHo1Kiv9omZe9lsWk5HEoG23Dw76VwuwUk1Pw0NhBkjhEKCw7Ta0qJea9SuKDhlwKlAQpEMbPC6DP0iHEsHPxpoAXF33hQFdf0CJzil8tTMRT59kYZaUpBcpD4wDSGvyG/s1600/C+Benlliure+banc.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiW2HtOYK7yvwPcHo1Kiv9omZe9lsWk5HEoG23Dw76VwuwUk1Pw0NhBkjhEKCw7Ta0qJea9SuKDhlwKlAQpEMbPC6DP0iHEsHPxpoAXF33hQFdf0CJzil8tTMRT59kYZaUpBcpD4wDSGvyG/s1600/C+Benlliure+banc.jpg" /></a></div>
<b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Dos bancs més</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A continuació hi ha un passadís transversal amb dos bancs de diferent composició, el de la dreta amb taulells de quatre peces del Girasol, i altres, amb sanefes d'aresta i planes de principis del segle XVII, i el de l’esquerra, amb taulells iguals que els corbats, també inclou elements arquitectònics..</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Paeller</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Situat en l'angle esquerre al fons del jardí hi ha muntat un paeller o cuina a l’aire lliure, amb teulada que suporta un pilar amb semicolumna gòtica, que és un magnífic conjunt de taulells de sèrie dels segles XVIII i XIX, però també d’èpoques més antigues, combinats formant panels decoratius, que emmarquen una Mare de Déu dels Dolors, i un parell d’imatges d’una sola peça.</span></div>
</div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Expositor de peces arquitectòniques</b></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Situat en l'angle dret al fons del jun ardí hi ha mur amb buits on se situen diverses peces antigues de pedra, com capitells, fragments de columnes, nervis i claus de volta, de figures, etc.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Gran panel amb Sant Tomàs d’Aquino i Sant Pascual Bailón</b></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">És un bellíssim i monumental panel amb els sants sobre peanyes i sota pavellons amb llambrequins, situats a cada costat d’un buit en forma d’arc sobre el qual hi ha el símbol eucarístic. En el buit de l’arc hi ha muntada una font amb elements de pedra reaprofitats.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Dos levites i altres elements ceràmics</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En aquesta zona es poden veure dos panels representant dos levites, o clergues de la llei mosaica, un amb incensari i altre amb una ampolla de vi. També hi ha diversos taulells de sèrie, alguns de joc de quatre, i el fragment d’una escultura de Sant Antoni Abat, de fang cuit.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYB2uyzYOWZXAphertuVICu5TOo6SzBPVi0_OX2AkU6a2BRSJwgZbJ9BGN83d2NkDBFKLtazW7FSfSvL2odRg2WNZ3EAfpEsw-KtbIb7Z0egX31TPbB5mAyp4YO-qQGP_6nKiRyEWEojMT/s1600/C+Benlliure+estudi.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYB2uyzYOWZXAphertuVICu5TOo6SzBPVi0_OX2AkU6a2BRSJwgZbJ9BGN83d2NkDBFKLtazW7FSfSvL2odRg2WNZ3EAfpEsw-KtbIb7Z0egX31TPbB5mAyp4YO-qQGP_6nKiRyEWEojMT/s1600/C+Benlliure+estudi.jpg" /></a></div>
<b style="font-family: Verdana, sans-serif;">ELS ESTUDIS</b></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Al final del jardí hi ha un pavelló construït el 1902 per Vicente Alcayne Armengol, per a estudis del pare i el fill. La façana de la planta baixa incorpora diversos fragments antics de pedra reutilitzats, quasi tots procedents del desaparegut Convent de Sant Francesc, alguns pilars, capitells, el remat superior polilobulat, una finestra geminada, l’arc gòtic de la porta d'entrada, amb una panel de Sant Antoni del segle XIX, a més de taulells de Manises en blau dels segles XV i XVI i d’altres èpoques fins al XIX. Actualment l’accés és per una altra porta al racó de la dreta, on en una mena de vestíbul podem veure una finestra amb mainell, un escut de Valencia en relleu de pedra, una inscripció funerària gòtica, l’antiga pica baptismal de l’església del Rosari del Cabanyal, en què va ser batejat José Benlliure, el qual pogué comprar-la amb motiu d'unes obres a l'església. També hi ha tres taulells ceràmics, on estan representats la Mare de Déu dels Desemparats i els dos Sants Vicents, Màrtir i Ferrer, a més d’altres peces de diversos tamanys i èpoques, senzilles o de quatre.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Estudi de Peppino Benlliure</b><br />
<span style="font-family: verdana, sans-serif;">La planta baixa va ser l’estudi de Peppino Benlliure, en ella s’exhibeixen algunes de les seues pintures, peces d’indumentària per a model en pintures, i una col·lecció de ceràmiques antigues, romana (d’Etruria i Campània, Paterna,, Manises, Alcora Talavera i València.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">També hi ha un gran panel amb l’arbre genealògic de la família Benlliure i els seus diversos artistes i la projecció dùn vídeo biogràfic.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Estudi de José Benlliure</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L’estudi del pare, fet a l’estil de la seua època, constitueix un dels espais més captivadors d'aquesta casa-museu, amb tapissos, mobles d'època, com un capçal de llit barroc, indumentària, instruments musicals, armes, peces artístiques, records, etc., objectes diversos que ell utilitzava en ocasions com a models per a ambientar les seues obres. Destaca un menut retaule datat cap al 1500 però encara de gust gòtic i autor anònim, amb el tema dels set gojos de la vida de Maria. És molt abundant la col·lecció de peces de ceràmica de forma, especialment les piques d’aigua beneïda.</span></div>
</div>
<div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Panels ceràmics a la part dreta</b></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Eixint del jardí per la part dreta de la casa trobarem alguns altres panels: Sant Rafael Arcàngel acompanyant Tobies en el seu viatge al costat d’un riu, aquest du un peix; inspirat en un gravat de Manuel Peleguer sobre dibuix de Camarón, del 1794; està col·locat sobre una pica de font amb taulells verds moderns i sanefes renaixentistes, envoltat de jocs de quatre barrocs.- Taulells de sèrie de quatre, del segle XIX; col·locats darrere d’una piqueta de font.- Panel amb un home que du una porra, en blaus i verds, obra de José Mateu.- Panel del Beat Joan Angelo, dels Servites; es veu davant d’un Crist que sorgeix miraculosament d’un arbust.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="font-family: Verdana, sans-serif;">LA VIVENDA</b></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La planta baixa recrea una casa burgesa pròpia del moment, ambientada amb mobles i objectes, a més d’obres pictòriques de José, el seu fill Peppino i d'altres artistes del moment, com Sorolla, Muñoz Degraín, Rossinyol, Luna Novicio, Nagy, etc.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sala de Retrats</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En la distribució original de l'habitatge aquest lloc era el gabinet destinat a la recepció de visites, on es reunia un ric mobiliari al més pur gust burgés de principis del segle XX, en el qual el caràcter eclèctic constituïa la nota predominant. Ara hi ha retrats de la família, amb un panel informatiu. Quasi tots són obra dels Benlliure; el 14 i 23 són del pare, l’11 és del fill, pintat per J. R. Zaragoza, els 20 i 21 són de la filla, Maria, la donant de la casa museu.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9rwuMzyaJTAhwXbStbQmjVbYO-Jz40cSTTGdX5zQrXiYpr6SFXLs5ph9Kkn9Gx_btSE1j4M5QA5CGW-Nzoog86IQZWrdNU_5nPus8f9ZS2_kcKdDUbvAUT_wKTtzfwbQt2qH6aONRcjDv/s1600/C+Benlliure+despatx.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9rwuMzyaJTAhwXbStbQmjVbYO-Jz40cSTTGdX5zQrXiYpr6SFXLs5ph9Kkn9Gx_btSE1j4M5QA5CGW-Nzoog86IQZWrdNU_5nPus8f9ZS2_kcKdDUbvAUT_wKTtzfwbQt2qH6aONRcjDv/s1600/C+Benlliure+despatx.jpg" /></a></div>
<b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Despatx</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">És el que va utilitzar el pintor i s’ha mantingut el seu caràcter testimonial. Cal destacar la falsa xemeia amb cartel·la, sobre la qual se situa un gran espill, la taula de despatx amb butaca entapissada en vellut, la vitrina plena de llibres sobre els més variats temes, i una caixa forta en un dels laterals. Hi ha nombrosos diplomes exposats en les parets, prova del gran prestigi aconseguit per José Benlliure dins i fora de les nostres fronteres. Entre les condecoracions destaca la Legió d'Honor de la República Francesa.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
<b></b></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>
</b></span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Saleta Sorollla</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Són obra d’aquest pintor les assenyalades amb els nºs. 3, 4, 5, 6; la nº 10 és una il·lustració de Segrelles</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Menjador</b></div>
<span style="font-family: verdana, sans-serif; text-align: justify;">Amb un mobiliari senzill i elegant, té un sòcol de taulells.</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Dormitori</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Ací es pot veure un altre retrat de Maria Benlliure, la donant de la casa.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="font-family: Verdana, sans-serif;">EL MUSEU</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El Museu posseeix més de 150 obres de José Benlliure Gil i altres 200 del seu fill, José, o Peppino, mort el 1916 als 30 anys d'edat, deixeble de son pare i de Sorolla.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La primera planta mostra una selecció d'obres de José Benlliure. La segona exhibeix treballs del seu fill, José Benlliure Ortiz, també conegut com Peppino Benlliure, i de l'escultor Mariano Benlliure. La tercera és la sala d'exposicions temporals.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span></div>
Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-42292683740079066972019-06-24T18:23:00.000+02:002019-06-24T18:23:28.178+02:00EL PALAU DE CERVELLÓ<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>CASA SENYORIAL</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7e/Palau_de_Cervell%C3%B3%2C_a_Val%C3%A8ncia.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Resultado de imagen de palau de Cervelló, Valencia" border="0" height="240" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7e/Palau_de_Cervell%C3%B3%2C_a_Val%C3%A8ncia.JPG" width="320" /></a><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El Palau dels comtes de Cervelló, situat al 3 plaça de Tetuan, té el seu origen en una antiga casa gòtica adquirida cap a mitjan segle XVI, per la família Ponç de Castellví. Després del 1565 va ser reformada i ampliada en diverses ocasions.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Va contenir cap al segle XVIII la prestigiosa biblioteca del marquès de Villatorcas, constituïda per set mil volums en diverses llengües, al saló de la qual es reunien els prohoms de l'època, entre els quals hi havia els novatores o il·lustrats. En aquell temps els seus propietaris l’anomenaven la casa gran de València.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La branca valenciana del llinatge de Cervelló es va iniciar al començament del segle XVI, després de rebre la baronia d’Oropesa. El 1702 va entroncar amb la noble i erudita família dels Castellví pel matrimoni de Juan Basilio Castellví, fill del marqués de Villatorcas amb Francisca Maria Mercader, comtessa de Cervelló i de Bunyol, i el palau dels Castellví va començar a ser conegut per l’actual nom de Cervelló.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Una nova unió matrimonial, la de la Comtessa de Cervelló amb Felipe Carlos Osorio va ampliar el cercle familiar. Al seu torn, el net, Felipe Maria Osorio, seguint la política matrimonial de la família es va casar amb Francisca Gutiérrez de los Ríos, duquessa de Fernán Núñez. La seua neta Maria Rosario Falcó i Osorio va culminar aquesta estratègia quan contragué matrimoni amb Carlos Maria Fitz James Stuart i Portocarrero, duc d’Alba de Tormes, VIII duc de Berwick.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>RESIDÈNCIAL REIAL</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El 1810 va ser derrocat el palau reial, sota l’excusa que els invasors francesos podien fer-se forts en ell per atacar la ciutat. Però es va enderrocant a poc a poc, des de març a novembre, i tots els seus materials, des de teules a portes, balcons o taulells van ser venuts a benefici d’alguns.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Com a conseqüència, el de Cervelló adoptà la funció de residència reial, del Capità General, etc. El primer personatge de rellevància en fer ús del palau va ser el napoleònic mariscal Suchet, durant l'ocupació francesa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Després va ser remodelat i moblat segons el gust luxós de les monarquies europees i el van utilitzar al seu pas per la ciutat Fernando VII, la seua vídua, la regent María Cristina, Isabel II i Amadeo de Savoia</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>FETS HISTÒRICS</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Quan Napoleó deixà que Fernando VIItornés a regnar, arribà a València el 14 de març del 1814. El reberen amb tal entusiasme que els cavalls de la seua carrossa van ser trets i el sofert poble valencià (seguint el lema absolutista de ¡Vivan las caenas!) substituí voluntàriament les bèsties de càrrega i la dugué a mà a aquest palau, que havia estat engalanat amb arcs de triomf, al·legories i retrats del rei.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Durant la seua estada, el dia 4 de maig va signar el decret de dissolució de les Corts i abolició de la constitució de Cádiz del 19 de març del 1812, coneguda com la Pepa, derogant la seua obra legislativa i restablint la monarquia absoluta. Amb la tornada a l’antic règim, els liberals van acabar empresonats o exiliats.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">També ací, el 12 d'octubre de 1840 la seua vídua Maria Cristina de Borbón, que havia tornat a casar-se morganàticament tres mesos després de la mort de Fernando, renuncià à la regència per Isabel II en favor del General Espartero. A València embarcà rumb a Marsella per a iniciar un exili que duraria tres anys i que li valdria per a conspirar des de França amb més seguretat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Isabel, filla de Fernando VII i Mª. Cristina de Borbón, va nàixer el 1830; per tal que pogués regnar, son pare anul·là el dret de preferent successió masculina, en contra de les esperances de l’infant Carlos, germà seu (origen del Carlisme) Isabel va ser proclamada reina als tres anys, i major d'edat el 1843. El matrimoni amb el seu cosí Francisco d'Assís de Borbón, va ser un fracàs. Tingué tres fills: Mª Isabel, Alfonso i María Eulalia. Els esdeveniments revolucionaris del 1868 provocaren el seu destronament i exili a París, on morí el 1904.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El 1871 les Corts Constituents anomenaren rei Amadeo de Savoia, el qual, no pogué resistir l’ambient polític del moment i fart de tots abdicà el 1873. L’11 de febrer d’aquest any va ser proclamada la I república, però va ser dissolta el 29 de desembre del 1874 pel pronunciament de Sagunt, a favor d’Alfonso XII, hereu d’Isabel II i pare d’Alfonso XIII.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>PRIMERA I SEGONA REPÚBLICA</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Després de l'abdicació d'Amadeo I i la instauració de la I República, el palau va perdre la seua funció i passà molts anys abandonat, amb progressiva deterioració Cap als 1930, durant la II República, es convertí primer en seu de la Dreta Regional Valenciana i, a partir del 1936 i durant tota la Guerra Civil, en la del Partit Comunista.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>ANARQUISTES I COMUNISTES. ELS FETS D’OCTUBRE DEL 1936</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Mort i soterrar d’un membre de la Columna de Hierro</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Des del palau i a la plaça, aleshores anomenada Roja, va ser on per primera vegada s’enfrontaren amb armes els anarquistes llibertaris, partidaris de la revolució immediata, i els comunistes, defensors de crear prèviament un Estat fort i guanyar la guerra.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La Columna de Hierro, va ser creada els primers dies de la Guerra Civil per la CNT (Confederación Nacional del Trabajo–FAI (Federación Anarquista Ibérica) El 29 d'octubre del 1936, quan ja s’havia restablert l’ordre de la república, la GPA (Guardia Popular Antifascista), popularment la guapa, el cos policial de la Delegació de Milícies controlada pel PCE, va fer una batuda pel barri xinés a la recerca de pròfugs i malfactors. Els guapos van identificar el milicià anarquista Tiburcio Ariza, el Xilé, que havia baixat del front perquè li extragueren un tros de metralla del peu, i, malgrat que anava desarmat, el mataren quan aquest es va negar a ser emmanillat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Els anarquistes més radicals interpretaren aquesta mort com una provocació dels comunistes i van organitzar per al dia següent un funeral, manifestació de dol però també demostració de força. Al capdavant marxaven xiquets, després tres centúries de la Columna de Hierro armades amb fusells i metralladores, que disparaven salves cada cinc minuts, seguia, sobre un camió blindat arreglat per a tal ocasió, el fèretre de Tiburcio Ariza, el Xilé, amb dues files de milicians en genuflexió als seus costats, apuntant els fusells en alt, tot açò seguit d’una multitud de gent entre la qual es trobaven centenars de milicians.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Durant el trajecte els enfrontaments verbals entre milicians i forces de la GPA foren constants. I des del Govern Civil, en la plaça del Temple, fins a la plaça Roja, finestres i balcons estaven protegits amb matalassos i aquells i els terrats es veien “estarrufats” de fusells.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La plaça Roja va ser la boca del llop per a la comitiva, allí hi havia, a més de Capitania, (on es trobava la III Divisió Orgànica) la seu del PCE en el palau de Cervelló.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Es diu que ningú no sap amb certesa d’on partiren els primers trets, però segons va relatar al Foreing Office el cònsol anglés a València, va ser l’iniciador un jove comunista. En pocs minuts començaren a encreuar-se els trets. Des de les balconades del palau els comunistes disparaven a la multitud, que es dispersà, buscant amagatalls o fugint cap al riu. Amb poca protecció en un espai tan obert, alguns milicians aconseguiren respondre amb els fusells i metralladores, encara que sense massa eficàcia. La plaça quedà com un camp de batalla i el taüt de Tiburcio Ariza convertit en un colador. Segons el cònsol britànic a València hi va haver entre 18 i 25 morts i 125 ferits.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Des de la Columna de Hierro s’apuntà la xifra de 30 morts i més de 80 ferits, entre ells José Pellicer, anima mater de la columna.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Els germans Pellicer eren molt coneguts com a milicians temeraris i dirigents de la Columna, i els fets provocaren inquietud i temença per la possible reacció d’uns i altres.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Afortunadament, la CNT i el PCE encetaren converses per mitjà del governador civil Ricardo Zabalza, i va ser l’anarquista Federica Montseny, ministra del govern central, qui convencé els efectius de la Columna de Hierro perquè no acudiren a València a enfrontar-se amb els comunistes. Aquest succés de València va ser l’antecedent dels enfrontaments de Barcelona al mes de maig del 1937.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>POTSGUERRA FRANQUISTA</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Després del 1939, amb la victòria del bàndol colpista, s’agreujà l’estat del palau que va ser llogat per zones per a diferents usos. Hi hagué una fusteria, les acadèmies Triunfo i Cid, la falangista OJE (Organización Juvenil Española), la confessional ADELJO (Amigo del Joven) dels Jesuïtes, i la pensió Basca.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>ÈPOCA ACTUAL</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Propietat municipal i reconstrucció</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Després de la fi del règim franquista l'any 1975, la situació del palau no millorà. L’any 1987 va ser adquirit per l’Ajuntament, que no va fer res per a frenar el seu precari estat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Uns vint anys més tard el Consistori acordà recuperar l'aspecte que tenia quan va ser Residència Real, i instal·lar-hi en una part l'Arxiu Històric Municipal, que malgrat la seua importància ocupava llavors unes dependències totalment inadequades en l'edifici de l'Ajuntament.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La intervenció començà l’any 1996, durà 7 anys, i costà més de 3 milions d'euros. Malgrat que pel mal estat del palau algun punt es va enfonsar durant les obres, però no poden ser qualificades de rehabilitació, l'Ajuntament va donar llibertat al contractista per a fer les reconstruccions i modificacions “necessàries” per aconseguir un acabat que atorgara atractiu turístic al conjunt.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La declaració de monument el 1976 i la catalogació de l'edifici pel Col·legi d'Arquitectes de València amb qualificació de "protecció integral", no valgué de res. Encara que els responsables del projecte afirmaven que havien realitzat estudis exhaustius de caràcter històric i que va ser dut a terme mitjançant tècniques i materials de l'època, la planta i característiques de l'edifici van ser notablement modificades, la intervenció va ser una agressiva reconstrucció que no respectà els diferents moments de la vida del palau i el seu valor documental. Van ser destruïdes restes gòtiques, una escala modernista, la impressionant escala principal, els paviments ceràmics conservats i altres elements, de manera que només la façana i una saleta conserven el seu aspecte original. Les sales nobles, que van ocupar els reis i on es van produir importants fets històrics, van ser reinventades, i tot quedà ben lluït i ben nou.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A la seua inauguració l’any 2003, el Consistori va rebre nombroses crítiques. L'oposició i part de l'opinió pública va retraure a l'Ajuntament les actuacions, així com l'ús d'afegits, l'escassa conservació dels nombrosos elements originals del palau i l'abús de l'or en la redecoració, qualificat d’hortera.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>EL PALAU-MUSEU</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>La façana</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Pot datar-se a finals del segle XVIII o principis del XIX. És sòbria, simètrica i uniforme, de caràcter neoclàssic, només animada amb ressalts. Té una filera inferior de finestres i dues superiors de balcons, cadascuna de les quals està separada per una petita motlura a manera de cornisa; als extrems hi ha una planta més, que fa de torre. Els terrats estan rematats amb gerros. La porta principal presenta sobre el seu marc l’escut de la família, un cérvol i una àguila, amb corona reial i un drap penjant que simbolitza la grandesa. És modern, perquè l’original va ser destruït durant la república i al seu lloc van ser pintades la falç i el martell, símbols comunistes no del tot esborrats i lleument discernibles durant tot el franquisme.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Aquesta façana es veu actualment empetitida i maltractada per l’agressió d’un poc agraciat edifici d'habitatges de més altura, construït en el tardo franquisme fent mitjanera amb la torre sud, que sempre havia estat exempta, com la torre nord encara ho està.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>El pati</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Té una part coberta amb arcs de mig punt rebaixats, que probablement donaven accés a les cavallerisses. Ha estat cobert amb una claraboia que al seu moment va ser considerada supèrflua i poc coherent.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A la part sud hi havia una escala modernista amb marquesina, obra de l'arquitecte Manuel Peris Ferrando, de cap al 1905, i a la part nord hi havia una impressionant escala del segle XIX, molt ampla i alta, amb replanells, que donava accés a la planta noble. Ambdues desaparegueren en les obres d’adaptació.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>EXPOSICIONS</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L'adequació museística de l'immoble es completa amb dues exposicions situades en la planta baixa. La primera, “El Palau de Cervelló, seu de personatges il·lustres durant el segle XIX”, mostra de forma intimista i amb una certa estètica vuitcentista, els avatars històrics esdevinguts en el palau. La segona, “El Tresor de la Memòria”, exhibeix una part dels rics fons de l'Arxiu Municipal.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>El Palau de Cervelló, estatge de personatges il·lustres durant el segle XIX </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Sala de La guerra del francès, 1808-1814</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Hi ha la reproducció d’una pintura de Vicente Castelló: “València declara la guerra a Napoleó”, amb el Comte de Cervelló, El Palleter i altres forces vives.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Cal fer esment, entre altres, dels gravats d’el Palleter a la plaça de les Panses, la Batalla de Sant Onofre, o del Pla del Reial, el llibre de Memòries del Mariscal Suchet i un parell dels seus retrats.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Suchet entrà a València en nom de Napoleó, i va ser premiat per aquest amb el títol de Duc de l’Albufera, que encara duen a França els seus hereus. Els valencians anomenaven Duc de les fotges aquest personatge, que promogué o continuà algunes reformes urbanes de la ciutat, com la Glorieta.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Sala de Fernando VII, la conspiració d’un rei</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Hi ha una reproducció de l’arribada de Fernando VII al palau de Cervelló, oli sobre llenç de F. de Brambilla de principis del segle XIX, i un retrat original de Fernando VII per Vicente López.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">També es pot veure un facsímil de la Constitució del 1812 (La Pepa) imatges de la plaça de la Mare de Déu, l’Albufera, etc.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Sala de la reina regent Maria Cristina de Borbón i Baldomero Espartero</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Hi ha una reproducció de la pintura d’un saló del palau, a més de làmines del mateix ambient, i d’altres, tots dissortadament perduts.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">També hi ha un oli sobre llenç amb Isabel II xiqueta i sa mare Mª Cristina, original de Vicente López, de cap al 1833, així com gravats de Mª Cristina acomiadant-se de les seues filles, de la plaça de la Mare de Déu, una vista de València, o el comiat de Mª. Cristina al Grau.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Sala d'Isabel II, la reina cortesana en un societat burgesa</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Reproducció del Besamanos d'Isabel II en el palau de Cervelló l'any 1858, oli sobre llenç de Galbien de meitat del segle, i un retrat d'Isabel II, oli sobre llenç, d'autor desconegut de meitat del segle XIX.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Altres imatges són Arribada al port de la família reial, i el tren de tornada per Almansa, Vista de València, i El Mercat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Sala d'Amadeo de Savoia, el rei demòcrata</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Retrato_de_Amadeo_I_de_Espa%C3%B1a_%28Banco_de_Espa%C3%B1a%29.jpg/220px-Retrato_de_Amadeo_I_de_Espa%C3%B1a_%28Banco_de_Espa%C3%B1a%29.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Resultado de imagen de Rey Amadeo de Saboya" border="0" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Retrato_de_Amadeo_I_de_Espa%C3%B1a_%28Banco_de_Espa%C3%B1a%29.jpg/220px-Retrato_de_Amadeo_I_de_Espa%C3%B1a_%28Banco_de_Espa%C3%B1a%29.jpg" /></a><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Hi ha la reproducció d’un retrat de Maria Rosario Falcó i Osorio (3) (Pau, 1854-1904). Filla de Maria Pilar Loreto i Manuel Falcó. Al 1877 es va casar amb Carlos Maria Fitz James Stuart i Portocarrero, duc d’Alba de Tormes, VIII duc de Berwick. Maria Rosario va estudiar els arxius de sa casa i va publicar una sèrie de documents molt interessants. Està dempeus en un saló on hi ha dos retrats d’avantpassats seus: Maria Pilar Loreto Francisca Magdalena Carlota Vicenta Osorio i Gutierrez de los Rios Lacueva i Solís (1) (Madrid, 1829-Namur (Flandes, 1921) filla de Felipe Maria Osorio Castellví Guzman i Mercader, Comte de Cervelló i de Francisca Gutiérrez de los Rios, duquessa de Fernán Núñez. Heretà tots els títols que tenien els seus pares. Es va casar el 1852 amb Manuel Falcó d’Adda i Valcárcel (2). Felipe Carlos Osorio comte de Cervelló consort, va tindre una cert importància en la vida política valenciana a l’acabament del segle XIX. A l’agost del 1801 am la seua intervenció es va aconseguir l’extinció de l’impopular Milícia Provincial. Al maig del 1808 va intervindre en els fets que van propiciar la declaració de la guerra a França. Aquell any va ser anomenat general de l’exèrcit i la seua desafortunada actuació li va suposar la destitució del càrrec</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Entre d’altres, hi ha vistes del Teatre Principal, la presó de Sant Miquel dels Reis, l’Hospital General, la plaça de Bous, el Palau de Justícia, tots llocs valencians que visità Amadeu I.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>El tresor de la memòria</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La sala de l’entrada té al fons lleixes amb documents antics, tres maquetes dels edificis on estigué l’arxiu, i un facsímil del Llibre dels Furs, el conjunt de lleis que disposà Jaume I, posteriorment ampliat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En vitrines sota la inscripció VERBA VOLANT, ESCRIPTA MANENT, mostra -principalment facsímils- alguns dels documents més importants o curiosos de la història de la ciutat, com llibres de Cerimonial, d’actes, de registres, la Fira de Juliol, les muralles de la ciutat, la riuada del 1957, la guerra, el Plan Sur, de Gremis, com el d’Argenters, el Corpus, una Patent de Sanitat, , una Butlla d’Alexandre VI sobre l’Estudi General, el llibre del Mustaçaf, o llibres de comptes, etc.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Sala del comerç</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Ambientada amb imatges de la Llotja a les parets, exposa el llibre del Consolat de Mar, la Taula de Canvís original (que donà nom a una institució bancària municipal) i la seua caixa de cabals, o Caixa de Gros, que es tancava amb dues claus.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Un petit moble conserva una lletra de canvi del 1371 o 1374, considerada la mes antiga del món, el contingut de la qual es aquest:… honorables senyors, nosaltres havem pres açi, en Monço, C florins de mossen Manuel d’Enteça. vos placia cumplir e donar açi en Valencia per ell al honrat en Benet de Codinachs, vista la present, per la letra que’us enviam vos fem saber aquells haviem ops.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Placia-us, senyors, aquest cambi aja bon compliment.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Scrita en Monço, divendres, a XIX de febrer 1371 (o 1374?)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Los vostres companyons aparellats a vostra honor.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>L'ARXIU MUNICIPAL</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L'Arxiu Municipal no és visitable. Remunta la seua antiguitat al segle XIII, amb la conquesta de València pel rei Jaume I i la creació de les primeres institucions locals. Ha estat dipositari del testimoniatge històric de la ciutat. Incrementat amb el pas del temps, ha exigit canvis d'emplaçament en més d'una ocasió, per a adaptar-lo a les condicions socials, polítiques i, sobretot, a les creixents necessitats d'espai.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El seu primer emplaçament va ser en unes cases habilitades per a l'establiment de la Cúria i la seua cort en la plaça de l'Almoina, enfront de la Catedral, concedides per privilegi de Jaume I a la Ciutat de València el 21 de maig del 1239; allí van començar a guardar-se els primers documents. El 1306, la falta d'espai i un incendi van determinar el trasllat al principi de l'actual carrer de Cavallers, on ara hi ha el jardí de la Generalitat, autoritzat per Jaume II amb un privilegi del 22 d'abril del 1311.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En aquest segon emplaçament es conservà l'Arxiu fins a mitjan segle XIX, quan l'estat ruïnós de la Casa de la Ciutat va fer que el municipi es traslladés a un nou emplaçament al carrer Reglons, en la Real Casa d'Ensenyament, institució creada al segle XVIII per l'arquebisbe Andrés Mayoral per a donzelles de distingit naixement, encara que també l’impartia de franc a les xiquetes pobres, però en lloc separat. El procés de trasllat municipal va ser llarg, començà per l'Arxiu entre 1855 i 1856, per a consolidar-se l'any 1935, període en què s'hi incorporà l'església de Santa Rosa on es va instal·lar, juntament amb el Museu Històric de la ciutat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Cap a les últimes dècades del segle XX, els imperatius d'espai sobretot, però també les noves pautes marcades per les últimes tecnologies de la comunicació i informació, van fer necessari cercar una nova ubicació per a l'Arxiu, al palau de Cervelló. La llarga i complicada intervenció del palau ha tingut com a resultat la construcció d'un nou cos adossat, en la zona del carrer del Poeta Liern, adequat a les necessitats funcionals del segle XXI, dotat de la més moderna tecnologia, sales de consultes i dependències annexes, compta amb laboratoris i dipòsits aqdequats per a la conservació dels fons documentals de més de 800 anys d'història de la ciutat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>LA PLANTA NOBLE</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Vestíbul</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Biblioteca Serrano Morales</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAaB9bZoyWmc27LVN56-TeK3jAo5agxW-UJ1-lokoISanaihBk6thojmVkSI88znNprmSBG-IM92b5bc9Lh0sddhNxRDYxNul-5pFFbbkwDIUcHBfeztD8Gq3FK7CZ6x0lCz7qr9O3NSVQ/s1600/Serrano+Morales.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="164" data-original-width="307" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAaB9bZoyWmc27LVN56-TeK3jAo5agxW-UJ1-lokoISanaihBk6thojmVkSI88znNprmSBG-IM92b5bc9Lh0sddhNxRDYxNul-5pFFbbkwDIUcHBfeztD8Gq3FK7CZ6x0lCz7qr9O3NSVQ/s1600/Serrano+Morales.jpg" /></a><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L’erudit Jose Enrique Serrano Morales, que morí el 1909, va donar al municipi de València la seua valuosa biblioteca, amb la condició que aquesta no fos dispersada i que sempre estiguera a disposició i consulta de tots els valencians. Es conserva en una de les sales més aconseguides del palau-museu, que reprodueix la seua antiga instal·lació a l’Ajuntament, amb prou elements encara originals. Al centre de la sala hi ha un gran expositor molt decorat, que culmina amb un bust del donant.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Sala Alfonsina</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">edicada a la reialesa alfonsina de la dinastia Borbó. Hi ha els següents retrats:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">1.- Mª. Cristina d’Habsburgo. J. Cebrian Mezquita (Val. 1854-1926)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">2.- Alfonso XIII. Salvador Martínez Cubells (Val.1845-1914)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">3.- Alfonso XII. José Mª. Fenollera (mitjan s/XIX)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">4.- Bust d’Alfonso XIII. Vte. Navarro Romero (Val. 1888-1970)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">5.- Mª. De las Mercedes de Orleans. A. Vte. Borràs Abella (1867-1945)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">6.- Juan Carlos I. Alex Alemany (Gandia 1943), any 1977.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">7.- Sofia de Grecia. Alex Alemany (Gandia 1943) , any 2009.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">8.- Doble retrat (o, si voleu, De tal palo, tal astilla) Alex Alemany (Gandia 1943), any 2006.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Al sostre hi ha una al·legoria de les Arts, obra de José Benlliure (Val. 1858-1937)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Torre sud o dels frescos</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A diferència de les altres sales, de parets cobertes amb teixits, un costum de l’època isabelina, aquesta xicoteta sala està decorada en època fernandina amb pintures al fresc de tonalitats grises, és única en el seu gènere a València i l’única part original de la decoració del palau.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Afortunadament restaurades, les pintures són de temàtica mitològica, tant els requadres monocromàtics com els petits medallons amb una figura que formen part dels adornament a candelieri o a la pompeiana.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Sala de ball</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzuX0nH6tKCjvVGrJi-jhTrH6z1vooobElvhFsb7n2Sob3WreLOI5dWvqsuZnIyNnBCKKLqQbPiz95Fo0THmEpU50fBZshDBddgcrdFE21gZcJXv4TDMWVS3AbQRon29vazWc6aVUe9U3E/s1600/Palau+Cervell%25C3%25B3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="181" data-original-width="279" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzuX0nH6tKCjvVGrJi-jhTrH6z1vooobElvhFsb7n2Sob3WreLOI5dWvqsuZnIyNnBCKKLqQbPiz95Fo0THmEpU50fBZshDBddgcrdFE21gZcJXv4TDMWVS3AbQRon29vazWc6aVUe9U3E/s1600/Palau+Cervell%25C3%25B3.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Molt llarga, té sis dels balcons de la façana principal. El paviment és de peces ceràmiques modernes pintades a mà seguint l'estil de l'època i substitueix l’original que hi hagué fins a la “restauració”.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Hi ha els següents retrats:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">1.- Gral Narváez. Còpia de Vte. López per J. Mª. Fayos Borràs (* Val. 1966)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">2.- Gral. O’Donell. Anònim, s/XIX.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">3.- Isabel II. José Romà ? s/XIX.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">4.- Francisco de Asís de Borbón. Anònim, s/XIX.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">5.- Isabel II. Bernardo López Piquer (*Val. 1802)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">6.- Isabel II, xiqueta. Vicente López Portaña (* Val. 1772)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">7.-Triple retrat: Fernando VII, Mª. Cristina de Borbón Dos Sicilias, infanta Isabel. Anònim, s/XIX.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">8.- Gral. Espartero. Anònim, s/XIX.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">9.- Relleu en marbre amb Isabel II i Fco. de Asís. Anònim, s/XIX.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">10.- Isabel II, xiqueta. Anònim, s/XIX.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En el sostre hi ha dues pintures que representen l'Aurora i la Nit, obra de R. Orozco.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">També podem veure una vitrina amb un parell d’objectes antics de vori.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Torre nord o Sala Borbònica</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Retrats (començant a la dreta del balcó):</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">1.- Felipe V. Anónim, s/XVIII.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">2.- Luis I. Còpia de Jean Ranc per J. Mª. Fayos Borràs (Val. 1966)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">3.- Fernando VI. Anònim, s/XVIII.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">4.- Carlos III. Còpia de Mengs, anònim, s/XVIII.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">5.- Carlos IV. José Vergara Gimeno (Val. 1726-1799)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">6.- Fernando VII. Vicente López Portaña (Val. 1772-1850)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">7.- Mª. Luisa de Parma. José Vergara Gimeno (Val. 1726-1799)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Sala</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Retrats:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">1. Luis Alejandro de Bassecourt, Capitán General de Valencia, 1824-1825. Miguel Parra (Val. 1780-1846)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">2. Felipe Carlos Ossorio y Castellví, Comte de Cervelló. Còpia de Vte. López,per Javier Castellano Piquer (Val. 1968).</span></div>
Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-60148994333299394622019-06-16T00:51:00.000+02:002019-06-16T00:51:01.320+02:00EL CIRC ROMÀ DE VALENTIA<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNLuQiGL_z0CsTyln42CGoUe_R4U6S6pkZ1IEKDEkw_zbrYEeEhEV5jxuSfJ_Rlcu2jVtedrmvCV34aBHAwB_Iuzkgn0XuliJDJUMBcmIvBKblxAqzGSfS_glSnw4xaMfN0peKzImDZjzY/s1600/circo_romano_valencia.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="337" data-original-width="561" height="120" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNLuQiGL_z0CsTyln42CGoUe_R4U6S6pkZ1IEKDEkw_zbrYEeEhEV5jxuSfJ_Rlcu2jVtedrmvCV34aBHAwB_Iuzkgn0XuliJDJUMBcmIvBKblxAqzGSfS_glSnw4xaMfN0peKzImDZjzY/s200/circo_romano_valencia.JPG" width="200" /></a></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
<div style="text-align: justify;">
Moltes poblacions romanes de certa importància tenien un circ o hipòdrom, on es feien els espectacles de masses propis de l'època, curses de cavalls i carros i competicions esportives; a causa de les seues grans dimensions es trobava fora del recinte de la ciutat. Eren edificis de planta rectangular allargada, amb un dels seus costats en forma de semicercle per a facilitar el gir de les curses; tot al voltant del seu interior hi havia la <i>cavea</i>, les grades on seien els espectadors i les diferents entrades i eixides del circ, la zona d'entrada dels participants era la <i>porta pompae</i>, i els departaments d’eixida, les <i>carcere</i>; la superfície interior era l'<i>arena</i>, separada en dues parts per l’<i>spina</i>, un llarg mur central generalment ornamentat amb estàtues, obeliscos amb els símbols i ofrenes dels esportistes, que formava sobre l'<i>arena</i> dos carrers pels quals circulaven i giraven els carros quan es celebraven els espectacles; a cadascú dels extrems de l'<i>spina</i> hi havia pilars cònics denominats <i>meta</i>, la <i>meta primera</i> estava situada en la corba, i la <i>meta segona </i>a la part oposada o de les <i>carcere</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>DESCOBRIMENT DEL CIRC</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una de les troballes arqueològiques més sorprenents hagudes a la ciutat, donada l'absoluta falta d'indicis previs històrics, epigràfics i toponímics sobre aquest tema, va ser fruit de 20 anys d'investigació, gràcies al funcionament amb uniformitat metodològica dels serveis arqueològics de la ciutat i a la centralització de dades, considerant la ciutat com un únic jaciment. Va ser una magnífica labor dels tècnics municipals d'arqueologia, que van saber determinar l'existència del circ. Aquest, al costat d'altres troballes com el port fluvial, l'aqüeducte i el fòrum, reflecteixen la importància que va tenir la ciutat en el període romà.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>PRIMERES TROBALLES</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una sèrie de descobriments successius començà a donar cos a la possible existència d'un circ a la Valentia romana. Les primeres troballes, al carrer Baró de Petrés, daten de l'any 1987, eren dos basaments de pedra de la zona de les <i>carcere</i>. El 1988 va aparèixer un primer tram de la paret, l'occidental; i el 1990, l'oriental, si bé llavors tot açò es va considerar com a part de la muralla. El 1993 es van trobar sengles mostres deteriorades dels murs intern i extern del circ; quan el 1995 aparegué al carrer de la Pau un fragment de la capçalera de <i>meta</i>, i el 1997 l'<i>spina</i> en Sant Joan de l'Hospital es van dissipar tots els dubtes.</div>
</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOh2Y_CDrQzz6eOva4gB-Q8HYNYy-gDF0M86mNslCLb4ya2GyDBQD3oc7TqXKt5oUe3ocQlBocx197givNI6p8BHPkWjPIsMoeeeVO0Zx1DqZQEUM4FgNNLzL99mNOa4gFeElGwM3HCBrL/s1600/circ.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="366" data-original-width="564" height="207" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOh2Y_CDrQzz6eOva4gB-Q8HYNYy-gDF0M86mNslCLb4ya2GyDBQD3oc7TqXKt5oUe3ocQlBocx197givNI6p8BHPkWjPIsMoeeeVO0Zx1DqZQEUM4FgNNLzL99mNOa4gFeElGwM3HCBrL/s320/circ.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>EL CIRC DE VALENTIA</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
Aquesta colossal construcció de la primera meitat del segle II, és la més gran erigida pels romans a Valentia, amb 350 metres de llarga per 70 d'ampla. Sobre la trama actual de la ciutat, el circ tenia l’extrem semicircular al carrer de la Pau i arribava fins a la plaça de Nàpols i Sicília.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De les deu zones en les quals va aflorar el circ, només en dos s'han restaurat i integrat les restes arqueològiques.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoWhoVilQlcndTbkC9wkG1dkuJbdDq1aUVGZjvlxOgElmLBLLRK2ICWgYXZT1Vd_i2sKOxdyG88_8sZTGezjDoD_v4ui8GTJUam8G-LBXOC0IJ3PGerKYnvmzzUALVYHLjMsFddzopMqUz/s1600/bar.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoWhoVilQlcndTbkC9wkG1dkuJbdDq1aUVGZjvlxOgElmLBLLRK2ICWgYXZT1Vd_i2sKOxdyG88_8sZTGezjDoD_v4ui8GTJUam8G-LBXOC0IJ3PGerKYnvmzzUALVYHLjMsFddzopMqUz/s1600/bar.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
En el 34 del carrer de la Mar, a un local amb soterrani que va ser restaurant es podia menjar o sopar al costat de les restes del circ, fins i tot hom podia triar entre una taula a la zona de l’arena o a la de la <i>cavea</i> o graderies. No gaire lluny, en el carrer de l’Almirall, totes les troballes d'època romana han quedat integrades al modern hotel Marquès de Caro. Es pot veure un fragment de cornisa i també Entre elles n’hi ha tres pedres còniques que han perdut el revestiment d'estuc, les quals, segons Albert Ribera, el principal investigador del circ, es correspondrien amb els remats dels obeliscos de la <i>meta</i> de l’<i>spina</i>, que eren unes peces d'uns dos o tres metres d'alt; ací decoren una paret del bar, però estan col·locades cap per avall.</div>
</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjthn7yaeGWYCvA3AvoCsf4TiD2HxeB3_kHCly-E5587in_SLlWHH1BTg1CGgYKmH_EkIh3pVae7f456m9og9sUU3AnoTHoJxIjBjFKFkRJQY4ybZm6UGw4X1gWEhRchet4k6BTuZqeVHs8/s1600/cripta.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="270" data-original-width="478" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjthn7yaeGWYCvA3AvoCsf4TiD2HxeB3_kHCly-E5587in_SLlWHH1BTg1CGgYKmH_EkIh3pVae7f456m9og9sUU3AnoTHoJxIjBjFKFkRJQY4ybZm6UGw4X1gWEhRchet4k6BTuZqeVHs8/s320/cripta.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Un altre dels trams que es conserva es troba a l'interior de la cripta de la primitiva capella de Santa Bárbara de l'Església de Sant Joan de l'Hospital, al carrer del Trinquet de Cavallers. Allí els arqueòlegs van localitzar l’<i>spina</i>, en concret una de les dues parets paral·leles que la conformaven, separades per un fossat d'uns dos metres d'ample. Sembla que ja ha acabat el projecte de restauració per a fer-la visible al públic a través d'una finestra.</div>
</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Restes de summa importància, com la capçalera del carrer de la Pau, es conserven però no es poden veure; després de documentar-les van ser cobertes i construïren sobre elles, sense atendre les recomanacions en contra dels arqueòlegs.</div>
</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pitjor sort van córrer altres parts localitzades abans que els arqueòlegs aconseguiren donar forma al puzzle del circ romà, que van desaparèixer per desconeixement. El primer tram es va localitzar el 1987 durant unes obres a la plaça de Nàpols i Sicília. Els murs de cinc metres d'ample que aparegueren apuntaven a la hipòtesi del circ, però no es va donar per definitiva fins que el 1995 va descobrir-se la capçalera en forma corbada al carrer de la Pau i el 1997 l’spina en Sant Joan de l'Hospital.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Altres troballes també poden relacionar-se amb l'activitat en el circ, com peces metàl·liques d'un dels carros que va competir en ell, pedres i fragments de columnes, o ceràmiques bizantines que ja corresponen a èpoques posteriors.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdq2d4yZQOZIkA-7ikOxuW3FHkXfxxyGl5_kETVrEgkO4l2wkCv32Hf3qecuPV24zmd-KjrrJBdWeht2ZIb71HTDodItWXcl0W5tNqkhaNAlAz6fi2zmKxqUmeqPQTS805vfqKsfMMFQQP/s1600/cornisa+neta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="231" data-original-width="218" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdq2d4yZQOZIkA-7ikOxuW3FHkXfxxyGl5_kETVrEgkO4l2wkCv32Hf3qecuPV24zmd-KjrrJBdWeht2ZIb71HTDodItWXcl0W5tNqkhaNAlAz6fi2zmKxqUmeqPQTS805vfqKsfMMFQQP/s1600/cornisa+neta.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-79547029302638921722018-12-15T08:58:00.001+01:002018-12-15T08:58:42.445+01:00LA CASA JUEVA<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRJAsyFoA6hiiK531NoiRo41u34WvcVu99QZNgOCUTqZURyOnKY7G2G4vGS2lPw4w9txhQrdrpwBeMWVlxExaNUAPoMG6dl6ptnKZe5V9dJJVS3P8ttaH8RLH_6kn4LjFNcWf1TkaFod_c/s1600/casa+judia.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRJAsyFoA6hiiK531NoiRo41u34WvcVu99QZNgOCUTqZURyOnKY7G2G4vGS2lPw4w9txhQrdrpwBeMWVlxExaNUAPoMG6dl6ptnKZe5V9dJJVS3P8ttaH8RLH_6kn4LjFNcWf1TkaFod_c/s320/casa+judia.jpg" width="240" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Aquest edifici és un dels més originals de la ciutat, el veureu al núm. 20 del carrer de Castelló, fora de l’abast de les rutes dels turistes gregaris, que només es dediquen a desgastar paviments per les places de l’Ajuntament, del Mercat, de la Reina, del carrer de Sant Vicent... i acaben fent-se una foto a la porta del Palau de Dosaigües, a ser possible desgastant també el seu delicat alabastre.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El seu autor, Joan Francesc Guardiola Martínez (Sueca 1895 - Alzi ra, 1962), es va instal·lar a Barcelona juntament amb la seua família el 1917 per a cursar els seus estudis, que acabà el 1922, any en què va obtindre un Premi Extraordinari pel seu projecte per a l'estació de metro de la Plaça de Catalunya.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Fou un arquitecte prolífic, durant la seua dilatada carrera va edificar gran nombre d'habitatges, magatzems, fàbriques, cinemes i teatres, alguns dels quals destaquen perquè en ells va conrear tendències molt particulars dins l'òrbita de l'art decó, amb una imaginació efusiva i sense límits, on posava al mateix nivell, i usava indistintament en la composició, columnes amb capitells egipcis, finestres ogivals o rematades exòtiques amb forma de pagoda. Aquest és el cas de l’edifici que va construir per al seu germà Ferran el 1929 a Barcelona, a la cantonada Muntaner, 54 / Consell de Cent, que ara és conegut com a Casa de Ferran Guardiola o Casa Xinesa; també són molt imaginatives la façana de l'Ateneo Sueco del Socorro, del 1926, a Sueca, la seua ciutat nadiua, i el d’aquesta Casa Jueva, del 1930.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Va ser activista polític, militant socialista, regidor i fins i tot alcalde de Sueca per un breu període de temps. Finalitzada la Guerra Civil, es va instal·lar a Alzira, on va exercir d'arquitecte municipal, i col·laborà amb l'empresa constructora familiar fins a la seua mort l’any 1962. La seua obra de postguerra va evolucionar i remet a l'expressionisme racionalista.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La Casa Jueva va ser construïda en una parcel·la de l'eixample, els seus habitatges tenen doble orientació, al carrer i al pati interior d’illa. No disposem d’informació del seu interior, però podrem contemplar la decoració exterior de la façana i, amb una mica de sort, del vestíbul.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPGps33bblzBcJSy03L655Kn0KxiwyCWvh3OrOKZONUD1GaL1SULtIQ7wiHx3FmUUl5DQyKLRoRiUVPfUUZVV6z5gLwBTcifrsRryJsE3TuWpxZz0HONWVEgqfpD50zyZj6XFL1HyPyU7d/s1600/casa+judia%252C+porta.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPGps33bblzBcJSy03L655Kn0KxiwyCWvh3OrOKZONUD1GaL1SULtIQ7wiHx3FmUUl5DQyKLRoRiUVPfUUZVV6z5gLwBTcifrsRryJsE3TuWpxZz0HONWVEgqfpD50zyZj6XFL1HyPyU7d/s320/casa+judia%252C+porta.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Sobre la porta, en el centre d’un frontó, hi ha marcat un estel de David -símbol que li ha propiciat el nom de casa jueva- és de color blau fosc sobre una mena de tela onejada de color ocre, amb les inicials del propietari al seu interior.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El basament està compost per dues plantes, que en origen quedaven enquadrades per dues impressionants columnes neo-egípcies de doble altura, amb imaginatius capitells de volutes laterals que recorden palmeres, decorades en groc, blau, verd i rosa, però en algun moment tota la planta baixa va ser transformada i desfigurada, amb formes rectes; la fúria "modernitzadora" rematà la destrossa amb un recobriment de pintura blanca, i així es manté.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El cos de la façana està format per dos pisos on destaquen la composició de les balconades i la disposició i el ritme dels miradors centrals de fusta. La composició d'aquesta part és menys volumètrica i més prolífica en l'ús del color, amb franges horitzontals alternes en les pilastres i franges en ziga-zaga sobre les llindes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; orphans: auto; text-align: justify; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 1; word-spacing: 0px;">
<div style="margin: 0px;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPBRvf19zoeBrtRMzIAdtp3CsUhUYJRZrNwB3h8IrUdqczP_WWvjdk2-Yzq2iILyDSc7mkDgo1hPk1vMoZ6wLCycBYqBVu0O0C_g1T-_DmDV18hR6e3aw4QUMC8n5VuPVHtr31-qiGuIt9/s1600/casa+judia%252C+rematada.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPBRvf19zoeBrtRMzIAdtp3CsUhUYJRZrNwB3h8IrUdqczP_WWvjdk2-Yzq2iILyDSc7mkDgo1hPk1vMoZ6wLCycBYqBVu0O0C_g1T-_DmDV18hR6e3aw4QUMC8n5VuPVHtr31-qiGuIt9/s1600/casa+judia%252C+rematada.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La rematada de l’edifici es caracteritza per l'ús de línies en ziga-zaga en les pilastres centrals, la qual cosa dóna major moviment al conjunt. En aquesta part central, les tres finestres de l'última planta estan rematades per una mena d’arcs conopials que tenen l’interior amb formes calades que recorden elements àrabs o indis. Dissortadament, i de la mateixa manera que va passar amb la part inferior, aquesta part superior ha patit importants canvis en la seua composició, perquè en algun moment van desaparèixer els pinacles amb decoració de tipus tailandés que culminaven els pilars centrals de la finca i eren semblants als de la Casa Xinesa de Barcelona.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1MkzR6UB81cXQCYehCCeqtLOBd3NWx0-zkkEin8aOpB9rfVTrZqGgPyu8dmHklzt4TCTEEynO1tJHfVowDk79n1Q39ww1CoD0sK71J0ocO2msOh1rj0nGosqyKtp40XkbeBiFVuIsDQAB/s1600/casa+china%252C+barcelona.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="446" data-original-width="595" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1MkzR6UB81cXQCYehCCeqtLOBd3NWx0-zkkEin8aOpB9rfVTrZqGgPyu8dmHklzt4TCTEEynO1tJHfVowDk79n1Q39ww1CoD0sK71J0ocO2msOh1rj0nGosqyKtp40XkbeBiFVuIsDQAB/s320/casa+china%252C+barcelona.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-34882140989346328972018-09-24T20:57:00.003+02:002018-09-24T20:57:45.445+02:00LA SEDERIA VALENCIANA I EL BARRI DE VELLUTERS<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>La sederia valenciana</b></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La sederia ja havia tingut antecedents a la ciutat durant els segles XIV i XV, quan artesans jueus, francesos i genovesos fabricaven <span style="color: black;">velluts</span> i d'altres teixits de gran qualitat, com ara setins, domassos i brocats. Però va ser al segle XVIII quan esdevingué la indústria més important de totes les valencianes, tant pel volum de la producció, com pel nombre de tallers i d'obrers empleats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGCX-eYpLc40gOXGzI3liRlPyuEOMsXxyDqGQJkSqVFDsOz9Upn0xSgEs1l_9FTwPGrtfd8pjvtHmJTBhXVT6xMn2sym5Igz8F5iPpUB6QdmUFBgHsuE5MimLRmTEgNLCS1jTVE2_w-xQ0/s1600/Cucs+de+seda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="164" data-original-width="308" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGCX-eYpLc40gOXGzI3liRlPyuEOMsXxyDqGQJkSqVFDsOz9Upn0xSgEs1l_9FTwPGrtfd8pjvtHmJTBhXVT6xMn2sym5Igz8F5iPpUB6QdmUFBgHsuE5MimLRmTEgNLCS1jTVE2_w-xQ0/s1600/Cucs+de+seda.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
La producció de la seda va modificar el paisatge de l'horta, amb moreres plantades a les vores de les sèquies i dels camins, per tal d’alimentar els cucs amb la seua fulla. A l’andana de les barraques i alqueries hi havia canyissos per a la cria dels cucs i l’obtenció dels capolls, era una activitat fonamentalment agrícola, gran part del treball es feia a casa, sobretot el filat i torçut de la seda, pels propis llauradors, perquè estava prohibida la venda directa del capoll. En altres ocasions els llauradors venien les fulles de morera als comerciants, que les distribuïen entre els seus productors i filadors. També hi havia filadors professionals que treballaven per als productors. Tot açò feia que hi hagués variacions en la qualitat del producte acabat, i com la mercaderia es pagava a pes, es cometien fraus que encara baixaven més la qualitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La resta de les operacions, el tenyit i el teixit, eren de producció preindustrial, <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd8LxOKejVWdnGyxs93Aus6eFOredXsFI-3xDRbajb_TTzajBoi7vBNxFsXPprbK1FiEIk8AtHT2gHJJ37lCvLhqKJ6MOc8hvDxEuOLM4GJEU_Iur2Tt0rDL12EVv9fvsx4XKEqdTy6SCY/s1600/Capolls.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd8LxOKejVWdnGyxs93Aus6eFOredXsFI-3xDRbajb_TTzajBoi7vBNxFsXPprbK1FiEIk8AtHT2gHJJ37lCvLhqKJ6MOc8hvDxEuOLM4GJEU_Iur2Tt0rDL12EVv9fvsx4XKEqdTy6SCY/s1600/Capolls.jpg" /></a></div>
fetes en fàbriques que podien ser des de petits tallers familiars amb un sol teler fins als que en tenien entre quatre i set, encara que aquests darrers eren molt pocs. Cap a l'últim quart del segle XVIII va haver-hi algunes fàbriques que tenien entre els 148 i els 200, però no estaven concentrats espacialment, eren empreses dirigides per un comerciant que controlava la producció de diversos mestres amb un, dos o pocs més telers cadascú.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les instal·lacions per a l’activitat eren encara medievals, en el mateix edifici vivia el propietari en el primer pis o el segon -l'anomenat principal- fins i tot també algun dels seus oficials i aprenents, i en l'última planta, la millor il·luminada, estaven els telers. Aquests, moguts manualment, eren de fusta i responien a un model tradicional en el qual, pràcticament, no es va introduir cap innovació tècnica en tot el segle XVIII.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipJ9C9R1ByAMKr78c-yk1rz5huNOI1Z35qbobtd1RJFUEt8dj1sJnuKIBZuIRsYe-UsS1zw4j6aqQGdyujyeq8xqdfDfifT0_iCzUixS95ZHUVOC98r18biN3umcFqlIFKEA_B9oS4JWuX/s1600/Teler.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipJ9C9R1ByAMKr78c-yk1rz5huNOI1Z35qbobtd1RJFUEt8dj1sJnuKIBZuIRsYe-UsS1zw4j6aqQGdyujyeq8xqdfDfifT0_iCzUixS95ZHUVOC98r18biN3umcFqlIFKEA_B9oS4JWuX/s1600/Teler.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Cal distingir dos tipus diferents de fabricació: els telers d’ample, o d'art major, que feien teles i eren els més importants i nombrosos a la ciutat, que n’arribaren a ser més de 3000 en els millors anys d’activitat, i els d’art menor, o d’estret, que feien cintes, galons, malles, cordons, calces i altres obres, però aquesta producció va ser molt inferior.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Durant el segle XVII el comerç valencià de sedes va adquirir importància; ja el 1686 el rei Carlos II, atorgà al Gremi de Velluters la conversió en Col·legi de l’Art Major de la Seda, i aquesta activitat augmentà sense parar al llarg del segle XVIII, fins al punt de motivar el canvi de l`antic nom de la Llotja de Mercaders pel de Llotja de la Seda, i fer que el 1784 la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles afegís als seus ensenyaments els “dibuixos de flors i ornaments aplicats als teixits”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG-MtiMW1GJg7PHmuc9eAPkf8IVc-hAixCILwiWjf2p2d2mdtHSe34i75Sq_StySosoTgHJMnzMBw9MZ49cvbkwlsr62xJZmxSdI6mr9JCizYvbTNOqY21shL3omfZQKJXSXc8AWbWZ4SK/s1600/Lonja.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="275" data-original-width="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG-MtiMW1GJg7PHmuc9eAPkf8IVc-hAixCILwiWjf2p2d2mdtHSe34i75Sq_StySosoTgHJMnzMBw9MZ49cvbkwlsr62xJZmxSdI6mr9JCizYvbTNOqY21shL3omfZQKJXSXc8AWbWZ4SK/s1600/Lonja.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Gran part de la producció estava controlada pels comerciants. La seda bruta arribà a ser un producte agrícola més competitiu que no els teixits locals, per açò, tant en temps de permís com de prohibició, legalment o fraudulentament, poc menys de la meitat de la seda en brut o ja torçuda anava a altres centres manufacturers, fins i tot al mercat internacional. La resta, de qualitat inferior, era la dedicada a la indústria autòctona, concentrada majoritàriament a la ciutat de València i també en mans dels comerciants, els quals tenien corresponsals a la ciutat de Cadis, únic port per a comerciar amb Amèrica.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El comerç indià comportava grans riscos, però eren compensats per suculents beneficis, fins i tot malgrat la introducció clandestina en aquells mercats de sedes estrangeres, franceses, xineses i japoneses, de millor qualitat i més barates (els mateixos corresponsals gaditans col·laboraven en aquell tràfic il·legal). Molts mercaders adquirien terres amb els beneficis acumulats per disposar de major seguretat econòmica, malgrat la seua menor rendibilitat immediata. L’enriquiment i l’afany de prestigi social els feia iniciar un procés cap a l'ennobliment, que comportava l'abandó de l'activitat comercial i com a conseqüència, el desviament de capitals, que potser van contribuir al progrés de l'agricultura, però impediren la modernització de les estructures productives de la indústria sedera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La manufactura sedera tradicional valenciana es beneficià àmpliament de l'obertura de més ports als mercats americans el 1778; va ser quan tingué un gran auge, amb increment de la producció i de les fàbriques, Però la seua expansió va ser una circumstància conjuntural; quan el control dels mercats americans passà a les mans d'Anglaterra, els teixits de seda valencians van perdre el seu quasi únic mercat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’esplendorosa sederia valenciana del segle XVIII no culminà en la industrialització al segle XIX, potser a causa del seu antic origen, destinat a un mercat molt limitat i el seu caràcter agrícola, amb una gran producció de seda bruta orientada a l'exportació, que depenia dels mercats europeus, principalment del francés. A més a més, els mercaders-fabricants, que també especulaven amb la seda bruta, es van limitar a mantenir la manufactura tèxtil dispersa, sense fer el pas cap a l'establiment de vertaderes factories. El sistema havia trobat el seu equilibri entre el filat hortolà i el teixit per artesans urbans i feia impossible una revolució industrial, per això no reeixí a adaptar-se a les noves condicions socioeconòmiques.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSIQNYDJm7WSx9YTok1bR1Nx0AXiaQd5SYgCIEMyQ0r9pf-NKEDuKqEP4G5hl7BH3Wgx3tsqgZJnmOKhobWHxXik9L7qVVjBHo9W1L1P2VxsGM8B3r2N2x2LsiaUu0yjvK31NqxiMRdpsH/s1600/Fos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="255" data-original-width="198" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSIQNYDJm7WSx9YTok1bR1Nx0AXiaQd5SYgCIEMyQ0r9pf-NKEDuKqEP4G5hl7BH3Wgx3tsqgZJnmOKhobWHxXik9L7qVVjBHo9W1L1P2VxsGM8B3r2N2x2LsiaUu0yjvK31NqxiMRdpsH/s1600/Fos.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
De forma aïllada, alguns fabricants van fer esforços per la modernització i millora de la qualitat dels productes tèxtils; citarem el més conegut, Joaquim Manuel Fos (1730- 1789), que va treballar com a obrer en diverses fàbriques franceses i angleses, i recorregué, segons va dir quan va fer públics els seus propis mèrits, molts altres països, practicant una forma primitiva d'espionatge industrial. A més d’açò va introduir per primera vegada el cos de vigilants nocturns, o serenos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Múltiples causes influïren en la crisi valenciana, la pèrdua del mercat colonial a començaments del segle XIX, el desenvolupament de la sericicultura francesa, les deficiències estructurals, la manca de capitals, la falta de modernització i d’iniciatives per a superar la competència de Lyon, potser fins i tot la política lliurecanvista de l’any 1841. Dels 3000 telers de mitjans del segle XVIII, l’any 1850 només en quedaven 1060, i en alguns anys n’havien baixat fins els 600.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La crisi es va agreujar definitivament a partir del 1854 per una epidèmia anomenada de pebrina, que feia morir els cucs sense acabar el seu cicle vital, que si va enfonsar les produccions de tota Europa, pràcticament acabà amb la valenciana; fins i tot les moreres desaparegueren poc a poc del paisatge agrícola de l’horta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>El barri de Velluters</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Va ser una àrea extramurs fins a la construcció de la muralla ordenada per Pere el Cerimoniós. L'any 1356, quan aquest espai quedà intramurs conegué un ràpid desenvolupament. A partir del segle XV s'hi instal·laren nombrosos tallers artesans de la seda, que va ser la principal i quasi única activitat del barri.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn4PmfvkWYyxC_PG0HeBEOO3QRBxl8dFNpc7C-w2Q2Sp5xmI_glPwwjEQu7wO9mdDhv4GXboUYeG9zcz7ijGJwdpE0Y6c6t9Tu_MVZgT0j20dZYTni2RvtFeSeaT3SsvrPmNV8yMdR88k0/s1600/El+Pilar.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn4PmfvkWYyxC_PG0HeBEOO3QRBxl8dFNpc7C-w2Q2Sp5xmI_glPwwjEQu7wO9mdDhv4GXboUYeG9zcz7ijGJwdpE0Y6c6t9Tu_MVZgT0j20dZYTni2RvtFeSeaT3SsvrPmNV8yMdR88k0/s1600/El+Pilar.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
L'any 1611 s'hi establí un convent de dominics dedicats a ajudar a ben morir els malalts de l’Hospital General; d’aquest convent es conserven algunes dependències i l'església, sota l’advocació de la Mare de Déu del Pilar, que en ocasions també ha donat nom al barri, però la denominació habitual va ser la de Velluters -fabricants de vellut- així eren coneguts tots els artesans de la seda a la ciutat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta indústria conformà la fesomia del barri, amb cases d’altes finestres a les andanes perquè tingueren bona il·luminació els telers allí instal·lats. El viatger Antonio Ponz que, com a bon neoclàssic solia pecar de fred, descrivia així la febril activitat i l’alegria dels obradors valencians divuitescos:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
“Les manufactures dins de la ciutat estan florents... Tot està ple de dones i homes ocupats en els seus respectius oficis a les portes de les cases, en les finestres, en els patis, i no hi ha racó on no ressonen cants i altres mostres d'alegria en els treballadors”</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els velluters, orgullosos del seu ofici, lluïen aposta alguns fils de seda sobre la roba, tenien un fort esperit de gremi i eren titllats de presumptuosos o “doctes” pels altres menestrals valencians. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7wRxaUXQoMh48QLMXrVI59_2XTMo_SBOi39I2hu_vFMOT9fGaEoFSZCBiZLHf4w3fvSZpioOfrTOqXESqcWRIx_plXzF81JY-XLqAREjIAKgvIs7gr30N08hMSd5Mrwd5hDF5GQqu_Gob/s1600/Ciril+Amor%25C3%25B3s.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="347" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7wRxaUXQoMh48QLMXrVI59_2XTMo_SBOi39I2hu_vFMOT9fGaEoFSZCBiZLHf4w3fvSZpioOfrTOqXESqcWRIx_plXzF81JY-XLqAREjIAKgvIs7gr30N08hMSd5Mrwd5hDF5GQqu_Gob/s320/Ciril+Amor%25C3%25B3s.jpg" width="231" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Però a mitjans del segle XIX la crisi de la indústria sedera deixà quasi sense activitat els orgullosos velluters; el 21 de gener del 1856 van protagonitzar l’anomenat Motí de Velluters, una de les primeres reivindicacions del proletariat de la ciutat, amb diversos aldarulls per a protestar pels baixos sous que rebien i demanar-ne l’augment. Només l’amenaça d’intervenció militar féu cedir els obrers. Aquest mateix any, el patrici isabelí Ciril Amorós, mentre exercia interinament el càrrec de governador civil, reeixí a iniciar l'enderrocament de les muralles de la ciutat, amb el pretext de proporcionar treball als molts habitants aturats del barri. Només van quedar en peu les portes de Serrans i de Quart, perquè feien de presons. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La rellevància que tingué la seda a Valencia durant més de cinc segles només continua present a la indumentària tradicional. Els fallers i falleres encara vesteixen durant la festa de les Falles amb aquest noble teixit, que era la roba de festa dels llauradors de l’Horta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Molt disminuïda, la producció de seda valenciana continua encara viva, amb alguns obradors que fan els domassos (monocolors, amb el fons brillant i el disseny mat) i els espolins (l’espolí és una llançadora menuda d’ús en telers manuals, que es pot alternar a voluntat per a variar els colors del disseny) aquests dissenys poden ser antics o moderns però fets en telers manuals, com al segle XVIII, si bé amb preus actualitzats (un teler, després d’una jornada de vuit hores produeix uns 25 centímetres de teixit d’un ample de 54).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSoFNMrS-F9DYqqfIq7JSXy8hStPKFxHzSpSwxxs5ThNbf_G8kp1RbNiiiNGQQiErzrT3L5-gcT68gESlA4Yc8itX0gbq2pJA3Vm5f93cIe0A_mQqSPHQpw7X3OUymoM3GkhOn3kU0a3w3/s1600/01Fachada.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1159" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSoFNMrS-F9DYqqfIq7JSXy8hStPKFxHzSpSwxxs5ThNbf_G8kp1RbNiiiNGQQiErzrT3L5-gcT68gESlA4Yc8itX0gbq2pJA3Vm5f93cIe0A_mQqSPHQpw7X3OUymoM3GkhOn3kU0a3w3/s320/01Fachada.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Però queda ben poc que recorde l’antiga activitat del barri de Velluters, alguns casalots del segle XVIII, certs carrers ortogonals, i poc més. Ara bé, afortunadament encara es conserva un important testimoni de la passada història d’art i esplendor de la indústria sedera de la ciutat, el magnífic casal dels seus agremiats, molt ben restaurat i convertit en museu: el Col·legi de l’Art Major de la Seda.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
València forma part del Programa de la Ruta de la Seda de la Organització Mundial de Turisme. Enclavada al kilòmetre 9.090 dels mapes de la ruta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgemsDCWt05weEVc-JK61jlPhNNHd41kdNxgUJAJ6Yuls_uzlwOE85ylGXXrMSIkjkoOInaPYXiPO3VC0GfLLTISEneir-CEiBP6as4yzN5pOkhvj6oEk-_xLEJLvmTtWUID2c4K-bMCELK/s1600/Espol%25C3%25AD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgemsDCWt05weEVc-JK61jlPhNNHd41kdNxgUJAJ6Yuls_uzlwOE85ylGXXrMSIkjkoOInaPYXiPO3VC0GfLLTISEneir-CEiBP6as4yzN5pOkhvj6oEk-_xLEJLvmTtWUID2c4K-bMCELK/s1600/Espol%25C3%25AD.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span>Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-37327117597602969282018-06-20T00:08:00.000+02:002018-06-20T00:08:01.822+02:00BOMBARDEJOS I REFUGIS DE LA GUERRA CIVIL<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeQCLJf3xKs6C0NsHODH4GqbIZ03JA1cerynz2DOplf7gtta1DGIZ5Dx4UQ0QP9CRSc6Bbx9rSykiWFq_h4qYZafD0U-U-mo-N9W6WMtTTnwRWwqAlxuNsycJ_BqJdKFCoBV_zunRs4YCa/s1600/Bomba+Puerto.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="452" data-original-width="676" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeQCLJf3xKs6C0NsHODH4GqbIZ03JA1cerynz2DOplf7gtta1DGIZ5Dx4UQ0QP9CRSc6Bbx9rSykiWFq_h4qYZafD0U-U-mo-N9W6WMtTTnwRWwqAlxuNsycJ_BqJdKFCoBV_zunRs4YCa/s320/Bomba+Puerto.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La insurrecció militar del general Franco l’any 1936 originà una guerra en la qual els alemanys nazis i els italians feixistes hi van col·laborar. Aquesta col·laboració l’aprofitaren per a experimentar els seus sistemes d’atac i l’eficàcia dels seus projectils (que després van utilitzar a la II Guerra Mundial).</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan València va ser capital de la República, des del Novembre del 1936 a l’Octubre del 1937, el bàndol colpista va intensificar la seua pressió, i la ciutat va ser castigada amb bombardejos que no discriminaven els objectius militars dels civils, malgrat estar situada a la reraguarda va ser agredida regularment per l’aviació i pels vaixells enemics, per tal de sembrar el pànic i desmoralitzar la població civil. Les mortíferes descàrregues van continuar, fins i tot quan no tenien cap sentit, perquè Franco ja havia pràcticament guanyada la guerra.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span><div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7rY_LvfvU_jAQgcycVXgQ8USz8zd2Bai8WXSikdaMPKRv1fRVVoDFGI6bwux9KpgwHcEt4VBXWyUf4RilJJozSa3KX-aWJVpXQTvUOsDllkRw4H00WwMs1aU1S6YZt5igVxEhuUEinUHO/s1600/S+Caterina+Bomba.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="739" data-original-width="486" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7rY_LvfvU_jAQgcycVXgQ8USz8zd2Bai8WXSikdaMPKRv1fRVVoDFGI6bwux9KpgwHcEt4VBXWyUf4RilJJozSa3KX-aWJVpXQTvUOsDllkRw4H00WwMs1aU1S6YZt5igVxEhuUEinUHO/s320/S+Caterina+Bomba.jpg" width="210" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El primer bombardeig va ser el 13 de gener del 1937 i el darrer el 25 de març del 1939. En total se’n produïren 442, amb 825 morts i 2.831 ferits, més la destrucció de 930 edificis, els quals van ser enderrocats o reparats, i els cràters dels carrers anivellats i asfaltats. Ara queden poques marques visibles de les destrosses, però encara podem veure els forats de la metralla a la part més pròxima al carrer del Periodista Azzati de la façana principal de l’Ajuntament; també van deixar marques a la base de les columnes de la porta de l’església de Sant Andreu, ara de Sant Joan de la Creu, així com cap a la part superior de la motllura de la gran rosassa cegada de Sant Joan del Mercat, coneguda com l’O de Sant Joan, on es pot veure un forat, del qual es va extreure no fa molt de temps, un obús que no esclatà (afortunadament!).</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una Junta de Defensa Passiva es va encarregar de la ubicació i construcció de refugis, d’establir-ne les normes, etc. Es finançava amb una quota mensual de 2 pessetes per cada veí amb família i altra d’empreses i comerços en funció del negoci i del nombre de treballadors. Van ser construïts 43 refugis públics i habilitats un centenar de soterranis amb un cost total de 8,5 milions de pessetes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilyyyPHcdhacBvs-pInEuMjaVXgi2eRkhsRcCgRZS0lFZzEBfsKKCChFkn_vf7DqguN2JsJxXpFADPUA0y_HYsuXgafoZf3lkmJHsU1zjY5IoJ98d3RO6mCP-5K7URTbS8Rckr2weOqsGX/s1600/Sirena+anti.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="646" height="173" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilyyyPHcdhacBvs-pInEuMjaVXgi2eRkhsRcCgRZS0lFZzEBfsKKCChFkn_vf7DqguN2JsJxXpFADPUA0y_HYsuXgafoZf3lkmJHsU1zjY5IoJ98d3RO6mCP-5K7URTbS8Rckr2weOqsGX/s320/Sirena+anti.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta Junta i la DECA (Defensa Especial contra Aeronaus), van establir un sistema d’alerta: Quan des d’un punt de vigilància es detectava l’arribada de bombarders s’avisava al comandament central d’observació antiaèria, situat sobre el Micalet, que activava la resposta de les bateries antiaèries i feia sonar les 25 sirenes distribuïdes per la ciutat, que alertaven del perill imminent, perquè la població es protegís als refugis. Les sirenes tornaven a sonar quan el perill havia passat. D’aquestes sirenes només se n’ha conservat una, col·locada sobre un edifici del carrer de Martínez Aloy.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigUzhjdWukwX90Ig2-v7n2n_Q_5hF9tOmam7JmyJjyRf4Khmtw6JXrtivZ_iS4WHY4wlEUbMwWrCXkignoRL9i_FKoXZPmB1z7-YkmNcNZtrw9alhmGWgqPpq5R9EW51bWVxYt5kZLuBsK/s1600/Refugio.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="356" data-original-width="500" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigUzhjdWukwX90Ig2-v7n2n_Q_5hF9tOmam7JmyJjyRf4Khmtw6JXrtivZ_iS4WHY4wlEUbMwWrCXkignoRL9i_FKoXZPmB1z7-YkmNcNZtrw9alhmGWgqPpq5R9EW51bWVxYt5kZLuBsK/s320/Refugio.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Els refugis es van construir a cel obert, fent una excavació no molt fonda en la qual s’efectuava l’obra, que sobresortia del nivell del carrer. Estaven protegits amb capes de ciment armat on hi havia unes cel·les plenes d’arena o algues per a evitar la propagació de l’ona expansiva cap a l’interior. (quan aquesta protecció era més feble es consideraven només refugis contra metralla) Eren de dos tipus, sales quadrangulars reforçades amb pilars, o galeries paral·leles cobertes amb volta; tots tenien bancs per a seure, recolzats a les parets i pilars. Tenien sistemes de ventilació amb maquinària elèctrica i manual. Els accessos eren dos com a mínim, amb escales o rampa en ziga-zaga, per evitar la metralla i l’ona expansiva exteriors, pintats en roig per indicar que eren zona perillosa i només de pas. Estaven senyalitzats amb la paraula <b><i>REFUGIO</i></b>, i de vegades una fletxa, a la mateixa façana del refugi o a les parets properes, amb grans lletres majúscules en relleu, un bonic disseny del moment, estil Art Decó. Aquesta indicació encara es conserva avui, convertida en una bella icona, al carrer dels Serrans, a la plaça de Tetuán, cantó del carrer de l’Espassa i al carrer de Baix.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara hi ha un moviment de recuperació i posada en valor dels refugis, que són valuosos testimonis històrics, dels quals destaquem:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMdq4REYTkx-WF7Eb3-S6xdoDXf7xhTPkSqWsoDY2XlJQiVJnNv46po8atBeCTyR5h-HMCeor3Z-Xy-KDOLuFE6wtOkCYYPaxbPirNmnRh7untWi0PQVxuYJhqPk7rM0MMBKcgn2sXQpsy/s1600/Ajunt+refugi.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMdq4REYTkx-WF7Eb3-S6xdoDXf7xhTPkSqWsoDY2XlJQiVJnNv46po8atBeCTyR5h-HMCeor3Z-Xy-KDOLuFE6wtOkCYYPaxbPirNmnRh7untWi0PQVxuYJhqPk7rM0MMBKcgn2sXQpsy/s1600/Ajunt+refugi.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>El refugi de l’Ajuntament</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Va ser construït el 1938 amb capacitat per a 700 xiquets del centre educatiu que estava situat en un lateral del mateix edifici de l’Ajuntament. Constava de dues entrades simètriques a través d’escales i de cinc naus cobertes amb voltes rebaixades de formigó. Totes les naus disposaven de bancades d’obra perquè els xiquets s’assegueren mentre esperaven que passara el perill. Disposava de vàters i d’electricitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
Va ser modificat en els anys 50 per a construir una cotxera; quan en els 60 es convertí en magatzem de documents perdé les bancades i patí altres modificacions. El 2016 es va recuperar i posar en valor com a llegat patrimonial de la memòria històrica de la Guerra Civil a la ciutat de València.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmFg5W7f_U-d-E3HI-Ijc5J-vCO0YaGyBluzS0TBRjIJ5qDLPHZwQqquneF82dW-sV-SH5HS65NbhNGgyT9acL9YqFPbiA-gcHptFFIZezKrvK03qqWt0XplrHz4zn7twzJUrzJTVdswgj/s1600/Refugio+Serranos.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="385" data-original-width="622" height="198" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmFg5W7f_U-d-E3HI-Ijc5J-vCO0YaGyBluzS0TBRjIJ5qDLPHZwQqquneF82dW-sV-SH5HS65NbhNGgyT9acL9YqFPbiA-gcHptFFIZezKrvK03qqWt0XplrHz4zn7twzJUrzJTVdswgj/s320/Refugio+Serranos.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>El refugi del carrer dels Serrans, 25</b></div>
<div style="text-align: justify;">
És un dels primers refugis, construït l'any 1937, abans que la ciutat fos bombardejada, amb capacitat per a 400 persones. És de planta allargada, de tres naus amb una coberta plana de formigó de més d'1,50 metres, suportada per forts pilars rectangulars. En el sostre i parets hi ha orificis per a ventilació que comuniquen amb canonades que ixen a l'exterior per una alta xemeneia conservada a la coberta. Tenia un bany al costat de l'extractor d'aire. Gran part d'aquests elements originals van desaparéixer, però l'estudi arqueològic ha permès reconstruir en la rehabilitació el seu aspecte original. També han estat recuperats als murs més de 200 dibuixos de figures humanes, de cases bombardejades, d'esquadrons d'avions de combat, d’inscripcions de noms i signatures. Té dos accessos amb escales, el del carrer dels Serrans, que conserva el rètol de REFUGIO, i el del carrer de Palomino. Després de la guerra va ser magatzem de plàtans, i posteriorment casal faller.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgukOlGaUUQPxa7ZOvXUpXunRVWLo_iUkDfr4xGKlvsxVPV3HzTCAg_q_umcvs521vpc2cTRQr5vXTsvAJzl3PZeaVcNXfzew6HjWuD0CGcJJnpy7TLELN_EQE1wjqVjaEn0xhIFWAqN4Yw/s1600/Refugio+Gens.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="498" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgukOlGaUUQPxa7ZOvXUpXunRVWLo_iUkDfr4xGKlvsxVPV3HzTCAg_q_umcvs521vpc2cTRQr5vXTsvAJzl3PZeaVcNXfzew6HjWuD0CGcJJnpy7TLELN_EQE1wjqVjaEn0xhIFWAqN4Yw/s320/Refugio+Gens.jpg" width="264" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>El refugi fabril de Bombes Gens</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Durant la rehabilitació de les naus de Bombes Gens es va descobrir el refugi fet en el seu interior per als obrers de la fàbrica, que era un objectiu dels bombardejos perquè durant la guerra els seus forns van deixar de fer maquinària hidràulica i es van dedicar a construir material bèl·lic, com granades de morter.</div>
<div style="text-align: justify;">
Es va conservar quasi intacte, està format per una sala rectangular coberta amb volta de formigó, amb capacitat aproximada d'entre trenta o quaranta persones. Han pogut recuperar-se les parets pintades, amb un sòcol i una banda decorativa de línies alternes de color groc i blanc. En els murs hi ha un conjunt d’avisos o advertències als treblladors, pintats amb el tradicional blavet d’aclarir la roba blanca i amb lletres majúscules: NO FUMEU, NO ESCOPIU, o NO DEIXEU IMMUNDÍCIES. Al replà de l'entrada n’hi ha un altre, amb la indicació de no quedar-se allí perquè no era zona segura. També s'han conservat restes del sistema d'il·luminació del refugi i els orificis del sistema de ventilació. Els dos accessos estaven protegits de la possible metralla, entre l'escala i la sala es va construir una gruixuda paret de formigó de 2,30 m d'amplària que feia d'escut; en l'eixida es van col·locar dos elements amb idèntica funció de barrera: una forta columna octogonal d'1,10 m d'espessor col·locada per a detenir l'impacte d'una explosió i una placa de metall que s'encaixava en la paret. A l'interior del refugi s'exposa una de les armes fabricades en Bombes Gens, és la carcassa buida d'una granada de morter que tampoc no té l'espoleta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>El refugi escolar de l'IES Lluís Vives</b></div>
<div style="text-align: justify;">
La Gaseta de la República del 2 d'agost del 1938 , publicà el decret que aprovava la construcció del refugi situat en el pati, amb un pressupost de 888.763,29 pessetes. L'arquitecte municipal José Luis Testor va ser l'autor del projecte del qual s'han perdut els plànols. Només va estar en ús durant el curs de 1938-1939, per a protegir professors i alumnes de l'Institut que, malgrat la guerra, mantenien la normalitat escolar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>El refugi del Col·legi Balmes</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Es va descobrir recentment durant una reforma del col·legi. Es conserva en molt bon estat, i en ell es van trobar diversos objectes de l’època, com llandes oxidades, orinals, sabates...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els dos primer refugis són municipals i el tercer del Centre d’Art Bombes Gens. Tots tres són regularment visitables amb guia, prèvia obtenció de cita.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Acabem amb uns interessants testimonis:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOe4g_mTnQRhv4XoNoxdKDlwgq0rP0TWw3OU_Dtl2r2zOzylFQtDtbtQ4wX07hCeIcswS9TAJmIiyfdkjUf-aimKgw0i4UVBCcD5fW2wh97nOrVekPufGTGHnzYb1O5UknP9SB0nTBkMbb/s1600/Ajunt+bombes.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="457" data-original-width="666" height="219" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOe4g_mTnQRhv4XoNoxdKDlwgq0rP0TWw3OU_Dtl2r2zOzylFQtDtbtQ4wX07hCeIcswS9TAJmIiyfdkjUf-aimKgw0i4UVBCcD5fW2wh97nOrVekPufGTGHnzYb1O5UknP9SB0nTBkMbb/s320/Ajunt+bombes.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Alejo Carpentier:</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Per a arribar a l'amfiteatre en què se celebrava aquesta sessió, [del <i>II Congrés Internacional d'Escriptors per a la Defensa de la Cultura</i>] havíem ascendit per l'escala principal de l'Ajuntament, situada sota una ampla cúpula</div>
<div style="text-align: justify;">
.../...</div>
<div style="text-align: justify;">
Polvoritzada per una bomba aèria, aqueixa cúpula acaba de ser reconstruïda. Encara són evidents, en els murs, en les columnes, en els marbres de les balustrades, els senyals de la formidable explosió que va deixar mig edifici a l'aire lliure.</div>
<div style="text-align: justify;">
…/…</div>
<div style="text-align: justify;">
A les vuit de la nit no queda una llum visible a València. Les tenebres més denses s'apoderen dels carrers, de les places. A Barcelona quedaven encara alguns encenedors vetllats, alguns tramvies fantasmagòrics. Ací no res... sopàrem al menjador de l'hotel, amb una temperatura africana, amb les finestres hermèticament tancades. Alguns teatres i cinemes romanen oberts, però cal saber on es troben per a concórrer a ells, perquè cap llum, cap claredat, revela la seua existència. Tots els cafès han corregut les seues cortines metàl·liques des de la posta del sol. En l'oficina de Correus, oberta fins a les dotze, els empleats es belluguen darrere de les seues finestretes envoltats en llums de vetlatori. Els pocs transeünts que es troben en els carrers es guien per mitjà de llanternes de butxaca, esporàdicament enceses en llocs on el peu pot trobar un obstacle... A partir de la mitjanit regna a València un silenci profund, silenci de ciutat sense habitants, encara que milers i milers d'evacuats de Madrid han vingut a agregar-se a la seua ja nombrosa població.</div>
<div style="text-align: justify;">
.../...</div>
<div style="text-align: justify;">
Va ser cap a les quatre de la matinada. En el mig somni precursor del despertar vaig percebre un soroll anormal, soroll que em fereix les oïdes per primera vegada. Zumzeig de motors d'aeroplans, acompanyats d'un estrany xiulit intermitent, com a notes picades d'un flautí agudíssim. Queixes de l'aire estripat per les bales dels canons antiaeris... No he comprès encara del que es tracta. De sobte, una explosió sorda, subterrània, formidable colp d'ariet en l'escorça del sòl, fa tremolar les parets de l'hotel... Sacsege Pita Rodríguez, el meu company d'habitació, que dorm com un beneït:</div>
<div style="text-align: justify;">
-Anem!... els avions!</div>
<div style="text-align: justify;">
Una explosió... Dues explosions... Ens reunim amb els altres inquilins de l'hotel, baixant precipitadament al hall. Precaució inútil, dit siga de pas, ja que el fet de refugiar-se en una planta baixa, en cas de bombardejos aeris, és resguard il·lusori. És eficaç, segons i com, en bombardejos d'artilleria, ja que els obusos cauen principalment en els pisos alts de les cases...</div>
<div style="text-align: justify;">
…/…</div>
<div style="text-align: justify;">
Alguns es miren silenciosament. Uns altres parlen de coses sense importància, amb animació excessiva, per a oblidar el rellotge intangible que compta els minuts al centre de cada pit... El sòl retruny i s'estremeix. Terratrèmol fugaç, seguit de bufetades d'aire en tots els cristalls... Aquesta ha caigut més a prop encara!...</div>
<div style="text-align: justify;">
Torna a sentir-se el refilet incisiu dels canons antiaeris. Un zumzeig de motors més ràpids, més regulars que els anteriors, irromp en la nit.</div>
<div style="text-align: justify;">
-Són els nostres!</div>
<div style="text-align: justify;">
Eixim al carrer</div>
<div style="text-align: justify;">
.../...</div>
<div style="text-align: justify;">
Els feixos lluminosos dels reflectors es creuen, s'entreteixeixen volant la nit. Una esquadrilla d'avions de caça, republicans, es dirigeix cap a la mar amb una velocitat increïble. Sona una altra explosió, més llunyana (sabrem demà que aquesta bomba ha caigut en el pati d'un hospital, ferint de nou a cinquanta ferits).</div>
<div style="text-align: justify;">
- Sembla que ja marxen.</div>
<div style="text-align: justify;">
Sonen sirenes anunciadores de pau. Els inquilins de l'hotel es dirigeixen a l'escala, per a tornar a les seues habitacions. El bombardeig ha durat hora i mitja. Ja llostreja l'alba.</div>
<div style="text-align: justify;">
Una jove ben bonica, embolicada en un quimono clar, es dirigeix a una amiga.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Ja no és hora de dormir. I si anàrem a la platja?</div>
<div style="text-align: justify;">
La voluntat de viure recobra els seus drets, després d'aquesta excursió de Capronis vinguts de les illes Balears.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinpfSdxBxvIHUdcqgARpElEabDyHbjxk2ByPLlE-ZcHqv-jvTRjXVcgJW0rd6uZWj09uoXWi1b1LB1HZXE857W1HHa0fPHRxwKDYheTm1LqPYtja-FIBH48q3eqRJXGTwQJiPHxfayI-hm/s1600/Refugio+vertical.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="444" data-original-width="315" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinpfSdxBxvIHUdcqgARpElEabDyHbjxk2ByPLlE-ZcHqv-jvTRjXVcgJW0rd6uZWj09uoXWi1b1LB1HZXE857W1HHa0fPHRxwKDYheTm1LqPYtja-FIBH48q3eqRJXGTwQJiPHxfayI-hm/s320/Refugio+vertical.JPG" width="227" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Nicolás Guillén:</b></div>
<div style="text-align: justify;">
El mateix dia que arribàrem a València, en fosquejar van sonar les sirenes: la ciutat va ser bombardejada. Bonica recepció... A Marinello i a mi ens havien instal·lat en una mateixa peça d'hotel, un hotel que estava situat en el molt valencià carrer de la Pau. Ens apressàrem a vestir-nos, perquè algú va picar a la porta mentre cridava: “¡Al refugi, al refugi!”. Quan eixírem ens vam adonar que la gent corria en una mateixa direcció, la qual cosa ens va fer pensar que el refugi s’hi trobava, com així va ser. Entràrem immediatament, i l'espectacle que se'ns va oferir no era dels més tranquil·litzadors. Sobretot cridaven dolorosament l'atenció els xiquets menors, abraçats compulsivament per les seues mares. Al cap de cert temps -en aquest cas, potser una hora- van sonar les sirenes novament, la qual cosa volia dir que el perill havia cessat. En la matinada van tornar les sirenes a sonar i es va repetir l'espectacle, només que en condicions més modestes, sens dubte la gent tenia més son que a la vesprada. Mentre l'alarma va durar, es van sentir els trets de les antiaèries i, a espais regulars i profunds, les bombes feixistes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Ricard Blasco:</b></div>
<div style="text-align: justify;">
València es convertí en blanc dels atacs aeris i navals dels franquistes, pagà un preu massa alt per ser capital de la República. M’han deixat un record inesborrable dos bombardejos del gener del 1938, que colpiren a migdia el centre urbà amb particular violència. El del dia 6 atenyé els voltants de la plaça de Castelar, [ara de l’Ajuntament] el del 26 l’àrea del carrer de la Pau i adjacents; òbviament no constituïen objectius militars. Encara tinc a la retina la sang de les víctimes innocents.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8oEP7roB1euRXQiiABtotTyfDsdj-8AfLjF3YMJEMOL_jfnFyN4uCE_qiTYk4Yc9gp1jk-tj3GDIp9KW-YT3X9Vb5tIpV0YxoqC6PSU5J-aOv28Q3phh6TJb7fZ5HbwEq_4_5czM5mktb/s1600/Morts.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="446" data-original-width="580" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8oEP7roB1euRXQiiABtotTyfDsdj-8AfLjF3YMJEMOL_jfnFyN4uCE_qiTYk4Yc9gp1jk-tj3GDIp9KW-YT3X9Vb5tIpV0YxoqC6PSU5J-aOv28Q3phh6TJb7fZ5HbwEq_4_5czM5mktb/s320/Morts.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span></div>
Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-87391355777413698432018-06-06T01:55:00.000+02:002018-06-06T01:55:03.717+02:00SANT VICENT FERRER<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Sant Vicent Ferrer va nàixer a
València l’any 1350 i morí a Vannes el 1419. Era</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn6bRlNDpmlCTXk9ygWz6bywJkcbFG2BTrQS1bwfVbusjkC7hJeYadEu9eKOtHmFNfZU00U3b1MB9i5oyo8uYTFW9r1CVEj1WGc4jrREPdfD4jmuH0Jd7qu0OVq8iKeGivoXdryq12569Q/s1600/Sant_Vicent_Ferrer.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1160" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn6bRlNDpmlCTXk9ygWz6bywJkcbFG2BTrQS1bwfVbusjkC7hJeYadEu9eKOtHmFNfZU00U3b1MB9i5oyo8uYTFW9r1CVEj1WGc4jrREPdfD4jmuH0Jd7qu0OVq8iKeGivoXdryq12569Q/s320/Sant_Vicent_Ferrer.jpg" width="220" /></a></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> fill de Guillem Ferrer, un
notari a qui se’l considera procedent de Girona, i de Gostança Miquel. Va
tindre de padrins nobles i ciutadans prestigiosos, gràcies a les relacions
professionals del seu pare.</span><o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El 1367 va iniciar el noviciat en
l'Orde de Predicadors, completà la seua formació als convents de Barcelona,
Lleida i Toulouse; tornà a València el 1378, i obtingué el grau de mestre en
Teologia per la Universitat de Lleida el 1388. Va ser prior del convent de Sant
Doménec, però renuncià el càrrec.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El reconeixement a la seua formació
intel·lectual propicià que fes d’àrbitre en nombrosos litigis religiosos i
civils. Va ser confessor de la reina Violant, esposa de Joan I i de Maria de Luna,
esposa de l'infant germà de Joan I, el futur rei Martí l'Humà. Va intervindre
en la unificació dels establiments docents de València en l’Estudi General. Va
recomanar l’acolliment dels òrfens moriscos desvalguts en una institució que,
amb el temps, esdevindria l’actual Col·legi Imperial d’Òrfens de Sant Vicent
Ferrer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Va viure el Cisma, iniciat el 1378 i
acabat el 1417, una època on arribà a haver tres papes diferents. Durant un
llarg temps el nostre sant va fer propaganda a favor del papa d’Avinyó, Benet
XIII, l’aragonès Pedro de Luna; aquest el cridà l’any 1395 i va fer-lo el seu
confessor, conseller i domèstic, omplint-lo d'honors i càrrecs pontificis. Cridat
també pels jurats de València, va tornar el 1399 com a llegat papal, per tal
d’obtindre suports per a Benet XIII.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Des que sant Vicent va partir
d'Avinyó el 1399 es va dedicar a l'apostolat i predicació per diversos
territoris d’Europa, on sempre va predicar en la seua llengua materna, el català,
com ell mateix l'anomenava, en la qual era entés per tots els auditoris degut
al seu miraculós do de llengües.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvwOa9rGEB9NIPrWaRNe2c67-oN01CC7OH0pIGmAeEcTY3oVSUefoPlOP3ERx2C2T1luL9AkslUzEUyS-dFl1HD2Ha4FUSn3_wOrQyHWCMQAWYavqWBT4YQ6isYcpC4Joiqr3NSnq8n2v9/s1600/angel+apocalipsis.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="227" data-original-width="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvwOa9rGEB9NIPrWaRNe2c67-oN01CC7OH0pIGmAeEcTY3oVSUefoPlOP3ERx2C2T1luL9AkslUzEUyS-dFl1HD2Ha4FUSn3_wOrQyHWCMQAWYavqWBT4YQ6isYcpC4Joiqr3NSnq8n2v9/s1600/angel+apocalipsis.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Viatjava precedit per la seua fama i
vida de renúncia voluntària, les ciutats per on passava havien d'erigir púlpits
en l'exterior dels temples, places o descampats, per tal que les multituds
pogueren sentir els seus sermons, en què parlava de la imminència de la fi del
món, de l'arribada de l'Anticrist i del Juí Final, induint els cristians a una
nova vida de penitència per a garantir-se la salvació. Anava acompanyat de
fidels o germans de penitència, que després dels sermons formaven una comitiva
de flagel·lants a la qual s'unien molts dels devots locals. D’aquestes
circumstàncies excepcionals li venen els sobrenoms d'Apòstol d'Europa i d’Ángel
de l'Apocalipsi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAAA_6IfR4JJeswDz8HT5bP_6AqjW2-4-DydF0KKNd8XW_04Oz8wWTbpMhj1mNJacSgDYx9M4HeQTisLFWA5psROif4qjEhSyxDQiDSEv9W8b1G5f57pIVizx1ImwMLQ3bx-iwjsCx65YP/s1600/Caspe.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1122" data-original-width="1600" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAAA_6IfR4JJeswDz8HT5bP_6AqjW2-4-DydF0KKNd8XW_04Oz8wWTbpMhj1mNJacSgDYx9M4HeQTisLFWA5psROif4qjEhSyxDQiDSEv9W8b1G5f57pIVizx1ImwMLQ3bx-iwjsCx65YP/s320/Caspe.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El rei Martí l'Humà va morir sense
deixar descendents el 1410. El conflicte entre els possibles hereus es va
resoldre al Compromís de Casp el 1412, on Sant Vicent va dur la veu cantant en
bona mesura, tot seguint les consignes de Benet XIII, que volia afavorir el ric
pretenent castellà Fernando el d’Antequera, esperant que li tornaria el favor
amb la seua obediència com a únic papa, cosa que va fer aquest primer rei de la
dinastia castellana dels Trastàmara, però... només mentre li va interessar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El 1413 abandonà definitivament la
nostra ciutat. Potser siga una llegenda, però alguns conten que ho va fer
contrariat per les resistències que trobava en la seua tasca conciliatòria. En
anar-se’n va dir: <i>Ingrata pàtria, no tindràs el meu cos!</i> La tradició
assegura que s’espolsà les espardenyes, perquè de València i d'alguns dels
valencians no volia ni la pols. (No cal dir com estaria, si li hagués tocat
viure actualment!)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5whToRlqOjdps4FByVtojBlCS8Az-yEjBSCBOB0-5FEF0Vrv0txoJuAFQ0roBcnV2tFdnk1atZSZ1Zs6hYxB4gw9VeJa-UkOWybcin3Rz01tEdCxJo4RrcOjrULKpcUcF3lcBT15kZM1A/s1600/S+Vicent+predicant+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1290" data-original-width="690" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5whToRlqOjdps4FByVtojBlCS8Az-yEjBSCBOB0-5FEF0Vrv0txoJuAFQ0roBcnV2tFdnk1atZSZ1Zs6hYxB4gw9VeJa-UkOWybcin3Rz01tEdCxJo4RrcOjrULKpcUcF3lcBT15kZM1A/s320/S+Vicent+predicant+2.jpg" width="171" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Aquell mateix any 1413 desembarcà a
Mallorca, on predicà a la ciutat i els pobles més importants. Del seu pas per
l’illa va quedar la memòria històrica però també la popular, amb llegendes i
rondalles, una de les quals, que transcrivim en la seua variant mallorquina, és
idèntica a altra de València:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Com el sant feia miracles “<i>a raig
i roi</i>” el prior del Convent de Predicadors li va dir:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">J<i>a n’heu fet massa, de miracles.
No en fareu més sense ordre meua!</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El sant va obeir-lo: quan un obrer
de vila va caure de la bastida, tots els presents li demanaren un miracle
perquè no morís, però el sant, que ho tenia prohibit, va dir:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i>Atura’t
una mica, i aniré a demanar l’ordre al pare prior</i>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El caigut quedà suspès en l’aire.
Quan el sant anà al convent a demanar el permís, el prior li va respondre:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i>Fra
Vicenç, es miracle ja l’heu fet! Ja que hi sou, acabau-lo!</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A les nostres terres, Sant Vicent
tractava d'evitar la influència d’altres religions que considerava pernicioses
per als cristians, va ser inflexible en el seguiment de les prescripcions
religioses contra jueus o musulmans, i en la imposició de signes distintius en
la vestimenta, fins i tot pretenia que es convertiren voluntàriament,
mitjançant predicacions -algunes vegades d’assistència obligada- i
controvèrsies amb alfaquins islàmics i rabins hebreus, com la Disputa de
Tortosa, del 1414.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El Concili de Constança acabà amb el
Cisma quan declarà Martí V únic papa </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHZx6GoHGUVxuDhr7aMH8YDFBRn9piyXWeVIz-H2y42nrCX9flUmpPoyMqVnEyJcSFbGFvpF571Th_WAzn-nhkNZE7tnCRqJXx_Fh8QHmCsYtdqD7is2RO5rirxWPQPqyOv0_Kx0poQ3-W/s1600/Benet+XIII.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="479" data-original-width="318" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHZx6GoHGUVxuDhr7aMH8YDFBRn9piyXWeVIz-H2y42nrCX9flUmpPoyMqVnEyJcSFbGFvpF571Th_WAzn-nhkNZE7tnCRqJXx_Fh8QHmCsYtdqD7is2RO5rirxWPQPqyOv0_Kx0poQ3-W/s320/Benet+XIII.jpg" width="212" /></a></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">l'11 de novembre del 1417. Abans, sant
Vicent ja havia abandonat Benet XIII. Va ser ell qui, al començament del 1416,
va anunciar al palau reial de Perpinyà que qui havia arribat a ser rei gràcies
a Benet XIII, Ferran I d'Aragó, de la dinastia Trastàmara, havia pres la
decisió de retirar l'obediència al Papa Luna.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L’anomenat antipapa es considerava
l'únic legítim i com a bon aragonés es </span><span style="font-family: verdana, sans-serif;">mantingué en els seus XIII, sense
renunciar al papat i reclòs al castell de Peníscola, on moriria el 1422. Els
tres cardenals que li quedaven nomenaren successor seu Gil Sanxis Munyoç, amb
el nom de Climent VIII; aquest sí que renuncià a la tiara el 1429 i a canvi rebé
una mitra, el van fer bisbe de Mallorca.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxut-MunjHh4C1PSVY5p3Dn0Hm5zHEOEvb11EhfUzmIt1rcdzm3BDT2os8ACa-P85OdLqW_Fs8IX_FQsrqgQ8hWuokdDtHmB9ZIMTse3MuP6AvFhpWkHovhmpDns9C1NptQAOowPlaY4gL/s1600/Mort+de+S+Vicent.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="239" data-original-width="122" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxut-MunjHh4C1PSVY5p3Dn0Hm5zHEOEvb11EhfUzmIt1rcdzm3BDT2os8ACa-P85OdLqW_Fs8IX_FQsrqgQ8hWuokdDtHmB9ZIMTse3MuP6AvFhpWkHovhmpDns9C1NptQAOowPlaY4gL/s1600/Mort+de+S+Vicent.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Sant Vicent va continuar la seua
incansable predicació fins al 5 d'abril del 1419, quan li va sobrevindre la
mort en olor de santedat, la qual ja li havia estat reconeguda en vida als
llocs on predicava. Va ser soterrat en la catedral de Vannes, a Bretanya, en
una tomba sobre la qual ben aviat es va erigir un altar, objecte de
peregrinatge i culte popular, abans inclús que es completara el procés de
canonització, en el qual es van documentar 860 miracles, molts dels quals es
confonen amb la llegenda, com la rondalla abans descrita. Un dels primers actes
pontificis de Calixt III, el primer papa valencià de la família Borja, va ser
elevar-lo als altars el 29 de juny de 1455 acomplint, segons sembla, una
profecia que a ell li havia fet el propi sant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L'1 de febrer del 1456,
el govern municipal de València, com la major part de les ciutats d'Itàlia i
Catalunya, solemnitzava amb una processó general la notícia de la canonització
de sant Vicent Ferrer, i quan el 1538 van arribar a València les primeres
relíquies seues, ja era considerat com a un patró de la ciutat -ara l'oficial
és sant Vicent Màrtir- i del regne (més tard, també de tota Europa). Les
manifestacions en el seu honor es van multiplicar amb l'erecció d'altars
commemoratius i festius als carrers, com la imatge del sant dins d'una
fornícula que es col·locà al de la Mar el 1461. Aquests altars evolucionaren
progressivament amb la col·locació de figures corpòries, com els tradicionals <i>bults</i> de Sant Esteve, que després van
ser substituïdes per breus representacions dramàtiques infantils en la llengua
del sant i de tots els valencians, que encara avui escenifiquen episodis de la
seua vida i miracles; el més antic documentat és el que es va escenificar el
1598, al carrer de la Mar.</span><o:p></o:p><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhQanDfhmwRNR0AnG2S_W_o8MR5sSXy8JL1mtDNzY00ExE9MrKag_gwSTlG3vujV-sPgZTaJiYByhD1wptjiyRsIprlDgwCLquE7xyEHnxXGnTt72apx6osWg6LEUnKyXKDHT0RYocwLyJ/s1600/Miracle.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="349" data-original-width="494" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhQanDfhmwRNR0AnG2S_W_o8MR5sSXy8JL1mtDNzY00ExE9MrKag_gwSTlG3vujV-sPgZTaJiYByhD1wptjiyRsIprlDgwCLquE7xyEHnxXGnTt72apx6osWg6LEUnKyXKDHT0RYocwLyJ/s320/Miracle.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-75510306112153840052018-01-25T23:56:00.000+01:002018-01-25T23:56:42.909+01:00EL PALAU DE PARCENT<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Per dissort, el Palau de Parcent ja no existeix, el recordarem mitjançant uns fragments literaris, que combinen certa informació històrica amb els records personals. Estan trets del capítol 12, “Derrotes”, de la novel·la ESTRIBORD, d’Adolf Beltran, publicada a València l’any 2015 per Balandra Edicions. Ací els teniu:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">He tractar d’imaginar-ho moltes vegades, els mossos esperant a la porta l’arribada dels carruatges, les dones abillades amb els seus millors vestits i els salons il·luminats per desenes de llànties amb candeles que el servei havia d’anar renovant. Era una nit de finals de novembre del 1829 i tota l’escena degué estar envoltada d’una atmosfera amable i protocol·lària. La festa fou en honor de Maria Cristina de Borbó, que havia de convertir-se en la quarta esposa del rei d’Espanya, Fernando VII, i supose que la ciutat la va viure amb una certa expectació. L’endemà, als mercats i les places es comentaria que els convidats havien celebrat la boda imminent d’aquella jove de pell blanca i expressius ulls foscos fins ben avançada la matinada. El Palau que en va fer d’escenari, un dels més grans de València, amb enormes salons, pati central, capella, teatre, sastreria i estables per a vint-i-cinc cavalls, havia estat residència de José Bonaparte l’estiu del 1813, quan hagué de fugir de Madrid, i s’alçava en el cor mateix de la ciutat, al bell mig d’un barri bulliciós de carrers estrets, plens d’obradors on es fabricava la seda que les dames de bona posició podien lluir en festes com la de la futura reina Maria Cristina.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp-AcWvFDISImYlUmSNqYx92jxLjNGsDCpa13c8t26VyCoPKqiwjLAlp-c5k1ZQz7GKzZ0RlXomHoSALCkSsA2Jk8kzjCigVwdeTobrofx4LgjPzVFBOU3HpAEFjK6DbntsQ0y2qEns-ZM/s1600/Parcent+4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="973" data-original-width="962" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp-AcWvFDISImYlUmSNqYx92jxLjNGsDCpa13c8t26VyCoPKqiwjLAlp-c5k1ZQz7GKzZ0RlXomHoSALCkSsA2Jk8kzjCigVwdeTobrofx4LgjPzVFBOU3HpAEFjK6DbntsQ0y2qEns-ZM/s320/Parcent+4.jpg" width="315" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El Palau del Comte de Parcent s’havia construït, seguint un estil neoclàssic bastant sobri, en ple segle XVIII, com algunes altres residències burgeses d’aquell barri encabit entre l’antic recinte musulmà i la muralla cristiana. Tot al llarg del set-cents, encoratjats per l’esplendor de la indústria de la seda, fabricants i propietaris havien alçat aquí i allà sòlids casalicis. Alguns eren autèntics palaus; la majoria, unes construccions imponents de tres plantes, amb balcons en els primer pisos i porxes ventilats per grans finestres en les sales més altes, on els telers dels mestres velluters fabricaven sedes, velluts i moarés per a mitja Europa. Sobre el laberint de carrers, carrerons i placetes, on s’havien instal·lat teixidors, cordellers, venedors de saladures, rellotgers, importadors d’espècies, platers o artesans de ventalls, van caure successivament, com autèntiques plagues bíbliques, el declivi implacable de la indústria de la seda al segle XIX i les obsessions higienistes de la renovació urbana, en el canvi de centúria, a més d’alguna guerra i catàstrofes naturals com la riuada, ja en el segle XX, però jo encara vaig conéixer el barri ple de vitalitat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_ezEKZaZxiTMgHyZPVBLq-b5y8AnG-1dlsGf3M52LOrRTN9nO69-b8_y6NhLIpLQ4o3gZPGqHqLlgJyzU7fpPRQAgAxXsLIQkuUD5-MEEyzkohFOVPgzOxH54xovklVtDvJdv3qmRFICe/s1600/Parcent+3.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1104" data-original-width="643" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_ezEKZaZxiTMgHyZPVBLq-b5y8AnG-1dlsGf3M52LOrRTN9nO69-b8_y6NhLIpLQ4o3gZPGqHqLlgJyzU7fpPRQAgAxXsLIQkuUD5-MEEyzkohFOVPgzOxH54xovklVtDvJdv3qmRFICe/s320/Parcent+3.jpg" width="186" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Als anys cinquanta, el Palau de Parcent havia perdut el seu glamour aristocràtic per a convertir-se en un casalot digne però circumspecte que concentrava una activitat d‘allò més diversa. Hi havia uns ultramarins; una botiga d’electrodomèstics; els locals del Cupó Pro-Cecs, des d’on cada setmana es retransmetia el sorteig per la ràdio; l’economat de la Policia Armada; una acadèmia de ball, una agència de publicitat on sembla que havia treballat l’artista Josep Renau abans de la guerra; la seu de la Junta Central Fallera durant algun temps, fet que explica la imatge un tant esvaïda en la meua memòria de ninots exposats en els amplis salons del primer pis; un lutier que arreglava violins, i els magatzems de manipulació de paper del meu pare, a la planta baixa, amb entrada, com el mateix palau, pel carrer de Villarrasa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Situat a l’esquena de l’església de Sant Joan, just entre les cúpules imponents del Mercat Central i les Escoles Pies, el Palau de Parcent exercia una curiosa força de gravetat sobre el barri de Velluters, era com una sivella que encara mantenia units els dos sectors del centre històric oberts en canal per l’avinguda de l’Oest. La seua façana conservava una antiga elegància. Per la porta principal, que feia un arc de mig punt amb carreus bocellats, s’accedia a un gran pati, on una veïna d’una certa edat repetia el ritual diari de traure’ls menjar a una legió de gats, que s’arremolinaven al seu voltant sorgits de no se sabia on i desapareixien en acabar el ranxo. En un tres i no res, tal com havien comparegut. Jo observava de vegades les evolucions d’aquella dona vestida de negre, que es recollia els cabells amb un monyo italià i convertia, amb una gesticulació molt armoniosa, l’acció d’alimentar els felins en una autèntica coreografia.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">.....</span></div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjahdUr_8WLYmvno_rbdHB_vPMzf49tROrM_k-JMgq9xNCzYythwogF3c7O9TicOaJDKjOx7Oa7d-lTVHd29LWA_sjnyo8XL3f9WbOhiXGX00rdGQg09HVMRYmQv7kPoIbPz1tpM4xXT2d0/s1600/Parcent+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="262" data-original-width="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjahdUr_8WLYmvno_rbdHB_vPMzf49tROrM_k-JMgq9xNCzYythwogF3c7O9TicOaJDKjOx7Oa7d-lTVHd29LWA_sjnyo8XL3f9WbOhiXGX00rdGQg09HVMRYmQv7kPoIbPz1tpM4xXT2d0/s1600/Parcent+1.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A inicis dels anys seixanta, quan pels carrer començaven a circular els primers Seat 600, en competència amb les modernes furgonetes Citroën Dos Cavalls o amb aquelles motos Vespa tan pràctiques i que tanta nosa els feien als tramvies, anava l’ajuntament de boca en boca. La intenció de completar l’avinguda de l’Oest per damunt dels carrers d’Eixarchs, de Valeriola i de la Carda, per a travessar pel mig el barri del Carme, des del carrer de Quart fins al mateix marge del Túria, despertava una sorda oposició. O no tan sorda, perquè la falla de Na Jordana va fer un full volant contra el projecte i entitats com l’Ateneu Mercantil van arribar a manifestar-s’hi públicament en contra. El propòsit municipal de completar la partició definitiva de la Ciutat Vella amb l’argument de fer més bonica València i de permetre l’entrada “d’aire pur i llum vivificadora” entre tant de carreró fosc i trist on s’ofegava el ciutadà i el proletari en “una atmosfera perpètuament viciada” ja no podia amagar la dinàmica destructora que encoratjava, de fet, l’entrada de les excavadores.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">.....</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">De manera inevitable, un punt estratègic d’aquelles tensions era precisament el Palau de Parcent. L’ajuntament l’havia adquirit cap al 1954 amb la intenció oficial d’instal·lar-hi una sala d’audicions, el museu històric de la ciutat i altres dependències; també per acollir entitats com el Cercle de Belles Arts o el Centre de Cultura Valenciana. En la pràctica, es va convertir en un enorme calaix de sastre on ara s’ubicava un servei o una entitat com la Societat Coral el Micalet, que marxava cap a un altre local un temps després. Al final de la dècada, no obstant, la intenció municipal era desallotjar els veïns i comerciants de l’edifici perquè l’enderrocament del palau formava part de l’operació per acabar de clavar l’espasa de l’avinguda en les entranyes del centre històric. El solar, a més a més, s’havia convertit en una llepolia que els especuladors cobejaven.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Recorde el meu pare com si l’estiguera veient -sobre la taula les delicioses racions d’abadeget rebossat, vi i formatge servides a Casa Isidre-, que comentava la situació amb mitja dotzena de comerciants de rostre preocupat, mentre els xiquets féiem bullícia al voltant. Aquells homes de semblant cavil·lós acabarien plantant cara a les pressions municipals amb els instruments que tenien a l’abast. Buscaren el servei d’un bufet d’advocats i el litigi es va fer llarg i envitricollat. Fins que una nit del 1965 tot va anar pels aires.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Fou aquella nit quan el pare m’abraçà molt fort en veure el panorama, amb una tremolor de ràbia, i deixà anar un exabrupte després que vam acudir al magatzem de paper a tota pressa des de la casa del carrer del pintor Domingo, on vivíem. Enmig de la pols fantasmal que surava en l’ambient, en aquella escena il·luminada per la llum malaltissa dels fanals i envoltada de crits dels bombers i policies donant instruccions, va ser conscient que la batalla amb l’ajuntament s’acabava d’una manera ben expeditiva. Temps després, quan ja havien enderrocat el Palau de Parcent, en el solar hi van fer un jardí escarransit i un aparcament subterrani. No sé perquè, van conservar la porta amb el seu arc de mig punt però la van traslladar a la banda del carrer de Santa Teresa, on sempre ens fa pensar: “tanta porta per a tan poc jardí”. A l’extrem de la plaça que recau al Mercat Central, un bloc d’habitatges de deu plantes d’alçada, amb un aspecte d’armari o de taüt, ja fa anys que amaga el barri a la mirada dels ciutadans.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCpWmxSnbWf6ohkQq8r35-OOkcYDDkJ-fCsqdmSbU7ll3bBjngVRV7rKLp-KbuvuC66LF6ohke8ZvlY1Y2UVi17T5Bku2NcsQndswQGHenlRjRa1VTb72yEuKgNKhkfjuKO97y8j83C5MH/s1600/Parcent+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="680" data-original-width="907" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCpWmxSnbWf6ohkQq8r35-OOkcYDDkJ-fCsqdmSbU7ll3bBjngVRV7rKLp-KbuvuC66LF6ohke8ZvlY1Y2UVi17T5Bku2NcsQndswQGHenlRjRa1VTb72yEuKgNKhkfjuKO97y8j83C5MH/s320/Parcent+2.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El misteri d’aquell desenllaç tan dràstic va quedar envoltat de sospites i remors, marcat a foc en la memòria familiar. Mai no s’ha sabut com va acabar d’una manera tan poc noble el Palau de Parcent, si fou un accident o un sabotatge. Ningú no oferí una explicació convincent d’aquella explosió que va somoure el barri des dels fonaments i va ferir de mort l’edifici. A casa, recordaven moltes vegades com els primers que hi arribaren, aquella nit, van trobar al mig del pati, entre les runes, el lutier que reparava violins totalment espantat sobre el llit de ferro on dormia, encara dins dels llençols. Crec que aquell home no va arribar mai a recuperar-se de l’ensurt. La senyora que donava de menjar els gats, pobra, no ho va contar.</span></div>
</div>
Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-18918173660289116722017-12-24T18:33:00.000+01:002018-09-11T21:01:32.425+02:00L'ESGLÉSIA DEL SALVADOR<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L’ any 1238, el mateix de la conquesta de la ciutat, va ser dedicada a ermita de Sant Jordi una de les mesquites musulmanes. Després va canviar-la per la Transfiguració del Senyor, i el 1250 tornà a canviar, definitivament, per la del Salvador, perquè va acollir una imatge miraculosa de Crist Crucificat que encara es conserva.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El 1902, en un arranjament diocesà, va perdre la seua parroquialitat, que passà a Santa Mònica. El 2010 es va decretar la cessió de l'ús al Col·legi Major-Seminari de la Presentació de la Benaventurada Mare de Déu al Temple i Sant Tomàs de Villanueva.</span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L'església actual és el resultat de diverses reformes efectuades al llarg dels segles, especialment la darrera, del segle XIX.</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La primera església original va ser ampliada en la segona meitat del segle XIV. D'aquesta època només resta la torre campanar.</span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Entre els anys 1538 i 1549 es reedificà en gran part, es va ampliar per la capçalera, es construí el cor, l'altar major, la sagristia i l'arxiu. Va ser coberta amb volta de creueria, que potser encara conserva, oculta per la volta neoclàssica, de fet, encara es pot veure el tram de la creueria sobre el cor dels peus.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A instàncies del venerable Domingo Sarrió, es renovà l'interior de l'església amb una decoració barroca entre els anys 1663 i 1666.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Finalment, la decoració interior actual del temple és d'estil neoclàssic, a causa de l'última intervenció duta a terme entre 1826 i 1829, a càrrec de Manuel Fornés i Gurrea, arquitecte acadèmic, que va fer de nou el presbiteri.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOQGGH_cphS7SaL1YhUAPWXqAz5eDW1x5mCUE5xLvpT_OX9hK0dQPOoKqB5zBpvGxcoCsj2X-DpvEkp2WjAKA2PwA6kyGeaUW57T9lmpt3mmYhBrvty703j0_lzKCcQAb20ca6Y5XtvTDB/s1600/Salvador%252C+absis.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOQGGH_cphS7SaL1YhUAPWXqAz5eDW1x5mCUE5xLvpT_OX9hK0dQPOoKqB5zBpvGxcoCsj2X-DpvEkp2WjAKA2PwA6kyGeaUW57T9lmpt3mmYhBrvty703j0_lzKCcQAb20ca6Y5XtvTDB/s1600/Salvador%252C+absis.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A la dreta de l'exterior de la capçalera hi ha la torre campanar, alçada al segle XIV; és de tradició romànica i senzilla construcció amb carreus, un prisma llis de base rectangular amb parelles de finestres en arc de mig punt en totes les cares dels dos cossos, separats per una motllura. Sembla que va restar inacabat, amb un afegit d’obra, fins que ja al segle XX va ser completat amb alguns carreus i una barana o apitrador llis, també separat del cos inferior per una motllura.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">De l’obra feta entre 1538 i 1549 només és visible aquesta part per l’exterior, molt desornamentada com correspon al gòtic tardà. La restauració de la façana de l’absis ha descobert algunes restes de gàrgoles ja renaixentistes i una finestra de la suposada antiga cripta.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El temple té dues portades molt senzilles, la del carrer del Salvador és de llinda, amb una cornisa superior amb pinacles bulbiformes que flanquegen una fornícula amb la imatge del Crucificat. La recent restauració ha tret part de la façana barroca, amb pintures de Sant Vicent Ferrer a la dreta i Sant Tomás de Villanueva a l'esquerra que semblen emergir de dos púlpits també pintats, i quatre àngels, dos a cada costat de la portada, amb símbols de la passió de Crist, amb tot el conjunt emmarcat per galons. Aquesta decoració potser és una mostra única de les ara perdudes que hi hagué en altres temples de la ciutat. També ha estat recuperada la policromia original de la part inferior de la portada, d'estil neoclàssic, que era habitual per a decorar i, alhora, donar-li una pàtina de protecció a la pedra. Així, la intervenció ha respectat tant l'estil barroc de la part superior com el neoclàssic de la inferior de la portada, sense predomini d’un sobre l'altre, ja que tots dos formen part de l'evolució constructiva, històrica i artística del temple.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkI9qB6ZBJbuxFDmN4g6XLOfitvJ_QGweWW67o1dfdPaUYqZpuEGa1dMFXFHSG056ChBL5FBAXUBnB8djMRN2xPow50dLeL4lMAJLY_pR8iO92pIwLwJyjUXsshm3Z3ROXeqTkpPCh2A9J/s1600/Salvador%252C+portada.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="297" data-original-width="170" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkI9qB6ZBJbuxFDmN4g6XLOfitvJ_QGweWW67o1dfdPaUYqZpuEGa1dMFXFHSG056ChBL5FBAXUBnB8djMRN2xPow50dLeL4lMAJLY_pR8iO92pIwLwJyjUXsshm3Z3ROXeqTkpPCh2A9J/s1600/Salvador%252C+portada.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La portada del carrer de Trinitaris és també de llinda, d’estil neoclàssic, amb un grup de la Pietat en la fornícula superior.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">També en aquesta portada la restauració ha descobert el primitiu mur original de la façana, fet de tàpia valenciana, deixant a la vista diversos orificis del moment de la construcció del mur, anomenats metxinals, on s’introduïen les agulles o peces llargues de fusta que suportaven les tapieres, posts grans també de fusta per a fer la tàpia, una mena d’encofrat. Les agulles que ocupaven aquests orificis, a més de suportar les tapieres servien per a pujar a continuar el mur. La neteja de la façana ha deixat altres marques de les diverses intervencions anteriors al llarg del temps.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Ara es pot veure una finestra de grans dimensions tallada en pedra que en algun moment va perdre l’acabament superior en arc apuntat; ha estat recuperda la policromia original de la cornisa, de tons similars a la de la façana lateral, la de la fornícula neoclàssica sobre la portada, originalment blava, i un ull de bou que servia per a il·luminar lateralment l'entrada a la capella de la comunió.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A l'interior és una església de planta rectangular, d'una sola nau amb petites capelles laterals entre contraforts. Està dividida en sis trams i presenta capçalera que visualment sembla recta, encara que és poligonal. El tram més proper als peus, a manera de vestíbul, està separat de la resta per dues columnes que suporten el cor alt, sobre el qual es pot veure l’antiga volta de creueria.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3uzad625sI06HJylpjuUu6uZ_24T-D0zTg-kDYKDAVhNgtZsS-rqonQSvx6H_pMgVlh63jc-CB929vxCAcCcgnjSEsJkdhY8t123H2FXCPXpI-_MjSc6K9NNjl1Zf1R3uagxtMIAskpWQ/s1600/Salvador%252C+interior.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="259" data-original-width="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3uzad625sI06HJylpjuUu6uZ_24T-D0zTg-kDYKDAVhNgtZsS-rqonQSvx6H_pMgVlh63jc-CB929vxCAcCcgnjSEsJkdhY8t123H2FXCPXpI-_MjSc6K9NNjl1Zf1R3uagxtMIAskpWQ/s1600/Salvador%252C+interior.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La nau està coberta amb volta de canó amb llunetes de perfil corb. L'alçat interior s'estructura amb semicolumnes corínties d’estuc, en els intercolumnis de les quals se situen els arcs formers de mig punt que contenen les capelles laterals. Sobre aquestes columnes es desenvolupa un arquitrau amb fris decorat amb oves i denticles.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La capçalera poligonal es va construir entre 1538 i 1549, amb una volta de creueria, de la qual cal destacar la incorporació de tercelets corbs a la manera castellana, però ara està oculta per la reforma neoclàsica.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Les columnes exemptes del presbiteri, idèntiques a les de la resta del temple, estan situades fent reculades per tal d’aconseguir un efecte de capçalera recta i ocultar la seua real forma poligonal. Aquestes columnes suporten un entaulament, sobre el qual es desenvolupa un relleu daurat de la Transfiguració del Senyor, antiga advocació de l'església, i dues figures alegòriques sedents que representen la Justícia i l'Esperança, que formen part de l’altar major al centre del presbiteri, on, entre dues columnes corínties hi ha la imatge del Crist.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L'església està ricament decorada amb estucs imitant el jaspi roig en els fusts de les columnes, i amb daurats en els capitells, el fris i en altres punts. Cal destacar les pintures que a manera de plafons se situen en el centre de la volta. Les de la nau van ser fetes per Vicente Castelló i Amat, són cinc escenes de la Passió. Al presbiteri, Francisco Llácer Valdermont va pintar el Pare Etern entre núvols. Totes aquestes pintures es van realitzar entre 1828 i 1829.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Al tram dels peus, pel costat de l'epístola, hi ha la capella de la Comunió, de planta rectangular, dividida en dos espais per un arc faixó. Va ser feta al segle XVII i reformada un segle més tard. La volta rebaixada de la coberta va ser pintada al fresc per Vicente López amb una representació de la Mare de Déu i els doctors de l'Església; no es conserva tota l’obra original, perquè una gran part va ser repintada després de la guerra.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_iXahrRZVQtctQc3reNh45UTDdzeGA8UzJTRip_vJtWyqwI7d4Oh2Qtf2ydN2vyhWBO-rrp5NzVWM_mt6IwHDYVHpQIOMamG4iamCI0caiSpvbY0wK3ZLZLypWcob2u1KMr8gvGQJVkv4/s1600/Salvador%252C+arribada.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="375" data-original-width="500" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_iXahrRZVQtctQc3reNh45UTDdzeGA8UzJTRip_vJtWyqwI7d4Oh2Qtf2ydN2vyhWBO-rrp5NzVWM_mt6IwHDYVHpQIOMamG4iamCI0caiSpvbY0wK3ZLZLypWcob2u1KMr8gvGQJVkv4/s320/Salvador%252C+arribada.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El Crist del Salvador és una de les imatges més venerades en el passat de València, el qual tradicionalment presidia totes les rogacions i processons penitencials que va fer la ciutat.</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El seu origen és llegendari i miraculós. Segons diu la tradició, l’any 1250, regnant encara Jaume I i essent bisbe de València fra Andreu d'Albalat, aquesta imatge de Jesús crucificat, que hauria estat llançada al mar pels sarraïns de Beirut, travessà el Mediterrani, vingué surant contra el corrent del riu i es va aturar davant la porta dels Catalans de la muralla, en un lloc pròxim a l’actual pont de la Trinitat, d’on va ser rescatada de les crescudes aigües del Turia i va ser traslladada a la propera capella de Sant Jordi, anomenada del Salvador des de llavors. Arribà sense el braç dret, que se li féu de nou després.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Aquesta llegenda popular sobre l'arribada a València del Crist del Salvador va quedar reflectida, segons Orellana, en el llenç que va pintar Vicente Salvador Gómez, per a cobrir el nínxol de la imatge en el retaule major de l'església, després de la renovació barroca del temple, el qual va ser retirat en la reforma neoclàssica. Aquesta obra s’ha perdut, però es conserva l'esbós al Museu de Belles Arts, gràcies a la donació Orts-Bosch.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A banda i banda del presbiteri existien dos grans llenços pintats per Juan Conchillos que narraven passatges de la història del Crucifix, i que es mantingueren en la reforma neoclàssica, però van ser destruïts el 1936; es conserva l’esbós preparatori d'un d'ells en una col·lecció particular madrilenya. El buit deixat pels llenços de Conchillos permet veure la fina decoració daurada del mur feta en la reforma barroca anterior a la neoclàssica.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn1Za8d2WltTzFnhYqdFLJ8Ec3dY60fcMfIzeyPnu6NuZe0uqbbccOfWCCrYxIK75eiiYP32rGPaszxuvzhYuvOUf-fyZhMThjS3uh4dfld9n-6LIYH1EmrZkpML_uEdVXFvPBGjfemv6M/s1600/Salvador%252C+Cristo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1115" data-original-width="774" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn1Za8d2WltTzFnhYqdFLJ8Ec3dY60fcMfIzeyPnu6NuZe0uqbbccOfWCCrYxIK75eiiYP32rGPaszxuvzhYuvOUf-fyZhMThjS3uh4dfld9n-6LIYH1EmrZkpML_uEdVXFvPBGjfemv6M/s320/Salvador%252C+Cristo.jpg" width="222" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La imatge del Crist va patir molts avatars al llarg de la història. Així, el 17 d'abril del 1823 va ser danyada per una bomba de les tropes reialistes que va caure en l'església i que afectà a la volta i al presbiteri; i el juliol del 1936 va patir importants cremades en una foguera de la qual va ser afortunadament rescatada d'una destrucció segura i portada al Museu de Belles Arts, amb els braços separats del tronc.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Artísticament, aquesta imatge, amb deu pams de llargària -prop de tres metres d'altura- i 300 quilograms de pes, feta en fusta de noguera i policromada, coberta amb un drap de puresa fins als genolls, amb el peu dret creuat sobre l’esquerre d’una manera forçada, cal inserir-la en la transició del romànic al gòtic, cap al segle XIII. Té el cap acotat cap a la dreta, el coll una mica descentrat en relació amb els muscles, i el cos inclinat també cap a la dreta; per açò, el braç dret que li mancava i va ser reconstruït, calgué fer-lo més llarg que l’esquerre per tal d'adaptar-lo a la creu; potser es tracta de la principal figura d’un davallament, que tindria el braç dret (el perdut, i refet clavat en la creu) desclavat i en posició vertical, cap a terra, amb la qual cosa no es donaria la dislocada postura actual del Crucificat.</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En la part posterior de la figura existeixen tres buits, actualment coberts per a no enlletgir la imatge quan està exempta, els quals han donat lloc a múltiples interpretacions sobre la seua finalitat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Una recent restauració va refer en fusta l’encaix del braç dret, eliminà tots els elements metàl·lics aliens a l'obra, i els vernissos acolorits i oxidats que abans la feien veure quasi negra, finalment, un estucat i anivellat de les llacunes i mancances, i la reintegració de la policromia amb aquarel·les discernibles de l'original, va tornar a la imatge el seu aspecte primitiu.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYP6VLbBJEUG164hDlGNXXLwbukmqaEUTquFC2CwMkquWr6tuRXraI9HNwjuTP80X3n5KX-fzfrRlHclZJY8cln-_8ximK3YQnXR7jC-47AuXW38Ou4hFKVOUq30cKqUcEmZTBJ2yPK21L/s1600/Salvador%252C+Cristo+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="437" data-original-width="354" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYP6VLbBJEUG164hDlGNXXLwbukmqaEUTquFC2CwMkquWr6tuRXraI9HNwjuTP80X3n5KX-fzfrRlHclZJY8cln-_8ximK3YQnXR7jC-47AuXW38Ou4hFKVOUq30cKqUcEmZTBJ2yPK21L/s320/Salvador%252C+Cristo+2.jpg" width="259" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<v:shape id="Imatge_x0020_3" o:spid="_x0000_s1026" style="height: 107.65pt; left: 0px; margin-left: 67.4pt; margin-top: 11.4pt; position: absolute; visibility: visible; width: 113.05pt; z-index: 5;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="" src="file:///C:\Users\VICENT~1\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image005.emz">
<w:wrap type="square">
</w:wrap></v:imagedata></v:shape></div>
</div>
Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-33881111582125357462017-11-30T00:45:00.000+01:002017-11-30T00:45:47.302+01:00LA CAPELLA DELS REIS DEL CONVENT DE PREDICADORS, O DE SANT DOMÉNEC<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2hq26CGkey6YMuOtZnZey9Ks286UImUgIXvwtDcHpfN2X7WYk_1Jic8AeoCdT3zobjsYdXAslfH3kZbCvXRyjpYUzaSeWp6F_oGkizk1e9qkIxlziywOfayb9bhKn9cfPIXml-AL5F3C7/s1600/Retaule.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="252" data-original-width="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2hq26CGkey6YMuOtZnZey9Ks286UImUgIXvwtDcHpfN2X7WYk_1Jic8AeoCdT3zobjsYdXAslfH3kZbCvXRyjpYUzaSeWp6F_oGkizk1e9qkIxlziywOfayb9bhKn9cfPIXml-AL5F3C7/s1600/Retaule.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La Capella dels Reis forma part de les restes conservades de
l’antic Convent de Sant Doménec, situades a l’actual plaça de Tetuán. Aquesta
capella és una de les joies del tardo gòtic valencià, iniciada el 1431 per
ordre del rei Alfons el Magnànim, per al seu soterrament i el de sa muller, la
reina Maria de Castella, que va ser acabada per son germà i successor Joan II
el 1463. Aquests reis li donen nom a la capella, però cap d’ells hi va ser
soterrat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La construí Francesc Baldomar i en ella també treballà Pere
Comte; va ser feta de pedra blava fosca de Morvedre, sense cap decoració, com
correspon a una capella funerària. És de planta rectangular, d’11 per 22 metres
a l’interior, amb murs de 2,50 metres d’amplària, que suporten les voltes sense
contraforts ni pilastres.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Està situada al costat de l’entrada de la desapareguda
església major del convent de predicadors. La paret de la façana exterior correspon
a la capçalera de la capella, és llisa, només té al centre, sota una motllura
gòtica que fa de guardapols, els escuts dels regnes d’Aragó (les quatre barres
catalanes), de Nàpols (les quatre barres i les creus del Sant Sepulcre) i de
Sicília (les quatre barres i les àguiles dels Hohenstaufen). Per damunt hi ha
un balcó, obert al segle XVIII, que correspon a la sala sobre la sagristia de
la capella. A la terrassa, i en part visible des del carrer, hi ha una menuda
torre octogonal amb un remat piramidal acabat en bola, és la coberta de
l'escala de caragol doble que du, independentment, a la sala sobre la sagristia
i al terrat, de la qual també es poden veure tres finestres verticals allargades
situades a diferents altures. Al segle XVII es va alçar el campanar sobre els
murs d’aquesta part de la capella.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq3yffZtcQ4SXG9L6Gq9tg3LFmd7xU3Px_rdWO_LsuVtqxXnAdgHkXvmyBdgSxj5-d_PblRdJsbhD1yR-Ia3ryWJrWloVJ1VLiO7gj9NIb_jDzqor2ELyrmgzm2A4zGsG8yCH02_ciZ5Uo/s1600/Escuts.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="178" data-original-width="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq3yffZtcQ4SXG9L6Gq9tg3LFmd7xU3Px_rdWO_LsuVtqxXnAdgHkXvmyBdgSxj5-d_PblRdJsbhD1yR-Ia3ryWJrWloVJ1VLiO7gj9NIb_jDzqor2ELyrmgzm2A4zGsG8yCH02_ciZ5Uo/s1600/Escuts.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Passada la portada, a l’atri renaixentista de l’església es
pot veure el mur de l’epístola de la capella, on hi ha una porta amb gruixudes
arquivoltes bossellades que es perllonguen en els pilars; en el timpà tornem a
veure els tres escuts de la façana, que ací conserven restes de policromia. Els
batents de fusta de la porta encara conserven els claus amb cap de losange amb
el senyal reial de quatre barres.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A l'interior de l’única part conservada de l’església, que és
la capella de Sant Vicent, hi ha la porta principal, als peus de la capella, elevada
sobre dos graons, és un gran arc apuntat amb una elegant motllura, que conserva
la reixa original feta per Aloi Ponç i Francoi Giner. El porxe que la precedia
va ser eliminat en gran part en fer la capella de Sant Vicent.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Prop d’aquesta porta es conserva una tomba </span><span style="font-family: verdana, sans-serif;">enrajolada amb taulells del segle XVII</span><span style="font-family: verdana, sans-serif;">, ara buida i amb l'interior visible sota un vidre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj87UWiXQGqsw_VabsXK9YWmb8ahgOsm0LcjYZzJSlGI2V7uweKChITCKctaTkXxUSCJx5c6gZFOfrq6SLDvdqslkccGq_TnWkhwc0Oedt6-Ieca2GeCYn5whlwmDYW81FoUnz0kjPtqfTt/s1600/Volta.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="276" data-original-width="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj87UWiXQGqsw_VabsXK9YWmb8ahgOsm0LcjYZzJSlGI2V7uweKChITCKctaTkXxUSCJx5c6gZFOfrq6SLDvdqslkccGq_TnWkhwc0Oedt6-Ieca2GeCYn5whlwmDYW81FoUnz0kjPtqfTt/s1600/Volta.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La coberta de la capella és una volta de tres trams, de
creueria arestada, sense nervis, de gran virtuosisme tècnic constructiu, que
recolza directament en els murs; el tram de la capçalera té huit arrencaments
de la volta i deixa dos triangles, també amb voltes arestades, als cantons.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Aquestes voltes sense nervis de l'últim gòtic fan necessària
l'aplicació de l'estereotomia o art del tall de la pedra, amb planificació i
preparació de plantilles per al tall de les pedres, que es feien de paper
engrutat perquè s’empraven per a molt poques peces, i en ocasions per a una
sola.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Tres finestres ogivals en les parets laterals i una rosassa
sobre la porta dels peus, donen llum a la capella.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Al centre de cada paret lateral hi ha un arcosoli destinat a
les tombes dels reis; tenen en la clau un losange, amb l’escut d’Aragó el del
costat de l’evangeli, per al rei, i amb el d’Aragó i Castella, el de l’epístola,
per a la reina.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A la banda de l’epístola hi ha el púlpit amb un apitrador de
pedra que sobresurt lleugerament i l’escala dins del mur, amb l’accés visible.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoOmJ8BDavuFGqM6o_w5U-HGUO01AcOX2c97SF68zUTnogukBW4lrgvsanUBmwYDlX8L7R-zFRWhZA3a3QqN55KsFidhtc4-UIViXAvlZC3uMNMmTUsZuzIn5-WpG3qbsUPetK5HF2lypk/s1600/Porta+esbiaixada.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="275" data-original-width="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoOmJ8BDavuFGqM6o_w5U-HGUO01AcOX2c97SF68zUTnogukBW4lrgvsanUBmwYDlX8L7R-zFRWhZA3a3QqN55KsFidhtc4-UIViXAvlZC3uMNMmTUsZuzIn5-WpG3qbsUPetK5HF2lypk/s1600/Porta+esbiaixada.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">També a la banda de l’epístola, però a la capçalera, hi ha
un arc de mig punt motllurat, disposat en biaix (obliquament respecte del mur)
que dona accés a la sagristia, coberta amb una volta de creueria simple d’aresta;
sobre la sagristia hi ha una altra sala coberta amb volta de canó; aquestes
dues voltes també són de factura complicada, perquè calgué adaptar-les a una
planta trapezoïdal. La sala superior comunicava visualment amb la capella per
dues finestres menudes, avui clausurades.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">De la sagristia ix una interessant escala de caragol doble
(hi ha una dins de l’altra en els primers trams, i són independents) una porta
du a la sala sobre la sagristia i l'altra, amb un caragol d’ull obert, o de
Mallorca, fins al terrat; el remat de l'escala és la menuda torre octogonal amb
coberta piramidal, ja descrita (el 6 de desembre del 1475 una tempesta la va
trencar, segons diu el dietari del Capellà d’Alfons el Magnànim: <i>lo llamp ferí en lo monestir dels frares Predicadors
e llevà lo capell del caragol de la capella del senyor rei, e llençà les pedres
per tota la plaça; e a la casa de mossén Jordi entrà pedra, que tota la casa
atronà. E lo penell, que estava alt en lo capell, llençà a la plaça dels Hams</i>.)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Com el rei Alfons el Magnànim va morir a Nàpols, on va ser
soterrat, i la seua muller, Maria de Castella, va fer-se el sepulcre al Monestir
de la Trinitat, que ella havia fundat, la capella restà sense cap ús funerari
fins que el 1535 l’Emperador Carlos V autoritzà que fos utilitzada com a panteó
familiar per Mencia de Mendoza, marquesa de Cenete, segona esposa i vídua del
duc de Calàbria, Virrei de València.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La Marquesa de Cenete va fer construir el cadirat del
presbiteri per al cor, que és una elegant talla renaixentista de fusta, amb
pilastres decorades amb relleus a <i>candelieri</i>
i pintades. També va substituir l’antic retaule gòtic pintat per Joan Reixach per
l’actual, una superba obra renaixentista feta per Josep Esteve entre 1581 i
1588, que combina escultura i pintura; la imatge central és la Mare de Déu de l’Esperança,
que té al seu davant, agenollats, els reis Alfons el Magnànim i Joan II, els
quals donen nom a la capella; altres escultures són La conversió de Sant Pau
camí de Damasc, el Calvari, amb el crucificat, Maria i Joan, i el Pare Etern.
Les pintures, del flamenc Isaac Hermes Vermey, representen Sant Pere i Sant
Pau, i Sant Doménec de Guzman i Sant Vicent Ferrer.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">També decorà la capella amb altres elements artístics, ara perduts,
només es conserva el Tríptic de la Passió o dels Improperis, de Hieronymus
Bosch o potser del seu obrador, que actualment s'exhibeix en el Museu de Belles Arts de València.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVBsSwlSET0-i_geVUlhou4gbui0w8W_0AdGE-3QEaXinijWzG1-46uOfH_nvm2W3wVjAK4IUDZHHEykSclzI8JChr1DA2t4rj3Dxplsa0aSUO2asCa10Gn-K2P6irOThHSToqqIWcXeFi/s1600/Tomba+marquesos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="200" data-original-width="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVBsSwlSET0-i_geVUlhou4gbui0w8W_0AdGE-3QEaXinijWzG1-46uOfH_nvm2W3wVjAK4IUDZHHEykSclzI8JChr1DA2t4rj3Dxplsa0aSUO2asCa10Gn-K2P6irOThHSToqqIWcXeFi/s1600/Tomba+marquesos.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Al centre de la capella hi ha el bellíssim sepulcre renaixentista
dels Marquesos de Cenete, fet a Gènova, cap al 1563, pels escultors Giovanni
Carlone i Giovanni Orsolino, segons traça de Giovanni Battista Castello, Il
Bergamasco. Sobre una alta base amb àngels i calaveres hi ha les estàtues jacents
dels pares de Mencia, Rodrigo Diaz de Vivar i Hurtado de Mendoza, amb armadura,
espasa, i elm als peus, i Maria de Fonseca, amb un llibre, i un gos als peus, que és símbol de fidelitat. Als laterals del basament hi ha inscripcions que diuen: <i>A don Rodrigo de Mendoza, marquès de Zenete,
pare de donya Mencia de Zenete, baró esclarit. Va morir el 22 de novembre de
1523</i>. <i>A donya Maria Fonseca de
Toledo, marquesa de Zenete, mare de donya Mencia de Mendoza, esclarida dama. Va
morir el 16 d'agost de 1521</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKlso-nkRMFWmTmBS9PrwPlJZSaGApI62kyffiPqsLejdschL99imulIxoYC0ceHr4V2JdhGkOiW0dLNs9AzEpEKYRp1nmI0gWwar4dkP2w0Gdeu06SHQtpDZ_kofsaDxE_ZAFE_FrfTex/s1600/L%25C3%25A0pida.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="260" data-original-width="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKlso-nkRMFWmTmBS9PrwPlJZSaGApI62kyffiPqsLejdschL99imulIxoYC0ceHr4V2JdhGkOiW0dLNs9AzEpEKYRp1nmI0gWwar4dkP2w0Gdeu06SHQtpDZ_kofsaDxE_ZAFE_FrfTex/s1600/L%25C3%25A0pida.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Mencia també està soterrada a la capella, una làpida de marbre blanc als peus del sepulcre dels seus pares diu: “<i>A la princesa
donya María Mendoza Zenete, filla de don Rodrigo Mendoza i donya Maria Fonseca
la seua muller, marquesos de Zenete; esposa de don Fernando d'Aragó duc de Calàbria,
excel·lentíssima i singular matrona enaltida amb els brillants dots de
l’esperit, enginy, virtut, fortuna i noblesa, que va viure 45 anys, un mes i
cinc dies i va morir el 4 de gener del 1554. Don Luis de Requesens, Comanador
major de Castella, de l'Ordre de Santiago, el seu hereu, perquè quedara un
perpetu monument de la seua cordial gratitud i imperible memòria dels
il·lustres avantpassats de la difunta, del seu propi peculi va fer pagar
aquests sepulcres i estàtues de marbre de Paros</i>”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El pare de Mencia de Mendoza era fill del Gran Cardenal
Pedro González de Mendoza, i el primogènit dels dos <i>bellos pecados del cardenal</i>, segons deia la reina Isabel, que van
ser legitimats pel Papa i els Reis Catòlics.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Rodrigo va tenir fama pel seu geni viu i violent, la seua
gosadia i temeritat. Vidu des del 1497, s’enamorà de María de Fonseca i Toledo,
uns vint anys més jove que ell, però els dos van xocar amb els plans del
llinatge Fonseca per al matrimoni d’ella. El seu enamorament produí una llarga
sèrie de conflictes, entre altres, la confinació de Maria en un convent i l’empresonament
de Rodrigo. Però ell acabà raptant María del convent burgalés de las Huelgas. Morta
Isabel la Catòlica, el rei regent de Castella Ferran d’Aragó els va perdonar el
1507, i celebraren el matrimoni. Quan el comte de Mélito, germà de Rodrigo, va
ser nomenat Virrei del nostre regne, els marquesos es traslladaren definitivament a València. La
participació del marquès de Cenete en la revolta de les Germanies va ser vital
per a la seua resolució ràpida i favorable als interessos de la monarquia i l'aristocràcia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgArGeE2Az30T-__bTVz5t9MwDXckdTH4AqQXjj2hN0Lywbn_-v9x2vryhDNRBz7yzlocxGNZHP1-M07aHSR4MszxjBxRAxrzeDP4kE8uvov-Cn1ZV-50_Cch823hhx_JoyE0samt7aEddr/s1600/Mencia-de-Mendoza.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="280" data-original-width="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgArGeE2Az30T-__bTVz5t9MwDXckdTH4AqQXjj2hN0Lywbn_-v9x2vryhDNRBz7yzlocxGNZHP1-M07aHSR4MszxjBxRAxrzeDP4kE8uvov-Cn1ZV-50_Cch823hhx_JoyE0samt7aEddr/s1600/Mencia-de-Mendoza.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La filla primogènita del matrimoni, Mencia de Mendoza, va
ser dona de gran caràcter i determinació, i es pot considerar el paradigma
d'aristòcrata bella, culta i amant de l'art de les albors del Cinc-cents. Pel
seu primer matrimoni amb el comte de Nassau va viure als Països Baixos, on conegué
Lluís Vives i entrà en relació amb la cultura i l'art flamencs.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La seua bellesa dels primers anys es convertí al final en
una gran obesitat, fins al punt que, per a descriure exactament el seu volum es
prenien referències agropecuàries: "</span><i style="font-family: verdana, sans-serif;">és
cosa certa que cabia en cada calça de dita senyora Duquessa sis almuds de
forment i no podia resollar per lo nas sino per la boca, i cada matí dos dames
li posaven desfiles banyades en aigua ros per tots los doblecs dels braços i
mamelles perquè no s’escaldàs</i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">".</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Alguns cronistes de l’època descriviren les incidències que
l'extraordinari volum del cos de la duquessa havia provocat en donar-li
sepultura, amb detalls de macabre realisme: “<i>A IIII del mes de giner de l’any MDLIIII, fos servit Nostre Senyor de
portar-se’n de esta vida l’ànima de la Ilma. i Excma. Senyora Duquessa de
Calàbria, fou soterrada en lo monestir de predicadors, e per ser tanta la
gruixa que era cosa monstruosa, fou posat lo cos en un taüt en una capelleta de
les dos que estan en la capella del Rei, davant la trona, e fou tancada de
barandat mentres adobaven la sepultura, e com tingués tanta gruixa eixien
regalls per les juntes del barandat amb gran corrupció, e així fou necessari
tornar-lo a tapar</i>”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La cripta sota la capella també conserva les restes del
pintor Joan de Joanes, dutes ací el 1850 des de la desapareguda església de la
Santa Creu, amb intenció de crear, a proposta de Vicente Boix, un panteó de
valencians il·lustres, que mai no es va dur a terme.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2KHs5Yd9AuNmqwATXk44mgw8PHh6rAo4DwWiDWgcLmopI_CcA54unwVi3jD7nGCohFSc6pWDw6KZnk9rXUpkBY6ISYCPCjB7rt9v4vvIRF_hyEZWKNPLDoDPn05uN2i9YyWtvl2khH5TB/s1600/Tr%25C3%25ADptic.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="249" data-original-width="575" height="172" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2KHs5Yd9AuNmqwATXk44mgw8PHh6rAo4DwWiDWgcLmopI_CcA54unwVi3jD7nGCohFSc6pWDw6KZnk9rXUpkBY6ISYCPCjB7rt9v4vvIRF_hyEZWKNPLDoDPn05uN2i9YyWtvl2khH5TB/s400/Tr%25C3%25ADptic.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-14386931724114328552017-10-07T20:09:00.000+02:002017-10-07T20:09:04.336+02:00LA LLUMINOSA VALÈNCIA DEL SEGLE XV<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">L’historiador
Ferran Garcia-Oliver, en la seua biografia d’Ausias March argumenta que el nom
del poeta és una paraula plana i per tant no cal accentuar-la, i així ho fem
nosaltres. Però el nostre motiu és oferir-vos el fragment d’un capítol d’aquella
biografia, que fa una descripció molt interessant de la ciutat de València a l’època
del poeta:</span><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhElqXzU0aUq4SR3WN0D8eTTCDklNDL_gwVRtI2tybp3Wu-aLS6UqoYhOqbZla4bDkuCXg9Y7dqAHRJ1rLaMn1xFSMHjgxILa11pXvtnN4hJHpoKf1Qlz2bCHVqYGbikzJo8sp8XuKWz88C/s1600/Porta+Serrans.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="182" data-original-width="278" height="261" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhElqXzU0aUq4SR3WN0D8eTTCDklNDL_gwVRtI2tybp3Wu-aLS6UqoYhOqbZla4bDkuCXg9Y7dqAHRJ1rLaMn1xFSMHjgxILa11pXvtnN4hJHpoKf1Qlz2bCHVqYGbikzJo8sp8XuKWz88C/s400/Porta+Serrans.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">“Ser habitant de València significa
fonamentalment pagar algunes taxes comunitàries i beneficiar-se’n dels seus
privilegis. Ausias Marc continua conservant l’alberg de Gandia, on regressa amb
certa assiduïtat, cal també refugiar-se al primer rumor a València de contagi
d’aquell “aire molt pestilent portant al món una plaga mortal” com es refereix
en els seus versos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">València
creix sobretot gràcies a la vinguda de milers de forasters, convençuts que hi
trobaran les oportunitats laborals i la fortuna que fins ara la vida els ha
negat. No són pocs els que ho aconsegueixen, però molts també els que no
arribaran ni a ensumar-hi l’èxit que somiaven, i de nou hauran de plantejar-se
el dilema de la marginació o el camí cap a un nou horitzó. Els aproximats
40.000 habitants censats, més un nombre que de llarg deu superar el 10% de
pobres són massa per a les disponibilitats urbanes. A pesar de l’expansió del
mercat de treball, aquest presenta limitacions objectives per absorbir, en
efecte, no sols els residents sinó els que dia a dia entren a la ciutat només
s’obrin els portals de la muralla en rompre l’alba: bracers, rodamóns, joglars,
soldats, prostitutes, tafurs, venedors de remeis, predicadors dubtosos, un
boldró de lladres, joves sense ofici ni benefici, pelegrins, cecs i esguerrats
que disputen als mendicants locals les almoines i una nit de llit als hospitals
del municipi; en fi una caterva de gentussa vagarina.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8A6KpqPZ8rwyJbhkViyVQmFVux33q466NP1NhD53jkxb8Nf_f7GHouU3E0AUgUPnBjRnv7qCRqodc56AWlYxIE_uHf64cTtPY8907l7vCzWdlswWBuNBRveKx9jYB4q_sxdU9BdEuA66A/s1600/Porta+Quart.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="170" data-original-width="297" height="182" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8A6KpqPZ8rwyJbhkViyVQmFVux33q466NP1NhD53jkxb8Nf_f7GHouU3E0AUgUPnBjRnv7qCRqodc56AWlYxIE_uHf64cTtPY8907l7vCzWdlswWBuNBRveKx9jYB4q_sxdU9BdEuA66A/s320/Porta+Quart.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Aquest
món situat als marges del treball provoca innombrables problemes d’ordre
públic. La criminalitat cova en els purulents barris perifèrics, especialment
cap al bordell, on es multipliquen les tavernes i els hostals que acullen,
sovint sota l’efecte de la ingestió de vinasses infectes, meuques reconegudes i
clandestines, els alcavots que les menen, especialistes dels jocs de naips i
daus prohibits i professionals reincidents del furt que atempten contra la
propietat privada. A les nits, després del “seny del lladre”, els carrers es
fan perillosos i les persones de bé es recullen.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">D’entre
els recent vinguts n’hi ha que els somriu la sort i entren al servei d’alguna
casa poderosa. A banda del menjar i el dormir, poden guanyar-se una bona
remuneració a canvi, això si, de defensar si cal els amos que els lloguen. Per
a tal menester més que res han estat “afermats” per uns llinatges escindits en
bàndols, que traslladen al carrer les seues diferències. Les baralles de
vegades arriben al paroxisme. Encara que ja han passat els anys més durs de
l’enfrontament entre els Centelles i els Vilaragut, les turbulències continuen
agitant València sencera. El tarannà violent de la noblesa s’encomana als
oficis, penetra dins els convents masculins i femenins i, en conjuntures de fam
o d’exaltació espiritual, deriva en avalots incontrolables, com el que arrasa
la moreria el dia del Corpus de 1455, al crit de “facen-se cristians los moros,
o muiren”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg62e6XDmDid4z-1aSccmFE-LYGYoBvPQq5B-Cfo4Us1ONHSFQDXIPiYClW387D91IbCVI9jrwK4bSyJyXD3-YTavq8z2HsjjkNxQFfn5CG8_dJRoPVPEaWbKGCx2kw-9x-NyTsAU58uith/s1600/El+Real.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="172" data-original-width="293" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg62e6XDmDid4z-1aSccmFE-LYGYoBvPQq5B-Cfo4Us1ONHSFQDXIPiYClW387D91IbCVI9jrwK4bSyJyXD3-YTavq8z2HsjjkNxQFfn5CG8_dJRoPVPEaWbKGCx2kw-9x-NyTsAU58uith/s320/El+Real.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">No
cal dir que hi ha el rostre lluminós de València, la de “places, carrers e
delitables horts”. És el que ha perdurat i ha permès encunyar les expressions
complaents de l’esplendor del XV i del segle d’or de les lletres vernacles. La
jovialitat de la metròpoli que acull riuades d’immigrants es palesa en
l’eufòria constructora: les muralles amb les Torres de Quart, la capella dels
Reis de Sant Domènec, el convent de la Trinitat, nombrosos palaus de sòbria i
elegant factura gòtica. És la València dels mercaders triomfants. Compten per a
l’èxit, amb una agricultura d’exportació –sucre, safrà, pansa, oli, plantes
tintòries, arròs, vins de qualitat- i amb una indústria de draps de llana de
mitjana qualitat i preus mòdics bastant competitiva. I capitals, és clar, per
moure els pesants engranatges d’una economia estretament connectada, a través
del seu port, amb les places més importants de la Mediterrània i els mercats
capdavanters d’Europa occidental.</span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Si
bé és cert que un ampli sector de la població passa gana, i subsisteix gràcies
al sistema assistencial de la ciutat i a la caritat privada, a València es viu
molt bé. El patriciat local, integrat pels prohoms dels negocis mercantils i
l’aristocràcia de sang, tenen totes les necessitats cobertes i primer de tot
les alimentàries, que al món medieval ja és prou com per distingir el ric del
pobre. Quan conviden a una festa, els “ministrers” hi toquen animades peces de
ball i amables cançons d’amor, A les seues taules se serveixen exquisides
viandes, vins excel·lents, postres de fantasia; decoren els palaus que habiten
amb taules que representen escenes edificants de la Bíblia, tapissos, mobles de
marqueteria, taulellets de Manises i Paterna, i, no cal dir-ho, es vesteixen
amb luxoses peces de drap toscanes, flamenques i orientals, com paons fets per
a l’admiració. La València feliç sembla que se li esmuny a Ausias Marc, Si bé
es mira, en els seus versos no ha deixat traça de l’eufòria contemporània. Marc
pressent com a moralista allò que ara els historiadors sabem, que tal eufòria
descansava sobre uns pressupòsits febles. València, tot el país en realitat, és
feliç i pecador. En tant que cristià, en un grau precari de professió, Marc
se’n fa cabal. El desassossec de la consciència llavors s’afegeix a la fortuna
imprevisible per exacerbar la insatisfacció íntima ¿La temperatura libidinosa
de la ciutat, les usures prohibides, l’orgull irruent dels poderosos, no mouen
al capdavall la ira de Déu i el càstig en forma de desgràcies i catàstrofes
naturals?”</span><o:p></o:p></span><br />
<span style="font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsQTbW7t3JfxSf7kzdkJQ95pjz-Ip30TVi-me4HSS67rzs341xaGG1hjvM_sV1ytKR5dcl3yHJsx_s6Q4YF0kJD9VIgqDsU6SSy3VHQFpkexcQJeKfk-gyIIZx9vQ7nM_wDs-qoOXaTHyq/s1600/Carrer+Sagunt.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="159" data-original-width="317" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsQTbW7t3JfxSf7kzdkJQ95pjz-Ip30TVi-me4HSS67rzs341xaGG1hjvM_sV1ytKR5dcl3yHJsx_s6Q4YF0kJD9VIgqDsU6SSy3VHQFpkexcQJeKfk-gyIIZx9vQ7nM_wDs-qoOXaTHyq/s320/Carrer+Sagunt.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-14672872623247290492017-07-20T18:35:00.000+02:002017-07-20T18:35:02.739+02:00L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL MAR<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L'Església de l’Assumpció del
Grau ja es citava com a Santa Maria del Mar o del Grau en documents del segle
XIV. També apareix en els dibuixos fets el 1563 pel pintor flamenc Anthoine Van
den Wijngaerde.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">D’aquella antiga església no es
conserva res, el temple actual, finalitzat el 1736, és de nau única, coberta de
volta de canó amb llunetes, i capelles laterals entre els contraforts, que es
comuniquen entre elles per un pas obert en aquells. Té una cúpula sobre petxines
en el transsepte o creuer, aquest és de la mateixa profunditat que les capelles
i no sobresurt en planta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNJy4DhHIsMb7SnqjdRnrDTxkdufdYFp630Jsj8qth2FUl4t2mOc0wntEaKA0GUEMtOt3y_PlQ-8lklAcdYVm3Y9YOZX3_xdoqPNLIB91bFHBK4KXQU75yASHR-0cjJugUAHoPbB0jDlgz/s1600/SMM+Altar.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1041" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNJy4DhHIsMb7SnqjdRnrDTxkdufdYFp630Jsj8qth2FUl4t2mOc0wntEaKA0GUEMtOt3y_PlQ-8lklAcdYVm3Y9YOZX3_xdoqPNLIB91bFHBK4KXQU75yASHR-0cjJugUAHoPbB0jDlgz/s320/SMM+Altar.JPG" width="208" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El revestiment interior és
neoclàssic. La capçalera quadrada té un senzill retaule amb dues columnes i
entaulament, es decora amb grans quadres i la imatge de l’Assumpció, que ocupa
la fornícula central acompanyada d’àngels, un dels quals du una nau.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A la banda de l’epístola del
transsepte hi ha la capella de la comunió, dedicada al Crist del Grau, una valuosa
talla del segle XVI, coneguda popularment com el Negret, de la qual es diu que l’any
1411, lligada a una escala de fusta amb 33 travesses (el anys de Crist), va
arribar pel mar al riu Túria, que dividia els termes del Grau i Russafa. Les
dues parts volien que la imatge acabara a la seua riba; els de Russafa
utilitzaren els famosos ganxos dels russafins per a intentant agarrar-la, però
finalment, la imatge acabà al Grau. La decoració de la capella és neoclàssica,
amb pintures de sants valencians i la història de la imatge. Una inscripció a
la part alta dels paraments laterals diu: “Sembrant la pietat i pau a nostra
platja arribares. Als teus fills no desampares, Santíssim Cristo del Grau”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0aHU9QbjLIE8NeIC82GH2NlN7V_hDt4nIOy0fY9C2s9h2uTQIXH-VA7LfsJczmQ4_pjKL922kQFgSOWzGzu089KJ-A6X8MuODWer7cQ3sTxSsRTlwJZgacb0F005Gz8UlEIYlknySlujn/s1600/SMM+C%25C3%25BApula.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="525" data-original-width="700" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0aHU9QbjLIE8NeIC82GH2NlN7V_hDt4nIOy0fY9C2s9h2uTQIXH-VA7LfsJczmQ4_pjKL922kQFgSOWzGzu089KJ-A6X8MuODWer7cQ3sTxSsRTlwJZgacb0F005Gz8UlEIYlknySlujn/s320/SMM+C%25C3%25BApula.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Darrere de l'Altar Major hi ha
una capella o reraltar que feia funcions de sagristia i conservava el Crist de
la Palma, una interessant talla barroca. Aquesta part és una resta de
l’església anterior a l’actual; té decorades al fresc les parets i la cúpula,
obra de Juan Bautista Bayuco, realitzada el 1702, amb representacions de les
virtuts teologals (Fe, Esperança i Caritat), la Revelació, la Doctrina i la
Trinitat, a més de sants pares de l’església i alguns personatges de l’època,
totes elles envoltades per àngels, cornucòpies, gerros, garlandes i flors, una ornamentació
barroca pròpia de l'època.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Prop de la porta principal hi ha
una imatge del segle XVIII de Sant Telm, que és el patró dels mariners.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Tant la nau central com la
capella del Crist han sofert diverses reformes, especialment després de les guerres
de 1808 i de 1936.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La cúpula central del creuer es
revesteix a l’exterior amb teules esmaltades en blau, una característica dels
temples barrocs valencians.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl5fG2yN2VUf20bvWpDp3ME57ML6djeWug5QTlXnuhU6N97YsqbSOzQlSs13IJZveLQlhyphenhyphen6MyBlQZvJ2-jvfT953dnmBLiCqJIJgWekurESZPiIc-lBIYyHyU8PRK9nUhJJoMJ-rXVHkUL/s1600/SMM%252C+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="185" data-original-width="273" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl5fG2yN2VUf20bvWpDp3ME57ML6djeWug5QTlXnuhU6N97YsqbSOzQlSs13IJZveLQlhyphenhyphen6MyBlQZvJ2-jvfT953dnmBLiCqJIJgWekurESZPiIc-lBIYyHyU8PRK9nUhJJoMJ-rXVHkUL/s1600/SMM%252C+1.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Tota l’obra exterior és de maons,
amb arcs de descàrrega i finestres semicirculars sobre les dues senzilles
portades tardo barroques, la lateral, oberta a la banda de l’evangeli del transsepte,
que recau a l’avinguda del Port està formada per dos cossos, l'inferior allotja
la porta adovellada i en el segon cos una fornícula alberga una creu sobre una
escala, tot de fusta, que fa al·lusió a l'arribada del Crist del Grau. Hi ha
una làpida que diu: “St. Mª. Del Grao, 1940”. La data és la de la restauració.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La façana principal, situada als
peus de l'església, guarda certa similitud amb l’altra, però és de maó,
recobert o aplacat; en la fornícula del cos superior podem veure una imatge de
Nostra Senyora de la Llum, realitzada el 1943.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: -.55pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El campanar,
acabat el 1689, presenta cossos de diferents altures separats per una línia d’imposta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: -.55pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En la part
superior hi ha el cos de campanes amb un arc de mig punt flanquejat per
pilastres dòriques en cada costat. El 1858 s’hi va instal·lar un rellotge, i el
1979, amb una reparació maldestra, se li va reposar una balustrada amb
piràmides als cantons, remat perdut quan va fer de casamata durant la guerra
civil.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhopwb2BaMaTqZPlwwO_OOATt7A7n2c-EyOmAq7nq-tfZYCf2hGKI3ysps-_78ZDm80gbuzAvQ5cnq3atdwQ2XWL8HK9OWaO6m3X-iD7HNwMDe5_7rMMFnlYNVgzLuCgTnGJJcddkeURV2B/s1600/SMM+font.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhopwb2BaMaTqZPlwwO_OOATt7A7n2c-EyOmAq7nq-tfZYCf2hGKI3ysps-_78ZDm80gbuzAvQ5cnq3atdwQ2XWL8HK9OWaO6m3X-iD7HNwMDe5_7rMMFnlYNVgzLuCgTnGJJcddkeURV2B/s1600/SMM+font.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Als peus de la torre hi ha una
font de bronze amb un xiquet i un dofí, que vessa l’aigua sobre una gran
petxina; una placa de pedra situada a sobre, diu: “Aigua del Túria vessa
aquesta font pels esforços del municipi de València, la cooperació d'aquesta
vila i el llegat de 80.000 reals de Don Dionisio Bello. 3 maig 1859”.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Una altra placa col·locada l'any
1999 diu: “750 Aniversari. El rei Jaume I el Conqueridor, atorgà al lloc de
l'actual Grau el nom de <i>Ville Nove Maris
Valentiae</i> i nombrosos privilegis el 27 de maig de l'any 1249”.</span></div>
Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3482061563784838466.post-4288411381511411912017-07-04T00:42:00.001+02:002017-07-04T00:42:31.288+02:00LES BARRAQUES<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Les barraques, avui pràcticament desaparegudes, eren les
vivendes humils i característiques de l’Horta, construïdes amb materials de
fàcil obtenció a la zona, com atovons, fets amb fang barrejat amb pallús i
assecats al sol, per a les parets baixes, i per a la resta, canyissos enlluïts
amb fang; la coberta es feia amb poca fusta, canyes, i fibres vegetals
procedents de l’Albufera, com borró, mansega, senill i altres.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS9sTqN5f4Ql2z5QaVP28TeoNGrsZ5rZ7LEtAnvy0rsnAWxctD6ncsvUsqbjWVQ3cWCn2wtuaOYvzqlrYOnDQADHjOliWgFLGn0nmAsJ6CRs2Pa4ShkYc17PmF1G2bLlswicclph1yKr8e/s1600/barraca-construccion.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="307" data-original-width="401" height="244" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS9sTqN5f4Ql2z5QaVP28TeoNGrsZ5rZ7LEtAnvy0rsnAWxctD6ncsvUsqbjWVQ3cWCn2wtuaOYvzqlrYOnDQADHjOliWgFLGn0nmAsJ6CRs2Pa4ShkYc17PmF1G2bLlswicclph1yKr8e/s320/barraca-construccion.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Eren de planta rectangular, generalment orientades de sud a
nord, d'uns nou per cinc metres, amb façana i porta al sud, amb una altra al
costat nord. Originalment l'espai interior era únic, amb un lloc centrat per a la
llar del foc. Més endavant es van diferenciant algunes peces, amb la llar situada
immediata a l'entrada i la xemeneia adossada a un dels costats de la planta, o
bé situades al costat d’un ample corredor de porta a porta, que feia de cuina,
menjador i magatzem, amb dos o tres dormitoris a l’altre costat. Tenien una
planta superior o cambra </span><span style="font-family: verdana, sans-serif;">que antigament va ser utilitzada per a la cria dels cucs de seda</span><span style="font-family: verdana, sans-serif;">, s'hi accedia mitjançant una escala de mà de fusta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La coberta era a dos aigües, perpendicular a la façana, amb
un angle molt inclinat; consistia en uns cabirons de fusta, les anomenades
costelles del sostre, sobre aquestes costelles, unides amb tirants, es feia un
bastiment de canyes, que es cobria amb garbes de les fibres vegetals mencionades,
cosides sobre el bastiment; la coberta sortia sobre les façanes amb un trenat
de palla més fina en forma de cilindre. El penal, o part alta de les façanes,
podia tindre estretes finestres verticals amb barrots de fusta, o fins i tot de
ferro, i es rematava amb una creueta de fusta (potser no siga cert, però es diu
que la creu distingia la vivenda dels cristians vells de la dels moriscos, que
foren expulsats el 1609).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La cuina podia estar dins, a la part de davant o de darrere,
i fora, al corral, o en un annex independent, i així mateix el forn, una petita
estructura redona coberta amb volta esfèrica. Un complement de la barraca era
l'emparrat que ombrejava la façana sud, o d’entrada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L’exterior de la barraca es protegia pintant-lo amb calç
periòdicament; també calia canviar les fibres de la coberta cada cert temps.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Recordem “La Barraca”, una famosa novel·la, dura i tràgica, escrita
en castellà per Vicente Blasco Ibáñez, i també aquestes dues visions poétiques
diferents de la barraca, una romàntica, dolça, conformista i conservadora, de
Teodoro Llorente, l’altra, moderna, realista, i reivindicativa, de Carles
Salvador:</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6rLTd8eIwVqsAB_6ygGkDypqan8-CzuG5qOoJyS0iuH7PkeZqgKJkbX7Px5IhzP019SJtPPxp2AAVAn7mNp9zwfgegoNlPZIpIWMNakyfK8mH4Bceg4E_q8UCjapLJjHH2QLMBDFpDoY8/s1600/bona+barraca.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="465" data-original-width="736" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6rLTd8eIwVqsAB_6ygGkDypqan8-CzuG5qOoJyS0iuH7PkeZqgKJkbX7Px5IhzP019SJtPPxp2AAVAn7mNp9zwfgegoNlPZIpIWMNakyfK8mH4Bceg4E_q8UCjapLJjHH2QLMBDFpDoY8/s320/bona+barraca.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<b><i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> LA BARRACA</span></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> Teodoro Llorente, 1883<o:p></o:p></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> Com la gavina de la mar blavosa</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> que en la tranquil·la platja fa son niu,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> com lo nevat colom que el vol reposa</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> de l’arbre verd en lo brancatge ombriu,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> blanca, polida, somrisent, bledana,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> casal d’humils virtuts i honrats amors,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> l’alegre barraqueta valenciana</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> s’amaga
entre les flors.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> Baix la figuera, on los aucells de l’horta</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> canten festius l’albada matinal,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> al primer raig del sol obri la porta</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> i als aires purs del cel lo finestral;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> i com la mare cova a la niuada,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> les amoroses ales estenent,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> pobre trespol de palla ben lligada</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> la guarda
d’un mal vent.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> Quatre pilars, més blancs que l’assutzena,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> formen davant un pòrtic de verdor:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> corre sobre ells la parra, tota plena</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> de pàmpols d’esmeralda i raïms d’or;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> a son ombra, lo pa de cada dia</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> repartix a sos fills lo Treball sant,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> i, en la taula, la Pau i l’Alegria</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> les flors
van desfullant.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> A un costat obri el pou la humida gola,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> i, perquè tinga perfumat dosser,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> la garlanda de flors, que al vent tremola,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> estén sobre el brocal un gesmiler;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> i per la franca porta, mai tancada,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> les flors despreses i el flairós perfum</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> a dins penetren, en la dolça onada</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> de l’aire i
de la llum.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> Pengen del mur l’aixada i la corbella</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> que a terra fan doblar lo suat front;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> lo pulcre canteret que la donzella,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> encorbant lo braç nu, porta a la font;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> i plena d’harmonies misterioses,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> la guitarra, que ensems gemega i riu</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> a la llum de la lluna, en les gustoses</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> vetlades de
l’estiu.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> Allà dins, entre alfàbegues florides,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> en lo corral, baix l’ample taronger,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> mormorejant pregàries beneïdes,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> la mare agrunsa a son infant darrer;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> i al cim de la cabanya, fent-la un temple,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> santificant los gojos i dolors,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> obri eterna la Creu, per digne exemple,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> sos braços
protectors!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> Tot riu entorn: va l’aigua cristal·lina</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> corrent entre pomells de lliris blaus,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> sorolla dolçament la mar veïna,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> mouen els arbres ventijols suaus;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> i si el fillet dormit a la mamella</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> mira l’esposa i calla, ou a lo lluny</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> llarga cançó de l’home, que la rella</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> enfonsa ab
valent puny.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> Barraca valenciana! Santa i noble</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> escola del Treball! Modest bressol</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> del que nos dóna el pa laboriós poble,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> curtit pel vent i bronzejat pel sol!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> Més que els palaus de jaspis i de marbres,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> més que los arcs triomfals i els coliseus,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> tu, pobre niu perdut enmig dels arbres,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> valdràs
sempre als ulls meus!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> En tu naixqué l’hermosa campesina</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> que tot lo món contempla embelesat,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> llauradora ab aspecte de regina,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> plena ensems de modèstia i majestat:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> la d’ajustat gipó i airoses faldes;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> la que el foc de l’Aràbia du en los ulls;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> la que clava ab agulles d’esmeraldes</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> los negres
cabells rulls;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> la que la roja fraura, al rompre el dia,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> cull una a una, i en brillant pomell</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> que la mateixa Flora envejaria</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> junta el gesmil, la rosa i el clavell;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> la que desfulla la frondosa branca,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> aliment de l’insecte filador;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> la que als rossos capolls, cantant, arranca</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> la subtil
fibra d’or.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> En tu naixqué, company ben digne d’ella,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> sobri, sufrit, lleuger, fort i lleal,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> el que en l’aspre guaret clava la rella</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> i obri a l’aigua corrent fonda canal;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> el que sembra el bon gra i el arbre talla,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> i en l’almàssera extrau l’oli més fi,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> i ab incansable peu follejant balla</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> en lo trull
ple de vi;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> el que, enflocant son haca voladora,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> la joia guanya, que a la nóvia du;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> el que fa refilar a la sonora</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> citra, en les nits d’albades, com ningú;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> el que, per a defensa de la terra,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> lo vell trabuc despenja del trespol</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> quan per l’horta, donant lo crit de guerra,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> retrona el
caragol.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> En tu nasqueren i ditxosos viuen:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> per a ells, lo món que veuen no és més gran;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> com los aucells que moren on aniuen,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> en tu bressol i tomba trobaran.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> Ton lluminós fogar és sa alegria;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> a sa dolça calor, són forts i rics:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> de tots los
enemics!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> Guarda als infants que baix de la porxada</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> ab lo jònec valent juguen sens por;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> guarda a la verge que en la nit callada</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> escolta la cançó que li ompli el cor;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> guarda a la mare, ardida i jubilosa;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> guarda al pare pensiu, que es cansa ja;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> guarda al pobre vellet, que al peu reposa</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> de l’arbre
que plantà!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> Guarda-los de la pluja i la tempesta</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> per a que dorguen sens dubtós recel;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> guarda-los de la fam i de la pesta,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> del foc dels hòmens i del llamp del cel.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> Guarda-los bé dels esperits malignes,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> de les llengües de serp dels mals veïns;</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> guarda-los bé de temptacions indignes,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> de
pensaments roïns.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> I sobre ses victòries i fatigues,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> sobre el goig breu i el treballar constant,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> sobre el camp pedregat o ple d’espigues,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> sobre la taula buida o abundant,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> sobre el ball de la boda desitjada,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> sobre el fúnebre llit banyat en plors,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> estenga eternament ta Creu sagrada</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> los braços
protectors!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> BARRAQUES<o:p></o:p></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span></i></b><b><i><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Carles Salvador, 1923</span></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> Aneu-vos-en, vosaltres,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> les típiques barraques</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> de l'horta lluminosa</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> gentil i esmeragdina.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> Deixeu que en vostre lloc</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> aixequen els paletes</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> les cases llauradores</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> mester dels temps moderns.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> Aneu-vos-en, barraques,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> vosaltres que sou filles</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> d'un viure primitiu,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> i resten vostres línies</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> tan sols en l'Art pictòrica</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> per ésser un record.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhflB1Qa62kWdk-y0y2HeCu4aLowtlTkz07lQN4TJlnc4r7ZtLp-91IAloikat-GjzkCjQqx9pd7SfSu6wWzJluBIZ1Hx-ChKOkS_P8oaVN6kDyiqjRbb23fWr9WmseO9xKC08FT0_OHGJl/s1600/barraca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="280" data-original-width="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhflB1Qa62kWdk-y0y2HeCu4aLowtlTkz07lQN4TJlnc4r7ZtLp-91IAloikat-GjzkCjQqx9pd7SfSu6wWzJluBIZ1Hx-ChKOkS_P8oaVN6kDyiqjRbb23fWr9WmseO9xKC08FT0_OHGJl/s1600/barraca.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Vicent Mateohttp://www.blogger.com/profile/02165077328461031871noreply@blogger.com0