Elionor o Leonor Manuel de Villena, filla bastarda
del poeta Enric de Villena, emparentat amb les cases reials de Castella i
Aragó, i de mare desconeguda, va néixer probablement a València el 1430; va quedar òrfena als quatre anys i es va educar en el
palau reial de València sota la tutela de la seua parenta, la reina Maria de
Castella, esposa d'Alfons el Magnànim.
 |
| Pannell ceràmic del s/ XIX |
El 1445, adoptant el nom de sor Isabel de
Villena, va ingressar al convent de la Trinitat de les clarisses de València,
on va exercir el càrrec d'abadessa, des del 1463 fins a la seua mort l'any 1490, quan va ser una víctima més de l'epidèmia que assolava la ciutat.
Dona educada, culta i intel·ligent, admirada
pels seus coetanis, com testimonien les dedicatòries amb què diversos autors
valencians li van retre homenatge, Isabel
de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana. La
seua obra fonamental -i l'única conservada- és la Vita Christi, un llibre publicat a
València el 1497 per la seua successora Aldonça de Montsoriu, a petició
d'Isabel la Catòlica.
 |
| Sor Isabel entrega el seu llibre a les mongetes |
La Vita Christi és una narració sobre la vida de Jesucrist escrita
amb el propòsit d'il·lustrar les monges del seu convent, seguint en
clau femenina els models franciscans de l'art de meditar.
L’autora omple la història amb la seua prodigiosa imaginació
i el seu punt de vista femení. Les autèntiques protagonistes del llibre són les
dones, i el que havia de
ser una vida de Crist, esdevé en les seues mans una vida de la Mare de Déu, en la qual destaquen alguns
detalls tradicionalment atribuïts a l'emotivitat del caràcter femení: la
predilecció per l'ús dels diminutius, la magnificació de la maternitat i del
tracte afectuós amb els infants, la vehemència amb què s'expressa el dolor, el
gust per la vida domèstica, la complicitat i la intimitat entre les dones. Contrastant amb les senzilles escenes
domèstiques, l'autora frueix descrivint la pompa i la solemnitat del protocol
de les cerimònies celestials, descrites segons la vida de la cort reial, on
s’havia criat, i es recrea en la descripció de la pompa i el luxe, en la fastuositat de les teles, les joies,
els menjars i l'escenografia.
Vos oferim una brevíssima
selecció de la Vita Christi. Són petits
fragments en una versió lleugerament “modernitzada”, relatius al naixement de Jesús;
per tal de donar continuïtat a la narració, d’alguns capítols no hi ha més que
l’enunciat:
Capítol X.- COM PER MANAMENT DIVINAL, FON LA SENYORA ESPOSADA AMB LO SANT PROHOM JOSEP; E COM VINGUÉ EN NATZARET ON ERA LA SEUA MARE SANTA ANNA; E DE L’EXTREMA POBRESA SEUA:
E Anna acompanyà la senyora sa filla a casa de Josep, la qual estava molt neta e sols de pobresa adornada. Hi havia dues cambretes; en la millor estava un llitet per a la senyora, amb poca roba; e en l’altra un altre per a Josep, molt pobrellet. E la cortesa senyora no volgué en ninguna manera la millor cambra, ans elegí per a si la més xica e més pobra, com amadora de tota virtut. E la senyora santa Anna, sa mare, deixant-la en casa, tornà a la seua, e recordant-se de la pobresa que havia vista en casa de la seua filla, li envià un parell de flassades e algunes eines de casa; e la senyora ho prengué, més per amor de Josep que de si mateixa, e féu moltes gràcies a la senyora sa mare.
 |
| L'Anunciació |
Capítol XX.- COM LO
GRAN EMBAIXADOR GABRIEL, SALUDANT LA SENYORA, LI EXPLICÀ ALTAMENT LA DIVINAL
AMBAIXADA:
E ficant los genolls lo dit
Gabriel davant la excel·lent senyora, digué a sa altesa amb grandísima
reverència Ave Gratia plena, Dominus
tecum...
E la prudentísima senyora,
quan hagué llargament escoltat lo missatger divinal, no dubtant en res del que
dit li era, volent-se informar, digué a l’àngel Oh missatger gloriós, com es farà aquesta faena? Car jo, moguda per
divinal inspiració, he fet vot de virginitat amb voluntat deliberada de no
haver mai ajustament d’home. E respós lo missatger amb
gran plaer a sa senyora dient: Oh puríssima senyora, estigau certa que mare
sereu, senyora, del seu fill sense rompre virginitat. Aquesta obra tan excel·lent
no s’ha de fer per via humana, car lo Esperit Sant sobrevindrà en vostra
senyoria i la virtut de l’altíssim vos abrigarà tota.
Capítol XXXVI.- COM LA SENYORA, AJUDADA PER LES VIRTUTS,
PRUDENTÍSSIMAMENT RESPONGUÉ AL MISSATGER, I CONCEBÉ LO FILL DE DÉU; E L’ÀNGEL
ES DESPEDÍ DE SA ALTESA.
Capítol XXXVII.- COM LO MISSATGER FÉU RELACIÓ DE SA AMBAIXADA A DÉU
LO PARE, E SA MAGESTAT MANÀ FER SINGULARS FESTES EN LO CEL; E LA SENYORA
ANUNCIÀ LES DITES FESTES A LES SEUES AMADES DONZELLES.
Capítol LVIIII.- COM LA SACRATÍSSIMA VERGE ANÀ EN BETLEM E, NO
TROBANT POSADA, SE RECOLLÍ EN UNA COVETA.
 |
| El naixement |
Capítol LXV.- COM LO SENYOR IXQUÉ DEL VENTRE VIRGINAL DE LA SEUA
MARE E FOU ADORAT E BOLCAT PER AQUELLA:
E estant així la senyora,
tota inflamada e absorta en l’amor divina e en lo desig de veure aquell seu
fill tan amat, acostant-se la mitja nit vingué ací lo gran príncep sant Miquel
amb tota la cort del cel, e ficant lo genoll davant sa senyoria, besaren-li la
mà, tots per ordre, com a reina i senyora del cel imperial, e resplandí aquell
lloc de singular claredat. E sant Miquel cridà lo gran secretari de sa
senyoria, Gabriel, e lo príncep Rafael perquè els tres cantaren alegrant sa
senyoria, e ans de començar demanaren de gràcia a sant Josep que volgués fer la
tenor, lo qual amb gran alegria els digué que era molt content d’ajudar-los a
cantar.
E amb aquesta melodia, venint
l’hora e temps per lo Pare eternal ordenada, ixqué lo Senyor del ventre
virginal de la mare seua sense donar-li ninguna dolor, deixant-la verge e pura
segons David havia profetat.
 |
| Visió aristocràtica de Sor Isabel |
E mirant e contemplant aquell
petit cos, e veient la excel·lent bellesa seua el sentí plorar de fred e amb
sobirana pietat l’embolcà amb summa diligència, ajudant-li ses donzelles, car
Diligència li donava los bolquers, Caritat los escalfava, Pobretat los estirava
tant com podia perquè bastaren a cobrir los peuets del Senyor e Pietat portava
un drap que li fos posat damunt lo cap. E tenint-lo la senyora així bolcadet,
lo Senyor deixà de plorar, mostrant que havia pres plaer amb aquella robeta que
l’estalviava del fred.
Mirant la senyora per aquell
lloc on estava, cercava on podria reposar lo seu fill; e no trobant part
ninguna que li satisfés digué a les seues donzelles Oh criades meues, on aconselleu que pose aquest rei eternal? E
respòs santa Pobrea, qui era la seua aposentadora, i digué Ma senyora, aquest pessebre ha elegit lo senyor fill vostre per llit de
repòs. Poseu-lo-hi, no hajau por de les bèsties que hi són; e lo bou e l’ase, segons sa natura bestial, feren gran
demostració de sentir la presència del seu creador e adoraren-lo e acostant-se
amb molta reverència a sa majestat amb les boques tancades per no espantar la
senyora mare seua, amb l’alè que per lo nas llançaven calfaven lo senyor.
 |
| Adoració dels pastors |
Capítol LXVII.- COM LOS PASTORS VINGUEREN A ADORAR LO SENYOR E FER
REVERÈNCIA A LA EXCEL·LENT MARE SEUA.
Capítol LXIX.- COM TRES GRANS REIS D’ORIENT VINGUEREN EN JERUSALEM
CERCANT E DEMANANT AQUELL QUI ERA NAT REI DELS JUEUS.
Capítol LXXIII.- COM LOS SANTS REIS SUPLICAREN LA SENYORA QUE
PUGUEREN TENIR LO SEU FILL AL BRAÇ E FOREN CONTENTATS EN SON DESIG.
Capítol LXXIIII.- COM LOS REIS OFERIREN AL SENYOR OR, ENCENS E MIRRA.
 |
| Adoració dels reis |
Capítol LXXV.- COM LOS SANTS REIS FOREN AVISATS PER L’ÀNGEL NO
TORNASSEN PER HERODES, E COM PRENGUEREN COMIAT DEL SENYOR E DE LA GLORIOSA MARE.
Capítol LXXVII.- COM LA SACRATÍSSIMA VERGE MARIA PORTÀ AL TEMPLE LO
SEU DIVINAL FILL, LO QUAL FOU CONEGUT E ADORAT PER LO SANT VELL SIMEÓ.
Capítol LXXIX.- COM AQUELLA SANTA GENT, ORDENADA EN PROCESSÓ
PORTAREN LO SENYOR A L’ALTAR PER FER D’AQUELL OFERTA, E SIMEÓ PROFETÀ A LA
SENYORA LES DOLORS QUE HAVIA DE SENTIR.
Capítol LXXXI.- COM LA SENYORA, CONTINUANT SON CAMÍ, PERVENGUÉ A LA
CASA SEUA E FOU VISITADA PER LA GLORIOSA SANTA ANNA, SA MARE.
Capítol LXXXII.- COM LA SENYORA FOU AVISADA QUE FUGÍS A EGIPTE, CAR
HERODES VOLIA MATAR LO SENYOR FILL SEU.
Capítol LXXXIII.- COM LA MARE DE DÉU PRES COMIAT DE LA SEUA MARE
SANTA ANNA ABANS QUE PARTÍS PER A EGIPTE:
E venint sa altesa a la porta
de la dita senyora mare seua, tocà amb molt recel perquè no fos sentida ni
coneguda per la gent del veïnat, car de tots se temia i de ningú gosava
fiar-se, puix per lo rei de la terra es veia perseguida. E sentint lo tocar la
gloriosa Anna, manà a una de les seues filles a la finestra e que mirés qui
era; e manà que li obrisen, e la senyora li digué amb un grandíssim plor A mi és necessari fugir d’aquesta terra e
anar a Egipte, e deixar la companyia vostra e aquesta separació és per a mi,
senyora, una mortal dolor. E oint açò la gloriosa Anna, cuità morir,
sentint ja l’absència d’aquelles persones a ella tan cares.
E la gloriosa Anna, sentint
les necessitats de la senyora sa filla, li digué I quina provisió haveu fet per al camí? E sa mercè respòs que no
ninguna, car sols havia pensat en fugir. E la senyora Anna dix Ai ma filla, feu-me gràcia de prendre una
somereta que jo tinc ací en casa mia.
 |
| Fugida a Egipte |
E
manà la dita senyora mare albardar la somereta en què cavalcàs la seua filla e
feu metre en una talegueta tot lo pa que es trobà en casa seua perquè tingués
què menjar en lo camí, e li donà una cistella d’ous, dient-li amb moltes
llàgrimes Aquests ous, ma filla, seran
per al vostre fill; e veus ací un
esclavó perquè pugueu encendre foc en les muntanyes desertes, e recreareu, vos
e lo fill vostre a la calor del foc, e li coureu un ou cada dia quan haureu
oportunitat de fer foc, perquè pugueu passar lo treball del camí. E les
amables donzelles germanes de la senyora, desitjoses de servir sa senyoria,
despenjaren raïms e magranes e posaren-les en una cistella amb altra fruita
seca per proveir-la, car eren molt certes que lo camí era tan aspre que no
trobarien per a menjar, ni encara herba per a la somera; e per això la prudent
mare seua, qui en tot pensava, proveí de civada per a la somera; amb tot, no
podien portar sinó poca, per no anar tan carregats.
E
Josep havia molta consolació de la provisió que la mare de la senyora havia
feta per al camí, e, prenint-ho tot, ho posà sobre la somera. E la senyora,
besant la mà a senyora sa mare, regraciava-li amb molta humilitat allò que
donat-li havia, prenent-ho per amor seua més que per satisfer a la pròpia
necessitat.
 |
| Sagrada família amb Santa Anna |
Capítol XCV.- COM PER MANAMENT DE DÉU LA SENYORA TORNÀ EN LA
TERRA D’ISRAEL E VINGUÉ A NATZARET, ON TROBÀ LA SEUA MARE SANTA ANNA:
Complits
set anys de la peregrinació seua, fon feta divinal revelació manant que tornés
sa mercè amb lo fill seu en la terra pròpia. E venint la senyora a Natzaret,
trobà la virtuosa mare seua, Anna, mig morta del gran enyorament e tristícia que
passat havia per la seua absència e besant-li les mans, s’alegrà molt de la
seua visita.
Santa
Anna oferí al seu nét una camisa que li havia feta, per goig de la vinguda, amb
galó d’or en les mànegues e en los muscles, la qual lo Senyor vestia amb molt
plaer per amor de la santa àvia seua. Aquesta camisa és restada en lo món per
una singular relíquia, e per privilegi de gran excel·lència ha plagut a nostre
Senyor la poseesquen los reis d’Aragó, com a fidelíssims cristians e devots,
los quals tenen la dita camisa en singular veneració e reverència. *
* * * * *
* la camisa encara es conserva a la Seu
de València.
 |
Escut abacial de sor Isabel
|
Encara que li faltava la cama
dreta, i malgrat que el mar ja havia començat a fer estralls en el bronze
mil·lenari, quan es va realitzar la primera neteja va aparèixer un bell rostre,
de faccions clàssiques. Era una figura de gran qualitat. El procés
tècnic de la cera perduda va ser el mètode utilitzat per a fondre les diferents
parts de l'escultura, que posteriorment es van soldar, en un treball molt
acurat, tant en la fosa com en l'acabat, obra d'un taller d'alta
especialització.
