dimarts, 10 de juliol de 2012

GAIETÀ RIPOLL (HOMENATGE A LA MEMÒRIA DE L’ÚLTIM AJUSTICIAT PER LA INQUISICIÓ)



Amb data del 27 de febrer d’enguany vaig publicar un escrit sobre Gaietà Ripoll: L’ÚLTIMA VÍCTIMA DE LA INQUISICIÓ MORÍ A VALÈNCIA 

En un comentari posterior a l’escrit deia que per al juliol utilitzaria informació que vaig trobar a un plec de 38 pàgines retallades del diari EL PUEBLO, que duen per títol La última víctima de la Inquisición – Homenaje a la memoria de Ripoll. Valencia, 1930

La primera pàgina du una introducció signada per Cazalla amb data del 31 de juliol del 1930, que comença dient: “Avui fa 130 anys que morí en la forca, a la plaça del mercat...” Després hi ha un acord de l’Ajuntament, del 18 de juliol de 1906, presidit per José Sanchis Bergón, per a publicar els articles de Salustiano Olózaga i del propi Cazalla, “que contenen les úniques dades que existeixen sobre Gaietà Ripoll, executat a la plaça del Mercat d’aquesta ciutat el 31 de juliol del 1826”. 

Com aquest mes farà 186 anys de la seua mort, copiaré algunes dades que fan referència a la seua vida i als llocs de Russafa on va viure el mestre Ripoll. Amb les primeres intentarem mantindre viva la memòria d’aquella pobre víctima, amb les segones proposarem una peregrinació impossible per llocs i noms que supose oblidats i desapareguts actualment: 

Pàgina d'El Liberal, 1931
Cazalla, en el seu article datat el 28 de juliol de 1894, explica que va visitar la partida del Perú, a Russafa, i allí va parlar amb Vicenta Sanchis Gabino, Rosa Quilis Soler i Juan Bautista Planells, tots els quals van conèixer Ripoll. 

La persona que millor el recordava era Vicenta Sanchis Gabino, de 72 anys, que juntament amb la seua família conservava un cert culte a la memòria del mestre. Era filla d’una bugadera anomenada Mariana Gabino Romero, que habitava la segona barraca del Camí de Pinedo. Vicenta va estar en contacte amb ell perquè tenia germans de més edat i el mestre anava cada dia a donar-los lliçó. Sa mare, ben pobre, encara li guardava un plat del dinar, que era la base de l’alimentació de Ripoll; si molt de tard en tard Mariana podia oferir-li carn, ell mai no la acceptava. 

Una descripció de Ripoll diu que tenia bona figura, amb aspecte tranquil i cabells llargs (que aleshores es consideraven un distintiu de la maçoneria). De matinet, fins a l’hora de l’escola, recorria les barraques per ensenyar als fills dels llauradors que ajudaven els seus pares en les feines del camp. Era tan sobri que tan sols menjava sopes, vestia pobrament, no reservava res per a ell, donava tot allò que tingués i no rebia cap remuneració dels pobres. Vicenta Sanchis el recordava alt i ben format, amb barba negra i gran cabellera, per la qual cosa li deien el mestre Polserut. 

Vicenta digué que quan preguntaven al mestre perquè no anava a missa responia que ell sabia més que els rectors. Quan ja l’havien empresonat, Vicenta i la resta dels veïns el veien passar cada diumenge, nugat com un criminal, conduït a la força a oir missa al molí de la Misericòrdia o a Montolivet. 

Mariana, la mare de Vicenta, no abandonà el pobre mestre durant els vint-i-dos mesos que estigué a la presó de Sant Narcís, li rentava i arreglava la roba fins al dia que tornà a casa desconsolada i amb la roba del mestre: en arribar a la presó li comunicaren que l’havien executat. 

Barraca de la Russafa antiga
A més de la barraca de la bugadera, Ripoll també freqüentava, de nit, per a passar la vetllada, la de José Vivó, l’Arrosser, que estava a la vora del Vall (Cazalla informa que el solar de la barraca l’ocupava el 1930 el nº 40 del traste sexto). Allí, es trobava quan es presentà la ronda, comanada pel lloctinent, que va prendre Ripoll per ordre de la Junta de Fe. 

Rosa Quilis Soler, de vuitanta vuit anys, també va conèixer Ripoll, però recordava ben poc. Només que duia capa i que feia por veure’l amb aquells cabells tan llargs. També va dir que era un home que no creia en res. 

Juan Bautista Planells, de vuitanta anys i amb plenitud de facultats mentals, recordava més coses. Era un xic de tretze anys quan mataren el mestre i el recordava perfectament: Era alt, gros i amb els cabells llargs. Tindria uns quaranta o cinquanta anys i quasi cada dia el saludava, perquè durant moltes hores passejava, completament sol, per la senda que anava des del camí de Pinedo al pont de la Lloseta; quan es trobaven pel camí sempre li deia: -Adéu, xiquet! 

Respecte al seu caràcter i moralitat va dir que ensenyava bé i que semblava un bon home, del qual només es podia dir que no anava a missa. 

A l’entrada de la senda entre el camí de Pinedo i el pont de la Lloseta, que Ripoll freqüentava en els seus passejos, els veïns de la partida del Perú havien construït les escoles, en una barraca de vuit costelles, amb dos plantes; a la de les xiquetes hom accedia pel camí de Pinedo, i la dels xiquets, coneguda com l’escaleta, tenia la porta de la banda de la mar. Un detall eloqüent és que el successor de Ripoll a l’escola va ser un rector. Al temps de Cazalla ja no existia l’escola, l’havia substituït una alqueria anomenada de Curro, en la qual hi havia un estanc. 

Segons Cazalla, Planells recordava que tornant una vesprada de l’Escola Pia va observar al pla del Remei molta gent mirant al riu, en aproximar-se va veure una bóta empastifada de pintura i li van dir que contenia el cos d’un heretge que havien penjat. Després va saber que l’heretge era l’home que cada dia el saludava afectuosament. 

Fins ací les dades obtingudes del plec. Per acabar, un parell d’observacions: al febrer vaig escriure que les restes de Gaietà Ripoll van ser conduïdes a La Petxina i es van perdre al riu, però segons l’article de Cazalla, les conduïren junt al pla del Remei i al dia següent de l’execució el seu cadàver va ser retirat d’allí i el dugueren a soterrar al cementiri dels ajusticiats, al barranc de Carraixet, ara convertit en un jardí.

2 comentaris:

  1. Home, molt bé, INQUISITIO serà un dels llibres que llegirem a la Intersindical. Espere que no faltes el dia que ens apleguem a parlar-ne.
    D.

    ResponElimina
  2. Primer hauré d'haver-lo llegit, ja ens posarem d'acord.

    ResponElimina