dijous, 28 de març del 2013

JOAN DE PERUSA I PERE DE SASSOFERRATO



Els beats amb València al fons
Al segle XIII, dos italians ja en edat avançada, Joan de Perugia i Pere de Sassoferrato, es van unir als franciscans i van ser formats per Sant Francesc d'Assís. Joan era sacerdot, i Pere, germà laic. 


Sant Francesc va enviar els seus frares a predicar la fe en dues expedicions, el 1217 a terres cristianes i el 1219 als territoris dels sarraïns. Resultat d'aquesta segona missió van ser els protomàrtirs de l'ordre franciscana al Marroc i els nostres Beats Joan i Pere, martiritzats pels moros de València. 


En el seu camí a terres de moros passaren per Terol l'any 1220. Arribats a la ciutat es van hostatjar a una casa del carrer ara anomenat dels Amants, de la qual es recorda el lloc que va ocupar amb un retaule de ceràmica que representa les seues imatges. 

A Terol van viure algun temps i es van guanyar l'afecte de les gents del lloc. Allí van saber de l'assalt que els moros havien fet al barri cristià de València i del perill que corrien els més febles de renegar de la seua fe. Els franciscans van creure que havia arribat el moment i, sense pensar-s'ho més, es van presentar a la capital valenciana. Era l'any 1228, en temps del saiyid Abú Sa’id (o Zeit Abu Zeit, també conegut com el moro Zeit) 

A la nostra ciutat van predicar l'Evangeli sense amagar-se, fins que al poc de temps el moro Zeit els va manar detenir i empresonar al seu palau; allí els van lligar a sengles xiprers -així són representats els Beats- i van sofrir interrogatoris i turments per a fer-los renegar de la seua fe. Finalment, el 29 d'agost de 1228, festa de la Degollació de Sant Joan Baptista, van ser decapitats. Els cristians de la ciutat van recollir els seus cossos i els van soterrar. 

L'any 1229 es va revoltar el governador de Dénia, Zaén, que va destronar Zeit, aquest va fugir a Saragossa, buscant refugi al costat de Jaume I el Conqueridor, amb qui tenia signat un tractat d'amistat, i es va posar a les seues ordres. 

El rei en Jaume, a instàncies dels turolenses, va demanar els cossos dels màrtirs a canvi del rescat d’uns moros nobles de Morella que tenia presoners, rebutjant la ingent suma que li va oferir el rei moro Zaén. Les restes dels Màrtirs de Terol, com també se'ls coneix, van ser dipositades a aquella ciutat, on encara es conserven a l'actual església de Sant Francesc; es diu que és obra dels Beats un pou d'escassa profunditat, on mai s'ha esgotat l'aigua, que hi ha en el seu claustre. 

Relicari dels beats conservat a Terol
La veneració als màrtirs va obtenir reconeixement oficial el 31 de gener de 1705, quan Clement XI confirmà el seu culte immemorial, la qual cosa equival a una beatificació formal. El 23 de juliol de 1723 Benet XIII concedí la missa pròpia en honor dels Beats Joan i Pere a tot l'ordre franciscà, a les ciutats i diòcesis de València, Terol i Perusa, i al poble de Sassoferrato. 

Han de ser venerats com a beats, però a Terol se'ls coneix com els santicos. Són els patrons de la ciutat des de 1741 i juntament amb santa Emerenciana, copatrons de la seua diòcesi. 

Algunes de les dades referides són una mica incertes: pel que fa a les circumstàncies del martiri, es diu que van ser decapitats a l'aleshores cèntrica plaça de la Figuera, prop de la desapareguda església de Santa Tecla, on l’actual plaça de la Reina, o als jardins del palau de plaer del moro Zeit; també es diu que van ser soterrats al cementiri de l’església del Sant Sepulcre, després de Sant Bartomeu, situada a l’actual plaça de Manises, o a la de Sant Vicent de la Roqueta... Però totes les opinions coincideixen en que abans de morir van pregar en veu alta pels seus perseguidors i que van profetitzar al moro Zeit que es faria cristià i adoptaria el nom de Vicent. 

Torre d'Abu Zeit a Argelita
L'any 1233 es va complir la profecia dels màrtirs: el moro Zeit va ser batejat amb el nom de Vicent. Després, va ajudar Jaume I en la conquesta de València i aquest li va concedir moltes propietats, de les quals va gaudir fins a la seua mort el 1247.

El dia 11 de gener del 1239 el rei en Jaume va fer donació als franciscans de terres situades en els ravals de la ciutat acabada de conquistar, per tal que edificaren un nou convent, el de Sant Francesc (el van fer on ara hi ha la plaça de l’Ajuntament) Entre els terrenys donats estava també l’antic palau de plaer del moro Zeit, on havien estat empresonats, i potser assassinats, els Màrtirs de Terol. Aquest ex rei l’oferí en senyal de penediment per haver-los mort, tot fent constar que aquell palau ja havia estat consagrat per la sang dels màrtirs. 

En algun moment molt posterior, els religiosos del convent de San Francesc  representaren en un retaule de ceràmica, sobre la paret del claustre, la mort dels seus germans franciscans, els italians Joan de Perugia i Pere de Sassoferrato, els Màrtirs de Terol, i amb intenció de deixar ben clares les coses afegiren aquesta inscripció:


    En este mismo lugar, 
         no en Italia ni en Teruel,
recibieron el laurel.


Em fa la impressió que pocs valencians actuals coneixeran aquestes circumstàncies, relacionades amb un lloc tan conegut com la plaça de l'Ajuntament de la nostra ciutat.




dijous, 7 de març del 2013

MOSSÉN PORCAR I EL SEU DIETARI


Mossèn Pere Joan Porcar va nàixer a València el 1560, de família modesta. A partir del 1598, quan ja era beneficiat de la parròquia de Sant Martí, va arreplegar en un dietari moltes notícies produïdes en la ciutat i el regne. La darrera que anotà va ser el 30 de desembre del 1628, i hom suposa que va morir a les primeries del 1629, quan comptava 69 anys.


Ací teniu una breu mostra de les notícies que anotà, amb titolets i en una versió que pretén facilitar la lectura, mantenint el sabor antic del seu llenguatge: 

Nevar (1589)/ Diumenge, lo primer dia de cap d’any, nevà tota la matinada, que hi havia més d’un pam de neu per los terrats.

Cises de les Corts / Dilluns a 20 d febrer 1606, se publicà la crida de les cises de les Corts imposades en los sombreros, cartes, i amb la neu. Pregue a déu que els que hui manen les vegen llevades i als que són causa que s’imposaren Déu los castigue amb sa divina justícia per haver venut, i perdut i traït la terra; i al senyor Rei, que li done camí i veja lo mal que la pobra terra patirà, i que castigue als que són causa de tal perdició.

Mort d’un obrer (Divendres 22 de setembre, 1606) / Dit dia a les set hores del matí caigué de l’obra de la clau del cap de l’altar de Sant Andreu un jove que es deia Jeroni i morí a les onze del matí.

A huit onces la qüerna / Dimecres a 20 de juny 1607, posaren los senyors jurats a huit onces la qüerna de pa de rei, que cert alegrà en gran manera la gent, i sols durà aquest dia tan solament, perquè en lo altre següent ja estigué la qüerna a cinc onces i mitja: nostres pecats ho volen, que el bé no dure per al pobre.

Cometa en lo cel (1607, setembre) / En aquest mes aparegué un gran cometa en lo cel, presagi de l’expulsió dels moros d’Espanya.

Dia de festa (1608) / Dimarts a 2 de setembre fonc feriat; hi hagué justa poètica en Predicadors i lo Micalet féu grans focs.

Gran avalot en València per falsa nova dels moros / Diumenge a 4 d’octubre, 1609, dia de Sant Francesc, vingué gran avalot que els moros de Bétera s’havien alçat en les sitges, i fonc fals, i posaren en gran avalot a València i espant oint missa lo virrei en Sant Francesc. I en est temps se donaren gran pressa los moros de llocs prop de València d’embarcar-se en lo Grau.

Foc en les gàbies dels orats / Dilluns a 15 de febrer 1610, a les onze hores de la nit, se pegà foc a les gàbies de l’Hospital General dels hòmens i es cremaren catorze orats, i tocà la campana gran del Micalet amb gran pressa que espantaren a alguns de València.

Sol / A 20 de març 1612, començà a entrar lo sol per los finestrons de la llibreria de ma casa.

Dels diables de Santa Mònica / Dimarts 26 de març 1613, hi hagué gran avalot en lo monestir de Santa Mònica fora lo portal dels Serrans, perquè feia més de quinze dies que hi havia tres diables que eren vinguts a inquietar tres novicis que hi havia en el monestir, i principalment un que es deia frai Carpi, fill d’un semoler que estava en lo carrer d’En Bou; i los tres diables s’anomenaven l’un Trenca Cosetes, lo altre Maimonet i lo altre Tans de Garrofet; i molts veïns són estats en companyia de dits religiosos per acompanyar-los, i els diables los feien molt gran dany que no els deixaren plats ni escudelles ni obra de terra que els aprofitàs. I dimarts, entre nou i deu hores del matí, dic a 26 de març, frare Pere de Sant Francesc ne conjurava i llançà dos, i al punt que els llançà plogué pedra i aigua i quan los conjurava li deien que se n'anàs en hora mala i l’altre prengué de les cames al dit Carpi que tenia davall lo seu mantó i l’arrastrava i amb los conjurs lo deixà, i li digué “que se n'anàs, cugot, en hora mala”; i veien los religiosos com jugaven a la tarongeta en alt i no veien qui jugava, i veien que jugaven amb un caputxó com qui juga a la pilota. I digueren que dits diables eren vinguts per inquietar los dits novicis i els pobres frares del monestir no gosaven dir a ningú res per no alterar la gent fins tant que no pogueren més, que estant una vesprada en la disciplina i havent-hi alguns seglars, mogueren tant avalot i remor que espantaren i així foren forçats a descobrir-ho a alguns.

Alcavota emplomada / Dissabte a 22 de novembre 1614, a la vesprada, passejà per València una dona emplomada per alcavota per la Real Audiència.

Crida que arruixaren (1615, setembre) / Divendres a 4 de dit mes féu crida la ciutat que cascuna casa arruixàs son enfront sots pena de deu sous per la gran seca que feia i la calor, que havia molts mesos que no plovia.

Desgràcies de frares (1615, primers de setembre) / Estos dies havien donat metzines a fra Garcia de la orde del Carme i s’havia posat la Reial Audiència en dit negoci. I també vingué nova com en Castelló de la Plana los frares de Sant Agustí s’havien desafiat i tirat uns als altres d’escopetades i n’havien mort dos.

Crema de 200 cafissos de forment / Dimecres a 18 de maig 1616, cremaren los senyors jurats en la rambla, prop la gola del vall al riu, dos-cents cafissos de forment roín que un avituallador de València lo venia d’amagat.

Tancada dels portals de València per lo desafiu de dos cavallers / Dilluns a 27 de juny 1616, al matí, tancaren tots los portals de València i ningú no obriren, llevat lo del Real, que l’obriren a les sis hores del matí, perquè deien que s’havien desafiat don Joan d’Íxer i lo fill del senyor de Miraflor i altres cavallers.

Bandolers de la Ribera / Dilluns a 26 de setembre 1616, portaren en una carretada catorze bandolers de la Ribera.

Paraules / Dit dia de dilluns a 27 de febrer, 1617, a la vesprada, don Ramon Boïl, senyor d'Albatera, i don Joan Vilarrasa, senyor de Faura, en la plaça de la Seu llançaren mà a les espases sobre paraules.

Desastres en València / diumenge, a 29 d’abril de 1618, entre deu i onze hores de la nit, mataren en la plaça de Caixers a Cristòfol Santjordi, jove de gran valentia, ordenat de menors; i mataren a Verger, escrivent de notari, a la plaça de Santa Caterina; i a frare Marcel·lo, que allí estava pres, anys havia, per la mort del Guardià de Sant Francesc, donaren algunes ganivetades; i lo mateix dia, una dona, prop del monestir del Carme, estava frenètica, o endimoniada, i es menjava a mossos una criatureta seua, i a frai Pere de Sant Francesc li pegà un gran mos en la mà dreta; i trobaren en la cavallerissa del doctor del Real Consell misser Navarro, una criada soterrada.

Crida del duc de Gandia per a no pagar lo que deu / (1622) Se féu crida de Sa Majestat... a efecte de valer al duc de Gandia per a que jamai pague lo que deu als acreedors i censalistes, constant a tot lo món que no hi ha senyor més aforrat ni més ric, així per lo grandíssim espoli que ha tengut de l’expulsió dels seus moros, com per la regència de Virrei que fonc de Sardenya, que aforrà prou, i també que lo senyor Rei li ha donat d’ajuda trenta mília lliures.

Desastre en Sant Joan del Mercat entre capellans / Dilluns a 8 de maig 1623, de matí, en lo cor d Sant Joan del Mercat, estant dient missa d’un cos, acontengué que un capellà, dit mossèn Abat pegà amb los ciris que tenien en les mans a la cara del cabiscol i el maltractà, i cessaren los oficis. I lo senyor vicari general no donà lloc que es digués missa en dita església, ni en lo fossar, ni els demés capellans que no l’havien dita la diguessen. I a la vesprada digueren vespres solemnes.

Selfa, d’Alacant (1624, gener) / Dissabte a 27 de dit mes portaren amb gran guarda d’escopeters a N. Selfa, d’Alacant, gran bandoler.

Home vestit com a dona / Dijous a 26 de setembre 1624,entre sis i set hores del matí, trobaren un home vestit amb son mantell com a dona, ben armat i amb un punyal, i deien que era un beneficiat en la Seu que es deia mossèn Jover.

Abundància de peix / Quinze dies arreu en tot aquest mes de giner 1627, hi ha hagut gran peixca de llobarros en l’Albufera, tant que anava a set diners la lliura, cosa que de anys a esta part no s’ha vist en València.
Esta peixca era lo únic barato en València, lo demés de menjar cada dia més car.

Bastonades (1627, darrera setmana d’abril) / Estos dies fonc fama pública en València que un dia donaren de bastonades a un jutge criminal de la Real Audiència i no per res de bo, i dien que en una casa de dones.

Avalot en Sant Agustí / Diumenge a 26 de setembre 1627, entre nou hores i deu de la nit, los frares de Sant Agustí tocaren a foc per lo gran motí i revolució que entre aquells hi hagué així de bastonades , ganivetades i pedrades, i romperen la porta de la celda de Fra Garcia, prior d’aquells, i ell se’n fuixqué per l’hort, i a les deu hores de la nit anà lo senyor oficial i vicari general allà i a l’endemà anà lo il·lustríssim senyor arquebisbe com a comissari apostòlic a veure lo que era.

Malaltia (1628, abril) / Divendres a 28 de dit mes, Nostre Senyor fonc servit de dar-me gran febra i estiguí huit dies continus en lo llit.

Bous (1628, juliol) / Dilluns a 3 de dit mes, bous en la plaça de predicadors.

Acte de la Inquisició en la plaça de Sant Llorenç / Diumenge a 13 d’Agost 1628, al matí, tingueren acte públic de la fe los senyors inquisidors. I feren fer cadafals davant les finestres de la plaça i en mig de les dues finestres posaren un dosser, lo que no s’ha fet en altres actes. Varen traure setze o desset penitents i amb aquells un cremat, esclau d’un llaurador, dos o tres fetilleres. I acabaren entre una i dos abans migjorn. I lo virrei amb sa muller estigueren en la darrera reixa baixa de la casa del duc de Gandia, a la part de dins, i els senyors inquisidors davall lo dosser en lo cadafals. I a l’endemà ne assotaren tres per los senyors inquisidors.