dimecres, 24 de desembre de 2014

VISITA A VALÈNCIA DEL CARDENAL RODERIC DE BORJA

Aprofitant fragments de textos del llibre de Sussane Schüller Piroli Los papas Borgia Calixto III y Alejandro VI fem una descripció de la València de la seua època i del viatge que hi va fer Roderic de Borja quan era cardenal. També exposarem del banquet que va oferir al bisbe de Sigüenza Pedro González de Mendoza.

"València passava aleshores per ser no tan sols la ciutat més bella, també la més àvida de diversions i plaers d’Espanya, l’alegre vida nocturna dels seus ciutadans era tal, que hauríem de traslladar-nos a Venècia per trobar alguna cosa igual. A València era costum passejar fins a la matinada, així com ballar i jugar. No calia témer atracaments, pastissers i comerciants de delicatessen mantenien obertes les botigues durant tota la nit. Als viatgers els sorprenia tot: la sofisticació dels vestits, les altes apostes als jocs, el costum masculí de llevar-se tard, així com la llibertat i bellesa de les valencianes, que, amb els seus vestits escotats, generosament perfumades i pintades, participaven plenament dels plaers socials.


el papa Alexandre VI
El 20 de juny del 1472 arribà al Grau, com a legat apostòlic del papa, el xativí Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, que havia abandonat València vint-i-tres anys abans, quan era un jove estudiant.

Com que a més de cardenal legat era el seu bisbe, els valencians li prepararen una rebuda digna d’un rei. Van sotmetre a examen el llinatge dels nobles que havien de rebre Roderic, i també el dels seus cavalls. Tota la ciutat mostrà gran entusiasme per a honorar-lo i festejar-lo.

En arribar a la porta de Serrans el seguici descavalcà per a seguir a peu; Roderic, muntant un cavall blanc i sota un pal·li daurat dut per membres de la noblesa, cavalcà pels carrers engalanats de la ciutat, amb les cases adornades amb tapissos. Tocaven les campanes de totes les esglésies, es disparaven morterets des de les muralles, i el poble, que l’acompanyava en llarga processó a les visites d’algunes esglésies on es va cantar el Te Deum, estava entusiasmat”.

Entre altres assumptes, el cardenal venia a resoldre el problema de consanguinitat dels prínceps Ferran d’Aragó i Isabel de Castella, que eren cosins i havien celebrat un matrimoni secret, obviant la prohibició canònica amb una butlla falsificada que l'autoritzava.

àngels de Sancto Leocadio i Pagano 
El presbiteri de la seua catedral havia sofert un incendi; Roderic, amb intenció
de restaurar-lo, dugué en el seu seguici els pintors italians Francesco Pagano i Paolo de Sancto Leocadio, els quals, en tornar-lo a pintar al fresc, introduïren les formes renaixentistes a València. Aquestes pintures es creien perdudes, però s’havien conservat, damunt d’una volta inferior, els àngels que van ser descoberts i restaurats no fa molts anys.

El pintor Paolo de Sancto Leocadio no tornà a Itàlia, es quedà a viure a València, on la seua manera renaixentista exercí influència en altres pintors, al mateix temps que ell també acceptà, en part, els gustos de la seua clientela valenciana.

El banquet de Roderic de Borja

el cardenal Mendoza
Estant a València el Cardenal Borja, el 25 d’octubre de 1472 oferí un banquet al bisbe de Sigüenza, Pedro González de Mendoza, que seria creat cardenal com a conseqüència de la visita de Roderic. 

Coneixem amb detall aquell àpat, perquè el contemporani Melcior Miralles, capellà d’Alfons el Magnànim, el deixà descrit al seu dietari:

"Qui podria dir ni escriure lo gran triomf! Lo palau aparellat de rics draps; lo gran tinell parat amb molta diversitat de vaixella d’argent; la taula parada amb lletres gòtiques de murta, que deien: “Ave Maria gratia plena”;... e pres aiguamans amb mols ministrers e sons, vingueren set coperes grans amb gingebre verd; després vingueren set plats amb dos pagos cadascú amb lo coll i cues, e moltes perdius en cadascun plat amb penons amb senyal de Borja, e los pagos les corones daurades; després vingueren quatre plats, que cascun plat aportaven quatre homens, on havia capons, gallines, polles, oques, ànecs, fotges, coloms, vedella, cabrits, e altres viandes premsades, e cansalada; e a cadascuna vianda sa salsa preciosa; e totes les viandes venien a les grans maneres de sons e trompetes. E després vingueren dos plats amb gran verdesca, e un pago en cadascun plat, en mig de la verdesca, amb els colls, ales e cues, e per la boca llançaven aigua almescada, e los trinxants alçaven ales e tallaven, e l’aigua preciosa tots temps eixia per la boca dels pagos. Després vingueren lo menjar blanc, e premsades, amb abundància de sucre; després vingueren los grans plats de diverses maneres de confits; dels vins, crec que eren preciosos."

escut d'Alexandre VI








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada