diumenge, 30 d’agost de 2015

LA PORTA ROMÀNICA O DE L'ALMOINA, DE LA CATEDRAL

El bisbe Andreu d’Albalat féu iniciar la construcció de la catedral gòtica de València el 22 de juny del 1262, i amb tota probabilitat es va començar a construir per aquesta porta, anomenada de l’Almoina, del Palau o de Lleida, i antigament també de la Fruita, situada al lloc orientat a l'est que suposadament ocupà el mihrab de la mesquita musulmana, cristianitzada arran de la conquesta (el tram del transsepte o creuer immediat a la porta sembla el més antic, perquè és l’únic de la catedral cobert amb volta de pedra, tota la resta està coberta amb voltes de maons, un material més fàcil d’obtindre i que no pesa tant com la pedra)

El conjunt de la façana de l'Almoina s’inspira en el monestir de Santes Creus, una porta d'arc de mig punt i una gran finestra apuntada sobre ella; la finestra té tres arquivoltes sobre columnetes amb capitells i una última rosca de guardapols, tot amb decoració de tradició romànica; una motllura crea dues ogives al seu interior, amb vidres moderns que reprodueixen els catoze caps dels canets o suports que després veurem.

Un dels seus noms, portal de Lleida, i l’estil romànic, també la relacionen amb la porta dels Fillols de la Seu vella de Lleida i altres portes de la mateixa escola d’escultura, que tingué continuïtat fins a mitjans del segle XIII.

Tota la porta presenta una decoració tan fina i detallada que sembla esculpida per un orfebre. Es va construir en un cos sortint que augmentà el grossor del mur, amb sis arquivoltes recolzades sobre dotze columnes i uns bancs de pedra als costats perquè els canonges pogueren pujar i baixar còmodament dels seus cavalls. Al centre hi havia una columna divisòria o trencallums, que va ser retirada l’any 1599 perquè pogueren passar còmodament les processons, especialment la feta amb motiu de la vinguda a València del cadàver tret d'una catacumba, conegut com del màrtir Sant Maure, obtingut de Roma pel Patriarca Ribera per al seu col·legi, on es conserva. Els claus que adornen la porta de fusta descriuen els dos arcs que formava el trencallums perdut.

Les arquivoltes de mig punt van decorades, de fora cap a dins, amb puntes de diamant, motlures en ziga-zaga, fistons lobulats, fullatges i figures de serafins i àngels en menudes fornícules, que estan situats paral·lelament als arcs, a la manera gòtica, i no transversals, com es feia en el romànic.

A més, té una arquivolta exterior o guardapols, que figura eixir de la boca i el cap d’una màscara diabòlica, amb dues aus o dracs que li estiren les orelles; l’arquivolta figura una decoració vegetal entrellaçada, que conté figures humanes i animals; una decoració semblant, amb motius vegetals que ixen de cares monstruoses, es disposa en la línia d'impostes per damunt dels capitells i en els racons entre les columnes.

Les sis arquivoltes descansen sobre sis parells de columnes, els capitells de les quals contenen cadascú dues escenes relatives a l’Antic Testament, que estaven emmarcades per tres columnetes actualment perdudes (La banda del transsepte del costat de l’epístola era l'adequada per a l'antic testament i la de l'evangeli per al Nou)

El desaparegut trencallums o columna central de la porta potser tingué una escena del Diluvi Universal, amb l’arca de Noé (representació simbòlica de l’Església) que feia d’eix entre les històries dels dos costats de la porta, tretes respectivament, dels dos primers llibres de la Bíblia, el Gènesi i l'Èxode.

Les dobles escenes dels capitells es van fer amb un fons finament treballat, amb tres columnetes sobre les quals recolzaven frontons i muralles amb torres i merlets que rematen els capitells; només un d'ells ha conservat la columneta central.

Encara que fetes malbé pel pas del temps, les dobles escenes dels capitells es poden interpretar així:

Part de l’esquerra mirant la porta:

PRIMER CAPITELL:

1) L’esperit de Déu, en forma d’ocell, planeja sobre la matèria i divideix les aigües sobre la terra.










2) La creació dels àngels.















SEGON CAPITELL:

3) Déu, a l'esquerra, ordena la matèria de l'univers, que apareix en forma de cercles concèntrics.

4) Creació d'Adam del fang de la terra. Tant Déu com Adam han perdut el cap (literalment).













TERCER CAPITELL:

5) Creació d'Eva, amb Déu a l'esquerra, que ha perdut el cap, Adam també l'ha perdut i es troba adormit mig agenollat; eixint del seu cos estava Eva, també desapareguda.

6) El pecat original, Adam i Eva a cada banda de l'arbre del bé i el mal, amb la serp ben enrotllada, oferint-los la felicitat i tot això. 













QUART CAPITELL:

7) Adam i Eva, que ja coneixen el bé i el mal, avergonyits de trobar-se nus, s’amaguen de Déu; realment no es veuen, però no perquè estiguen ben amagats, sinó perquè han desaparegut.












8) La condemna d’Adam i Eva, que ja van vestits, a ser expulsats del Paradís.














CINQUÉ CAPITELL:

9) Expulsió del Paradís, amb l’àngel i el guardià que du una espassa.


















10) A la segona escena veiem Adam i Eva ja expulsats i obligats a treballar,Adam porta una aixada al muscle, símbol de la condemna de la humanitat a menjar el pa amb la "suor del seu front" (o de tot el cos, segons siguen els esforços)









SISÉ CAPITELL:

11) El sacrifici d'Abel, el veiem a l'esquerra, de peus amb un braç alçat; al costat i per damunt hi ha el fum que puja cap al cel, perquè era agradable a Déu.
12) El crim de Cain, que assassinà el seu germà per enveja, perquè el fum del seu sacrifici no pujava al cel i es quedava arran de terra. Abel era pastor i Cain camperol; cadascú oferia en sacrifici els seus productes. Cal concloure que Déu era carnívor i no vegetarià?








Part de la dreta mirant la porta:

SETÉ CAPITELL:

13) Podem veure Noé en l'acció de gràcies a Déu que va fer  després del Diluvi.

















14) Sem i Jafet cobreixen, sense voler mirar-lo, el cos nu del seu pare Noé, que dorm embriagat (havia begut suc de raïm i acabava d'inventar el vi sense saber-ho) en açò feien tot el contrari que l'altre germà, Cam, que els l'havia mostrat fent burla i rient-se del pare













HUITÉ CAPITELL:                
       
15) Déu anuncia a Abraham que posseirà la terra de Canaan.

















16) Abraham, que ha perdut el cap, marxa en camell cap a la terra promesa, que potser siga la muntanya que veiem al fons.















NOVÉ CAPITELL:
(està mal situat, ací hauria d'anar el desé, perquè les seues escenes són cronològicament anteriors a les d'aquest)

17)Isaac fa llenya d'un arbre per al sacrifici que Déu ha ordenat a son pare Abraham (no sap que la víctima serà ell mateix).
















18) Abraham alça el ganivet per a sacrificar Isaac, agenollat sobre l'altar, però un àngel, del qual només veiem el cap i un braç, li ordena detindre's. Davant de l'altar apareix un anyell, que substituïrà Isaac en el sacrifici.













DESÉ CAPITELL:

(està mal situat, perquè per ordre cronològic hauria d'anar davant de l'anterior.

19) Aparició dels tres àngels (la Trinitat?) a Abraham, que està agenollat.

















20) Abraham fa un banquet als àngels i ells li prometen una nombrosa descendència; veiem la taula del menjar i els convidats; davant, ajaguda i amagada, està Sara, la muller d'Abraham, rient-se, perquè com era molt vella pensava que ja no podia tindre fills, però va ser mare d'Isaac (que ja hem vist crescudet al capitell anterior).









ONZÉ CAPITELL:

21) Moisés a la muntanya de Sinaí, davant de l’esbarzer ardent.

















22) Moisés, que ha perdut el cap, implorant pel seu poble amb els braços oberts.
















DOTZÉ CAPITELL:
(les cares estan mal col·locades, cronològicament, la cara 24 hauria d'anar abans d’aquesta)

23) Moisés instituint els jutges d'Israel.


















24) Lliurament de les Taules de la Llei a Moisés en la muntanya de Sinaí; quan baixà, duia una mena de banyes de llum o de foc, com es pot veure al capitell.















Sota la teulada, rematant el conjunt de la porta, hi ha una sanefa de palmetes entrellaçades sobre set parelles de canets, permòdols o suports, en forma de caps, que encara conserven restes de policroma i els seus noms entre elles, que han estat llegits així: “EN:P(ere):AM NA:M(aria): SA MULER”,igualment, Guillem i Bertomeua, Ramon i Dolça, Domènec i Ramona, Francesc i Ramona, Bernat i Floreta, Bertran i Berenguera.

Segons una llegenda del segle XVI, els caps representen els set matrimonis lleidatans que van portar donzelles per a repoblar València, però probablement corresponen als donants que contribuïren a la construcció de la portada.









































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada