L'ASSUT DE L'OR

La sèquia de l’Or era l’última de les sèquies del riu Túria al seu pas per València. Regava les terres entre el seu marge dret, cap al sud, i la mar; quasi totes dedicades al cultiu de l’arròs, prop de l’Albufera.

Promoguda el 1822 per agricultors dels termes municipals d’Alfafar, Sedaví, Llocnou de la Corona i Benetússer, per a l’aprofitament dels caudals sobrants de les altres sèquies i de les aigües residuals de les clavegueres de la ciutat de València, va ser inaugurada el mes de juliol de l’any 1829.

El nom li ve de la matèria orgànica que aportaven les aigües brutes del clavegueram, de manera que ja no calia adobar les terres, els agricultors s’ho estalviaven i deien: “més que aigua, açò és or!”.

Les aigües de la sèquia eren recollides en un assut (de l’àrab as sad, ‘barrera’) una presa de reduïdes dimensions. Era un mur  d’una certa alçària, situat transversalment al riu. A l’extrem dret de l’assut va ser construïda la casa de comportes, que administrava el pas de les aigües a la sèquia.

La tràgica riuada del 14 d’octubre del 1957 i la posterior desviació del riu amb el Pla Sud van inutilitzar l’assut  i la sèquia.

Actualment els regants reben l’aigua procedent d’un nou assut, dit del Repartiment, o de la Cassola, situat al terme de Quart de Poblet, i també de la depuradora de Pinedo. El nom oficial de la Comunitat de Regants és Canal de Reg del Riu Túria.

L’única resta de la sèquia de l’Or que queda a la ciutat és la Casa de les comportes, protegida pel PGOU municipal. Podeu trobar-la mig amagada, per sota del pont de l’Assut de l’Or, entre l’Àgora i l'Oceanogràfic.

És una edificació utilitària, menuda i humil, però amb una certa gràcia, de planta rectangular, feta de maçoneria i rajola, coberta a dos aigües, amb una porta al nivell del carrer protegida per una reixa i finestres als murs; la suporten dues estructures de volta d’arc rebaixat al nivell baix del riu, en aquestes voltes hi havia les comportes, accionades des de la caseta de la part superior. Al mateix nivell del riu resta un empedrat ample que arrenca de la casa, que possiblement fos la base de l’assut.

Dalt de la porta, dins d’un dels arquets de maó de la filera que suporta el ràfec, podem veure una rajola que informa de la considerable altura on arribaren les aigües de la darrera riuada del Túria que afectà a la ciutat. Diu en castellà: “Nivel que alcanzaron las aguas en la catastròfica riada del dia 14 de octubre de 1957. La Junta Directiva”.

A la paret est hi ha una altra inscripció que, també en castellà, diu: “Antigua casa de compuertas de toma de la acequia del Oro. Rehabilitada por el Ayuntamiento de Valencia en noviembre de 1990, siendo Alcaldesa la Ilma. Dª. Clementina Ródenas Villena”.