dilluns, 4 de juliol de 2011

EL PONT DEL REAL


El pont del Real és el pas directe a la marge esquerra del riu, l’espai anomenat del Pla del Real, on hi havia una finca de plaer dels darrers reis moros de València, que el rei en Jaume convertí en Palau Reial. El palau existí fins al segle XIX, quan va ser destruït per raons militars en la guerra del francès. Una gran part dels seus terrenys es va incorporar als Jardins del Real, actualment el segon parc més gran de la ciutat després del Túria. En creuar el pont en direcció est hom es troba amb aquests jardins directament davant.

Es tenen notícies de l'existència d'una passarel·la de fusta en l'any 1321 que comunicava la ciutat amb el palau reial i el Grau. Es va refer diverses vegades, una d’elles a causa de la riuada de 1517, amb motiu de la qual el 1518 es pensà a construir un en pedra amb donacions del cementiri del Convent de Sant Domènec, però calgué refer-lo una altra vegada a causa de l’accident ocorregut el 3 d’agost de 1528, quan encara era de fusta: aquell dia anà molta gent a veure passar l'emperador Carles V i s’amuntegà tanta en el pont que es va enfonsar, més de mil persones van caure al riu davant els ulls de l'emperador, però diuen les cròniques que no moriren moltes.... Una altra riuada el 1589 també se l’emportà. 


Les repetides destruccions van decidir els Jurats de la ciutat a construir un en pedra que aguantara millor les riuades, com ja havien fet amb el pont de la Mar. L’actual pont va començar a construir-se el 1595. Les obres, encara que no començades per ell, van ser realitzades per Joan Pasqual, mestre de fer molins, que va aplicar els seus coneiximents a la resolució de problemes que uns altres no havien assolit. Arena, pedres i fins i tot làpides amb inscripcions procedents de l'antic cementiri del Convent de Sant Domènec es van utilitzar en la seua construcció. Ja es va utilitzar tres anys després, quan el rei Felip III i Margarida d'Àustria vingueren a València per tal que els casés el Patriarca Ribera a la Catedral. La construcció es considerà per acabada el 1599.


El pont del Real segueix l’estil medieval del gòtic català, igual que els de Serrans, de la Trinitat i el de la Mar, aquest últim és coetani en el temps i els dos són molt semblants.


L'aspecte actual del pont es deu a la seua última reconstrucció, té deu arcs escurçats sense apuntar i sense clau, fets amb grans carreus de pedra calcària i baranes motllurades.  Com el seu objectiu era conduir al Palau Reial, que va fer de residència per als Virreis, el 1750 el pedrapiquer Baptista Pons va realitzar obres d’ornamentació, afegint en la barana poms decoratius, amb gallons, i apiramidats, i uns bancs o seients sobre mènsules de perfil onejant, que descansen sobre els tallamars formant unitat, com es pot comprovar des del llit del riu.  


A diferència de tots els altres ponts històrics és molt ample. L’enorme amplària actual és conseqüència de les obres efectuades el 1967 per l'enginyer Alberto Oñate, per tal de permetre el trànsit de cotxes. El costat dret es va desmuntar, i es traslladà uns quants metres per afegir al mig l’obra moderna, amb açò hom va quasi doblar la seua amplària, que actualment és de vint-i-quatre metres, amb tres carrils en cada direcció, una mitjana central amb fanals, i amples voreres a cada banda.


El 1609 es van encarregar a Gènova quatre escultures en marbre  destinades a aquest pont, representant Sant Vicent Màrtir, Sant Vicent Ferrer, Sant Lluis Bisbe i Sant Lluis Bertran. Una vegada fetes van ser embarcades rumb a València, però abans de tocar terra el vaixell que les duia va ser assaltat per pirates algerians i mai més es va saber d’aquelles escultures. 


Anteriorment, el 1603, van ser instal·lades dues escultures, de Sant Vicent Ferrer i Sant Vicente Màrtir, obra de Vicent Leonart Esteve, que primer estaven al descobert fins que el 1682 es realitzaren els casalicis de protecció amb una teulada triangular sostinguda per tres esveltes columnes. El 1773 José Puchol Rubio va restaurar l'escultura de Sant Vicent Ferrer que havia resultat afectada per un llamp. El 1936, durant la Guerra Civil les estàtues van ser destruïdes. Les actuals són, de Carmelo Vicent Suria la de Sant Vicente Màrtir i d’Ignacio Pinazo Martínez, la de Sant Vicent Ferrer, realitzades en finalitzar el conflicte, entre 1945 i 1946.


Sota els casalicis es van col·locar unes inscripcions llatines, relatives a les circumstàncies de la seua construcció i de la del pont, que han estat restaurades recentment. Sota el casalici de San Vicent Ferrer, la primera diu:
  
El Senat i Poble de València.
Aquest pont s’acabà en el dia 18 del mes de febrer, any del Senyor 1598, a honor i gràcia de Felip III rei de les Espanyes i de les indies, quan vingué a València a mullerar-se amb Margarida d’Àustria.
Eren obrers de la Fàbrica Nova de Murs i Valls, Dimes Pardo, Jurat primer dels Cavallers : Cristòfor de la Torre, Canonge de  València, pel braç Eclesiàstic : Francesc March, Jurat primer dels Ciutadans, obrer pel braç Reial : Pere Lluis Salvador, obrer pel braç Militar : Pere Lluis Almunia, cavaller, Miquel Casanova, Marc Ruiz de la Bàrcena, Tomàs Torrubio, ciutadans, Jurats : Jaume Bertran, Ciutadà, obrer Racional.

la segona diu així: 

Al Déu Òptim Màxim
Al benemèrit il·lustríssim i excel·lentíssim senyor fra Joan Tomàs de Rocabertí, Arquebisbe de València, qui a la seua despesa resguardà perfectament de la cruel inclemència de l’oratge la imatge de Sant Vicent Ferrer, dediquen aquest monument, disposat amb bon ordre, N’Isidre Palavicino, Jurat primer dels Cavallers : El Doctor Isidor Zapata, Canonge, en representació d’En Francesc Lloris de la Torreta, Canonge obrer de la Fàbrica de Murs pel braç Eclesiàstic : Jaume Nicolau d’Ona, Jurat primer dels Ciutadans : Vicent de l’Olmo, pel braç Militar : En Francesc Martínez de la Raga, Jurat segon dels Cavallers : Josep Escolà i Climent, Jurat segon dels Ciutadans : En Josep Barberà, Canonge, per Joan Antoni del Mor, Canonge, obrer de la Nova Fàbrica : Joan Peris Perdiguer i Baltasar Giner i Lloqui, Ciutadans, Jurats : Aleix Llobregat, obrer pel braç Real : Francesc Llorens, Racional,  obrer : Onofre Esquerdo, Síndic : Josep Llop, Advocat de la Fàbrica de Murs i Valls.
Any 1682.

A la part que va ser desplaçada tenim el casalici de Sant Vicent Màrtir, a la base del qual hi ha altres dues inscripcions.



Aquesta és la primera:


El Senat i Poble de València
Es van fer les imatges dels dos Vicents, Màrtir i Ferrer, en prova de l’honor i reverència que als seus patrons continua tributant el Regne de València : Eren, Francesc Vallebrera, Jurat primer de Cavallers: En Jeroni Ferrer, Cavaller de l’Ordre de Sant Jaume, obrer, Eclesiàstic : Francesc March, Jurat primer de Ciutadans i Síndic: Carles Valero, Patrici, obrer pel braç Militar : Miquel Joan Casanova, Joan Granada, Francesc Jeroni Mascarell, Jurats, Ciutadans : Marc Ruiz de Bàrcena, Racional de la Ciutat, obrer.
Dia 18 de febrer de 1603

I la segona porta aquest text:

Al Déu Òptim Màxim
Al Benemèrit Il·lustríssim i excel·lentíssim senyor Fra Joan Tomàs de Rocabertí, Arquebisbe de València, qui a les seues expenses preservà perfectament de la cruel inclemència de l’oratge la imatge de Sant Vicent Màrtir, dediquen aquest monument disposat amb bon ordre N’Onofre Vicent d’Íxer i Escrivà, Compte de l’Alcúdia i Gestalgar, Jurat primer dels Cavallers : el Doctor Melcior Fuster, Canonge Magistral, obrer pel braç Eclesiàstic : Josep Joan, Jurat primer dels Ciutadans : Joan Baptista Sobregondi i calvillo, obrer pel braç Militar: En Feliu Palavicino, Jurat segon dels Cavallers : Dionís Tensa, Jurat segon dels Ciutadans : Gaspar Domingo, Canonge, obrer de la Fàbrica Nova : Vicent Felices i Agustí  Monreal, Ciutadans, Jurats : Jaume Nicolau d’ Ona, obrer pel  braç Reial : Gregori Guillem, Racional, obrer: Onofre Esquerdo, Síndic : Josep Llop, Advocat de la Fàbrica de Murs i Valls.
Any 1673.



Alguns dels noms que hi figuren ens resulten prou coneguts, com el de Josep Llop, advocat de la Fàbrica de Murs i Valls, autor d’una coneguda monografia sobre aquest organisme ciutadà que s’encarregava del  seu manteniment. O com el d’Onofre Esquerdo, de qui es diu que va composar les famoses i apòcrifes “Troves de Mossèn Jaume Febrer, cavaller, en què tracta dels llinatges de la conquista de la ciutat de València e son Regne”, falsament atribuïdes a l’època de la conquesta.














2 comentaris:

  1. La casualitat ha volgut que el primer dia que he deixat de passar el pont camí del treball (ens hem traslladat de domicili) tu hages penjat aquesta entrada. per a mi ha sigut com un comiat. Ara passe el de la Trinitat, que tampoc no està gens malament.
    D.

    ResponElimina
  2. El de la Trinitat, també va tindre desperfectes, però és el que millor ha ressistit les embranzides del Túria enfurismat, que anava enderrocant algun que altre fragment dels altres ponts en cadascuna de les seues periòdiques riuades.

    ResponElimina