dimarts, 21 de juny de 2011

LA CASA FERRER

La Sezession és la denominació del modernisme austríac, derivada del nom d’una associació d’arquitectes, pintors i artistes, creada el 1887. El modernisme austríac presenta peculiaritats que el distingeixen del modernisme francès o Estil noveau, com una marcada tendència a la geometrització, a la coherència o unitat en el conjunt interior-exterior dels seus dissenys, a més de l’interès per les anomenades arts menors, que està molt en la línia de l’època, fins al punt que la Sezession va dictar la moda dels interiors burgesos durant les tres primeres dècades del segle XX. 

A València, Demetrio Ribes, autor de l’estació del Nord, i Vicente Ferrer, seguiren aquesta tendència. 

Vicente Ferrer Pérez (1874-1960) estudià arquitectura a Barcelona, on obtingué el títol el 1902. Uns anys més tard, el seu pare li encarregà la construcció d’aquesta casa per a la família, ubicada en el carrer Cirilo Amorós 29, cantonada amb Pizarro 16. Va ser projectada el maig de 1907 i construïda el 1908. 

Encara que Martínez Aloy inclogué una referència d’alabança a l’edifici en la seua obra “Geografia General del Reino de Valencia”,  passà quasi desapercebut per als seus contemporanis. 

A hores d’ara se’ns presenta com l’obra del més refinat i imaginatiu dels modernistes valencians, feta sense por d’utilitzar un llenguatge massa nou, fugint del decorativisme superficial i sense cap intent de contemporització o coincidència amb altres estils més coneguts i acceptats. 

La col·locació de la data de construcció coronant l’edifici i la de les inicials del propietari, repetides en els balcons i finestres dels pis principal, proclamen la complaença que sentia Ferrer en aquesta obra singular. 

Tan singular, que no construiria un altre edifici i acabaria treballant de funcionari, com a cap del Cadastre. Potser no li va interessar adaptar-se al modernisme o l'historicisme, llenguatges reconeguts per la burgesia agrària i conservadora valenciana,  que no devia trobar del seu gust aquell estil de Ferrer, nou, imaginatiu, que fins i tot anava una mica més enllà de la Sezession i semblava pressentir les investigacions plàstiques de les primeres obres abstractes i dels futuristes italians. 

La casa està edificada sobre un solar de cinc costats que recau als dos carrers mencionats, el cantó és en xamfrà, amb el pati d’entrada i l’escala, que rep la llum per una claraboia. L'estructura és de murs portants de maó, amb arcs de descàrrega i biguetes metàl·liques amb revoltons. La coberta de l’edifici és amb terrat a la catalana. 

Consta de planta baixa, pis principal, clarament diferenciat  pels balcons i miradors (no hi ha entresol) i dues plantes més de vivendes. Les cuines ventilen al pati de llums per galeries envidriades i  els banys, situats en els cantons del xamfrà, donen al carrer. A les zones nobles dels interiors hi havia decoracions a base de sòcols de fusta, frisos i guixeries. Les reixes inclouen motius vegetals i geomètrics. Els paviments són hidràulics i de Nolla.

L’arrebossat exterior, pintat, es decora amb elements de pedra, taulells blancs i verds en escacat i altres elements ceràmics. Destaquen les línies geomètriques en les reixes, i els típics tríglifs Sezession que pengen de discos; dels situats sobre la segona planta sorgien marquesines avui desaparegudes.

Cada façana té un esquema compositiu propi, diferent, amb  eix de simetria central, remat curvilini, i garlandes de ceràmica retallada. Les dues laterals s’articulen amb la central mitjançant el trencament de la composició en els cantons del xamfrà, amb uns cossos molt plans i verticals, decorats a la part alta amb arbres de ceràmica vidriada i retallada. Predomina el ritme vertical dels balcons o finestres, que són diferents segons les altures, de manera que cada planta té interès per ella mateixa. Les obertures són en arc escarser o en llinda, segons les plantes, en la baixa, els brancals són corbats. 

Les cinc finestres sota l'arc de la façana central són un dels millors detalls Sezession. Els coronaments amb garlandes de flors retallades i un pomell de roses en relleu, tot de ceràmica vidriada,  també fan referència al context econòmic del País Valencià en aquell moment i a la imatge de ciutat pròspera que es volia construir. 

Alguns detalls decoratius que poden relacionar-se amb les investigacions plàstiques dels futuristes italians i els primers abstractes són el disseny de les reixes de ferro forjat amb motius abstractes i feixos de rectes que conflueixen en un punt, els jocs experimentals dels paviments hidràulics, dissenyats pel mateix Ferrer, o la disposició estranya i asimètrica dels volums de les mènsules que suporten els balcons. 

L’estat de conservació és un tant deficient en la façana, amb eliminació de les marquesines. La decoració original encara es conserva en el pati, escala i accés a les vivendes, però a l’interior de quasi totes elles s’ha perdut en gran part.

2 comentaris:

  1. Moltes gràcies. Ara passejarem per la ciutat fixant-nos més en els edificis.
    D.

    ResponElimina
  2. Ja veurem si amb el temps i una canya, anem casa per casa.

    ResponElimina