dilluns, 5 de novembre de 2012

EL MERCAT DE COLÓN



Podem considerar el mercat de Colón com una de les darreres edificacions modernistes de la ciutat, iniciat el 1914 i pomposament inaugurat dos anys més tard. 

És obra d’un arquitecte molt adaptatiu a les modes de cada moment: Francisco Mora. Es construí sobre un solar de l’antiga fàbrica del gas, en ple cor de l’Eixampla, zona de la burgesia, que no dubtà en fer-se el “seu” mercat tan sols quatre anys més tard d’haver aconseguit la ciutat el Mercat Central, que encara s’estava construint. 

L’estructura interior pren com a model els prototipus de l’arquitectura industrial, és metàl·lica, amb columnes de fosa i arcs de perfils laminats que suporten una coberta metàl·lica amb claraboia de vidre. La planta és basilical de tres naus més uns voladissos laterals. Una reixa la separa dels quatre carrers del voltant, proporcionant-li característiques de nucli obert i públic, que recorden els antics envelats dels mercats tradicionals. 

És evident la diferència de llenguatges i de significació entre la part interior del mercat, molt funcional i utilitària, i les dues grans façanes, exclusivament decoratives, que rematen la capçalera i els peus amb la sola intenció d’adornar-lo. 

La principal és un gran arc de mig punt peraltat, on el contrast de materials i les aplicacions de peces ceràmiques i mosaics creen una rica policromia, amb una temàtica convencional de riquesa i abundància, relacionada amb l’ús de l’edifici com a mercat, en la qual es reprodueixen diversos elements d'alimentació que allí eren venuts, com fruites, verdures, gallines, pollastres, etc. 

La que sembla secundària, més senzilla, presenta un extraordinari arc parabòlic de maó, combinant-lo amb pedra (ací sense funció estructural) amb el timpà tancat per una enorme vidriera. 

La utilització de certs elements de decoració en pedra, l’ús de taulells, sencers o trencats, emprats com a mosaics per cobrir superfícies corbades, s’inspira en solucions de Gaudí. També hom aprecia la inspiració historicista segons el romànic molt lliurement interpretat, a l’estil de Domènech i Muntaner.


2 comentaris:

  1. Una joieta que podem gaudir en un passeig pel centre. Llàstima que la rehabilitació haja tingut com a conseqûència la transformació d'un espai popular en un altre de més elitista. Per sort, portes obertes i ulls atents per admirar-lo.

    ResponElimina
  2. Tens molta raó. A la part superior de la façana principal hi ha tres pavellonets acabats en cupuletes, que per l'interior estan recobertes de mosaics en blau i daurat imitant el cel. Ara allí hi ha un restaurant de luxe, si vols veure-les, et costarà una pasta.

    ResponElimina