dissabte, 15 de desembre de 2018

LA CASA JUEVA

Aquest edifici és un dels més originals de la ciutat, el veureu al núm. 20 del carrer de Castelló, fora de l’abast de les rutes dels turistes gregaris, que només es dediquen a desgastar paviments per les places de l’Ajuntament, del Mercat, de la Reina, del carrer de Sant Vicent... i acaben fent-se una foto a la porta del Palau de Dosaigües, a ser possible desgastant també el seu delicat alabastre.

El seu autor, Joan Francesc Guardiola Martínez (Sueca 1895 - Alzi ra, 1962), es va instal·lar a Barcelona juntament amb la seua família el 1917 per a cursar els seus estudis, que acabà el 1922, any en què va obtindre un Premi Extraordinari pel seu projecte per a l'estació de metro de la Plaça de Catalunya.

Fou un arquitecte prolífic, durant la seua dilatada carrera va edificar gran nombre d'habitatges, magatzems, fàbriques, cinemes i teatres, alguns dels quals destaquen perquè en ells va conrear tendències molt particulars dins l'òrbita de l'art decó, amb una imaginació efusiva i sense límits, on posava al mateix nivell, i usava indistintament en la composició, columnes amb capitells egipcis, finestres ogivals o rematades exòtiques amb forma de pagoda. Aquest és el cas de l’edifici que va construir per al seu germà Ferran el 1929 a Barcelona, a la cantonada Muntaner, 54 / Consell de Cent, que ara és conegut com a Casa de Ferran Guardiola o Casa  Xinesa; també són molt imaginatives la façana de l'Ateneo Sueco del Socorro, del 1926, a Sueca, la seua ciutat nadiua, i el d’aquesta Casa Jueva, del 1930.

Va ser activista polític, militant socialista, regidor i fins i tot alcalde de Sueca per un breu període de temps. Finalitzada la Guerra Civil, es va instal·lar a Alzira, on va exercir d'arquitecte municipal, i col·laborà amb l'empresa constructora familiar fins a la seua mort l’any 1962. La seua obra de postguerra va evolucionar i remet a l'expressionisme racionalista.

La Casa Jueva va ser construïda en una parcel·la de l'eixample, els seus habitatges tenen doble orientació, al carrer i al pati interior d’illa. No disposem d’informació del seu interior, però podrem contemplar la decoració exterior de la façana i, amb una mica de sort, del vestíbul.

Sobre la porta, en el centre d’un frontó, hi ha marcat un estel de David -símbol que li ha propiciat el nom de casa jueva- és de color blau fosc sobre una mena de tela onejada de color ocre, amb les inicials del propietari al seu interior.

El basament està compost per dues plantes, que en origen quedaven enquadrades per dues impressionants columnes neo-egípcies de doble altura, amb imaginatius capitells de volutes laterals que recorden palmeres, decorades en groc, blau, verd i rosa, però en algun moment tota la planta baixa va ser transformada i desfigurada, amb formes rectes; la fúria "modernitzadora" rematà la destrossa amb un recobriment de pintura blanca, i així es manté.

El cos de la façana està format per dos pisos on destaquen la composició de les balconades i la disposició i el ritme dels miradors centrals de fusta. La composició d'aquesta part és menys volumètrica i més prolífica en l'ús del color, amb franges horitzontals alternes en les pilastres i franges en ziga-zaga sobre les llindes.

La rematada de l’edifici es caracteritza per l'ús de línies en ziga-zaga en les pilastres centrals, la qual cosa dóna major moviment al conjunt. En aquesta part central, les tres finestres de l'última planta estan rematades per una mena d’arcs conopials que tenen l’interior amb formes calades que recorden elements àrabs o indis. Dissortadament, i de la mateixa manera que va passar amb la part inferior, aquesta part superior ha patit importants canvis en la seua composició, perquè en algun moment van desaparèixer els pinacles amb decoració de tipus tailandés que culminaven els pilars centrals de la finca i eren semblants als de la Casa Xinesa de Barcelona.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada