diumenge, 16 de juny del 2019

EL CIRC ROMÀ DE VALENTIA



Moltes poblacions romanes de certa importància tenien un circ o hipòdrom, on es feien els espectacles de masses propis de l'època, curses de cavalls i carros i competicions esportives; a causa de les seues grans dimensions es trobava fora del recinte de la ciutat. Eren edificis de planta rectangular allargada, amb un dels seus costats en forma de semicercle per a facilitar el gir de les curses; tot al voltant del seu interior hi havia la cavea, les grades on seien els espectadors i les diferents entrades i eixides del circ, la zona d'entrada dels participants era la porta pompae, i els departaments d’eixida, les carcere; la superfície interior era l'arena, separada en dues parts per l’spina, un llarg mur central generalment ornamentat amb estàtues, obeliscos amb els símbols i ofrenes dels esportistes, que formava sobre l'arena dos carrers pels quals circulaven i giraven els carros quan es celebraven els espectacles; a cadascú dels extrems de l'spina hi havia pilars cònics denominats meta, la meta primera estava situada en la corba, i la meta segona a la part oposada o de les carcere.

DESCOBRIMENT DEL CIRC

Una de les troballes arqueològiques més sorprenents hagudes a la ciutat, donada l'absoluta falta d'indicis previs històrics, epigràfics i toponímics sobre aquest tema, va ser fruit de 20 anys d'investigació, gràcies al funcionament amb uniformitat metodològica dels serveis arqueològics de la ciutat i a la centralització de dades, considerant la ciutat com un únic jaciment. Va ser una magnífica labor dels tècnics municipals d'arqueologia, que van saber determinar l'existència del circ. Aquest, al costat d'altres troballes com el port fluvial, l'aqüeducte i el fòrum, reflecteixen la importància que va tenir la ciutat en el període romà.

PRIMERES TROBALLES

Una sèrie de descobriments successius començà a donar cos a la possible existència d'un circ a la Valentia romana. Les primeres troballes, al carrer Baró de Petrés, daten de l'any 1987, eren dos basaments de pedra de la zona de les carcere. El 1988 va aparèixer un primer tram de la paret, l'occidental; i el 1990, l'oriental, si bé llavors tot açò es va considerar com a part de la muralla. El 1993 es van trobar sengles mostres deteriorades dels murs intern i extern del circ; quan el 1995 aparegué al carrer de la Pau un fragment de la capçalera de meta, i el 1997 l'spina en Sant Joan de l'Hospital es van dissipar tots els dubtes.

EL CIRC DE VALENTIA

Aquesta colossal construcció de la primera meitat del segle II, és la més gran erigida pels romans a Valentia, amb 350 metres de llarga per 70 d'ampla. Sobre la trama actual de la ciutat, el circ tenia l’extrem semicircular al carrer de la Pau i arribava fins a la plaça de Nàpols i Sicília.

De les deu zones en les quals va aflorar el circ, només en dos s'han restaurat i integrat les restes arqueològiques.

En el 34 del carrer de la Mar, a un local amb soterrani que va ser restaurant es podia menjar o sopar al costat de les restes del circ, fins i tot hom podia triar entre una taula a la zona de l’arena o a la de la cavea o graderies. No gaire lluny, en el carrer de l’Almirall, totes les troballes d'època romana han quedat integrades al modern hotel Marquès de Caro. Es pot veure un fragment de cornisa i també Entre elles n’hi ha tres pedres còniques que han perdut el revestiment d'estuc, les quals, segons Albert Ribera, el principal investigador del circ, es correspondrien amb els remats dels obeliscos de la meta de l’spina, que eren unes peces d'uns dos o tres metres d'alt; ací decoren una paret del bar, però estan col·locades cap per avall.

Un altre dels trams que es conserva es troba a l'interior de la cripta de la primitiva capella de Santa Bárbara de l'Església de Sant Joan de l'Hospital, al carrer del Trinquet de Cavallers. Allí els arqueòlegs van localitzar l’spina, en concret una de les dues parets paral·leles que la conformaven, separades per un fossat d'uns dos metres d'ample. Sembla que ja ha acabat el projecte de restauració per a fer-la visible al públic a través d'una finestra.

Restes de summa importància, com la capçalera del carrer de la Pau, es conserven però no es poden veure; després de documentar-les van ser cobertes i construïren sobre elles, sense atendre les recomanacions en contra dels arqueòlegs.

Pitjor sort van córrer altres parts localitzades abans que els arqueòlegs aconseguiren donar forma al puzzle del circ romà, que van desaparèixer per desconeixement. El primer tram es va localitzar el 1987 durant unes obres a la plaça de Nàpols i Sicília. Els murs de cinc metres d'ample que aparegueren apuntaven a la hipòtesi del circ, però no es va donar per definitiva fins que el 1995 va descobrir-se la capçalera en forma corbada al carrer de la Pau i el 1997 l’spina en Sant Joan de l'Hospital.

Altres troballes també poden relacionar-se amb l'activitat en el circ, com peces metàl·liques d'un dels carros que va competir en ell, pedres i fragments de columnes, o ceràmiques bizantines que ja corresponen a èpoques posteriors.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada