dilluns, 27 de febrer de 2012

L’ÚLTIMA VÍCTIMA DE LA INQUISICIÓ MORÍ A VALÈNCIA


Escut de la Inquisición
Com a conseqüència de la segona restauració de l’absolutisme borbònic el 1823, els reaccionaris reclamaven a Fernando VII el restabliment del tradicional i important instrument repressor de la Inquisición, abolida per les Corts de Cadis el 1813, però el rei no feia quasi res per a donar nova vida al tribunal.

A València, l’arquebisbe Simón López, membre de la societat secreta estatal El Angel Exterminador i caracteritzat pel seu ultrarealisme reaccionari, a petició de l’Ajuntament de la ciutat i d’alguns individus, la va restablir de fet, amb la creació d’un nou tribunal sota el nom de Junta de Fe.

El cas més rellevant de la Junta de Fe de València va ser el procés i execució de Gaietà Ripoll, dut a terme per l’Arquebisbe amb la complicitat de l’Audiència de València i de la Monarquia.

De Gaietà Ripoll i Pla es diu que va nàixer a Solsona el 1768; que era metge; que seguí la carrera militar fins el 1823; que va combatre contra Napoleó durant la guerra del Francès, va ser fet presoner i deportat a França; que allí sembla que s’havia fet deista i lector d’autors liberals; que va canviar el seu nom d’Antoni pel de Gaietà...

Una escola antiga
El 1824 ja exercia com a mestre de primeres lletres a Russafa, on demostrà un cert rousseanianisme i tingué una gran popularitat.

El 8 d’octubre del 1825, denunciat per una dona veïna de Russafa, va ser processat per la Junta de Fe, acusat de coses tan greus com no anar a missa els diumenges; ensenyar als escolars només els manaments de la llei de Déu; fer-los saludar dient lloat sia Déu! en comptes d’Ave Maria!; i de no haver-los tret a adorar el Viàtic quan passava davant l’escola (encara que fou reconeguda la seua bona conducta, així com que no feia proselitisme ni donava cap escàndol)

A Ripoll el tingueren empresonat durant tot el procés, que durà deu mesos, però mai no fou cridat a declarar ni pel jutge ni pel tribunal, ni tingué defensor. Fou condemnat a morir.

Un tenebrós tribunal
L’esperit del segle obligà al tribunal a fer una única concessió: prescindir de la foguera, penjar-lo en la forca i en lloc de cremar el seu cos simular la combustió amb flames pintades en un barril posat al peu de la forca.

El dia 31 de juliol del 1826 Gaietà Ripoll morí amb gran enteresa, penjat en la forca de la plaça del Mercat.

El seu cadàver, ficat dins de la bóta de fusta pintada de flames, fou traslladat des del patíbul del Mercat fins al riu, prop de la Petxina, allí fou llançat als gossos i als corbs, perquè havent mort sense penediment, no es podia soterrar en la terra sagrada d’un cementiri.

No hi hagué tocs de campanes per la seua mort, tots els altars i creus dels carrers de l’itinerari foren tapats amb panys negres, i quan passava el cadàver, la plebs l’escridassava i li tirava pedres.

Aquest auto de fe, que es considera la darrera execució de la Història per qüestions religioses, provocà aspres comentaris a Europa, i principalment a França i a Anglaterra. En vista de les reaccions provocades, Fernando VII no volgué escoltar les múltiples peticions que hom li feia de restablir la Inquisición, perquè no volia augmentar l’enuig de les grans potències de la Santa Alianza.

Les restes de Gaietà Ripoll es van perdre al riu, però el seu cruel jutge, l’arquebisbe reaccionari Simón López (1744-1831) està soterrat a la Catedral de València. Des de fa poc té un altre veí il·lustre: el cardenal Agustín García-Gasco.


6 comentaris:

  1. Que bo, Vicent, quin final. Espectacular. La història ja la coneixem i jo em preguntava per què la repeties. És clar, pel veí.
    D.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser per aquest cantó anava la cosa. Més endavant aprofitaré certes informacions que he trobat en un retallable del diari "El Pueblo", publicat l'any 1930 en commemoració del 104 aniversari de la mort del mestre, que parla de gent que el va conéixer i dóna detalls d'on estava l'escola, i la barraca on va viure, malgrat que ara, vés i busca...

      Elimina
  2. Molt il·lustratiu Vicent, de moltes coses d'aquesta nostra societat. Cal donar-te les gràcies. Molt terrible, bàrbar, cruel, també. Potser a mi, russafí, m'arriba especialment. Espere les noves notícies que esmentes en la resposta a Dolors. I... eixa placa que inclous se li va dedicar? En quin moment?

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'unica informació que tinc de la placa, procedent d'Internet, és que estava a Russafa, on tenia dedicada una plaça, potser durant el temps de la república. La plaça que ara té dedicada està cap al final de l'Avinguda Blasco Ibáñez, a l'esquerra. Quan tinga temps aniré a mirar si l'han resituat allí.
      Pel que fa a les informacions del diari "El Pueblo" espere fer alguna cosa per al mes de juliol, aniversari de l'execució de Ripoll. No són molt rellevants, perquè fan referència a llocs que ara és segur que ha canviat, com hortes, cases i camins, o una anciana que el conegué, etc. Com tu ets de Russafa, potser pugues identificar alguna cosa.

      Elimina