dijous, 20 de juliol de 2017

L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL MAR

L'Església de l’Assumpció del Grau ja es citava com a Santa Maria del Mar o del Grau en documents del segle XIV. També apareix en els dibuixos fets el 1563 pel pintor flamenc Anthoine Van den Wijngaerde.

D’aquella antiga església no es conserva res, el temple actual, finalitzat el 1736, és de nau única, coberta de volta de canó amb llunetes, i capelles laterals entre els contraforts, que es comuniquen entre elles per un pas obert en aquells. Té una cúpula sobre petxines en el transsepte o creuer, aquest és de la mateixa profunditat que les capelles i no sobresurt en planta.

El revestiment interior és neoclàssic. La capçalera quadrada té un senzill retaule amb dues columnes i entaulament, es decora amb grans quadres i la imatge de l’Assumpció, que ocupa la fornícula central acompanyada d’àngels, un dels quals du una nau.

A la banda de l’epístola del transsepte hi ha la capella de la comunió, dedicada al Crist del Grau, una valuosa talla del segle XVI, coneguda popularment com el Negret, de la qual es diu que l’any 1411, lligada a una escala de fusta amb 33 travesses (el anys de Crist), va arribar pel mar al riu Túria, que dividia els termes del Grau i Russafa. Les dues parts volien que la imatge acabara a la seua riba; els de Russafa utilitzaren els famosos ganxos dels russafins per a intentant agarrar-la, però finalment, la imatge acabà al Grau. La decoració de la capella és neoclàssica, amb pintures de sants valencians i la història de la imatge. Una inscripció a la part alta dels paraments laterals diu: “Sembrant la pietat i pau a nostra platja arribares. Als teus fills no desampares, Santíssim Cristo del Grau”.

Darrere de l'Altar Major hi ha una capella o reraltar que feia funcions de sagristia i conservava el Crist de la Palma, una interessant talla barroca. Aquesta part és una resta de l’església anterior a l’actual; té decorades al fresc les parets i la cúpula, obra de Juan Bautista Bayuco, realitzada el 1702, amb representacions de les virtuts teologals (Fe, Esperança i Caritat), la Revelació, la Doctrina i la Trinitat, a més de sants pares de l’església i alguns personatges de l’època, totes elles envoltades per àngels, cornucòpies, gerros, garlandes i flors, una ornamentació barroca pròpia de l'època.

Prop de la porta principal hi ha una imatge del segle XVIII de Sant Telm, que és el patró dels mariners.

Tant la nau central com la capella del Crist han sofert diverses reformes, especialment després de les guerres de 1808 i de 1936.

La cúpula central del creuer es revesteix a l’exterior amb teules esmaltades en blau, una característica dels temples barrocs valencians.

Tota l’obra exterior és de maons, amb arcs de descàrrega i finestres semicirculars sobre les dues senzilles portades tardo barroques, la lateral, oberta a la banda de l’evangeli del transsepte, que recau a l’avinguda del Port està formada per dos cossos, l'inferior allotja la porta adovellada i en el segon cos una fornícula alberga una creu sobre una escala, tot de fusta, que fa al·lusió a l'arribada del Crist del Grau. Hi ha una làpida que diu: “St. Mª. Del Grao, 1940”. La data és la de la restauració.

La façana principal, situada als peus de l'església, guarda certa similitud amb l’altra, però és de maó, recobert o aplacat; en la fornícula del cos superior podem veure una imatge de Nostra Senyora de la Llum, realitzada el 1943.
El campanar, acabat el 1689, presenta cossos de diferents altures separats per una línia d’imposta.

En la part superior hi ha el cos de campanes amb un arc de mig punt flanquejat per pilastres dòriques en cada costat. El 1858 s’hi va instal·lar un rellotge, i el 1979, amb una reparació maldestra, se li va reposar una balustrada amb piràmides als cantons, remat perdut quan va fer de casamata durant la guerra civil.

Als peus de la torre hi ha una font de bronze amb un xiquet i un dofí, que vessa l’aigua sobre una gran petxina; una placa de pedra situada a sobre, diu: “Aigua del Túria vessa aquesta font pels esforços del municipi de València, la cooperació d'aquesta vila i el llegat de 80.000 reals de Don Dionisio Bello. 3 maig 1859”.

Una altra placa col·locada l'any 1999 diu: “750 Aniversari. El rei Jaume I el Conqueridor, atorgà al lloc de l'actual Grau el nom de Ville Nove Maris Valentiae i nombrosos privilegis el 27 de maig de l'any 1249”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada