dissabte, 6 de juny de 2020

EL PALAU DEL MARQUÈS DE CAMPO, MUSEU DE LA CIUTAT

Tres museus exhibeixen una bona part del patrimoni històric de l'Ajuntament. Són: l’Històric, en el mateix edifici representatiu de l’Ajuntament; el d’Història de València, al carrer València, 42 de Mislata, instal·lat a un antic dipòsit d’aigua del 1850, en la construcció del qual participà Ildefons Cerdà, l’artífex de l’Eixampla de Barcelona; el tercer és aquest, el de la Ciutat, instal·lat en l’antic palau del Marqués de Campo, a la plaça de l’Arquebisbe.

El Museu de la Ciutat mostra una selecció dels fons pictòrics municipals antics i moderns, a més de diverses col·leccions, la de pesos i mesures donada per Juan Antonio Gómez-Trénor, la molt diversa dels hereus de Miguel Martí Esteve, la del periodista i crític d'art Adolfo de Azcárraga, ambdues comprades per l’Ajuntament, la de Forja Artística...

Nosaltres només visitarem les sales de la planta noble, que exhibeixen una part del miler d'obres de pintura antiga de la col·lecció municipal, de molt heterogènia procedència.

EL PALAU DEL MARQUÉS DE CAMPO
També conegut com de Berbedel, va ser anteriorment dels ducs de Villahermosa i es remunta al segle XVII, del què encara conserva alguns elements originals. L'any 1857 el mestre d'obres Manuel Ferrando va fer, per encàrrec de José Campo i Pérez, pròcer valencià i futur marquès de Campo, una important intervenció. A començaments del segle XX passà a propietat dels comtes de Berbedel. Quan València fou capital de la II República hostatjà el Ministeri de Sanitat i Assistència Social, a càrrec de l’anarquista catalana Federica Montseny, una de les primeres dones ministres europees. Els propietaris el recuperaren, però posteriorment el desmantellaren i abandonaren. Va ser declarat Monument Històric Artístic el 1973 i l'Ajuntament l’adquirí el 1974. Des de finals dels anys vuitanta hi ha instal·lat el Museu de la Ciutat.


LA FAÇANA
El 1857 Manuel Ferrando va tancar l'edifici anterior, de planta en forma d’U, amb un cos central de traça classicista, rematat per un frontó corbat i balustrada amb garlandes i putti, que inclou piràmides gallonades i boles, semblants a les de les torrasses laterals, que formaven part  de l’edifici original, i estaven decorades amb elements barrocs, com els grans balcons amb pilastres encaixades, el frontó corbat partit, i les piràmides flamejants, tot molt semblant a la decoració d’un altre palau al carrer de Cavallers, 28.
En aquest cos central que va unir les torrasses laterals s'obren dues grans portes bessones enreixades, sobre les quals figuren escuts dels darrers propietaris, els comtes de Berbedel. A causa d’aquesta intervenció, a la façana del carrer del Pes de la Farina es van tapiar dos balcons, però es mantingueren les baranes i en l’emparedat va ser reproduïda, amb pintura il·lusionista, una porta de persiana.


EL PATI
Ordena l’edifici al seu voltant. Consta de les tres sèries d'arcades originals del segle XVII, sobre les quals hi ha els balcons de la planta superior, de barana mixtilínia que ocupa tot el llarg de cada costat; la part posterior del cos de la nova façana és un mirador. Els cossos laterals tenen una segona planta, amb balcons de tornapuntes barroques, del segle XVII.

L’entrada al pati es fa sota dos arcs que coincideixen amb les portes; entre aquestes, a la part interior, hi ha una gran làpida procedent de la Casa Nadiua de Sant Vicent Ferrer, que en el seu començament diu:

EN LO ANY 1676 EN 1677 ES RENOVÀ ESTA CAPELLA SENT JURATS LEANDRO DE CABRERA GENEROS JURAT EN CAP DE NOBLES E CAVALLERS JOSEPH MAURO DE ABALSIS JURAT EN CAP DE CIUTADANS JOSEPH GERONI AZNAR, GENERÓS JAUME NICOLAU DE ONA FRANCISCO VICENT LLORENS Y TIBURCIO ROMEU CIUTADANS PERE LOP PERIZ RACIONAL VITORIANO FORES Y LLUCH BONO, CIUTADANS SINDICS...

Al centre del pati es pot veure una pica romànica. Als cantons hi ha quatre escultures en marbre de Carrara que representen Plutó, Apol·ló, Venus i Diana, són obra de l’artista italià Giacomo Antonio Ponzanelli (Carrara 1654 / Gènova 1735), està firmada en el cos del dofí que acompanya Venus; va fer-les, com altres de la ciutat, per al jardí de la desapareguda Alqueria del canonge Pontons, a Patraix, construïda a finals del segle XVII; aquestes escultures van  patir actes vandàlics, i després de ser restaurades l’any 2012 es traslladaren ací. El paviment del pati és el tradicional de la ciutat, amb llambordes de pedra sorrenca, o sauló rogenc.


A la part dreta, junt a la porta d’accés al vestíbul del museu hi ha un gran relleu en pedra encarregat per Josep Renau (aleshores director general de Belles Arts) a Ricard Boix -ambdós valencians- per al Pavelló de la República Española en l’Exposició Internacional de París de l’any 1937; du aquesta llegenda: Songez a la douleur d’Espagne.



L'ESCALA
Passat el vestíbul, Al peu de l’escala hi ha un bust en marbre de Sorolla, obra de Benlliure, que potser siga l’original del monument al primer.
Aquesta gran escala, que dóna accés a la planta noble, on hi ha els antics salons i la capella, està coberta amb la cúpula original del segle XVII, que té a les petxines els escuts nobiliaris, envoltats de recarregada decoració barroca, dels Prats Buccelli i Dasí Puigmoltó, comtes de Berbedel, els darrers propietaris del palau; la resta de la cúpula, el tambor amb finestres i la mitja taronja, està decorada amb fins esgrafiats.

L'ADAPTACIÓ DEL PALAU PER A MUSEU
Manuel Portaceli Roig, arquitecte autor de les obres d’adaptació, va organitzar un recorregut museístic a través de les diferents sales del palau, ordenades amb claredat al voltant del pati, que facilita la lectura de les diverses parts de l'edifici i posa l'accent en la nova tipologia, assumint plenament la reforma del segle XIX del mestre Ferrando. Manté el caràcter principal de la planta noble dins del museu i, per a recuperar i subratllar les peculiaritats dels salons vuitcentistes, fa ús del color per a adjectivar el recorregut. Els sostres dels salons de Ball i Isabelí es van decorar amb pintures de Jordi Teixidor. Les plantes superiors sota coberta, abans molt fraccionades, van ser incorporades també al museu. Aquesta intervenció, duta a terme entre 1986 i 1989, va obtindre el Premi COACV 1988-1989. L'any 2001 es van ampliar les sales museístiques amb la incorporació de les edificacions del carrer Venerables.

El palau actual ocupa la totalitat d'una illa, és una vasta construcció amb diversos cossos d'edificació independents, homogeneïtzats tots ells després de les successives intervencions.

EL MUSEU
Per qüestions d’espai, només mencionarem algunes de les obres exhibides a les sales nobles.

* Des de l’escala podem accedir directament a la primera sala, dedicada a pintura dels segles XV i XVI. Ací destaquen: El retaule complet del Gremi de Blanquers (curtidores), en el qual es pot llegir, al peu de la pintura central, aquesta inscripció: Este retablo se començó a pintar el 1 de Henero del año 1601 y se acabó a 29 de abril del dicho año. Siendo Cesario Bartholomeo Massip y compañero Jaime Inglada Mayoral Roque Augustín y quarto mayoral Vicente Ferrer. El sant Miquel Arcàngel del Mestre del Griu, fragment d’un retaule de cap al 1520, d’estil renaixentista amb certa influència leonardesca, en ell, el sant, amb expressió dolça i equilibrat contraposto, contrasta amb el grotesc dimoni. Hi ha una vitrina amb figures d’alabastre, marbre, i menudes pintures,  sobre vidre i fusta.


* A la sala següent hi ha dos fragments de la decoració mural, a l’oli, de la Capella dels Jurats de l’antic Ajuntament del carrer de Cavallers, són obra Miquel Esteve i Miquel del Prado, del 1519, el seu estil és renaixentista amb influència leonardesca a través de Llanos i Yáñez, pintors de les portes del retaule de la Catedral. Finalment, hi ha un gran plafó ceràmic procedent de l’Almodí, al peu del qual hi ha una inscripció que diu: Este ornato se hizo a expensas de los medidores siendo guardián Vicente Domingo Ximeno, Año de 1765. El buit al centre del plafó està ocupat per un retaule de Sant Vicent Ferrer, d’imitació gòtica, obra de Vicente Peñalver, del 1966.

* D’ací es pot pasar a l’esquerra, a la Serre o hivernacle, on hi ha set grans llenços a l’oli, de Josep Vergara (1726-1799) procedents de la Capella de Santa Rosa de Lima de la REAL CASA DE ENSEÑANZA DE NIÑAS Y COLEGIO DE EDUCANDAS, edifici que ara forma la part posterior de l’Ajuntament. (L’arquebisbe Andrés Mayoral va edificar la casa, entre 1758 i 1763, per a donar treball als jornalers procedents de l’art de la seda que no tenien subsistències. Era una escuela per a xiquetes pobres -niñas- i un colegio per a xiquetes de distinguido nacimiento -educandas-. Pel que sembla, estarien juntes, però no barrejades...

* Al fons hi ha una sala dedicada a l’escultor Ricard Boix (Valencia, 1904 – 1994), amb obres influenciades pel cubisme i l’art decó,

* En tornar arrere passarem davant la Capella del segle XIX, d’estil neoclàssic, profusament decorada amb relleus i or.

* Passarem, a través de la sala ja vista abans, a la d’Honor, o de Ball, que conserva part de la decoració i un sòcol de fusta pintada. El sostre va ser decorat pel pintor Jordi Teixidor en fer la rehabilitació. Ací destaquen: Un sant Miquel Arcàngel d’Evaristo Muñoz (1684-1737), amb una referència escrita comuna a la representació del sant: Qui sicut Deus (Qui és com Déu?). Un sant Vicent Ferrer de Jeroni Jacint d’Espinosa (1600-1667) d’estil realista-tenebrista. Un filòsof, de cap al 1660,  atribuït a Esteban March, que sembla inspirat en un model de Ribera. Un Calvari del cercle de Ribalta, de cap a finals del segle XVI o principis del XVII. Un altre sant Miquel, d’aspecte monumental, de Vicente Castelló, de cap al 1629. Un parell de curiosos retrats, de Luis Crespí de Borja i el Venerable fray Domingo Sarrió, amb inscripcions immaculistes, de José Orient, de cap al 1680. Una Mare de Déu oferint una pera al seu fill, de Jeroni Jacint d’Espinosa (1600-1667).

* La sala següent, d’estil Imperi, conserva la decoració amb figures i al·legories de les Belles arts i de les activitats del marqués de Campo: Ferrocarrils, navegació, fàbriques de gas i de tabac. Podem veure un Sacrifici d’Isaac de Jeroni Jacint d’Espinosa (16600-1667), obra de bona qualitat que potser es va inspirar en la versió d’Orrente d’un original, ara perdut, de Caravaggio. Un Crucificat, anònim, possible còpia italiana de Miquel Àngel. Una Sagrada família amb Sant Joaquim i Santa Anna, de cap al segle XVII, anònim valencià sobre taula d’estil postjoanesc amb influència realista ribaltesca, on el Jesuset, amb la corona d’espines a la mà, dorm, i sant Joanet es dirigeix a l’espectador amb el dit a la boca en senyal de silenci; Sant Joaquim du ulleres, i al fons es veu un arc de ferradura en maons.

* Passem a la sala Neogòtica, o Armeria, precedida per un pas decorat amb espills, procedent de la decoració neogòtica feta en temps del marqués de Campo. Ací hi ha quatre vitrines amb petites imatges, Immaculada, Sant Sebastià, Sant Vicent Màrtir, Sant Cristòfor, etc, i moltes altres de sant Miquel, fetes de diverses mides i materials, datades dels segles XVI al XVIII.

* La següent és la sala Menjador, amb obres dels segles XVIII i XIX, entre elles diverses de José Vergara, Vicente López, Agustin Gaçull, José Camarón, José Llàcer.

* La sala següent és l’antic Fumador, que té el sostre decorat amb pintures que representen al·legories de les quatre estacions. En ella hi ha més obres de Vergara. També algunes pintures sobre coure, com una Santíssima Trinitat representada amb tres personatges, anònim valencià del segle XVIII. Un parell de pintures de cap al 1650 sobre sant Vicent Ferrer, procedents de la seua capella en S. Joan de l’Hospital. Un Avís angèlic a sant Josep per a fugir a Egipte (o per a tornar a Natzaret), anònim valencià de cap al 1800, on Jesús desperta Sant Josep per a que escolte l’avís de l’àngel, amb la Mare de Déu al fons, fent oració. Podem veure, en una vitrina, làmines d'or d’un aixovar principesc i altres joies datades des dels segles III-II aC. i V-VI dC, que procedeixen de les col leccions de Miquel Martí Esteve, comprades el 1951, i de la donació de Gemma Llopis Torija-Gascó del 2008.


* A la sala següent destaca un piano forte, fet a Londres el 1777 pel famós luthier Johannes Zumpe. Trobem més obres de Vergara, com una santa Rosa de Lima entre dues educandes, procedent, com altres anteriorment vistes, de la Real Casa de Enseñanza. Hi ha una sèrie de pintures de santes màrtirs del segle XVII, que van ser de la Casa Procura de la Cartoixa de Portaceli. Dues vitrines contenen diverses peces antigues, anells, bronzes, coures, esmalts, voris i figures de bronze dels segles XVIII al XIX.

* A la sala següent hi ha obres entre altres, de Vicente López, Antonio Fillol. Un retrat anònim de Carlos IV. Un gran llenç que figura un Regidor Municipal vestint l’uniforme concedit per Fernando VII, de José Zapata. (Val. 1763/1857), que du aquesta inscripció: El Rey No. Sr. Don Fernando VII En 17 de Junio de 1815, se sirvió conceder al Ayto. De Vala. El Uniforme que aquí se figura, en ell, la pesada cortina deixa veure un relleu ovalat amb el rostre de Fernando VII sobre les figures d’Eros i la Fidelitat, i el tapís que cobreix la taula du brodat l’escut de la ciutat. Tres vitrines contenen ex-vots ibèrics en bronze procedents de santuaris de Jaén, tanagres hel·lenístiques i ex-vots púnics procedents d’Eivissa, més tres caps en pedra: ibèric, gòtic i barroc.

* La sala Isabelina, que conserva antics adornaments de talla, va ser pintada per Jordi Teixidor en la rehabilitació. En ella trobarem algun moble, un parell de Jesusets en fusta, pintures dels segles XIX i XX, de Genaro Palau, Modest Urgell, Antonio Fillol, Salvador Abril, Julio Peris Brell, i altres.

* A l’última sala hi ha una consola, amb un bust de Laura, l’amada de Petrarca, i cadires del segle XIX. Veurem pintures de Bartolomé Mongrell i Agustí Alvar. Una gran vitrina conté nou ventalls o palmitos, un és del segle XVIII i la resta del XIX o del XX.





Cap comentari:

Publica un comentari