LA MURALLA ISLÀMICA DE VALÈNCIA

La València islàmica, Madinat al Turab, la Ciutat del Fang, o de la Pols (el nom de balad Balansiya sembla que feia referència a tot el país), tingué una muralla que començà a construir-se coincidint amb la creació de la primera taifa, a principis del segle XI, per ordre del rei Abd Al Aziz, però cap la possibilitat que fos iniciada amb anterioritat, pels governants Mubarak i Muzāffar.

El mur era alt uns set metres, i ample més de dos, fet de tàpia de morter, amb torrasses construïdes també de tàpia amb l'exterior de pedra sense treballar i distribuïdes espaiadament en els murs cada 33 metres; a la part més antiga, per l’actual Barri del Carme, són de planta semicircular; la part oriental és d’època almohade, dels segles XII i XIII, amb les torrasses quadrades, fetes només de tàpia, amb una barbacana paral·lela al mur, a distància d’uns 6 o 7 m i d’1,5 m alta, i un vall al davant, pel qual podia circular l’aigua. Aquesta disposició va ser descrita per Nicolau Primitiu Gómez quan va observar-la en algunes excavacions fetes a principis del segle XX a la plaça de la Congregació i al carrer d’Aparisi i Guijarro, i ha estat comprovada en d’altres posteriors, com la feta a l’edifici vell de la Universitat, al carrer de la Nau.

Quan al segle XIV Pere el Cerimoniós, que estava en guerra amb Castella, ordenà protegir les seues ciutats dels atacs dels castellans, a València es va fer una nova muralla i l’antiga musulmana quedà obsoleta, però continuà en peu, formant part durant segles de la vida dels veïns del centre històric, que van recolzar els seus habitatges en aquest colossal mur de càrrega, excavaren portes per travessar-la, com al Portal de Valldigna, o la trencaren, com ens recorda el nom del carrer del Trenc. L’any 1704 encara romanien molts fragments visibles als carrers, com es pot veure en el plànol del pare Tosca.

El perímetre

Segons l’historiador del segle XIX Vicente Boix, el perímetre total de la muralla era d'uns 2.600 m. cal considerar que aquest era el del mur que existia al moment de la conquista cristiana del segle XIII, quan ja s’havia fet l’ampliació d’època almohade.

Les tres muralles de València. La islàmica és la roja

Començant el recorregut de la muralla musulmana en la porta d'al-Qantara, o el pont, prop de l’actual de Serrans, el mur girava cap al SO per l’interior de les cases entre el carrer de les Roques i la plaça dels Furs; creuava el carrer de Roters i penetrava en les cases del carrer de Palomino; travessava el de la Creu, l’actual solar de la plaça de l'Angel, les cases de la plaça de Navarros, el carrer d’En Borràs pel cantó amb la plaça de Beneito i Coll, feia de mitgera en les cases del carrer de la Mare Vella i seguia per l’interior de les vivendes fins al Portal de Valldigna, on girava cap al SE; seguia pels carrer de Salines i Cavallers; creuava la plaça de Sant Jaume; entrava per les cases del carrer de la Bosseria, travessava els d’En Colom, Caixers, Cordellats, el solar de La Llotja, els d'Ercilla, Mantes i del Trenc; seguia per les cases dels carrers de Sant Ferran i de Manyans i creuava el de Sant Vicent; passava per l'interior dels edificis de la plaça de Mariano Benlliure, carrers de Moratín, Barcelonina, Transits i Minyana, fins a la Universitat, on girava cap al N; seguia pel carrer de les Comèdies, on aprofitava un mur del circ romà, fins a la plaça de la Congregació; passava pel solar de l'església de Sant Tomàs, creuava el carrer d’Aparisi i Guijarro, i continuava fins arribar al dels Maestres; d'ací anava a l'església del Temple, en arribar a aquest lloc girava cap a l‘O i seguia en paral·lel al riu, fins al punt on hem començat el recorregut.

Les portes

La muralla tenia set portes, de les quals el geògraf Al-Udri cita només sis: Bab al-Qantara, o del pont; aproximadament darrere de la porta de Serrans, que donava pas a l'únic pont de pedra de la ciutat. Bab al-Hanax, o de la Colobra; Rodrigo Pertegás la situa en el núm. 5 del carrer Salines, flanquejada per una torre, que fa de mitgera amb el de Cavallers. Bab al-Qaysariya o de l'Alcasseria, entre els carrers de les Mantes i del Trench; segons Huici Miranda era una porta menor, per a facilitar el pas del trànsit comercial que eixia cap a Alzira, Xàtiva i Dénia per la porta de Bab Baytala, o de la Boatella, entre el carrer de Manyans i la plaça de Mariano Benlliure; Rodrigo Pertegás la descriu com a doble, amb corredor central. Bab al-Xaria, o de la Xerea, on ara hi la façana de l’església de Sant Tomàs, en la plaça de Sant Vicent Ferrer; aquesta no la cita Al-Udri, perquè, segons Huici Miranda, només connectava la ciutat amb el camp de la Xaria. Bab ibn-Sajar, o Bab As-Sahar (porta de l'Orient) prop de l'església del Temple, en la plaça del Poeta Llorente, defesa per la torre Gran o d’Alí Bufat; Huici Miranda la descriu com a estreta i poc rellevant, la qual cosa no es correspon amb la seua importància defensiva. Bab al-Warraq, o de la Fulla (... de llibre?), en el carrer del Salvador, que estava flanquejada per dues torres, i comunicava, a través d'un pont de fusta, la ciutat amb el raval del carrer d’Alboraia.

Restes conservades

* Al carrer Blanqueries, 2, al local de la Fundació Florida State University (FSU) hi ha una torrassa defensiva semicircular molt ben conservada i una línia de merlets. A més de diverses basses per al tintat de cuir, d'època medieval.

* Al carrer Roters s'han localitzat fragments, ara conservats en habitatges i locals comercials, com una perruqueria o un forn, on n’hi ha un  de vuit metres que dóna a l’exterior.

* En un solar darrere de la plaça de l'Angel hi ha un fragment de mur i una torrassa semicircular integrada en les habitacions d’una casa de la plaça de Navarros.

* A un solar que fa d’aparcament als carrers En Borràs i Adoberies es poden veure les restes molt malmeses d’una torrassa semicircular d'un habitatge del carrer de la Mare Vella. No han estat posades en valor per una integració matussera, considerada pels arqueòlegs com un pastitx insuportable.

* El Portal de Valldigna és un arc obert al mur per a facilitar el pas en època cristiana. Està integrat en un edifici que conserva en el pati interior una altra torrassa.

* Al carrer Salines ha quedat exempt un curt fragment de la muralla on es poden apreciar els seus dos metres de grossària. També des d’ací, ara es poden veure al fons d’un solar recent, més fragments del mur i una altra torrassa corresponents al carrer de Cavallers, on n’hi ha restes en diversos locals públics que tenen portes a aquest carrer i a la plaça de Sant Jaume.

* A la plaça del Tossal hi ha la Galeria del Tossal, on es poden contemplar les restes musealitzades d'una torre i llenç de la muralla islàmica del segle XII. Hi ha una descripció d'aquesta part al final del nostre text.

* A la propera plaça del Forn de Sant Nicolau, al soterrani del Col·legi Major Rector Peset, es conserva un altre fragment incorporat a l’anomenada sala de la Muralla.

* Al carrer de Sant Ferran, també al soterrani del Centre Cultural Octubre, es van trobar les restes d’un tram on hi havia complet el sistema defensiu: muralla, barbacana i vall, que han quedat assenyalades, o sota vidre, al paviment.

* A la plaça de Mariano Benlliure també es va trobar la muralla, en el solar de l'antic Cercle de Belles Arts, avui ocupat per un nou edifici; ara és visible al soterrani d’un bar del carrer de Sant Vicent.

* Al carrer dels Transits, 5, a l’interior de la papereria Sena Alós, un altre fragment és visible sota vidre.

* Al carrer de la Nau, a l’interior de l’edifici de la Universitat, hi ha un llarg fragment de l’ampliació del segle XII, visible sota el vidre de l’entrada i de la sala contigua.

* Al carrer de l’Almirall, a l'hotel Palau de Caro, construït en el Palau del Marquès de Caro, a pocs metres de la plaça del Temple, les restes de la muralla van ser integrades en les habitacions de la planta superior i en el restaurant.

* Al palau del Temple, durant obres de remodelació van aparèixer dos esquelets del període almohade, un fragment de la muralla, dues torres i la barbacana, a més de part d'uns habitatges islàmics decorats amb pintura mural.

* No directament relacionats amb la muralla, al palau de Calatayud, edifici de la Generalitat al carrer del Micalet, es va trobar durant obres de rehabilitació un mur islàmic amb una altura de dues plantes, cosa ben poc freqüent, així com una font envoltada de canonades de ceràmica, una possible canalització d’aigua de la sèquia de Rovella, i diverses estances que fan pensar en uns banys públics, perquè consta que n’hi hagué a l’entorn del palau de Calatayud.

* Els anys 2017/18 durant unes obres de reparació de canonades d’aigua potable, aparegueren moltes restes que van ser documentades i tornades a cobrir protegides, cal mencionar-ne aquestes: Davant del pont de la Trinitat: a la zona de la porta de Bab Al-Warraq restes de dues torrasses i un mur de petits carreus d’origen romà que potser es van reutilitzar en la muralla islàmica. Davant de la plaça del Poeta Llorente i el carrer Pintor López 1: 18 metres de la muralla islàmica i restes d’un vall, encara per determinar si eren del Vall Vell, islàmic, o del Vall Nou, cristià, que potser estaven a prop de la famosa torre d’Alí Bufat, però es van deixar sense excavar perquè quedaven fora de la rasa feta per a les obres.

* I per acabar, de moment: a la plaça del Dr. Collado, en dos edificis de propietat municipal han aparegut, un tram del mur principal de la muralla del segle XI, el paviment que el separava de la barbacana i el vall, reblit d’escombreries.

La Galeria del Tossal

Conserva un dels millors testimonis de la muralla islàmica. Són 20 metres de mur i una torrassa de planta quadrada, una possible remodelació, feta al segle XII, d’un tram de la muralla construïda al segle XI (les torrasses del segle XI eren de planta semicircular).

Aquest tram del mur protegia la porta, de planta en angle, de Bab al Hanax, o de la Colobra, que s’obria cap a ponent i comunicava amb l’extensa necròpoli que hi havia vora el camí del carrer de Quart, una antiga via romana.

La construcció es va fer amb tàpia de morter, una mena d’encofrat, que va deixar en el front els forats fets pels suports de les caixes de fusta emprades pels alarifs musulmans en la seua construcció.

Davant de la muralla discorria el vall, que servia de fossat defensiu. Al segle XIV, el vall va ser cobert amb una volta, de la qual resten alguns dels arcs gòtics de maó que la suportaven. Aquest vall, alimentat per l’aigua de la sèquia de Rovella, serví -gairebé fins als nostres dies!- com a col·lector dels pocs albellons i de les aigües negres de la ciutat.