El Convent de Sant Domènec és un dels monuments gòtics més importants de la ciutat. L’abril del 1239, el rei Jaume I hi va col·locar la primera pedra al lloc, fora muralla, que havia concedit als predicadors o dominics. El fundador fou fra Miquel de Fabra, confessor del rei. L’any 1276, el bisbe fra Andreu d'Albalat, que també era dominic, va pagar una ampliació de la muralla per a incloure el convent dins del seu perímetre.
En aquest convent van viure Sant Vicent Ferrer (1357-1419) i Sant Lluis Bertran (1526-1581), en la seua aula capitular es van fer Corts del Regne; va ser lloc de soterrament de molts cavallers i personatges cèlebres de la ciutat, com els Boïl, Constança i Pere Ferrer, germans de sant Vicent, i el fundador del Convent fra Miguel de Fabra, posteriorment traslladat a la Basílica de Sant Vicent Ferrer, que és a l’actual Convent de Predicadors al carrer de Ciril Amorós. A la Capella dels Reis estan soterrats els marquesos de Cenete, la seua filla Mencia de Mendoza, virreina de València, i el pintor Joan de Joanes, traslladat ací des de l’antiga parròquia de la Santa Creu (veure la nostra entrada del 30-11-2017 dedicada a aquesta capella).
Després de la invasió de Napoleó Bonaparte, ja derrocat el Palau Reial de València, que ocupava el Capità General, hom va aprofitar l’exclaustració del 1835 perquè ocupara l'edifici el ram militar. Al segle XX Gustavo Urrutia, Capitán General de la III Región Militar, va iniciar obres de restauració i rehabilitació del seu interior, que alguns successors van continuar.
Avui és el Cuartel General Terrestre de Alta Disponibilidad (CGTAD), només accessible al seu interior amb visites controlades i complint una sèrie de requisits militars. Les autoritats valencianes desitgen recuperar per als ciutadans aquest edifici que és un dels més importants béns patrimonials de València.
Vista ja abans la Capella dels Reis, i encara pendents altres parts del convent, només descriurem la façana de la plaça de Tetuan, el claustre menor o atri i la capella de Sant Vicent Ferrer.
LA PORTADA
A banda i banda de la porta, quatre grans columnes sobre un alt sòcol suporten un entaulament d’ordre toscà amb boles als extrems; entre cada parell de columnes hi ha dues fornícules de petxina superposades, amb les imatges de Sant Tomàs d’Aquino i Sant Albert Magne (també potser Sant Pere de Verona) en un costat, i Sant Raimon de Penyafort i Sant Antoni de Florència en l'altre.
Sobre l’entaulament hi ha el segon cos, amb quatre pilastres que suporten la seua cornisa i ocupen el mateix espai que la porta, amb tres fornícules més entre elles, i les imatges de Sant Doménec de Guzmán amb un gos, al centre, Sant Vicent Ferrer amb el dit assenyalant el cel i Sant Lluis Bertran amb la copa de verí que no li va fer efecte, a cada costat; els tres duen un llibre a la mà esquerra; per damunt hi ha una cornisa amb dues boles a cada costat, que a la part central sobre les fornícules fa un angle a manera de frontó triangular i aixopluga un gran colom a l'interior, símbol de l’Esperit Sant. Als espais buits dels costats hi ha dos escuts de Felipe II. Totes les escultures, no molt estilitzades, són obra de Miguel Andrés.
Al remat de la façana hi ha una bola a plom sobre la línea de la portada i una altra central que suporta una creu amb els braços també rematats per menudes boles.
LA FAÇANA
Mirant a la dreta d’aquesta portada, hi ha el mur llis de pedra blava de Morvedre corresponent a la façana exterior de la Capella Reial, amb tres escuts esculpits, dels regnes d'Aragó, Sicília i Nàpols; Sobre aquests hi ha un balcó obert cap al segle XVIII a la sala sobre la sagristia de la citada capella.
D’aquest mur sobresurten el remat de la bella doble escala de caragol de la capella i el campanar, construït sobre part de la sagristia; és de planta quadrada i estructura barroca, iniciat el 1648 i continuat més tard per fra Vicente Morales; consta d'un primer cos llis que finalitza en una balustrada, el cos de campanes, amb dobles columnes emparellades d'ordre toscà a les finestres, que es remata per una terrassa amb balustrada, setze pinacles i un edicle, enderrocat el 1810 i refet per A. Ferrant el 1955, amb motiu del cinqué centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer.
Modernament va ser recoberta també amb pedra de Sagunt l'altra banda de la portada per a unificar la façana, però no té la mateixa pàtina. En aquest mur hi ha un panell de rajoles modernes, amb un dels miracles de Sant Vicent Ferrer, que diu: "Les quaranta-huit misses de Sant Vicent / Agrupació Vicentina", i un parell d'escenes, a la primera, una tal Francesca se li apareix a St. Vicent i li prega: "-Salva'm del Purgatori, / Vicent, dient-me les misses", a la segona, Francesca puja al Cel. "Dient la última missa / ancesca puja a la Glòria". Va firmat: "Ceràmica valenciana S. Gimeno - Manises"
LA PORTERIA
És obra de maó, ordenada en dos cossos, el primer disposat en faixes i el segon amb pilastres aparellades que emmarquen els balcons; està coronada per un frontó triangular i parelles de gerros a plom sobre les pilastres. Posteriorment, els militars li van afegir alguns elements i l'ampliaren per la part del carrer lateral per tal de tancar el pati de la palmera.
EL CLAUSTRE MENOR
La portada de l’església dóna accés al claustre menor, que va ser construït pel dominic fra Pedro Gómez entre 1639 i 1640; es compon de vuit columnes d'ordre toscà que suporten tres arcs de mig punt en els costats nord i sud més un en els altres dos. A una certa altura, hi una Mare de Déu d’estuc, resta d’una anunciació que potser és l’únic element conservat de la capella del Roser. També es pot veure el brocal d'un pou, un sarcòfag i un monument a Sant Joan de Ribera, que va ser Virrei i Capità General de València.
A la dreta hi ha la porta de la Capella Reial, amb escuts policromats iguals als de la façana.
La portada del fons és gòtica de finals del segle XV, atribuïda a Pere Compte. Està formada per una porta de llinda sota un arc apuntat, que deixa lloc a un timpà, ara ocupat per escultures del segle XVII de la Mare de Déu del Roser, Sant Domènec i Santa Caterina de Siena; l'arc recolza en dos mènsules amb àngels, un du un paper i l’altre un instrument musical. Una restauració ha deixat a la vista restes picades i fragments dels pinacles que van ser destruïts en alguna reforma.
Aquesta porta dóna pas a l’actual capella de Sant Vicent Ferrer, que fa de Parròquia Castrense. Ocupa part del que va ser segon creuer, situat als peus de la gran església conventual construïda el 1382 amb nau única, capelles entre els contraforts i capçalera poligonal, destruïda pels militars el 1865.
LA CAPELLA DE SANT VICENT
Va ser feta per Francesc Baldomar i Nicolau Bonet el 1460 per a commemorar la canonització de Sant Vicent Ferrer el 1455, i per a unir l'església amb la capella dels Reis, que estava quasi acabada.
A l’entrada s’ha conservat a la vista una part de les voltes de creueria gòtica originals i un orgue barroc construït l'últim terç del segle XVIII i restaurat recentment, així com un llenç, obra d’Evaristo Muñoz ,del 1730, que representa l'Aparició de Sant Pere i Sant Pau a Sant Domènec
Entre 1772 i 1781 la capella fou ampliada i reformada segons projecte de l’acadèmic José Puchol, assessorat per l’arquitecte franciscà fra Francisco Cabezas, que va executat Antonio Gilabert, amb escultures de José Puchol i pintures de José Vergara Gimeno. Aquesta renovació és un exemple molt significatiu de la transició de l’academicisme barroc a l’il·lustrat neoclàssic.
Van ser utilitzats materials molt costosos i de diferents procedències: la pedra del paviment, blanca i negra, prové de Portaceli; la groguenca i la de la balustrada del presbiteri, de Buixcarró; la dels pedestals, de Nàquera; la de color groc clar ve de Llíria; setze columnes són de Portaceli; les quatre del retaule i les de l'interior del nínxol provenen de Callosa d'En Sarrià; i la de les bases del retaule, groga, és de Torrent.
La capella és d’una sola nau amb columnes corínties, pilastres i sòcols de marbre, estructurada en tres trams.
El primer tram és rectangular, amb la volta gòtica recoberta amb una altra de canó amb llunetes, decorada per José Vergara amb un fresc del miracle de la resurrecció d'un mort fet per Sant Vicent.
El segon és un espai quadrat cobert amb cúpula sobre tambor amb llanterna, i les petxines també pintades per José Vergara amb escenes de la vida del sant, tot seguint un programa molt complex que inclou els cassetons de la cúpula. Amb representacions de les Benaurances, els Dons de l’Esperit Sant i les dotze tribus d’Israel, algunes esculpides i d’altres pintades. Sota la cúpula hi ha dos grans quadres pintats el 1665 per Vicente Salvador Gómez (1637-1680): El Miracle de l'anunci de les naus carregades de blat que arribarien a Barcelona, en el qual hi ha un autorretrat del pintor prenent notes, i El Compromís de Casp.
El tercer tram és la capçalera, de planta oval. La volta del presbiteri, pintada per José Vergara i també amb molt de contingut simbòlic, representa l’Apoteosi del sant, amb aquest i Sant Domènec davant la Trinitat, als seus voltants hi ha representats l’Església, papes, virtuts, reis, la ciutat de València, i els quatre continents coneguts aleshores, a més d’àngels i altres personatges.
El retaule, amb quatre grans columnes de marbre amb capitells corintis daurats, conté una talla daurada de Sant Vicent en el centre; sobre el frontó superior corbat i a cada costat, dues estàtues representen la Fe i l’Esperança; per sota del frontó hi ha un relleu del naixement de Sant Vicent, i fora del retaule, a cada costat, dues escultures que representen la Religió i la Castedat.
Sobre les portes al costat de l’altar hi ha els bustos dels pares de Sant Vicent, el notari Guillem Ferrer i la seua esposa Constança Miquel.
Vicent, molt complet l'article. M'agradaria fer una altra visita al convent de Sant Doménec i m'emportaria el teu article. Però com és visita guiada no ho podria anar llegint. I tot el que he llegit no ho puc 'memoritzar'
ResponEliminaExcel·lent, com d'habitud
ResponElimina