LES DRASSANES

Abans de les drassanes que ara coneixem hi hagué una primitiva drassana, anomenada també “Drassanal” on eren construïdes les embarcacions i els seus ormeigs; la recorden els noms de dos carrers contigus: el de les Barques i el de la Nau. Aqueixes drassanes velles es trobaven fora de la muralla musulmana, al costat del Parterre, a l’actual carrer del Poeta Quintana, abans anomenat carrer de la Drassana.

Jaume I havia estimulat el 1249 la construcció de la Vila nova Maris Valencie. Al segle XV, època d’esplendor mercantil de la ciutat, els Jurats prestaren més atenció al Grau de la Mar, on hi hagué un gradus o escaló o pont de fusta, que feia de moll per a les naus. L’any 1402 el Municipi projectà una sèquia fonda perquè la mar pogués arribar fins a prop dels murs de la ciutat I l’any 1409 construí una sèquia per proveir el Grau de l’aigua potable d’una font de Russafa; també hi fou construït “un bell porxe de pedra” sufragat per Francesc de Tona, per al recer de les mercaderies que havien de ser embarcades i desembarcades. L’any 1483 els Jurats concediren a Antoni Joan, l’explotació del pont de fusta per a embarcador, que ell havia construït.

Encara que la ciutat tenia la drassana mencionada prop de l’actual Parterre, consta que ja al segle XIV moltes altres embarcacions eren construïdes a l’aire lliure, a la vora de la mar. El Consell de la ciutat va acordar el 27 d'agost del 1338 fer edificar una casa, per a dipositar-hi els efectes navals propietat del municipi. Aquesta va ser la primera drassana del Grau, de la qual no sabem la grandària i disposició. En la seua època estava situada a curta distància de la mar, però pel seu retir i l'aterrament de la platja ara està més allunyada. Ben a prop d’aquesta drassana es va construir el baluard per a la defensa del Grau.

Durant el segle XV hagué d’estar molt activa la Drassana del Grau, la qual fou reparada el 1489 i molt millorada i ampliada com a conseqüència de l’acord de reparació adoptat pels Jurats el 12 d’agost del 1500, com a conseqüència del qual potser va adquirir la disposició i aspecte que tenen les naus conservades que ara coneguem con a Drassanes.

El pati al seu voltant estigué emmurallat, a l’interior del qual hom podia accedir per tres portes, una d'elles situada en la plaça on es troba l'actual església de Santa Maria del Mar. Quan havien d’avarar un vaixell acabat de construir, calia enderrocar una part de la muralla per fer-lo passar i dur-lo a la mar.

A partir del segle XVI la importància de la construcció i reparació de vaixells anà minvant, i la destinació de les drassanes va ser molt diversa, fins i tot serviren per a l’estada del rei Francesc I de França, quan passà per València presoner de Carles V. Després de la Guerra de Successió, agents de Felip V van confiscar l'edifici; passà més tard a ser un magatzem, de sal, de blat, i altres coses, fins que el 1802 van ser adjudicades, en pagament de deutes de contribució del municipi, a la Reial Hisenda. L'estat, al setembre del 1849, va vendre separadament les cinc naus a particulars. Quasi totes es van destinar a obradors o tallers. Una d’elles va fer de sala de cinema cap al 1915.

L’11 de novembre de 1949 van ser declarades Monument Històric artístic, i als anys vuitanta del segle XX la titularitat tornà a mans de la Ciutat, que procedí a la seua restauració, finalitzada el 1992.

Les drassanes són cinc àmplies naus paral·leles construïdes amb rajola, que fan 10 per 48 metres. Cada nau està dividida en 8 parts per 9 grans arcades diafragma sobre robustos pilars, són ogivals i arriben als 10 metres d’altura, on suporten l’embigat de fusta i la teulada a dues vessants; entre nau i nau s'obrin vuit arcs transversals, també ogivals, que comuniquen cada un dels trams de les naus primera, segona i tercera amb el seu veí; la resta d’arcs estan encegats; la cinquena nau és un poc major que les quatre restants. El conjunt dels 40 trams que sumen totes les naus ocupa una superfície de 3.500 m2.

Dels murs de l’exterior, la part de darrere és la millor conservada; la paret orientada al nord mostra els contraforts dels arcs, però no la del sud, cosa que fa pensar que va ser refeta; certes restes visibles entre el primer i el segon contrafort potser van formar part de l’antiga muralla que protegia el port. La façana conserva uns canalons per a desguàs de l’aigua de pluja, fets de pedra i decorats amb l’escut de la ciutat.

Les Drassanes s’utilitzen en l'actualitat com a Sala Municipal d'Exposicions, però sembla que en un futur pròxim seran una de les treus seus del Museu de la Mar de la ciutat.