 |
| Josep Peris i Valero |
Josep Peris i Valero va nàixer el 1821, i es va llicenciar en Lleis a la Universitat de València. Com que als setze anys ja se sentia liberal, va formar part de la milícia que combaté Cabrera en la primera guerra carlina. Als déneu anys entrà com a redactor del diari progressista La Tribuna, que era partidari del general Espartero. Més tard va dirigir un altre diari que es distingí pel seu anticlericalisme, El justicia, creat el 1854 per ell i per Pascual i Genís, un altre “nom de carrer”.
El nostre personatge va ser membre important del partit Progressista (Per tal de fer-nos una idea, i esquematitzant, els progressistes eren burgesos, liberals, anticlericals i constitucionalistes, situats entre els moderats, que eren els més dretans, i els demòcrates, els situats més a l'esquerra, que eren partidaris del sufragi universal i del reconeixement de les llibertats de reunió i de associació.)
Peris i Valero va escriure diverses obres, entre les quals Justicia Humana, del 1839, Poesias el 1839, El ultramontanismo y la guerra civil el 1876 i Los Borbones.
 |
| Un dels diaris que dirigí |
Va ser diputat provincial pel districte de Sueca, i treballà per aconseguir la millora i creació de moltes escoles i carreteres.
El 1856, durant el bienni progressista, va ser nomenat Alcalde de València i aconseguí en el seu mandat la remodelació i pavimentació de nombrosos carrers de la ciutat.
El 1864 va iniciar i dirigir un altre diari, Los dos Reinos, el qual arribà a tindre una àmplia difusió; en ell dugué a terme fortes campanyes que van motivar la seua marxa a l'exili.
Una volta tornat a València esdevingué, com a cap dels progressistes, l'home fort de la situació en l'aixecament produït arran de la revolució del 1868. Aquesta revolució burgesa va ser la que acabà definitivament amb l'esclavitud i declarà la llibertat d'ensenyament, d'impremta, de reunió...
Va ser nomenat President de la Junta Revolucionària; després de la dissolució d'aquesta va exercir el càrrec de Governador Civil de la província, i encara va exercir més tard diversos càrrecs oficials, com Diputat a Corts i Director General de Beneficència i Sanitat.
Es va retirar de la política activa arran de l'abdicació d'Amadeu de Savoia el 1873, i va morir el 1877.
A Peris i Valero li cap també la glòria d'haver estat l'iniciador del millor i més emblemàtic dels carrers de la ciutat moderna, encara que per a la seua obertura calgué fer desaparèixer convents, cases, carrerons i relíquies històriques: és l’actual carrer de la Pau, que en altre temps dugué el seu nom. Té setze metres d'amplària, interessants edificis i una bella perspectiva vista des del Parterrere, culminada per la torre de Santa Caterina.
 |
| Fotografia antiga del carrer de la Pau |
Magistral, Vicent. No deixes el tema dels carrers. De tant en tant intercala curiositats com el carrer d'El pollastre o de Cabillers. D.
ResponEliminaTin en compte que si s'entera Sena, voldrà agredir-me, o cosa semblant.
ResponEliminaJa aniré fent alguna coseta.
Allò que em fa gràcia de l'assumpte és que molts noms de persones que van viure han quedat com fòsils. No pareix que va ser una persona, només és... el nom d'un carrer!