EL PATRIARCA, O REIAL COL·LEGI SEMINARI DEL CORPUS CHRISTI

És conegut com el Patriarca, pel seu fundador, l'arquebisbe de València sant   Juan de Ribera. Va construir-lo al costat de la universitat, per a la formació de sacerdots, una missió que encara acompleix. Ell mateix va redactar les Constituciones de pròpia mà, seguint el rígid esperit de la Contrareforma derivada del Concili de Trento.

Hi va posar la primera pedra el dia 30 d'Octubre de 1586. Intervingué personalment en l'elecció d'artistes, vigilància de les obres, correcció de plànols, etc., i el va inaugurar el diumenge 8 de febrer de 1604, aprofitant l'estada a València de Felipe III i la seua esposa Margarita d'Àustria, als quals havia casat dos anys abans en la Catedral. 

En l’austera façana destaquen la galeria formada per vint-i-sis arcs de mig punt en la seua part alta i una gran finestra enreixada que dóna llum al cor alt de l'església. La torre campanar, de planta quadrada, se situa en el cantó d'aquesta façana. Les seues campanes són: El Peret (1678), La Xerra (1603), La Morlaneta (1678), La Despertadora o La Bàrbera (1550), El Vicent (1603), L'Andreu (1889), El Beat (1914) i El Mauro (1606). 

Té dues portades, la de l'esquerra dóna accés a la capella, i la de la dreta és el pas al Col·legi. Ambdues entrades comparteixen un vestíbul, dividit en dues parts i comunicat per una porta que normalment roman tancada. 

La portada que dóna accés a la capella és de llinda, amb dobles columnes dòriques sobre basament, que suporten un frontó corb partit amb l'escut del Patriarca i la data MDCIII, sobre aquest, altre frontó mes menut i la inscripció CORPUS CHRISTI. S'adorna amb les característiques boles de l'època. La segona portada és molt senzilla. 

Per a entrar a l'església s'accedeix prèviament a una de les parts del vestíbul, decorat amb un sòcol de rajoles que combina tres dissenys, coneguts com cartel·la, pastera o gaveta, i clau o punta de diamant. En el sostre hi ha una pintura amb una divisa treta del Gènesi: "Tibi post haec, phili mii, ultra quid faciam" (Què més puc fer per tu, fill meu?). Aquesta divisa i l'escut del patriarca les trobarem moltes vegades per tot l'edifici. 

En el mur de l'esquerra es conserva un caiman dissecat, regalat al Patriarca per un virrei del Perú, està situat allí per a simbolitzar el silenci i respecte que cal guardar dins de l’església, encara que sobre el seu origen es conta una fantàstica llegenda, de tots coneguda. 

La porta de l'església també és de dintell, amb dues columnes corínties de fust estriat i un entaulament amb altre relleu de l'escut del patriarca, rematat per frontó triangular. 

L'església és d'una sola nau amb les capelles entre contraforts, seguint el pla gòtic tradicional a València, però el combina amb un nou tipus, renaixentista: adquireix forma de creu llatina perquè manca de capelles en el tram davant del presbiteri, cosa que li dóna l’aspecte d'un creuer, i li afegeix la novetat de la cúpula. Es distribueix en quatre trams per grans pilastres estriades d'ordre corinti que corresponen als contraforts i suporten l’entaulament amb els arcs faixons de la volta de mig canó. El creuer rep la llum de les vuit finestres de  l'alt tambor que suporta la cúpula, rematada amb llanterna, una de les primeres, coberta exteriorment amb teules vidriades blanques i blaves, que després es multiplicarien per totes les esglésies del país. Entre els contraforts se situen dues capelles a cada costat, no molt profundes, cadascuna amb un retaule daurat, que comuniquen amb la nau mitjançant arcs de mig punt que descansen sobre pilars menors, també estriats. El tram dels peus té un cor elevat. Un sòcol de ceràmica igual al del vestíbul recobreix la part baixa de les parets del temple. 

Tot l'interior de l'església i capelles està pintat al fresc amb retocs en sec, obra realitzada entre 1597 i 1605 pel genovès Bertomeu Matarana. 

En la cúpula es representa la recollida del manà en el desert, símbol de l'eucaristia; en el tambor hi ha setze profetes de l'Antic Testament i en les petxines els quatre evangelistes. 

El presbiteri, de capçalera recta, té en la part alta la representació del pelicà alimentant les seues cries amb la pròpia sang, que simbolitza la redempció i l'eucaristia; a banda i banda del retaule figuren Sant Pere i Sant Pau; en els murs laterals hi ha escenes dels martiris de Sant Maure, el seu germà Sant Jassó, i Sant Andreu. 

El retaule major, daurat, va ser dissenyat per Bertomeu Matarana i tallat per Francisco Pérez el 1600. Consta de dos grups de tres columnes d'ordre compost en jaspi verd, amb un gran llenç en el centre que representa l’Última Cena amb el Sant Calze valencià, obra de Ribalta del 1606 (un senzill mecanisme desplaça la pintura cada divendres i deixa veure un Crist de talla) el retaule es remata amb un frontó partit de volutes recargolades, sobre les quals es recolzen dues figures amb espigues en les mans. En la part superior del retaule hi ha un altre llenç, també de Ribalta, de 1610. 

El creuer té pintades, en el costat de l'epístola, escenes de la vida de Sant Vicent Ferrer, el Compromís de Casp, la mort del sant en Vannes i el lliurament el 1601 de la seua relíquia als emissaris del Patriarca. (en la de Casp, una figura situada a la nostra esquerra, vestida amb brussa negra i coll blanc, que mira de front els espectadors, és un auto-retrat del pintor Matarana) en el costat de l'evangeli hi ha escenes de San Vicent Màrtir, en una li és arrencada la carn amb ganxos, una altra és el turment del  foc, i en la tercera veiem la mort del sant en un llit de roses. 

A cada costat del creuer o transsepte hi ha una porta, realitzades ambdues pel tortosí Joan Gaspar Bruel en ordre dòric; la de l'evangeli condueix a la sagristia, a través d'ella s'accedeix, darrere de l'Altar Major, a la Capella de les Relíquies, reunides ací el 1607. Un gran armari conté, entre d’altres: una espina de la corona de Crist, fragments de les estovalles de l'Última Cena, també del Lignum Crucis, un bolquer del Jesuset i un vel de sa Mare. La porta de l'epístola correspon a la menuda Capella de Sant Maure, que conserva les restes humanes exhumades d'una catacumba romana i portades a València per voluntat del Patriarca el 1599; la història llegendària de Sant Maure, nom procedent de la província romana de Maurus, en el nord d'Àfrica, diu que va ser decapitat en el segle III. 

En el centre del terra del creuer es conserva la làpida sepulcral de Sant Joan de Ribera, i a cada extrem les de dos venerables que ell va allotjar i als qui va tenir molta devoció, Margarida Agullona i el Germà Francisco del Niño Jesús. 

La Capella de Tots els Sants, ara és del Patriarca: En les parets es representen sants en processó: Santa Caterina d'Alexandria, Santa Bàrbara, Sant Gregori, Sant Francesc, Sant Agustí, Sant Domènec, Santa Llúcia etc. En el retaule, un llenç pintat per Joan Baptista Sunyer (1750-1815), representa l'última comunió de Sant Joan de Ribera (igual que en el retaule major, la pintura de Sunyer pot elevar-se per a deixar a la vista l’urna sostinguda per lleons, realitzada en fusta platejada i sobredaurada, que conté les restes mortals del sant). En les parets laterals hi ha un llenç del Venerable Francisco del Niño Jesús i la Verge, de Joan Sarinyena, de 1607, i un altre de Sant Tomás d'Aquino de Vicente Castelló i Amat, de 1800. 

La Capella de la Virgen de la Antigua: El retaule conté una taula de Basco Pereyra, realitzada cap a 1600, que reprodueix la Virgen de la Antigua de Sevilla, d'on era natural el Patriarca. Els frescos representen a Sant Joaquim i Santa Anna, la Visitació i la Fugida a Egipte. En un lateral està el retrat de Miguel de Espinosa, bisbe auxiliar i mà dreta del Patriarca, representat vestit de clergue amb la mitra damunt d'una taula. També hi ha un llenç amb el retrat de Sant Lluis Bertràn, de Sarinyena. 

Capella de les Ànimes o de la Comunió: En el retaule un llenç del Purgatori (que ara resulta que no existeix!) obra de Federico Zuccaro (1542-1609). Els frescos representen la missa miraculosa de Sant Gregori i un passatge de la vida de Sant Judes Macabeu. 

Capella de Sant Vicent Ferrer: En el retaule hi ha un llenç de Ribalta, de 1605, amb l'aparició de Crist al Sant en presència de Sant Domènec de Guzmán i Sant Francesc d'Assís. Les pintures al fresc representen, amb suggestives imatges de la València del segle XVI, escenes de l'arribada de la relíquia de Sant Vicent Ferrer a la ciutat l'octubre de 1601. 

Als peus de l'església hi ha un llenç representant al Sant Àngel Custodi del Regne de València. En la volta sota el cor, els frescos representen a Déu Pare amb àngels músics. 

A la Capella del Monument s'accedeix pel segon vestíbul, travessant una porta semblant a la de l’església. És rectangular, coberta per una volta pintada al fresc amb escenes de l'Antic Testament. S'utilitza per al Monument en Setmana Santa, però també és coneguda com Capella de la Puríssima, perquè la presideix una  imatge atribuïda a Gregorio Hernández o al seu deixeble valencià Joan Muñoz; va ser regalada per una parenta del patriarca. Adornen el retaule dues pintures anònimes italianes de l'Oració en l'hort i la Flagel·lació de Crist. De les parets pengen tapissos flamencs del segle XVI, herència paterna del Patriarca, que deixen veure el sòcol de ceràmica. 

Una altra porta situada en el mateix vestíbul dóna pas al Claustre, obra mestra de Guillem del Rei, d'un renaixentisme puríssim. És de planta rectangular, amb sis i nou columnes als costats; en la galeria baixa són dòriques i van sobre pedestals, en la galeria alta són jòniques i descansen directament sobre la cornisa, amb una balustrada correguda; totes suporten arcs de mig punt amb menudes finestres rodones en els carcanyols. Les voltes són de creueria simple. El conjunt es remata amb un ampit adornat amb boles i piràmides. També hi ha alts sòcols de ceràmica vidriada, que en aquest cas és del tipus d’aresta (un lleuger ressalt que segueix el dibuix) poc freqüent a València i molt comuna a Sevilla. 

Totes les columnes que hem vist, incloent les sis  de jaspi gris verdós del retaule major, són italianes, procedents de Carrara; el patriarca va comprar-les  a la duquessa de Pastrana, princesa d'Èboli, que havia desistit de  construir el palau que tenia projectat el seu difunt marit i les guardava en els ports d'Alacant i Cartagena. 

En el centre del pati hi ha una obra de Mariano Benlliure, el monument al Patriarca, que va substituir l'escultura romana d'un magistrat, trobada en les excavacions fetes per a construir l’edifici i col·locada allí en temps del Patriarca, després d'afegir-li un cap; era coneguda com la Palletera. Ara es conserva en altres dependències de l'edifici. 

En cada angle del claustre hi ha grans armaris tancats que s'obrin per a la processó del Corpus, mostrant pintures eucarístiques i unes belles cartel·les amb les lletres de la música composta per Juan B. Comes, mestre de capella del Col·legi, per a una dança de xiquets a imitació dels seises sevillans. Aquest ball s'ha recuperat recentment. 

En un lateral del claustre hi ha una escala per accedir a l'interessant Museu del Col·legi, compost fonamentalment d'art religiós dels segles XVI i XVII, amb obres de Joan de Joanes, Francesc Ribalta, el Greco, Mabusse, Van der Weyden -o Dirk Bouts- Caravaggio, Paolo de Santo Leocadio, Luis de Morales, Sebastiano del Piombo, Albert Durer, Vicente López, Juan Sarinyena, Pedro Orrente, Jeroni Espinosa, Salvador Maella, José Vergara, Josep Estruch, Isidoro Garnelo, Ignacio Pinazo, Mariano Benlliure.

Hi ha altres dependències no visitables, com la singular escala principal, excel·lent mostra d'habilitat en el treball de la pedra, l'Aula Magna del Col·legi, la Biblioteca, l'Arxiu de Protocols, el refetor, la cel·la del Patriarca, conservada quasi sense alteracions, i altres patis, instal·lacions auxiliars, etc.