Se situa cap a la meitat del carrer del mateix nom. Va ser obert l’any 1400 en la muralla àrab, per a donar accés directament al barri de la moreria. El forat fet en la muralla es va revestir amb carreus de pedra donant-li forma de volta rebaixada, amb una façana d’ arc de mig punt, que encara conserva darrere les pedres amb els forats on s’encaixava la porta. En algun moment posterior es va retallar i arrodonir la part baixa dels brancals de l’arc per a donar-li més amplària i facilitar el pas, açò li dóna un fals aspecte moresc d’arc de ferradura.
Quan es va restaurar el 1965 es col·locà sobre l’arc un retaule d’estil gòtic i factura moderna, obra de Vicente Rodríguez, especialista en aquestes imitacions, que tenia el seu estudi en el mateix carrer.
Al retaule figuren els escuts de València i del monestir de la Valldigna; està compost per una gran taula central amb Jaume II oferint a Bononat de Vilaseca, abat de Santes Creus, la vall d’Alfòndec per a la construcció d’un monestir, quan li va dir: Vall digna per a un monestir de la vostra religió! i l’abat li va respondre: Senyor, Vall digna!, representats sobre el fons d’un paisatge que figura la vall, amb soldats i la mar al fons; està emmarcat per dos entre carrers amb les imatges de Sant Adolf, Sant Artur i els dos Sants Vicents i té un remat o punta amb la Mare de Déu i el fill.
La imatge de la Mare de Déu potser estiga ací en record d'una capelleta, dedicada a Nostra Dona de la Bona Son, que l’any 1539 van fer els veïns sobre l'arc, l'advocació de la qual, juntament amb el nom del portal, figura a la paret, en una inscripció que imita cal·ligrafia antiga:
Les edificacions sobre el portal van començar el segle XVII, aprofitant la muralla per a ampliar les cases pròximes. Ara són modernes, però amb un aspecte tradicional molt ben aconseguit.
Aquest nom de Valldigna li ve per la proximitat de la Casa Procura del monestir, que estava situada on l’actual teatre Escalante, al carrer de Landerer. Allí hi ha una placeta que es va obrir per eixamplar el carrer, després d'enderrocar unes cases. La més antiga de la plaça té el cantó arrodonit, fet de pedra, amb una inscripció esculpida de l'any 1755, que diu:
Molt a prop del portal, el mestre impressor Lambert Palmart va instal·lar una de les primeres impremtes, en la qual es va imprimir l'any 1474 Les Trobes en lahors de la Verge Maria, un primerenc incunable, que són els llibres impresos abans del 1500. Una placa de marbre blanc, col·locada en un edifici del segle XIX, recorda aquest fet.
També es diu que al costat del portal Fra Joan Gilabert Jofré s’interposà a l'assetjament d'un foll, cosa que li va fer canviar el seu sermó quaresmal i propicià la fundació, el 9 d'abril de 1409, de l’Hospital dels Folls i dels Innocents, el primer manicomi del món.
Finalment, a la casa número 10 del mateix carrer hi ha una menuda placa de pedra negra, col·locada el segle XIX, que assenyala el lloc on estigué la casa tradicionalment considerada natalícia de Sant Pere Pasqual, un màrtir mossàrab nascut cap al 1227, pocs anys abans de la conquesta de la ciutat per Jaume I, el qual va ser bisbe de Jaén i morí decapitat pels moros de Granada el 6 de desembre de l'any 1300. (actualment alguns historiadors crítics opinen que el tal sant no va existir mai, perquè consideren que al segle XVII es va produir una confusió que unificà en Pere Pasqual un parell de personatges diferents, i que els escrits a ell atribuïts són d'una època molt posterior pel seu llenguatge i contingut, així com que algunes obres considerades seues són traduccions d'originals llatins coneguts a tota Europa)
Molt propet d'on jo vaig nàixer! En la casa de damunt del portal vivia una companya meua d'escola. La història del folls va ser una pregunta en Saber y Ganar.
ResponEliminaDóne per descomptat que et sabries la resposta!
ResponElimina