JOAN DE PERUSA I PERE DE SASSOFERRATO

Els beats amb València al fons

Al segle XIII, dos italians ja en edat avançada, Joan de Perugia i Pere de Sassoferrato, es van unir als franciscans i van ser formats per Sant Francesc d'Assís. Joan era sacerdot, i Pere, germà laic. 

Sant Francesc va enviar els seus frares a predicar la fe en dues expedicions, el 1217 a terres cristianes i el 1219 als territoris dels sarraïns. Resultat d'aquesta segona missió van ser els protomàrtirs de l'ordre franciscana al Marroc i els nostres Beats Joan i Pere, martiritzats pels moros de València. 

En el seu camí a terres de moros passaren per Terol l'any 1220. Arribats a la ciutat es van hostatjar a una casa del carrer ara anomenat dels Amants, de la qual es recorda el lloc que va ocupar amb un retaule de ceràmica que representa les seues imatges. 

A Terol van viure algun temps i es van guanyar l'afecte de les gents del lloc. Allí van saber de l'assalt que els moros havien fet al barri cristià de València i del perill que corrien els més febles de renegar de la seua fe. Els franciscans van creure que havia arribat el moment i, sense pensar-s'ho més, es van presentar a la capital valenciana. Era l'any 1228, en temps del saiyid Abú Sa’id (o Zeit Abu Zeit, també conegut com el moro Zeit) 

A la nostra ciutat van predicar l'Evangeli sense amagar-se, fins que al poc de temps el moro Zeit els va manar detenir i empresonar al seu palau; allí els van lligar a sengles xiprers -així són representats els Beats- i van sofrir interrogatoris i turments per a fer-los renegar de la seua fe. Finalment, el 29 d'agost de 1228, festa de la Degollació de Sant Joan Baptista, van ser decapitats. Els cristians de la ciutat van recollir els seus cossos i els van soterrar. 

L'any 1229 es va revoltar el governador de Dénia, Zaén, que va destronar Zeit, aquest va fugir a Saragossa, buscant refugi al costat de Jaume I el Conqueridor, amb qui tenia signat un tractat d'amistat, i es va posar a les seues ordres. 

El rei en Jaume, a instàncies dels turolenses, va demanar els cossos dels màrtirs a canvi del rescat d’uns moros nobles de Morella que tenia presoners, rebutjant la ingent suma que li va oferir el rei moro Zaén. Les restes dels Màrtirs de Terol, com també se'ls coneix, van ser dipositades a aquella ciutat, on encara es conserven a l'actual església de Sant Francesc; es diu que és obra dels Beats un pou d'escassa profunditat, on mai s'ha esgotat l'aigua, que hi ha en el seu claustre. 

Relicari dels beats conservat a Terol

La veneració als màrtirs va obtenir reconeixement oficial el 31 de gener de 1705, quan Clement XI confirmà el seu culte immemorial, la qual cosa equival a una beatificació formal. El 23 de juliol de 1723 Benet XIII concedí la missa pròpia en honor dels Beats Joan i Pere a tot l'ordre franciscà, a les ciutats i diòcesis de València, Terol i Perusa, i al poble de Sassoferrato. 

Han de ser venerats com a beats, però a Terol se'ls coneix com els santicos. Són els patrons de la ciutat des de 1741 i juntament amb santa Emerenciana, copatrons de la seua diòcesi. 

Algunes de les dades referides són una mica incertes: pel que fa a les circumstàncies del martiri, es diu que van ser decapitats a l'aleshores cèntrica plaça de la Figuera, prop de la desapareguda església de Santa Tecla, on l’actual plaça de la Reina, o als jardins del palau de plaer del moro Zeit; també es diu que van ser soterrats al cementiri de l’església del Sant Sepulcre, després de Sant Bartomeu, situada a l’actual plaça de Manises, o a la de Sant Vicent de la Roqueta... Però totes les opinions coincideixen en que abans de morir van pregar en veu alta pels seus perseguidors i que van profetitzar al moro Zeit que es faria cristià i adoptaria el nom de Vicent. 

Torre d'Abu Zeit a Argelita

L'any 1233 es va complir la profecia dels màrtirs: el moro Zeit va ser batejat amb el nom de Vicent. Després, va ajudar Jaume I en la conquesta de València i aquest li va concedir moltes propietats, de les quals va gaudir fins a la seua mort el 1247.

El dia 11 de gener del 1239 el rei en Jaume va fer donació als franciscans de terres situades en els ravals de la ciutat acabada de conquistar, per tal que edificaren un nou convent, el de Sant Francesc (el van fer on ara hi ha la plaça de l’Ajuntament) Entre els terrenys donats estava també l’antic palau de plaer del moro Zeit, on havien estat empresonats, i potser assassinats, els Màrtirs de Terol. Aquest ex rei l’oferí en senyal de penediment per haver-los mort, tot fent constar que aquell palau ja havia estat consagrat per la sang dels màrtirs. 

En algun moment molt posterior, els religiosos del convent de San Francesc  representaren en un retaule de ceràmica, sobre la paret del claustre, la mort dels seus germans franciscans, els italians Joan de Perugia i Pere de Sassoferrato, els Màrtirs de Terol, i amb intenció de deixar ben clares les coses afegiren aquesta inscripció:

    En este mismo lugar, 
         no en Italia ni en Teruel,
recibieron el laurel.

Em fa la impressió que pocs valencians actuals coneixeran aquestes circumstàncies, relacionades amb un lloc tan conegut com la plaça de l'Ajuntament de la nostra ciutat.