Hi concorregueren 110 localitats del País Valencià i 998 expositors a la mostra, que es concebia com un certamen on donar cabuda a les noves avantguardes del segle XX, abastant amb això a quasi tots els camps de la cultura, la indústria -amb l'aviació, els motors d'explosió, o les noves aplicacions elèctriques- l'economia, l'art, el turisme, la projecció exterior, l'oci, el consum d'articles com l'automòbil, el cinema, el fonògraf, i els nous esports (sobretot el futbol)
La burgesia conservadora valenciana donà el to a l’Exposició -unint des dels republicans als carlins per organitzar el certamen- que hauria pogut ser una mostra de la seua puixança, si la ideologia “sucursalista” dels seus dirigents no els hagués impedit de traure’n els fruits polítics. En compte de prendre consciència de la seua força i personalitat, va exalçar-se amb narcisisme Para ofrendar nuevas glorias a España, segons comença l’himne de l’Exposició, que el 1929 va ser declarat oficialment Himno Regional.
L’exposició, que ocupava 16 hectàrees, es va construir sobre el començament de la via medieval coneguda com Camí d'Algirós, al costat de l'Albereda i rodejant la preexistent Fàbrica de Tabacs, amb diversos palaus accessoris bastits amb materials més fràgils, en un estil eclèctic “modern” i trivial, Vicent Rodriguez (1875-1933) i Carles Carbonell 1878-1933) en foren els principals arquitectes. Uns rodolins de l’auca de l’Exposició deien:
Han fet este gran saló
de pasta de rossegó
I també:
Hi han moltes instal·lacions
Que pareixen panteons
L'esdeveniment i les construccions que el van fer possible, com el nou pont de formigó armat dissenyat per l'enginyer José Auban el 1908, van servir per a consolidar l'expansió de la ciutat cap al nord, donant origen amb el temps a un nou barri, que canvià el nom d’Algirós pel de l'Exposició.
En l'actualitat tan sols es conserven tres edificis que no van ser enderrocats quan finalitzà l’exposició: la Tabacalera, l'Asil de Lactància i el Palau Municipal.
LA TABACALERA
És de grans dimensions, 75 m. de façana i 120 m. de profunditat, va ser construït entre 1905 i 1909 segons projecte de l'arquitecte Celestino Aranguren, amb qui van col·laborar els enginyers Mauro Serred i Federico García Patón. Va dirigir les obres l'arquitecte Ramón Lucini, futur dissenyador de l'Asil de lactància per a les treballadores de la fàbrica.
La seua disposició és simètrica i dins d'uns paràmetres d'acusada austeritat. Sobre un senzill sòcol de pedra de Montcada, s'alça una potent fàbrica de rajola ben treballada, que compon grans paraments llisos, amb escassos buits. Solament admet alguns motius ornamentals en l’eix central de la façana principal, amb un potent arc de mig punt de pedra, rematat, amb un rellotge que aprofita, juntament amb l'elevació del seu cos central, per a ressaltar la seua simetria dins dels cànons de la composició neoclàssica.
EL PALAU DE L'EXPOSICIÓ
El palau de l'Exposició es va construir el 1909 en tan sol setanta dies, amb caràcter efímer, com a seu municipal per a festes i recepcions durant aquell esdeveniment.
Una esvelta torre prismàtica que sobresurt del conjunt recorda el Micalet, i mostra un acabament que aquell no va tindre mai.
La porta principal és un arc de mig punt emmarcat per una motlura a manera d'arrabà. Està decorada amb un gran escut de la ciutat en el centre i les figures dels macers de l'ajuntament als extrems, tot en relleu, obra de Ricardo Tàrrega.
En el seu interior es conserven detalls d'indubtable refinament, com els elements de serralleria i els sòcols de rajoles, dissenyades expressament per a l'ocasió, que li van valdre el reconeixement de la crítica i una àmplia difusió en les revistes especialitzades de l'època.
Una claraboia de vidres de colors il·lumina el gran buc de l'escala que duu al gran Saló Noble, enteixinat i també amb vidrieres de colors emplomades, en la part que recau al carrer. Damunt del replanell de l’escala hi ha un gran llenç a l'oli de tema costumista: la venda de taronges per tipus valencians, obra de 1892 de J. Genovés.
L’ASIL DE LA LACTÀNCIA
Edifici destinat a guarderia per als fills de les treballadores de la Tabacalera. Obra de l'arquitecte Ramón Lucini Callejo, va ser construït el 1908. Segueix la tradició constructiva del XIX amb influències de l’academicisme, i del modernisme historicista.
En el frontis de l'edifici una cartela amb una inscripció diu:
“L'Ateneu Mercantil perpetuant el record de l'Exposició Regional Valenciana iniciada pel seu president don Tomás Trénor Palavicino va construir aquest edifici per a Asil de Lactància i de pàrvuls fills de cigarreres, que va fundar en 1873 el rei don Amadeu de Saboya. Any 1909.”
En l'actualitat acull l’antic Balneari de l'Albereda, recuperant recentment per a l'ús ciutadà l'aigua termal que brolla en una illeta de trànsit davant de l'Arxiu del Regne, al costat de l'Albereda, que va ser reconduïda fins ací des de l'antiga Llanera. Són aigües declarades d'utilitat pública el 1930, que brollen des de 663 metres de profunditat, hipertermals per la seua temperatura de 43 graus, i amb important presència de sulfat, calci i magnesi, aptes per als tractaments reumatològics, traumatològics i també els dermatològics, així com en afeccions respiratòries cròniques i en estats d'esgotament psicofísic.
LA LLANERA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada