SOR ISABEL DE VILLENA I EL SEU “VITA CHRISTI”

Elionor o Leonor Manuel de Villena, filla bastarda del poeta Enric de Villena, emparentat amb les cases reials de Castella i Aragó, i de mare desconeguda, va néixer probablement a València el 1430; va quedar òrfena als quatre anys i es va educar en el palau reial de València sota la tutela de la seua parenta, la reina Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnànim.

Pannell ceràmic del s/ XIX

El 1445, adoptant el nom de sor Isabel de Villena, va ingressar al convent de la Trinitat de les clarisses de València, on va exercir el càrrec d'abadessa, des del 1463 fins a la seua mort l'any 1490, quan va ser una víctima més de l'epidèmia que assolava la ciutat.

Dona educada, culta i intel·ligent, admirada pels seus coetanis, com testimonien les dedicatòries amb què diversos autors valencians li van retre homenatge, Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana. La seua obra fonamental -i l'única conservada- és la Vita Christi, un llibre publicat a València el 1497 per la seua successora Aldonça de Montsoriu, a petició d'Isabel la Catòlica.

Sor Isabel entrega el seu llibre a les mongetes

La Vita Christi és una narració sobre la vida de Jesucrist escrita amb el propòsit d'il·lustrar les monges del seu convent, seguint en clau femenina els models franciscans de l'art de meditar.

L’autora omple la història amb la seua prodigiosa imaginació i el seu punt de vista femení. Les autèntiques protagonistes del llibre són les dones, i el que havia de ser una vida de Crist, esdevé en les seues mans una vida de la Mare de Déu, en la qual destaquen alguns detalls tradicionalment atribuïts a l'emotivitat del caràcter femení: la predilecció per l'ús dels diminutius, la magnificació de la maternitat i del tracte afectuós amb els infants, la vehemència amb què s'expressa el dolor, el gust per la vida domèstica, la complicitat i la intimitat entre les dones. Contrastant amb les senzilles escenes domèstiques, l'autora frueix descrivint la pompa i la solemnitat del protocol de les cerimònies celestials, descrites segons la vida de la cort reial, on s’havia criat, i es recrea en la descripció de la pompa i el luxe, en la fastuositat de les teles, les joies, els menjars i l'escenografia.

Vos oferim una brevíssima selecció de la Vita Christi. Són petits fragments en una versió lleugerament “modernitzada”, relatius al naixement de Jesús; per tal de donar continuïtat a la narració, d’alguns capítols no hi ha més que l’enunciat:

Capítol X.- COM PER MANAMENT DIVINAL, FON LA SENYORA ESPOSADA AMB LO SANT PROHOM JOSEP; E COM VINGUÉ EN NATZARET ON ERA LA SEUA MARE SANTA ANNA; E DE L’EXTREMA POBRESA SEUA:
E Anna acompanyà la senyora sa filla a casa de Josep, la qual estava molt neta e sols de pobresa adornada. Hi havia dues cambretes; en la millor estava un llitet per a la senyora, amb poca roba; e en l’altra un altre per a Josep, molt pobrellet. E la cortesa senyora no volgué en ninguna manera la millor cambra, ans elegí per a si la més xica e més pobra, com amadora de tota virtut. E la senyora santa Anna, sa mare, deixant-la en casa, tornà a la seua, e recordant-se de la pobresa que havia vista en casa de la seua filla, li envià un parell de flassades e algunes eines de casa; e la senyora ho prengué, més per amor de Josep que de si mateixa, e féu moltes gràcies a la senyora sa mare.

L'Anunciació

Capítol XX.- COM LO GRAN EMBAIXADOR GABRIEL, SALUDANT LA SENYORA, LI EXPLICÀ ALTAMENT LA DIVINAL AMBAIXADA:

E ficant los genolls lo dit Gabriel davant la excel·lent senyora, digué a sa altesa amb grandísima reverència Ave Gratia plena, Dominus tecum...

E la prudentísima senyora, quan hagué llargament escoltat lo missatger divinal, no dubtant en res del que dit li era, volent-se informar, digué a l’àngel Oh missatger gloriós, com es farà aquesta faena? Car jo, moguda per divinal inspiració, he fet vot de virginitat amb voluntat deliberada de no haver mai ajustament d’home. E respós lo missatger amb gran plaer a sa senyora dient: Oh puríssima senyora, estigau certa que mare sereu, senyora, del seu fill sense rompre virginitat. Aquesta obra tan excel·lent no s’ha de fer per via humana, car lo Esperit Sant sobrevindrà en vostra senyoria i la virtut de l’altíssim vos abrigarà tota.

Capítol XXXVI.- COM LA SENYORA, AJUDADA PER LES VIRTUTS, PRUDENTÍSSIMAMENT RESPONGUÉ AL MISSATGER, I CONCEBÉ LO FILL DE DÉU; E L’ÀNGEL ES DESPEDÍ DE SA ALTESA.

Capítol XXXVII.- COM LO MISSATGER FÉU RELACIÓ DE SA AMBAIXADA A DÉU LO PARE, E SA MAGESTAT MANÀ FER SINGULARS FESTES EN LO CEL; E LA SENYORA ANUNCIÀ LES DITES FESTES A LES SEUES AMADES DONZELLES.

Capítol LVIIII.- COM LA SACRATÍSSIMA VERGE ANÀ EN BETLEM E, NO TROBANT POSADA, SE RECOLLÍ EN UNA COVETA.

El naixement

Capítol LXV.- COM LO SENYOR IXQUÉ DEL VENTRE VIRGINAL DE LA SEUA MARE E FOU ADORAT E BOLCAT PER AQUELLA:

E estant així la senyora, tota inflamada e absorta en l’amor divina e en lo desig de veure aquell seu fill tan amat, acostant-se la mitja nit vingué ací lo gran príncep sant Miquel amb tota la cort del cel, e ficant lo genoll davant sa senyoria, besaren-li la mà, tots per ordre, com a reina i senyora del cel imperial, e resplandí aquell lloc de singular claredat. E sant Miquel cridà lo gran secretari de sa senyoria, Gabriel, e lo príncep Rafael perquè els tres cantaren alegrant sa senyoria, e ans de començar demanaren de gràcia a sant Josep que volgués fer la tenor, lo qual amb gran alegria els digué que era molt content d’ajudar-los a cantar.

E amb aquesta melodia, venint l’hora e temps per lo Pare eternal ordenada, ixqué lo Senyor del ventre virginal de la mare seua sense donar-li ninguna dolor, deixant-la verge e pura segons David havia profetat.

Visió aristocràtica de Sor Isabel

E mirant e contemplant aquell petit cos, e veient la excel·lent bellesa seua el sentí plorar de fred e amb sobirana pietat l’embolcà amb summa diligència, ajudant-li ses donzelles, car Diligència li donava los bolquers, Caritat los escalfava, Pobretat los estirava tant com podia perquè bastaren a cobrir los peuets del Senyor e Pietat portava un drap que li fos posat damunt lo cap. E tenint-lo la senyora així bolcadet, lo Senyor deixà de plorar, mostrant que havia pres plaer amb aquella robeta que l’estalviava del fred.

Mirant la senyora per aquell lloc on estava, cercava on podria reposar lo seu fill; e no trobant part ninguna que li satisfés digué a les seues donzelles Oh criades meues, on aconselleu que pose aquest rei eternal? E respòs santa Pobrea, qui era la seua aposentadora, i digué Ma senyora, aquest pessebre ha elegit lo senyor fill vostre per llit de repòs. Poseu-lo-hi, no hajau por de les bèsties que hi són; e lo bou e l’ase, segons sa natura bestial, feren gran demostració de sentir la presència del seu creador e adoraren-lo e acostant-se amb molta reverència a sa majestat amb les boques tancades per no espantar la senyora mare seua, amb l’alè que per lo nas llançaven calfaven lo senyor.

Adoració dels pastors

Capítol LXVII.- COM LOS PASTORS VINGUEREN A ADORAR LO SENYOR E FER REVERÈNCIA A LA EXCEL·LENT MARE SEUA.

Capítol LXIX.- COM TRES GRANS REIS D’ORIENT VINGUEREN EN JERUSALEM CERCANT E DEMANANT AQUELL QUI ERA NAT REI DELS JUEUS.

Capítol LXXIII.- COM LOS SANTS REIS SUPLICAREN LA SENYORA QUE PUGUEREN TENIR LO SEU FILL AL BRAÇ E FOREN CONTENTATS EN SON DESIG.

Capítol LXXIIII.- COM LOS REIS OFERIREN AL SENYOR OR, ENCENS E MIRRA.

Adoració dels reis

Capítol LXXV.- COM LOS SANTS REIS FOREN AVISATS PER L’ÀNGEL NO TORNASSEN PER HERODES, E COM PRENGUEREN COMIAT DEL SENYOR E DE LA GLORIOSA MARE.

Capítol LXXVII.- COM LA SACRATÍSSIMA VERGE MARIA PORTÀ AL TEMPLE LO SEU DIVINAL FILL, LO QUAL FOU CONEGUT E ADORAT PER LO SANT VELL SIMEÓ.

Capítol LXXIX.- COM AQUELLA SANTA GENT, ORDENADA EN PROCESSÓ PORTAREN LO SENYOR A L’ALTAR PER FER D’AQUELL OFERTA, E SIMEÓ PROFETÀ A LA SENYORA LES DOLORS QUE HAVIA DE SENTIR.

Capítol LXXXI.- COM LA SENYORA, CONTINUANT SON CAMÍ, PERVENGUÉ A LA CASA SEUA E FOU VISITADA PER LA GLORIOSA SANTA ANNA, SA MARE.

Capítol LXXXII.- COM LA SENYORA FOU AVISADA QUE FUGÍS A EGIPTE, CAR HERODES VOLIA MATAR LO SENYOR FILL SEU.

Capítol LXXXIII.- COM LA MARE DE DÉU PRES COMIAT DE LA SEUA MARE SANTA ANNA ABANS QUE PARTÍS PER A EGIPTE:

E venint sa altesa a la porta de la dita senyora mare seua, tocà amb molt recel perquè no fos sentida ni coneguda per la gent del veïnat, car de tots se temia i de ningú gosava fiar-se, puix per lo rei de la terra es veia perseguida. E sentint lo tocar la gloriosa Anna, manà a una de les seues filles a la finestra e que mirés qui era; e manà que li obrisen, e la senyora li digué amb un grandíssim plor A mi és necessari fugir d’aquesta terra e anar a Egipte, e deixar la companyia vostra e aquesta separació és per a mi, senyora, una mortal dolor. E oint açò la gloriosa Anna, cuità morir, sentint ja l’absència d’aquelles persones a ella tan cares.

E la gloriosa Anna, sentint les necessitats de la senyora sa filla, li digué I quina provisió haveu fet per al camí? E sa mercè respòs que no ninguna, car sols havia pensat en fugir. E la senyora Anna dix Ai ma filla, feu-me gràcia de prendre una somereta que jo tinc ací en casa mia.

Fugida a Egipte

E manà la dita senyora mare albardar la somereta en què cavalcàs la seua filla e feu metre en una talegueta tot lo pa que es trobà en casa seua perquè tingués què menjar en lo camí, e li donà una cistella d’ous, dient-li amb moltes llàgrimes Aquests ous, ma filla, seran per al vostre fill; e veus ací un esclavó perquè pugueu encendre foc en les muntanyes desertes, e recreareu, vos e lo fill vostre a la calor del foc, e li coureu un ou cada dia quan haureu oportunitat de fer foc, perquè pugueu passar lo treball del camí. E les amables donzelles germanes de la senyora, desitjoses de servir sa senyoria, despenjaren raïms e magranes e posaren-les en una cistella amb altra fruita seca per proveir-la, car eren molt certes que lo camí era tan aspre que no trobarien per a menjar, ni encara herba per a la somera; e per això la prudent mare seua, qui en tot pensava, proveí de civada per a la somera; amb tot, no podien portar sinó poca, per no anar tan carregats.

E Josep havia molta consolació de la provisió que la mare de la senyora havia feta per al camí, e, prenint-ho tot, ho posà sobre la somera. E la senyora, besant la mà a senyora sa mare, regraciava-li amb molta humilitat allò que donat-li havia, prenent-ho per amor seua més que per satisfer a la pròpia necessitat.

Sagrada família amb Santa Anna

Capítol XCV.- COM PER MANAMENT DE DÉU LA SENYORA TORNÀ EN LA TERRA D’ISRAEL E VINGUÉ A NATZARET, ON TROBÀ LA SEUA MARE SANTA ANNA:

Complits set anys de la peregrinació seua, fon feta divinal revelació manant que tornés sa mercè amb lo fill seu en la terra pròpia. E venint la senyora a Natzaret, trobà la virtuosa mare seua, Anna, mig morta del gran enyorament e tristícia que passat havia per la seua absència e besant-li les mans, s’alegrà molt de la seua visita.

Santa Anna oferí al seu nét una camisa que li havia feta, per goig de la vinguda, amb galó d’or en les mànegues e en los muscles, la qual lo Senyor vestia amb molt plaer per amor de la santa àvia seua. Aquesta camisa és restada en lo món per una singular relíquia, e per privilegi de gran excel·lència ha plagut a nostre Senyor la poseesquen los reis d’Aragó, com a fidelíssims cristians e devots, los quals tenen la dita camisa en singular veneració e reverència. *

* * * * *

* la camisa encara es conserva a la Seu de València.

Escut abacial de sor Isabel