Enguany ha fet cinquanta anys
de la troballa de l'Apol·lo de Pinedo.
El matí del diumenge 8 de
desembre de 1963, quatre submarinistes valencians practicaven la pesca en l'àrea del Cazabarcos, un espai de fons rocós situat a uns 300 metres de la
platja de Pinedo.
Un d'ells s’hi havia quedat endarrerit.
De sobte, va veure alguna cosa estranya que sobreeixia d'una massa d'algues. Es
va espantar: sense cap gènere de dubte, malgrat els caragolets adherits, allò
era un peu humà, potser d'una persona ofegada. Amb aprensió, va temptejar
l'extremitat que emergia del fons amb la punta del fusell submarí; el temor
perquè es tractara d'un cadàver va quedar superat per la sorpresa de sentir un
so de metall.
Reunits els quatre
bussejadors, van treballar tot el matí per a moure la cama; comprovaren que
formava part d'una escultura. Va costar molt portar-la a terra. I no va ser
fàcil posar en un vehicle adequat aquella figura d’un jove adolescent, quasi de
grandària natural, d’1,40 metres d'altura, feta de bronze, amb 150 quilos de
pes, que presentava una curiosa postura.
Precisament per aqueixa posició
del cos, assegut, un tant reclinat i amb la mà dreta sobre el cap, pròpia de
les representacions d'Apol·lo, els experts van suposar de seguida que
representava el déu de la veritat, de la llum i de la bellesa.
La identificació resultava opinable, perquè ni portava ni ha
aparegut cap atribut que poguera identificar-lo; tampoc no se sap res del
suport en què es trobaria, ni l'espai al qual estaria destinada, públic o
privat. Però per a Domingo Fletcher Valls,
director del Departament de Prehistòria de la Diputació de València, allò era
amb total seguretat, una figuració d'Apol·lo, fosa vint segles i escaig arrere.
L'estil era hel·lenístic, per açò es va considerar que era una còpia, d'època
imperial romana, de l'Apol·lo Delphinios de finals del segle II abans de Crist.
També, segons José L. Jiménez Salvador, es tractaria «d'una còpia en
època romana de l'original realitzat per Demetri de Milet a la fi del segle II
a. de C., que representava l’Apol·lo Delphinios». El mateix J. L. Jimenez
mantenia, el 1994, que es tractava d'una obra excepcional, sense parangó quant
a «la seua iconografia, grandària i material utilitzat».
Encara que li faltava la cama
dreta, i malgrat que el mar ja havia començat a fer estralls en el bronze
mil·lenari, quan es va realitzar la primera neteja va aparèixer un bell rostre,
de faccions clàssiques. Era una figura de gran qualitat. El procés
tècnic de la cera perduda va ser el mètode utilitzat per a fondre les diferents
parts de l'escultura, que posteriorment es van soldar, en un treball molt
acurat, tant en la fosa com en l'acabat, obra d'un taller d'alta
especialització.
La cama que li faltava també
es va localitzar poc després de la troballa de la figura, però va ser retinguda
per la persona que la va trobar, la qual, només anys més tard, la va oferir en
venda per a possibilitar la reconstrucció.
L'Apol·lo de Pinedo ha patit, des de la seua recuperació del
mar, ara fa cinquanta anys, dues restauracions integrals; ambdues van ser
realitzades per l'Institut de Conservació i Restauració de Béns Culturals del
Ministeri de Cultura, la primera va tenir lloc després de la troballa, encara
sense la cama dreta; la segona, poc després de la compra d'aquesta cama, va
culminar el 1994 i en ella es van conservar els ulls de pasta vítria col·locats
el 1967.
Devem la possibilitat de
contemplar la serena bellesa de l'Apol·lo als submarinistes Ignacio Cuartero,
Joaquín Garcia, Ramón Chichell i Francisco García, els quals van dipositar la
peça en el Parc Mòbil de Ministeris el mateix dia en què la van trobar, al
mateix temps que es posaven en contacte amb Domingo Fletcher, en aquell temps
director del Servei d’Investigació Prehistòrica, per oferir, desinteressadament,
la seua troballa casual a les futures generacions, renunciant al lucre personal
i al reconeixement públic, que -és de ben nascuts- podem renovar-los, cinquanta
anys després de la seua acció cívica.
L'Apol·lo de Pinedo es conserva en el Museu de Prehistòria, al
complex cultural de la Beneficència. El podem veure envoltat de la figuració
del seu possible destí, el jardí d’alguna luxosa vila romana d’època imperial.
També hi ha una rèplica d’aquesta escultura en la rotonda de
la carretera de València a Pinedo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada