La portada d'accés es va fer el 1831 a costa del xantre don Miguel Cortés. Està formada per un arc de mig punt flanquejat per dues columnes toscanes adossades, que suporten un entaulament de mètopes i tríglifs. Per sobre d'aquest hi ha un nínxol amb una petita figura moderna de Sant Vicent Màrtir.
Un arc apuntat divideix l’interior en dos espais amb coberta de creueria. Al segon hi ha un altar més elevat, amb un panell de "socarrats" que repeteix l’escena del martiri del sant, també figurada a la clau de la volta, està subjecte al poltre o catasta (en forma de creu de Sant Andreu) per a estirar-li els membres, i també li claven uns garfis per fer-li la pell a tires. Unes escultures gòtiques d'àngels músics decoren l'estança. L’elevació de l’altar permet que per sota, a través d’un vidre a nivell de terra, es puga veure part de la suposada presó romana, que en realitat no era tal cosa.
Després de la conquesta de l'any 1238, com encara es conservava memòria de la vinculació de Sant Vicent amb l'entorn, es van interpretar les restes d’un edifici que quedaven en peu i a la vista, com la presó on van tancar el sant, i Jaume I encomanà edificar sobre elles aquesta capelleta amb accés per la plaça de l’Almoina.
Però l’any 1989, amb ocasió de l'enderroc de l'immoble i la capella que contenia, es va fer l’obligatòria excavació arqueològica, i en ella es van trobar, en els nivells inferiors, el Kardo màxim, prolongació de la Via Augusta dins de la ciutat; una domus o casa que donava a la via, en les estructures de la qual aparegué una pintura mural amb l’efígie del déu Mercuri; per damunt d’açò es va trobar un edifici de planta de creu en excel·lent estat de conservació, amb un dels costats del creuer que conservava la coberta. Es va concloure que es tractava d’una capella funerària visigoda, construïda el segle VI per allotjar les restes d'algun prelat, i no la suposada presó romana.
L'espai interior de la capella es trobava dividit en diferents estances mitjançant envans. Al llarg del procés d'excavació es va arribar a la conclusió que aquests envans s'havien construït en època islàmica per a transformar l'edifici en uns banys palatins. A principis del segle XI es va amortitzar aquesta fase, llançant terra i runes dins de la construcció. En els nivells d'amortització es va trobar una ingent quantitat de ceràmiques, decorades i sense decorar, així com dos gerros de bronze, un ou d'estruç decorat, i una moneda de dinar datada en el 1007-1008.
La capella es va construir amb una fàbrica mixta de carreus reutilitzats i maçoneria. Es cobria amb volta de canó, i cap la possibilitat que tingués una segona planta. Als peus de la nau es van construir arcosolis per contrarestar les empentes de la coberta, probablement usats a manera de capelles per a disposar sarcòfags.
realitzats en pedra calcària finament llaurada, datats al segle VII (alguns són reproduccions). Al centre del creuer es va trobar una tomba, ara visible, i en el seu interior, les restes d'un individu masculí d'edat madura. Per la posició dels ossos i les característiques d'aquests es va arribar a la conclusió que es tractava d'una segona inhumació, és a dir, que el cos va ser sepultat en un altre lloc i posteriorment es va desenterrar i traslladar a aquesta tomba. Potser els ossos siguen les restes de Justinià, un bisbe valencià de mitjans del segle VI.
A l'exterior de la capella, en cadascú dels racons, hi ha tombes en cista construïdes amb grans fragments de pedra. També s'ha trobat un fragment de la capçalera de la catedral visigoda (segles VI-VII)
Probablement ací hi hagué en època visigoda un conjunt episcopal d’edificis, integrat per aquesta capella i una altra bessona, situades a cada banda de la capçalera de la catedral i potser comunicades amb ella, un possible baptisteri exempt i una extensa necròpoli.
Les restes musealitzades d’aquesta capella funerària visigoda del segle VI i el seu entorn, així com les troballes de l’excavació ja mencionades, el fragment de pintura mural romana amb representació del déu Mercuri; també part d'un sarcòfag esculturat paleocristià, i diverses peces de ceràmica dels segles X i XI, es conserven a la Cripta Arqueològica de la Presó de Sant Vicent, un espai soterrani obert tot l’any, al qual hom accedeix des de la part posterior de l’edifici, a la plaça de l’Arquebisbe.
La visita a la Cripta Arqueològica de la Presó de Sant Vicent Màrtir constitueix una sorprenent experiència, per la magnitud de les úniques restes arqueològiques d’època visigòtica a la ciutat i per l'espectacularitat de l'audiovisual que es projecta (quan funciona).
Molt bé, Vicent. Gràcies per l'esforç de mantindre'ns informats i per documentar-te de debó i no com eixos guies turístics que sentim en passar pel centre. Diuen unes mentides tan grans que algun dia ens faran perdre les orelles de l'esglai.
ResponEliminaGràcies a tu per llegir-lo. Sobre això que dius, per a mí, la història, tal com es coneix a cada moment, és molt més atractiva que les mentides i invencions infundades, i tan divertida, o més, que les "boles" que alguns conten. Té el valor afegit que és considerada com la Veritat, així, amb majúscula; i la sinceritat és una virtut.
Elimina