LA CASA DELS BOUS

La pesca del bou era un art antigament practicat pels pescadors del Cabanyal, que consistia en una gran xarxa que era arrossegada per dues barques. Per dur les barques a la platja i fer-les entrar a la mar eren arrossegades per bous. És a dir, els bous arrossegaven les barques, i les barques arrossegaven el bou.

Desaparegut amb el temps aquest sistema tradicional de pesca, encara es conserva la casa on es guardaven els estris utilitzats en ella, i on tenien un estable per als bous. Està situada en la platja del Cabanyal, al 39 de la travessera de Pescadors. L’any 1877 va ser construïda per una societat de patrons anomenada la Marina Auxiliante, amb una concessió especial del rei Alfonso XII, perquè es va fer en uns terrenys prop de la mar que eren propietat del rei.

Les cases que encara existeixen en els solars pròxims continuen com una concessió del dret de vol, sense possessió de la propietat del sol. Per aquesta zona també passava la coneguda com a “via pedrera”, el tren que duia pedra del Puig per a fer l’escullera del port.

La casa dels Bous és un edifici utilitari, de dues plantes, amb una entrada d’arc rebaixat, una balconada amb ampit de forja, dues finestres per planta i un pati tancant davant. Es va fer sense cap intenció artística o decorativa, i l’únic detall especial que tenia era els suports del balcó sobre la porta, una parella de caps de bou.

La casa dels Bous augmenta el seu valor històric si considerem que és citada en diverses ocasions en la novel·la de Vicente Blasco Ibáñez Flor de Mayo, o que, segons es diu, era el lloc on també guardava Joaquin Sorolla els seus materials quan pintava a la platja del Cabanyal.

Recentment ha estat restaurat el rellotge de sol datat el 1895 que hi ha a la seua façana sud, on, en temps no molt antics, els xiquets que estaven jugant a la platja miraven si s’havia fet l’hora de tornar a casa per a dinar.

La casa dels Bous és considerada pels habitants del Cabanyal com un testimoni entranyable, que forma part del patrimoni històric més preuat del seu barri i de tota la ciutat.

Si fins ara els cabanyalers no sabien per quant de temps podrien veure-la, ara ha canviat el panorama, i serà possible conservar aquesta part del patrimoni de tots els valencians, i amb ella, altres interessants edificis que testimonien l’art i la història de la nostra ciutat.