dissabte, 28 de setembre de 2019

LA CASA-MUSEU BENLLIURE

La Casa Benlliure és un interessant exemple d'habitatge de l'alta burgesia de l'època de la seua edificació el 1883, construïda pel mestre d'obres Vicent Miquel i Viñuelas, composta per planta baixa amb jardí posterior, entresòl, un pis alt per a arrendar i àtic, la façana és senzilla, amb balcons i senzills adornaments d’estil eclèctic, amb una rematada superior de pinacles. Ocupa part d’un antic hort del Convent del Carme 

Quan el 1912 José Benlliure Gil, famós pintor nascut al Canyamelar el 1885, tornà de Roma, on havia viscut uns quants anys, adquirí la casa per a la seua residència familiar. Allí va morir el 1937. Maria Benlliure Ortiz, filla i hereva de l'artista, va donar l'immoble i les seues col·leccions a l’Ajuntament de València el 1957, amb la condició que la casa havia de servir com a museu de les obres del seu pare i del seu germà José, també conegut com Peppino, per haver nascut a Itàlia. Després d'un llarg i costós període de reformes per adaptar-la al seu nou ús, la casa-museu va ser inaugurada el 25 de juny del 1982.
L'accés a l'edifici conserva la gran portada que permetia el pas de carruatges al vestíbul, dividit en dos trams, el primer dóna accés a l’escala que condueix a les plantes superiors; el segon actua d'enllaç entre les diferents dependències de la vivenda recreada amb diversos mobles i objectes decoratius de l'època. La porta situada al fons dóna pas al deliciós jardí de traça mediterrània amb cert aspecte romàntic, i als estudis dels pintors. 
A més de les obres de José i Peppino Benlliure, També n’hi ha de Joaquín Sorolla, Muñoz Degraín, els germans Blas i altres; mobles italians i austríacs adquirits a Itàlia; la biblioteca de la casa; molts objectes de col·leccionisme, ceràmiques, ventalls, i peces d'indumentària utilitzades per a models d’algunes pintures.

EL JARDÍ
Dissenyat per Benlliure, està distribuïts en parterres i glorietes, que segueixen les pautes dels jardins privats valencians de finals del vuit-cents. És de planta rectangular, situat entre els edificis, construït sobre un solar de 760,11 m2. En la seua construcció es van utilitzar diversos elements arquitectònics i vestigis en pedra d'antics edificis recuperats d'enderrocs, especialment del convent de Sant Francesc, del segle XIII, així com taulells i panells ceràmics, que van ser instal·lats entre 1902 i 1937, encara que alguns han estat afegits per l'Ajuntament en èpoques més recents. El conjunt abasta des del segle XVII al XX, del qual destaquen diversos retaules hagiogràfics del segle XVIII, com un en blau de Sant Vicent Ferrer, la sèrie de set panels del convent de Servites del Peu de la Creu, datats cap al 1800 i probablement fets a les Reals Fàbriques de València, segons disseny del pintor Bru i Plancha; i els realitzats pel ceramista valencià José Mateu per a l'Exposició Iberoamericana de Sevilla del 1920, regalats a Benlliure pel seu autor.

Eixida al jardí
En eixir de la casa hi ha un petit pati des del qual podem contemplar la façana posterior de l'habitatge, que va ser remodelada. En la seua part central veurem un balcó amb taulells del segle XIX i un bust en pedra de Peppino Benlliure realitzat per José Capuz, l'original del qual en bronze podem trobar a les “Alamedetes” dels Serrans. El sòl està format por còdols i argamassa, el del jardí és de rajoles amb petits taulells dels segles XVI al XX, situats espaiats.

Banc, parterre i pilars a l'entrada del jardí
Una estructura arquitectònica formada per un mur enfront de la porta i altres dos, amb pilars als costats, que formen un semicercle dóna pas al jardí, amb dues entrades; al centre hi ha un banc adossat, amb una peça de la Mare de Déu dels Desemparats, del segle XIX, al centre del mur. La resta està decorada amb taulells i sanefes de diverses èpoques, manieristes de principis del s XVII, del barroc inicial valencià de finals del XVII a principis del XVIII, i del rococó del 1780 al 1790.

Dos panels religiosos
Als murs laterals hi ha dos grans panells, probablement de principis del segle XIX, decorats amb sanefes amb espigues i raïms entorn de sengles parells de medallons o emblemes de significació eucarística i mariana, restaurats per José Gimeno, instal·lats el 1982.

Bust de Juan Antonio Benlliure
En el centre de la part posterior del mur hi ha, sobre una columna gòtica, un bust en bronze de Juan Antonio Benlliure Tomás, obra del seu fill Mariano, del 1904. Els dos accessos des del pati estan emmarcats per bases de columnes amb tests.

Panels ceràmics a la part esquerra
Al mur de l’esquerra veurem tots aquests panels: Un pintor pintant una gran flor, de José Mateu. - St. Felip Benisio, Confessor, dels Servites, amb un crucifix, asutzenes, i la tiara papal a la qual renuncià.- Peces seriades de cap a 1880-90.- Sis panels de José Mateu: Tres personatges de la Processó del Corpus, Moisés, Josué i els cavallets; una valenciana amb cistella de fruits; la Moma i un angelet del Corpus i tres panels referits a quinze poblacions valencianes.- Dos grans panels muntats en un, amb Sant Lluis i Santa Isabela, germana seua, de cap al 1780, recollits després de la guerra, i restaurats per Josep Gimeno, de Manises, estan inspirats en un dibuix anònim de l’Acadèmia de Belles Arts.- L’Arcàngel Gabriel, dels Servites, segons una estampa de Fco. Jordán sobre dibuix de Vicente López.- Un vaixell emmarcat per un marc oval decorat amb rocalla asimètrica, palmes i flors, del segle XVIII, amb sanefa menuda renaixentista del XVI.- Santa Juliana Falconeris, Verge, Fundadora de l’orde dels Servites, segons un gravat de Fco. Jordán, el dibuix semblant a borumballa de la part inferior sembla aludir a la seua advocació contra els vòmits. Invertit el nº 8 (vestit).- Indulgències, amb orla de rocalla simètrica, amb filets corbs, llambrequins, cintes i garlandes de flors, del 1787; el barret, l'ovella i el gaiato són símbols de Maria Divina Pastora.- Mare de Déu del Roser amb Sant Domènec i Santa Caterina de Siena, dels Servites, del 1868, segons gravat de Fco. Jordán sobre dibuix de Manuel Camarón.- Sant Vicent Ferrer profetitzant l'arribada de naus carregades de blat al port de Barcelona, en peces de 13,5 i format horitzontal en blau, amb orla de llorers verds i cintes grogues creuades amb rosetes cantoneres, de cap a 1720-30, És el més antic panell de Sant Vicent conegut. Canviades de lloc les peces nº 27, 28 i 29 (cintes).- Els set fundadors de l’orde dels Servites, amb l’hàbit negre i la Mare de Déu que confirma la seua regla.- Una parella de peregrins, que fa joc amb el vaixell amb marc oval mencionat abans.

Les sendes i la font
El jardí està articulat amb tres sendes enrajolades que discorren longitudinalment i que s'entrecreuen amb altres menors per a formar petits parterres d'irregulars formes geomètriques. La senda central acaba en una font col·locada per l'Ajuntament.

Dos bancs i Memòria de Peppino Benlliure
En la zona posterior hi ha dos bancs corbats fent semicercle, que estan decorats amb taulells d’aresta de roseta verda en joc de quatre i roseta central blanca, dels segles XVI i XVII i sanefa de cercles i punts. Al seu centre hi ha un element arquitectònic acabat en pinacle que emmarca una placa dedicada a José (Peppino) Benlliure Ortiz, amb un baix relleu on apareix molt jove i amb pinzells.

Dos bancs més
A continuació hi ha un passadís transversal amb dos bancs de diferent composició, el de la dreta amb taulells de quatre peces del Girasol, i altres, amb sanefes d'aresta i planes de principis del segle XVII, i el de l’esquerra, amb taulells iguals que els corbats, també inclou elements arquitectònics..

Paeller
Situat en l'angle esquerre al fons del jardí hi ha muntat un paeller o cuina a l’aire lliure, amb teulada que suporta un pilar amb semicolumna gòtica, que és un magnífic conjunt de taulells de sèrie dels segles XVIII i XIX, però també d’èpoques més antigues, combinats formant panels decoratius, que emmarquen una Mare de Déu dels Dolors, i un parell d’imatges d’una sola peça.

Expositor de peces arquitectòniques
Situat en l'angle dret al fons del jun ardí hi ha mur amb buits on se situen diverses peces antigues de pedra, com capitells, fragments de columnes, nervis i claus de volta, de figures, etc.

Gran panel amb Sant Tomàs d’Aquino i Sant Pascual Bailón
És un bellíssim i monumental panel amb els sants sobre peanyes i sota pavellons amb llambrequins, situats a cada costat d’un buit en forma d’arc sobre el qual hi ha el símbol eucarístic. En el buit de l’arc hi ha muntada una font amb elements de pedra reaprofitats.

Dos levites i altres elements ceràmics
En aquesta zona es poden veure dos panels representant dos levites, o clergues de la llei mosaica, un amb incensari i altre amb una ampolla de vi. També hi ha diversos taulells de sèrie, alguns de joc de quatre, i el fragment d’una escultura de Sant Antoni Abat, de fang cuit.

ELS ESTUDIS
Al final del jardí hi ha un pavelló construït el 1902 per Vicente Alcayne Armengol, per a estudis del pare i el fill. La façana de la planta baixa incorpora diversos fragments antics de pedra reutilitzats, quasi tots procedents del desaparegut Convent de Sant Francesc, alguns pilars, capitells, el remat superior polilobulat, una finestra geminada, l’arc gòtic de la porta d'entrada, amb una panel de Sant Antoni del segle XIX, a més de taulells de Manises en blau dels segles XV i XVI i d’altres èpoques fins al XIX. Actualment l’accés és per una altra porta al racó de la dreta, on en una mena de vestíbul podem veure una finestra amb mainell, un escut de Valencia en relleu de pedra, una inscripció funerària gòtica, l’antiga pica baptismal de l’església del Rosari del Cabanyal, en què va ser batejat José Benlliure, el qual pogué comprar-la amb motiu d'unes obres a l'església. També hi ha tres taulells ceràmics, on estan representats la Mare de Déu dels Desemparats i els dos Sants Vicents, Màrtir i Ferrer, a més d’altres peces de diversos tamanys i èpoques, senzilles o de quatre.

Estudi de Peppino Benlliure
La planta baixa va ser l’estudi de Peppino Benlliure, en ella s’exhibeixen algunes de les seues pintures, peces d’indumentària per a model en pintures, i una col·lecció de ceràmiques antigues, romana (d’Etruria i Campània, Paterna,, Manises, Alcora Talavera i València.
També hi ha un gran panel amb l’arbre genealògic de la família Benlliure i els seus diversos artistes i la projecció dùn vídeo biogràfic.

Estudi de José Benlliure
L’estudi del pare, fet a l’estil de la seua època, constitueix un dels espais més captivadors d'aquesta casa-museu, amb tapissos, mobles d'època, com un capçal de llit barroc, indumentària, instruments musicals, armes, peces artístiques, records, etc., objectes diversos que ell utilitzava en ocasions com a models per a ambientar les seues obres. Destaca un menut retaule datat cap al 1500 però encara de gust gòtic i autor anònim, amb el tema dels set gojos de la vida de Maria. És molt abundant la col·lecció de peces de ceràmica de forma, especialment les piques d’aigua beneïda.

Panels ceràmics a la part dreta
Eixint del jardí per la part dreta de la casa trobarem alguns altres panels: Sant Rafael Arcàngel acompanyant Tobies en el seu viatge al costat d’un riu, aquest du un peix; inspirat en un gravat de Manuel Peleguer sobre dibuix de Camarón, del 1794; està col·locat sobre una pica de font amb taulells verds moderns i sanefes renaixentistes, envoltat de jocs de quatre barrocs.- Taulells de sèrie de quatre, del segle XIX; col·locats darrere d’una piqueta de font.- Panel amb un home que du una porra, en blaus i verds, obra de José Mateu.- Panel del Beat Joan Angelo, dels Servites; es veu davant d’un Crist que sorgeix miraculosament d’un arbust.

LA VIVENDA
La planta baixa recrea una casa burgesa pròpia del moment, ambientada amb mobles i objectes, a més d’obres pictòriques de José, el seu fill Peppino i d'altres artistes del moment, com Sorolla, Muñoz Degraín, Rossinyol, Luna Novicio, Nagy, etc.

Sala de Retrats
En la distribució original de l'habitatge aquest lloc era el gabinet destinat a la recepció de visites, on es reunia un ric mobiliari al més pur gust burgés de principis del segle XX, en el qual el caràcter eclèctic constituïa la nota predominant. Ara hi ha retrats de la família, amb un panel informatiu. Quasi tots són obra dels Benlliure; el 14 i 23 són del pare, l’11 és del fill, pintat per J. R. Zaragoza, els 20 i 21 són de la filla, Maria, la donant de la casa museu.

Despatx
És el que va utilitzar el pintor i s’ha mantingut el seu caràcter testimonial. Cal destacar la falsa xemeia amb cartel·la, sobre la qual se situa un gran espill, la taula de despatx amb butaca entapissada en vellut, la vitrina plena de llibres sobre els més variats temes, i una caixa forta en un dels laterals. Hi ha nombrosos diplomes exposats en les parets, prova del gran prestigi aconseguit per José Benlliure dins i fora de les nostres fronteres. Entre les condecoracions destaca la Legió d'Honor de la República Francesa.

Saleta Sorollla
Són obra d’aquest pintor les assenyalades amb els nºs. 3, 4, 5, 6; la nº 10 és una il·lustració de Segrelles

Menjador
Amb un mobiliari senzill i elegant, té un sòcol de taulells.

Dormitori
Ací es pot veure un altre retrat de Maria Benlliure, la donant de la casa.

EL MUSEU
El Museu posseeix més de 150 obres de José Benlliure Gil i altres 200 del seu fill, José, o Peppino, mort el 1916 als 30 anys d'edat, deixeble de son pare i de Sorolla.
La primera planta mostra una selecció d'obres de José Benlliure. La segona exhibeix treballs del seu fill, José Benlliure Ortiz, també conegut com Peppino Benlliure, i de l'escultor Mariano Benlliure. La tercera és la sala d'exposicions temporals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada