dilluns, 15 d’agost de 2022

TESTIMONI D’UN FET MIRACULÓS

El diari Levante El Mercantil Valenciano, del 22 de juny del 2014, publicà en la seua secció Tribuna, un article de J. Antonio Doménec Corral sota el títol SENTIMIENTO POR EL CORPUS EN LA VALENCIA DEL S. XVII.

Tractava d’un fet ocorregut a València el 16 de desembre del 1698: El robatori sacríleg d'un copó d' “Hòsties consagrades” de l'Església del convent dels PP. Predicadors, que va tenir enorme repercussió a la ciutat; fins i tot també fora del regne valencià.

Al convent de Predicadors acudiren, consternats, el President de l'Audiència, Alonso Pérez de Guzmán; el capítol catedralici; la Inquisició; els Jurats de la Ciutat; els Gremis, i la noblesa. I allí mateix van adoptar les primeres decisions. El President de l'Audiència va manar pregonar l'oferiment de 1000 ducats a qui donés alguna notícia sobre el robatori, i la condonació de la pena de mort a quatre reus, si era trobat el copó. Els Gremis també van oferir altres 1000 ducats. El Consell municipal, per la seua part, decretà un dol general de la ciutat, consistent en tancar durant mitja hora tots els comerços de la ciutat, així com el tancament de mitja fulla del portal de les cases en senyal de dol, el cessament de tota activitat dels tribunals i la prohibició d’ostentar el rang o condecoracions en els uniformes militars. L'arquebisbe disposà el toc a morts en els campanars de les esglésies, el cobriment dels retaules dels altars amb draps morats com es feia en la Setmana de Passió i una processó rogativa fins a la Capella de la Mare de Déu dels Desemparats, demanant-li que fes el miracle de dirigir el lliri que duia a la mà en la direcció que fes descobrir el lloc on es trobava el copó, tal com solia succeir en la localització dels cadàvers amagats pels seus assassins. Però no va caldre aquest miracle, perquè segons com la processó arribava a la Capella cantant Sancta Maria ora pro nobis, anava corrent la veu que el copó amb les hòsties consagrades ja s’havia trobat, en circumstàncies que suggerien un missatge sobrenatural. Havia aparegut en el buit del tronc d'una olivera, a l'hort del convent caputxí de la Sang de Crist, que fundà extramurs, al carrer Alboraia, l'arquebisbe de València i Patriarca de Antioquia Joan de Ribera, mort l'any 1611. Aquella olivera havia estat plantada per les pròpies mans del fundador. A més, la troballa i recuperació del copó va ser en dijous, el dia de la setmana en què Crist instituí l’Eucaristia, i en el precís instant que a l'església del Patriarca començaven els oficis religiosos celebrats cada dijous per aquest motiu, segons havia prescrit el seu fundador.

Aquestes coincidències es van atribuir a una mostra celestial del reconeixement de la santedat d’un dels més extraordinaris adoradors del “Corpus Christi”. València estava llavors bolcada en la causa per a aconseguir la beatificació del Patriarca Ribera.

Com a conseqüència de la feliç resolució del robatori sacríleg, la ciutat va esclatar d'alegria. Els campanars de les esglésies voltejaven a glòria mentre el poble anà en una solemne processó a restituir al convent de predicadors el copó trobat. Presidien la processó totes les autoritats locals i anava precedida dels cirialots del Corpus “que cremaven menys que els cors”, segons escriviren els cronistes d'aleshores.

Finalment, ací tenim un suposat testimoni de tal fet miraculós, que caldrà desxifrar:




És una composició poètica, una OCTAVA, originalment escrita en quatre taulells, datables del segle XVIII, dels quals només podem oferir-ne dos.

Aquests fragments del text ens fan pensar en el fet descrit: mencionen la troballa (encontran/do) de les hòsties (el/ Hijo) en el tronc de l'olivera (tro/nco de ese Olivo), el dijous següent (El Jueves immed/iato), en el lloc sagrat de l’hort (te/rritorio Santo) del convent de la Sang de Crist dels Caputxins, una branca dels Franciscans (En esta de Francis/co) que va acabar amb la consternació de la ciutat (Valencia el llanto).

 

NOTA: Aquells costums de mostrar el dol mitjançant el tancament de mitja fulla del portal de les cases on havia mort algun veí i de cobrir els retaules dels altars amb draps morats en la Setmana Santa, es van practicar fins a més de la meitat del segle passat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada