TOMÀS VICENT TOSCA, EL CAPELLÀ DE LES RATLLETES

 Tomàs Vicent Tosca i Mascó, fill de Calixt Tosca dels Ares (doctor en medicina, catedràtic de "Theorica" de la Universitat de València) i de Francisca Mascó, va nàixer el 21 de desembre del 1651 a una casa al carrer dels Serrans de València, que encara es conserva. Segons el testimoni de Gregorio Mayáns i Císcar: "Quan era adolescent vivia a València l'il·lustre home Félix Falcó de Belaochaga, estudiosísim de les Ciències Matemàtiques. Aquest, amb els llibres que li va oferir i els instruments matemàtics, va moure l'ànim de Tosca cap al cultiu d'aquestes ciències" La participació en les tertúlies valencianes del moviment dels “Novators” va ser un altre dels aspectes decisius per ampliar els seus coneixements de física i astronomia, fins i tot arribà a ser un dels principals membres de la "Acadèmia de Matemàtiques" que, cap al 1686, es celebrava a casa de Baltasar d'Iñigo. 

Es va graduar com a mestre en arts i doctor en teologia per la universitat de València i, una vegada consagrat sacerdot el 1678, va ingressar a la Congregació de Sant Felip Neri, en la qual arribà a exercir importants càrrecs.  Des del 1717 fins al 1720 va ocupar el càrrec de vicerector de la Universitat (la ciutat, a causa de la “Nova Planta” havia perdut el patronat i no podia anomenar rector) En morir el 17 d'abril de 1723, a l'edat de 71 anys, va deixar una biblioteca estimada en 1.000 volums. 

Tosca va participar en diverses qüestions de tipus tècnic relacionades amb treballs arquitectònics i d'enginyeria que es van desenvolupar a la ciutat, com en el port del Grau (millora del pont de fusta i demolició del de pedra), el disseny del paraninf de la Universitat, i el de l'església de Sant Tomàs i  Sant Felip Neri, a la plaça de Sant Vicent Ferrer, que es començà a construir el 1725. (tanmateix, es diu que el disseny de la façana es va encarregar a Roma) 

Entre 1707 i 1715 dugué a terme la seua gran obra escrita “Compendium Mathematicum” en nou volums. L'èxit d'aquesta obra va ser tan gran que es van fer reedicions posteriors, algunes en alemany, francès i italià. Altres obres seues van ser el “Compendium Philosophicum”, del 1721, imprès en cinc toms. També escrigué un tractat d'Arquitectura Civil, fletxa i pedrapiqueria i rellotges, que es va editar el 1794 quan ja havia mort. Quan va morir es trobava treballant en un altre compendi, ara teològic. 

Tosca va ser un home de ciència molt vinculat a la matemàtica, que va dedicar temps a l'estudi de l’aixecament de plànols, com es pot veure en la seua obra “Compendium Mathematicum”. Un estudi que aplicà a la composició i dibuix d’ un minuciós plànol urbà de la ciutat de València, de 2.100 x 2.850 mm., fet entre 1703 i 1704, que es conserva a l'Arxiu Municipal de València, magníficament restaurat el 1999. No són moltes les ciutats que puguen enorgullir-se de posseir un plànol tan gran, tan antic, tan exacte i tan artístic.

El plànol de Manceli

Aquest plànol de Tosca, i un altre anterior, fet per Antonio Manceli el 1608, que ens mostra la València baix medieval i del renaixement, en vespres de l'expulsió dels moriscos, i que no va ser conegut fins a l’any 1985, constitueixen les primeres representacions fiables de la ciutat de València.

El plànol que va dibuixar Tosca, que duu el llarg     enunciat descriptiu de “Valentia Edetanorum aliis Contestanorum, vulgo del Cid Ichonographice delineata a Dre. Thoma Vicentio Tosca Congreg. Oratorii Presbytero. Anno 1704”,  incorpora el concepte de mesura, utilitza el dibuix axonomètric i adopta la perspectiva militar com la millor manera de captar la fesomia del traçat urbà, amb una inclinació mínima que  insinua el perfil dels edificis, les places, les fonts o els jardins, sense que per això s’entrebanque la percepció de la línea dels carrers. Vist ara, ens rescata la memòria d'edificis i entorns urbanístics ja desapareguts i ens val per a conèixer algunes circumstàncies de la urbs barroca, de començaments del segle XVIII, com el convent de Sant Francesc, el palau Reial, o la muralla medieval, ensorrada el 1865, de la qual només queden en peu les portes de Quart i dels Serrans. També ha valgut per a estudiar la toponímia que va incloure, perquè el pas dels anys ha fet variar o ha mantingut aquests noms identificatius, cosa que permet investigar l'evolució del llenguatge emprat llavors i la seua evolució fins als nostres dies.

Gravat del plànol de Tosca

La intenció de Tosca era cientificista: captar la realitat topogràfica de la ciutat per compondre el seu mapa de forma matemàtica i objectiva, després d'haver pres totes les mesures als propis llocs. Quan preparava l’execució del plànol anava pels carrers amb moltes làmines, cavallets i altres atifells per conèixer, estudiar, mesurar i dibuixar, amb un gran gust i interès pel detall, tots els trets de la ciutat, fins al punt que es va fer popular entre els veïns, que el coneixien de veure'l tan a sovint, segons deixà escrit Marc Antoni d'Orellana: “amb igual bisarria menyspreava els riures i burla de l'ignorant vulgo el Pare Doctor Thomas Vicent Tosca, quant va efectuar el seu mapa de València, al qual com els nois el veien pels carrers molt sol·lícit (o en la seua opinió maniàtic) prenent mesures i apuntant, se li burlaven, dient-li “el capellà de les ralletes”.